El Parlament valencià reprén els tràmits per a la constitució de l’Agència de Seguretat Ferroviària, un organisme la creació del qual ha implicat saltar un obstacle darrere l’altre. Després d’aprovar la llei el març del 2018, la Generalitat Valenciana va haver de modificar la norma a través de la Llei d’acompanyament als pressupostos per relaxar els requisits, davant la impossibilitat de trobar candidats per al Consell Rector de l’organisme.
Dos anys després, el Consell Rector continua aturat. L’executiu autonòmic va nomenar el gener els dos vocals que li pertoca, segons la llei, i el parlament es va donar de termini fins al 15 de maig per trobar quatre candidats –tres vocals i un suplent– per a poder posar en marxa l’ens. La Generalitat Valenciana confiava que poguera ser enguany, ja que va dotar l’ens de 250.000 euros de pressupost en els últims comptes públics, tot i que els requisits d’incompatibilitats, encara elevats, han complicat la tasca.
Precisament dimarts la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana una modificació dels requisits que rebaixa les incompatibilitats per a futurs consellers, ateses les dificultats per a nomenar als actuals. Així doncs, segons fonts del departament d’Arcadi España, s’evitaria un altre retard fins a trobar un vocal suplent. L’òrgan rector, una vegada constituït, haurà d’elegir un president i un director general, amb retribució de secretari autonòmic i director general, respectivament. Les dietes dels vocals seran d’uns 15.000 euros anuals, amb 500 euros d’indemnització per assistència i per vocal, amb una estimació de sis reunions a l’any. La creació de l’ens es va acordar en la comissió d’investigació de l’accident del metro del 3 de juliol de 2006 com un compromís del parlament autonòmic amb les víctimes.
Com en tants altres casos, la pandèmia del COVID-19 va interrompre el procés, que ha hagut d’esperar a la ‘nova normalitat’ per reiniciar-se. Després d’aquesta travessia han pogut comparéixer els quatre candidats proposats per les Corts Valencianes, dos d’ells triats pel PSPV, un pel PP i el restant, suplent, per Compromís: Antonio Esparza, director d’operacions en DB Cargo; Carla García, enginyera de camins i investigadora en la Politècnica de València; Manuel Miñes, responsable de la Cambra de Contractistes i Felipe Parrilla; tècnic de seguretat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Precisament la condició de Miñes com a responsable del lobby dels contractistes valencians genera suspicàcies en els grups progressistes i en Ciutadans, que qüestionen la neutralitat que requereix el càrrec.
La norma estableix que “el càrrec de vocal de l’agència serà incompatible amb l’acompliment de funcions directives o executives en partits polítics, centrals sindicals, associacions empresarials i col·legis professionals”. Els candidats necessiten el suport de tres cinquenes parts del parlament en primera votació o de majoria absoluta en segona, passat un mes, una qüestió a què, segons els representants de la comissió, no sembla que calga arribar. La intenció de les formacions és que els noms dels compareixents es tracten en el pròxim ple, abans del mes d’agost, per poder posar en marxa com més prompte millor l’organisme. El Consell Rector haurà d’aprovar un projecte de pressupost i modificar els estatuts, que es van redactar per decret, perquè no existia l’organisme.