El Penyal d’Ifac demanarà a la Unesco la declaració com a Patrimoni de la Humanitat

La junta rectora del parc natural del Penyal d’Ifac ha aprovat la creació d'una comissió amb la finalitat de tramitar, preparar i presentar davant la Unesco la candidatura del penyal com a Patrimoni de la Humanitat en la categoria de patrimoni mixt, és a dir, naturalesa i cultura de forma conjunta, per a la posada en valor del parc natural que afavorisca i potencie els valors arqueològics i mediambientals del paratge.

La comissió estarà composta per totes les administracions implicades (Generalitat Valenciana, conselleries de Medi Ambient i Cultura, Agència Valenciana de Turisme, Ajuntament de Calp, Diputació d'Alacant, Direcció general de Costes), la Universitat d'Alacant, el Marq i associacions ecologistes, esportives i socials.

“La presentació de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat suposa un ardu treball amb vista a mitjà o llarg termini, però des de la junta rectora considerem que és el reconeixement definitiu que li cal al Penyal”, ha indicat el president de l'organisme, Guillem Sendra. No obstant això, adverteix de la necessitat de “ser prudents”, ja que “és un projecte molt ambiciós i amb moltes arestes, especialment l'inconvenient que suposa la pressió urbanística que pateix el parc natural”.

“Personalment considere que aquesta iniciativa hauria de portar aparellada un canvi de model urbanístic a Calp, molt menys agressiu que l'actual i molt més respectuós amb l'entorn i amb el desenvolupament sostenible”, postil·la Sendra.

Excavacions de la Pobla d’Ifac

Els valors mediambientals i arqueològics (en el penyal es troben les restes de la Pobla d’Ifac, un poblat medieval fundat al segle XIII) són els que fonamenten la proposta de declaració del com a Patrimoni de la Humanitat. I l'anunci coincideix precisament amb el dia en què el Museu Arqueològic provincial (Marq) ha donat a conèixer els resultats de la tretzena campanya d'excavacions desenvolupada aquest estiu en aqueix enclavament.

La troballa d'una gran torre defensiva ha posat el millor final a aqueixa campanya d'excavacions de la Pobla Medieval de d’Ifac organitzada pel Marq. El projecte, que va començar el passat 1 de juliol amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calp i del Parc Natural del Penyal d’Ifac, conclourà la seua tretzena edició el pròxim 31 d'agost i ha estat format per 36 estudiants d'Arqueologia procedents de diferents universitats espanyoles i europees.

Sota la direcció del tècnic del Marq José Luis Menéndez, l'equip arqueològic ha confirmat que enguany s'han produït importants novetats amb el descobriment d'aquest gran baluard defensiu amb més de 4 metres d'amplària i amb murs de càrrega de 1,30 metres folrats per l'exterior i l'interior per cadirat llaurat. L'edificació està situada en el front oest del jaciment, en la plataforma situada al costat de l'actual pàrquing del parc natural. Així ho ha pogut comprovar aquest dimarts una comitiva encapçalada per l'alcalde en funcions de Calp, Manolo Cabrera, el cap de l'Àrea d'Arquitectura de la Diputació, Rafael Pérez, el president de la Junta Rectora del Penyal d’Ifac, Guillem Sendra, i el mateix Menéndez.

La torre tenia la funció de defensar l'espai més proper al sistema d'ingrés a la Pobla i prova d'això és el testimoniatge conservat gràcies a la imatge de les seues restes que apareix en el famós gravat del Penyal de Ifach realitzat pel viatger francés Alexandre de Laborde, el 1809, per al seu llibre Itinéraire descriptif de l’Espagne l'original del qual es conserva en la Biblioteca de l'Institut National d’Histoire de l’Art (INHA) de París. En el gravat Nº 20.965 es pot apreciar l'alçat i potència d'aquest baluard les restes del qual s'incorporen al conjunt de les deu torres i els 800 metres lineals de muralla d'aquest excepcional enclavament medieval.

Investigació arqueològica

D'altra banda, i en paral·lel als treballs arqueològics de recerca, el govern Provincial d'Alacant ha continuat amb els treballs de conservació preventiva en el jaciment. Amb Rafael Pérez al capdavant, les labors s'han centrat en la consolidació i reintegració volumètrica d'un nou tram del recinte emmurallat d'aquest enclavament, fundat a la fi del segle XIII per l'almirall calabrés Roger de Llúria, sota el regnat de Jaime II.

Treballs de conservació

Així mateix, els treballs de conservació preventiva també s'han dirigit cap al manteniment de 19 fosses funeràries de les 57 tombes que formen la necròpoli medieval. El procés s'ha centrat en l'emplenat de les fosses utilitzant geotèxtils i terra garbellada, la conservació de les seues siluetes per a evitar pèrdues futures pel desgast de les pluges i la senyalització de les tombes amb graveta negra per a fer visible la seua presència en el conjunt. Tots aquests treballs, així com els desenvolupats des de fa tres anys en el jaciment, componen el cos previ d'intervencions que permetrà la pròxima redacció del necessari Pla Director de la Pobla d'Ifach per a escometre'n la posada en valor i musealització.