L'Ajuntament cedeix al València CF la gestió del pla per a vendre Mestalla, demolir-lo i alçar 500 habitatges, cap d'HPO

Pas important per a la venda de la parcel·la de Mestalla ubicada a l'avinguda d'Aragó, en la qual s'alçaran sis torres de vivendes, una de fins a 29 altures, una vegada enderrocat el mític estadi. El València CF ha iniciat el procés de venda dels terrenys mitjançant una subhasta amb la qual espera obtindre al voltant de 150 milions d'euros, un procés que s'espera que finalitze a final d'any o, com a molt tard, a principi de 2027.

Paral·lelament, el club ha iniciat els tràmits administratius que li permetran convertir-se en agent urbanitzador, per la qual cosa ha sol·licitat a l'Ajuntament fer-se càrrec de la gestió del Pla d'Actuació Integrat (PAI). Una petició que ja ha obtingut el vistiplau provisional, atés que el definitiu l'ha d'aprovar el Ple.

Així consta en la resolució de la Delegació d'Urbanisme, a la qual ha tingut accés elDiario.es, segons la qual “admet a tràmit la iniciativa del PAI per al desenvolupament de la Unitat d'Execució «Antic Mestalla», en règim de gestió per persones propietàries”, és a dir, pel València CF.

En el document, signat el passat 10 de juny pel regidor de l'àrea, Juan Giner, es justifica per què l'Ajuntament renuncia a la gestió directa del PAI en favor del club. Entre altres qüestions, argumenta: “El programa el desenvolupament del qual es pretén afecte una xicoteta unitat d'execució en sòl urbà amb ordenació detallada, per la qual cosa no estem davant d'un creixement urbanístic que haja de ser objecte d'un control especial per part de l'Administració, i, evidentment, no es tracta d'una àrea ja urbanitzada ni implica una reclassificació del sòl”.

Per tant, afig la resolució, “sent una zona que els propietaris estan disposats a desenvolupar, es considera que, ja que els recursos de l'Administració són limitats, en aquest àmbit territorial concret, en què hi ha un tercer que està en condicions d'assumir la gestió, és innecessari el foment de l'Administració”.

D'aquesta manera, una vegada acceptada l'admissió a tràmit del club com a gestor del PAI, l'Ajuntament li atorga un termini de tres mesos des de la notificació de la resolució perquè presente una alternativa tècnica i un programa econòmic, és a dir, un projecte d'urbanització amb terminis, pressupost i solucions tècniques (voreres, enllumenat, zones verdes) que ha d'incloure l'enderrocament de Mestalla.

Aquest tràmit és un pas important de cara a la venda dels terrenys de Mestalla, ja que, una vegada aprovat el projecte d'urbanització, s'haurà de fer el mateix amb la reparcel·lació. Aquest acte administratiu és el que permet que queden delimitats els solars en els quals s'alçaran els edificis d'habitatges o el terciari, de manera que es podran vendre per separat si ho desitja la propietat.

Absència d'habitatge protegit

Com va informar aquest diari, la parcel·la de l'avinguda d'Aragó compta amb 75.000 metres quadrats d'edificabilitat per a habitatges i amb 14.000 metres quadrats de sòl comercial sobre rasant. Es calcula que s'hi construiran entre 500 i 600 habitatges, segons les dimensions que gestione el promotor que s'adjudique els terrenys. No obstant això, cap d'ells serà protegit en un moment d'especial necessitat d'aquest tipus d'immobles.

Aquest és un dels aspectes que formen part del recurs de Llibertat VCF contra l'aprovació de les fitxes urbanístiques el juliol de 2024, un assumpte pendent de resolució judicial. Per a l'associació opositora al màxim accionista, Peter Lim, l'absència d'habitatge protegit contravé la normativa. No obstant això, en les seues al·legacions, l'Ajuntament defensa que el Pla ATE (Actuació Territorial Estratègica) de 2015 no va incloure aquesta previsió perquè no resultava exigible d'acord amb la legislació urbanística autonòmica aplicable en la data de la seua aprovació (la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat) i que les fitxes urbanístiques aprovades fa dos anys no varien el paràmetre urbanístic corresponent a l'edificabilitat residencial establit en el planejament vigent, per la qual cosa no escau incloure habitatge de protecció oficial.

Sobre aquest tema, la regidora del PSPV, Elisa Valía, ha criticat que “Catalá torna a demostrar que la situació de l'habitatge a la ciutat li importa un rave” i ha posat com a exemple el PAI del vell Mestalla, ja que compta amb “un 0% d'habitatge protegit, i no val l'excusa que es va aprovar el 2007 i aleshores no era obligatori”.

Segons Valía, “el Partit Popular té l'ocasió perfecta ara per a augmentar l'habitatge protegit en tots els PAI de la ciutat i no ho està fent, prioritzant sempre el benefici dels promotors i els fons d'inversió per damunt de les famílies”. A més, “a causa del fiasco de la seua nova normativa d'apartaments turístics, tot el terciari previst en el PAI es podrà convertir en hotels o apartaments turístics, encara que el barri estiga saturat”, en al·lusió al que ha succeït al costat del nou estadi. Segons l'edil socialista, “el PP governa per a les grans empreses i en contra de les famílies, saquejant el patrimoni municipal en lloc de fer-lo servir per a protegir l'interés general”.

Sis edificis residencials i el dubte de l'hotel icònic

Segons el pla de detall, al qual ha tingut accés elDiario.es (vegeu imatge), els sis edificis residencials, amb entre 15 i 29 plantes d'alçada, donaran a l'avinguda d'Aragó i al carrer Joan Reglá i s'aixecaran sobre la zona comercial. En concret, a la cantonada de Joan Reglá amb avinguda d'Aragó s'aixecaran tres torres d'entre 16 i 22 plantes sobre una galeria comercial de dues plantes; a la part recaient a l'avinguda d'Aragó hi haurà dos edificis d'entre 19 i 22 plantes i una tercera a la part més propera a Blasco Ibáñez amb entre 15 i 29 plantes, tot sobre una altra galeria comercial de dues plantes.

A la cantonada de Joan Reglá amb avinguda de Suècia hi haurà un equipament públic amb una superfície de 1.307 metres quadrats, a l'avinguda de Suècia, més cap a Blasco Ibáñez, hi haurà un centre de salut amb la mateixa superfície i en l'actual aparcament entre el fons nord de Mestalla i Blasco Ibáñez (després de l'edifici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) un col·legi amb una superfície de 7.198 metres quadrats. La part central de la parcel·la, serà un jardí de 24.728 metres quadrats.

L'àmbit d'actuació inclou també la parcel·la de l'antic edifici municipal que dona a l'avinguda d'Aragó en la qual se suposava que s'havia d'aixecar un hotel icònic, segons el plànol, de fins a 20 altures, amb una edificabilitat de 16.445 metres quadrats. No obstant això, com va informar aquest diari, l'empresa HCG Levante, nova propietària dels terrenys, es va desvincular de l'obligació de portar-ho endavant, segons va traslladar en un escrit d'al·legacions aportat al jutjat, en resposta a una demanda interposada per Llibertat VCF contra l'aprovació de les fitxes urbanístiques.

L'empresa afegeix que després de la caducitat de l'ATE “amb l'extinció de la condició de promotor del València C.F. decauen també els compromisos assumits” per l'actual propietària de la parcel·la. És per aquesta raó que, “en l'actualitat, sobre la mercantil HCG Levante recau simplement l'obligació d'edificació en la parcel·la, no l'obligació d'edificar un hotel icònic”. Amb aquest plantejament, afegeix la mercantil, “en l'esmentada parcel·la es pot construir prèvia sol·licitud de llicència en el termini indicat a la fitxa de gestió, qualsevol edificació expressament permesa o compatible pel planejament urbanístic d'aplicació (PGOU)”.