L’assetjament públic digital del PP contra Mónica Oltra

El PP ataca des de tots els fronts possibles el polític valencià millor valorat i més seguit en les xarxes socials. Tot s’hi val per a castigar Mónica Oltra, vicepresidenta de la Generalitat, comparada amb Cleòpatra i Evita Perón, acusada de no tenir “cultura democràtica” i denunciada per Francisco Camps, que la titla de “comunista i independentista”.

A pesar de sonores patinades en denúncies d’escàndols que o no eren tals –un dinar opípar que després va resultar quasi frugal– o eren atribuïbles al PP –cas del famós Birragate–, els populars no cedeixen. Allà on es detecta un pretés escàndol del Govern valencià o Compromís, el seu partit, apareix Oltra.

Aquest és el cas del seminari de treball que el Consell presidit pel socialista Ximo Puig va fer aquest estiu a Torrevella. El PP va criticar un ús excessiu dels cotxes oficials. I Oltra va eixir en la foto, gairebé feta viral per diversos comptes del PP i de molts dels seus simpatitzants.

També és protagonista si cal arremetre contra el nombre d’alts càrrecs del Govern de què és vicepresidenta:

I, per descomptat, centra les crítiques si es parla del seu partit, Compromís. Si toca fer una campanya contra el partit valencianista pel seu finançament, Oltra n’és la protagonista. Valga aquest missatge repiulat pel PP de València.

Diversos dirigents del PP i agitadors del partit en xarxes socials reconeixen que Oltra és l’objectiu número 1. “És normal”, expliquen. “Puig [el president socialista] també l’atiem, però menys. El PP necessita el PSOE a Madrid i nosaltres hem oferit al PSPV suport per a governar sense el llast de Compromís i de Podem”.

“Oltra, a més, és el diable en l’imaginari del nostre votant mitjà: esquerra radical, com provaria la seua rellevància entre el progressisme espanyol, catalanista, per ser de Compromís, i enemiga acèrrima del PP. Ella també ens pega dur”, recorda un estrateg del PP que prefereix no ser identificat.

Així és. Oltra no defuig el debat, ni en les Corts Valencianes, ni en declaracions a la premsa ni en xarxes socials, on martelleja el PP pels seus casos de corrupció i li tira en cara la seua gestió, tant a escala espanyola com valenciana.

La seua rellevància mediàtica –aparicions constants en els mitjans de comunicació, incloses les televisions estatals– també la converteix en diana predilecta del PP. I un altre factor. “Tres anys en són molts, però a ningú se li escapa que Oltra pot ser la rival principal d’Isabel Bonig [la líder valenciana del PP] en les pròximes eleccions autonòmiques”, que seran el maig del 2019 llevat que hi haja un avanç electoral.

Amb molta probabilitat, Oltra estarà tres anys en un dóna-me’n que te’n donaré constant amb la dreta valenciana. Aquest mateix dimarts el PP l’ha reptada a explicar les despeses del viatge d’un alcalde i diputat de Compromís, encara que Oltra no té responsabilitats ni en el partit ni en el grup parlamentari.

El seu relat, unit a la decència en la política, també obliga. Després de criticar alguns càrrecs del seu govern –tant del PSPV-PSOE com de Compromís– i ressuscitar i vincular-se a una vella frase –“no és ni ètic ni estètic”­- Oltra presumeix d’haver deixat el “llistó ètic molt alt”. Tot apunta que el PP, a pesar de ser el partit d’Alfonso Rus o de Rafael Blasco, no deixarà de recordar-li-ho.