Les condicions de treball dels bombers forestals valencians: “Ens juguem la vida i no ens donen ni un euro per perillositat”

“Hi ha camions que, a mitjan incendi, et deixen tirat. És un problema de seguretat per a nosaltres i d’efectivitat” per a combatre el foc. Els bombers forestals valencians fa anys que reclamen millores en les condicions laborals, la implantació efectiva del tercer torn —un reforç essencial en casos d’emergència— i la millora dels equips que fan servir. Així s’expressa Miquel Férriz, cap d’unitat al parc de Sant Mateu, a Castelló, i delegat de la CGT en l’empresa pública d’emergències.

Férriz és un dels bombers més actius a les xarxes socials i en les protestes. El professional apunta que, en plena temporada d’incendis, tenen un dèficit d’un 15% d’efectius i que el parc de vehicles està obsolet. En els últims anys, després de nombroses i sonores manifestacions, els professionals de l’extinció d’incendis han aconseguit algunes millores, però les condicions encara estan lluny de ser òptimes.

La falta d’efectius dels bombers forestals és un dels seus principals llasts, segons apunten des del comité d’empresa, i ha provocat que la Generalitat haja hagut de fer una crida als bombers voluntaris perquè s’incorporaren a l’incendi de la Vall d’Uixó fora del seu torn. Diumenge, Emergències va llançar un comunicat en què demanava reforços voluntaris per a la jornada de dilluns, la tercera amb el foc actiu, una mesura pactada amb els sindicats però que es considera “un pegat”.

“Hem trobat una falta de personal que ha arribat al 40% [a l’hivern]. En temporada alta, com ara, frega un 15%”, explica Férriz, la unitat del qual es troba a la província de Castelló. El delegat de la CGT explica que els sindicats van pressionar a principis de temporada perquè s’implantaren els reforços voluntaris, una mesura de caràcter temporal per a cobrir les necessitats. A més, apunta que tenen un dèficit important de mitjans materials: “Tenim uns vehicles totalment obsolets. Se n’han comprat, però se’n necessiten més i tarden més d’un any a arribar. Hi ha unitats en què van dues persones en un helicòpter, de les sis que haurien de ser”, assenyala el bomber forestal.

Els incendis forestals dels últims anys són focs que s’allarguen durant diversos dies, subratlla Férriz, que incideix en la necessitat de tindre actiu el tercer torn. “Són qüestions que afecten el dia a dia. Ens estem jugant la vida”, recalca.

L’any passat van aconseguir que s’implantaren el tercer torn, amb una aplicació efectiva des d’aquest gener, però la falta d’estructura administrativa en l’empresa pública d’emergències —la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, acurtada com a SGISE— està complicant la incorporació de personal. No hi ha prou mans per a avaluar les oposicions, que s’arrosseguen des de principis d’any, i que van provocar un autèntic caos en l’autobaremació de les borses, en què van haver d’intervindre els sindicats davant de l’onada de malestar.

La Generalitat Valenciana tampoc els reconeix encara els complements de perillositat, toxicitat i penositat, denuncia Ferran Edo, bomber i representant del comité d’empresa. Tampoc s’ha elaborat el reglament de prevenció de riscos laborals ni se’ls ha reconegut la segona activitat. “S’ha millorat el dispositiu respecte de l’hivern, però encara hi ha deficiències”, reconeix Edo, que subratlla que a l’empresa pública li falta estructura. Hi ha unes 50 places de cap vacants i la coordinació és millorable, assenyalen en conversa amb elDiario.es.

“Hi ha una falta d’estructura que fa que les borses d’emergència no avancen. L’empresa no està a la seua màxima capacitat”, insisteix el representant sindical. Tot i ser un servei de la Generalitat, estan davall el comandament operatiu dels consorcis provincials de bombers, una organització que consideren ineficaç. “Tenim malalties professionals i no ens volen donar ni un euro per perillositat”, afegeix Férriz.

La SGISE es va constituir el 2018 per a absorbir el personal de Tragsa i perquè els bombers passaren a formar part de l’Administració pública. Aleshores se’ls va aplicar un augment salarial del 30% per les noves competències reconegudes. Un bomber forestal de la Generalitat cobra, de mitjana, uns 30.000 euros bruts anuals, prop de 1.500 euros al mes. Els bombers forestals tenen jornades de 12 hores per torn, amb una disponibilitat de 32 hores per cada 48.

Reclamen inversió en les zones rurals

Els bombers forestals són plenament conscients dels efectes que el canvi climàtic provoca sobre el clima i el territori: els viuen en carn pròpia. Els sindicats CGT, CCOO, UGT, SPPLB, EMAD i CSIF, en un comunicat conjunt, reclamen més inversió en les zones rurals, en la gestió forestal i en emergències. “Patim una falta important de personal i disposem d’un parc mòbil obsolet. No podem treballar amb camions que cauen a trossos”. “El que vivim és un problema de la societat civil. La societat l’ha d’interioritzar i els governs han d’actuar en conseqüència”.

El comunicat reclama “una inversió forta” en els territoris rurals davant dels canvis socioeconòmics: “Inversió en les activitats que mantenen la gent als pobles —agricultura, ramaderia, silvicultura, aprofitament forestal i qualsevol altra—; inversió en prevenció d’incendis forestals, tant en actuacions de reducció de biomassa com en vigilància, i foment, mitjançant la inversió, de l’aprofitament forestal en tots els terrenys forestals privats”, assenyalen els sindicats.