Els partits del Pacte del Botànic ultimen la reforma de la llei electoral per baixar el llistó per a entrar en el parlament al 3%
Les Corts Valencianes abordaran els pròxims dies el segon intent d’actualitzar la Llei electoral valenciana per reduir la barrera electoral del 5% al 3%. Els partits que conformen la majoria progressista, el PSPV, Compromís i Unides Podem-EUPV, negocien amb Ciutadans per presentar de manera imminent la reforma de la llei i millorar els criteris de proporcionalitat i paritat en la representació parlamentària.
La formació taronja encara no ha decidit si subscriurà la proposició del Pacte del Botànic per presentar-la de manera conjunta o presentarà les seues esmenes directament, però ja ha començat a negociar algunes qüestions. La reforma necessita 66 vots –tres cinquenes parts de la cambra– i les formacions progressistes no sumen aquesta xifra, per la qual cosa el suport del partit que dirigeix Toni Cantó continua sent imprescindible.
El canvi d’actitud de Ciutadans ha sigut més que evident, formalitzat després de les eleccions generals que van deixar el grup en el Congrés només amb 10 diputats. La formació que lidera Toni Cantó a la Comunitat Valenciana ja ha comunicat públicament la predisposició a asseure’s a la taula i la rebaixa d’algunes exigències que faria possible la reforma de la llei electoral sense la reforma de l’Estatut. Els seus assessors ja han plantejat algunes propostes amb els partits del Botànic. La disjuntiva de la formació és si rubricar un escrit amb els seus oponents polítics o no. Segons indiquen algunes fonts, la previsió és presentar la proposta ‘botànica’ aquesta setmana vinent i continuar negociant amb Ciutadans.
De moment, les quatre formacions coincideixen en la reducció del llistó electoral, dels més alts d’Espanya, que ha deixat en unes quantes convocatòries electorals partits com el Bloc o Esquerra Unida fora del parlament autonòmic per tot just un 0,3% dels vots. La reforma avança en el concepte de llistes desbloquejades, que permet que els candidats amb un percentatge elevat de vots –cap al 10%– puguen pujar en les llistes que els seus partits han presentat, premia les primàries obertes, estipula que la tramesa de propaganda siga conjunta –per estalviar en termes econòmics i mediambientals– i introdueix debats obligatoris en la televisió pública.
La norma inclou a més ampliar el concepte de llistes cremallera –alternant els sexes en les llistes electorals– i avança cap a la “democràcia paritària” –així ho denomina la diputada d’Unides Podem Cristina Cabedo– plantejant que la cremallera s’aplique en trams de dos, alhora que es respecten els trams de cinc de la Llei orgànica del règim electoral general. En altres paraules, que poguera haver-hi dues dones seguides en els primers llocs d’una llista electoral, amb la fórmula dona-dona-home-dona-home per corregir una infrarepresentació històrica en democràcia. Els taronges demanen avançar en la proporcionalitat de les províncies, reduint els escons de Castelló, sobrerepresentada, però que no pot baixar de 20 diputats sense reformar l’Estatut.
La reforma ha transitat un camí complex des que es va presentar. Les formacions que ara negocien tenien propostes molt més ambicioses i diferents entre si, unes expectatives que van haver de rebaixar per aconseguir la majoria parlamentària de tres cinquens que requereix aquesta reforma. Amb tot, la norma es va quedar sense aprovar pel canvi de posició a última hora de l’anterior grup parlamentari de Ciutadans, que va plantejar unes exigències inassumibles sense una reforma de l’Estatut d’Autonomia que, per terminis i requisits –un referèndum– quedava fora de la legislatura. A l’octubre del 2018 el grup dirigit llavors per Mari Carmen Sánchez va canviar de parer i va plantejar que primerament hauria d’aprovar-se una reforma de l’Estatut en les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats. El pla de treball de la comissió especial per a la reforma de l’Estatut el 2016 ja veia complex abordar-la només en tres anys. La dissolució de les Corts Generals va acabar de rematar aquesta idea.
Ara, amb el canvi d’actitud de Ciutadans i l’entrada en els parlaments de cada vegada més formacions, els partits consideren que seria un fracàs acabar aquesta legislatura sense poder aprovar la reforma d’una de les lleis electorals més antigues de l’Estat espanyol.