Les ombres del negoci del sol al Consell de Llorca: perdona 56 milions a tres plans de fotovoltaica plens d'irregularitats

El fracàs de projectes fotovoltaics per la pèrdua de connexió a la xarxa a causa de la caducitat dels permisos d'accés, per la falta d'acreditació de les necessitats del pla o per desistiment del promotor comporta legalment l'execució de les garanties per part de l'Administració. En teoria. En la pràctica, el Consell de Juan Francisco Pérez Llorca no ha executat ni un sol euro dels avals depositats en 165 projectes, la immensa majoria de caràcter especulatiu, que van fracassar per causes imputables al promotor. I això malgrat que la legislació autonòmica (el Decret 23/2020, de 23 de juny) faculta la Generalitat per a confiscar aquestes fiances, precisament per a evitar l'elaboració de plans destinats a donar pilotades.

Com va contar aquest diari, aquesta “tolerància” del Govern autonòmic ha sigut denunciada davant de la Fiscalia de Medi Ambient per entitats de defensa del territori agrupades en la plataforma Ubiracional, que acusa el Consell d'incomplir la seua pròpia llei.

La gestió de les llicències de renovables és una barreja d'interessos, pressions polítiques i incompliments legals que s'ha saldat, a més, amb la caiguda de tres alts càrrecs, l'últim dels quals, l'exdirector general d'Energia i Mines Manuel Argüelles, el passat 3 de juliol.

Entre els 165 expedients esmentats, n'hi ha tres que són un compendi d'irregularitats: el projecte Godelletas, el pla Morvedre i el Segorbe Sol. Colps a la llei tolerats, impulsats o avalats per responsables polítics com el director general d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, Miguel Ángel Ivorra. És un dels protagonistes del dossier “confidencial” sobre Pérez Llorca i el seu nucli dur polític, en el qual es fa referència a diversos dinars del també regidor de la Nucia amb el lletrat i assessor àulic del president David Serra i “diferents empresaris”, al restaurant La Raspa, de València.

Ivorra és una persona de màxima confiança de l'alcalde de la Nucia, Bernabé Cano, un dels artífexs del Consell. En el Govern de Juan Francisco Pérez Llorca té col·locada la seua filla Ángela Cano, com a directora general d'Anàlisi i Estudis, i la seua germana Marian Cano, com a consellera d'Indústria i Turisme. Bernabé Cano va acompanyar Pérez Llorca en l'excursió a la semifinal i la final del recent Mundial de futbol conquistat per Espanya a Nova York. Van viatjar en el vol xàrter contractat per la Federació Espanyola de Futbol, segons va admetre Cano.

Dos de 50, millor que un de 100

Els projectes esmentats presenten una àmplia gamma d'irregularitats. En el cas dels plans amb una potència igual o inferior a 50 MW, la potestat de tramitar els expedients i autoritzar els projectes correspon a la Generalitat. I aquesta circumstància explica la pràctica de fraccionar projectes perquè les gestions es facen davall el paraigua de l'Administració autonòmica.

Fraccionar els plans és només una de les anomalies. Una altra és no executar les garanties quan concorren les circumstàncies incloses en la llei esmentada. En només tres projectes fotovoltaics, el Consell ha perdonat 56 milions d'euros en el macroprojecte Godelletas, que consta de 19 projectes de 50 MW; el pla Morvedre (huit projectes d'aquesta mateixa potència) i el Segorbe Sol, un pla de 49 MW situat en ple parc natural de la Serra Calderona. La competència en la gestió dels expedients correspon a la Direcció General d'Energia i Mines, transferida, per decisió de Pérez Llorca, a la Vicepresidència i Conselleria de Medi Ambient, que dirigeix Vicente Martínez Mus.

Des d'Ubiracional denuncien que, a més del fraccionament, hi ha altres anomalies que fan fracassar els projectes. Per exemple, presenten estudis d'impacte ambiental deficients i incomplets o declaracions d'impacte ambiental (DIA) favorables en zones on la llei prohibeix aquestes plantes.

Dos projectes fraccionats en 27

Una de les actuacions que es troba encallada per diversos incompliments i dificultats legals i la garantia econòmica de la qual hauria d'haver sigut executada pel Consell és l'anomenat macroprojecte Godelletas. Fonts de la Conselleria de Medi Ambient sostenen que no s'han confiscat els avals perquè consideren que no hi ha hagut infraccions que justifiquen la mesura. Els 19 projectes de 50 megawatts se situen en una mateixa línia d'evacuació (estructura que connecta la instal·lació de generació amb la xarxa de transport i distribució) d'uns 40 quilòmetres a Villar del Arzobispo i Casinos, amb evacuació a través de Llíria, Pedralba, Bugarra, Vilamarxant, Cheste, Chiva i Godelleta.

Renovalia, que és la promotora d'aquestes instal·lacions, va depositar avals per 38 milions d'euros. A més d'haver-se fraccionat el projecte, a aquest pla li falta una avaluació ambiental conjunta per a totes les instal·lacions i presenta un estudi d'impacte ambiental deficient, sense considerar l'afecció a l'avifauna o al patrimoni cultural i arqueològic, segons fonts coneixedores del projecte. La promotora no tenia, a més, ni drets ni cap acord sobre totes les parcel·les en què es projecten les plantes en el moment d'iniciar-se l'expedient. És més, es va demanar la declaració d'utilitat pública per a poder expropiar terrenys quan ni tan sols s'havia contactat amb els propietaris ni se'ls havia fet cap proposta.

La mateixa promotora té un segon macroprojecte paralitzat i pel qual li podrien haver confiscat els avals. En aquest cas, 16 milions d'euros. Es tracta del pla Morvedre, també fraccionat en huit projectes. Amb una mateixa línia d'evacuació de 20 quilòmetres a Sagunt, a través d'Albalat dels Tarongers, Petrés i Gilet, i instal·lacions previstes sobre 800 hectàrees.

El pla està vinculat a un plantejament de vendre les plantes a la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt. El projecte no té una avaluació ambiental conjunta i disposa d'un estudi d'impacte “deficient”, que tampoc recull l'afecció a l'avifauna ni al patrimoni cultural i arqueològic. El promotor no té drets o acords sobre la majoria de les parcel·les.

Dos intents de tirar avant el projecte

El promotor no va complir les exigències per als permisos d'accés a la xarxa i la Generalitat va emetre una resolució de finalització de l'expedient. Però la promotora va tornar a demanar permís d'accés i connexió, com també la convalidació de les autoritzacions que havia obtingut, a més d'aconseguir-ne de noves.

Un altre dels projectes que està bloquejat i amb molt poques possibilitats de tirar avant per les deficiències que presenta és el Segorbe Sol, situat dins del parc natural de la Serra Calderona, amb una potència de 49 MW i una línia d'evacuació de 30 quilòmetres a Segorbe, Algímia, Torres Torres, Estivella, Albalat dels Tarongers i Sagunt.

Aquest projecte, impulsat per Verdenes Solar 5 SL, preveu una superfície de 143 hectàrees. Es troba dins de l'àmbit del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra Calderona. Ja d'entrada és il·legal, en aplicació de l'article 59 del Decret 77/2001, que regula el parc. El promotor va haver de depositar dos milions d'euros com a garantia. És el segon projecte que es tramita en aquesta ubicació. El primer (projecte Edetanotum FV8, de 210 MW i promogut per Ener-Hl) es va desestimar perquè la DIA va ser desfavorable.

Una “urgència” poc urgent

En aquesta ocasió, el director general d'Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, Miguel Ángel Ivorra, va emetre una DIA favorable a la planta, si bé, segons fonts coneixedores del projecte, no hi ha cap informe d'afecció al patrimoni cultural. A més, el tràmit d'informació pública va ser “d'urgència”, amb la consegüent reducció a la meitat dels terminis per a presentar al·legacions, encara que el pla no encaixa en els supòsits previstos en el Decret llei 14/2020, que recull els casos en què es preveu accelerar els tràmits.

Un altre dels molts exemples de projectes que han fracassat seria la megaplanta solar Magda, a la Plana Alta, promoguda per Tregmul Trade SL, el soci únic de la qual és Akuo España. El projecte, que va generar rebuig en les poblacions afectades, es va desestimar per la seua inviabilitat econòmica, a més d'algun informe desfavorable de l'Administració. El promotor no va poder fer el pas.

Tampoc va arribar a concretar-se el pla de Maat Servicios Integrales SL per a construir el parc solar Río Seco a Castelló de la Plana, amb 51 MW de potència. El 5 de febrer de 2025, la promotora va desistir de la seua sol·licitud d'autorització administrativa i de construcció d'un projecte que afectava l'Alcora, Betxí i Onda.