Una investigació valenciana desenvolupa un sistema pioner que reté i elimina per complet els microplàstics de l'aigua
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els microplàstics representen una de les amenaces ambientals més persistents i silencioses per als ecosistemes aquàtics. Entre aquests, les partícules de tereftalat de polietilé (PET), molt utilitzades en fibres tèxtils sintètiques i alliberades de manera massiva durant la rentada quotidiana de la roba, desafien constantment els mètodes convencionals de depuració. Per donar resposta a aquest repte, una investigació de l'Institut de Tecnologia Química (ITQ), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat un sistema innovador que no sols atrapa aquestes partícules, sinó que les elimina per complet.
L'avanç, publicat en la prestigiosa revista científica Chemical Engineering Journal, es basa en la combinació simultània de la filtració i la fotocatàlisi en una única etapa. El nucli del sistema ideat pel grup Pama de l'ITQ consisteix en un material format per arena comercial i microesferes de sílice recobertes amb diòxid de titani. Com detalla Francisco Boscá, investigador del CSIC al centre, “l'arena actua com un filtre que reté els microplàstics, mentre que la llum ultraviolada aplicada activa el diòxid de titani per generar substàncies capaces de degradar els microplàstics”.
Fins ara, la majoria dels estudis centrats en la retirada de microplàstics de l'aigua es limitaven a oferir degradacions parcials o retencions físiques que acabaven saturant els equips. El gran valor diferencial d'aquest nou desenvolupament radica en la seua capacitat de destrucció total. Segons explica Carlos Company-Doménech, investigador predoctoral de l'ITQ i primer autor de l'estudi, “amb el sistema que hem desenvolupat, a més de separar els microplàstics, aconseguim la seua degradació total”. L'investigador subratlla que aquest aspecte resulta fonamental perquè les tècniques anteriors generaven sovint partícules encara més menudes, els coneguts nanoplàstics, “amb la consegüent generació de partícules més menudes [...], cosa que no resolia el problema ambiental”.
El funcionament tècnic de l'invent se sustenta en un reactor tubular de flux continu il·luminat amb díodes LED. Tal com afig María Luisa Marín, investigadora de l'ITQ i catedràtica de la UPV, “quan el material s'incorpora a un reactor tubular de flux continu il·luminat amb leds, es produeix l'efecte simultani de retenció i degradació dels microplàstics”. Els assajos han demostrat que, sense l'acció de la llum, el llit d'arena a penes aconsegueix retindre un 70% dels residus i acaba colmatat ràpidament, cosa que evidencia el paper determinant de la fotocatàlisi per accelerar la reacció química i netejar el medi de manera constant.
Proves reals i perspectives de futur
L'equip va sotmetre el sistema a proves contínues utilitzant aigua procedent de la rentada domèstica de peces de polièster, emprant aigua corrent de l'aixeta i sense alterar el pH ni incorporar additius químics. Les anàlisis posteriors van confirmar la desaparició absoluta dels microplàstics de PET i la seua transformació innòcua en compostos més simples. A més, les proves tècniques van descartar la presència de residus de titani en l'aigua tractada i van demostrar l'alta durabilitat del material, que va poder reutilitzar-se després de superar amb èxit més de cinquanta cicles de depuració mitjançant un senzill procés de regeneració.
Encara que la tecnologia s'ha avaluat per ara a escala de laboratori —amb temps de tractament superiors a les dues hores i mitja i sense detergents—, els seus creadors ja entreveuen aplicacions pràctiques a mitjà termini. Alberto Blázquez-Moraleja, investigador postdoctoral de l'ITQ, destaca que “aquests resultats suposen un avanç en el desenvolupament de tecnologies que integren la filtració i la fotocatàlisi, obrin noves possibilitats per al tractament d'aigües contaminades per microplàstics i conviden a pensar a escalar la tecnologia”.
Entre els escenaris d'aplicació futura figuren la seua instal·lació com a mòdul complementari en bugaderies industrials, en processos de la indústria tèxtil o en estacions de tractament d'aigües residuals. Així mateix, el grup d'investigació ja contempla ampliar les seues línies de treball per eliminar altres tipus de contaminants plàstics presents en entorns naturals complexos, com les aigües del parc natural de l'Albufera de València.