Quan al juny del 2015 es va saber el nom de Vicent Marzà, un jove activista valencianista de Castelló, com a nou conseller d’Educació, Cultura i Esport en el primer Govern del Pacte del Botànic, van saltar totes les alarmes en la dreta valenciana. Marzà, membre del Bloc (partit reconvertit en Més Compromís que ara dirigeix), mestre d’anglés i francés en Primària, membre de l’STEPV i d’Escola Valenciana, no va ser ben rebut pel PP i Ciutadans. No obstant això, ara se’n va, set anys després, sense haver protagonitzat grans polèmiques amb l’oposició –és més, l’exlíder dels populars valencians Isabel Bonig va arribar a elogiar la seua gestió de la pandèmia– i com a responsable de la cartera que millor ha exemplificat el mestissatge en el Consell, Educació, Cultura i Esport, on ha format un tàndem destacat amb el secretari autonòmic, el socialista Miguel Soler.
Una de les primeres mesures implementades per Vicent Marzà –que ara abandona el Govern valencià per centrar-se en el seu partit, Més Compromís, amb vista a poder “consolidar un tercer Botànic”– va ser el programa Xarxa Llibres, que es va posar en marxa per al curs 2015-2016 amb l’objectiu de crear un banc de llibres per als alumnes d’Infantil i Primària perquè les famílies valencianes es pogueren estalviar la despesa recurrent que cada any suposava l’adquisició dels llibres de text. Fins al curs passat, amb una inversió que supera els 240 milions d’euros, més de 2,3 milions d’estudiants han pogut comptar amb aquest material de manera gratuïta.
El curs següent (2016-2017), la Conselleria d’Educació va posar en marxa el projecte experimental d’aules de 2 a 3 anys en col·legis públics per a permetre l’accés a les famílies amb pocs recursos d’uns serveis a què abans no podien accedir. Es tractava, en paraules de Marzà mateix, d’“intentar corregir les desigualtats”. El pròxim curs, se sumaran 212 noves aules gratuïtes d’Infantil de 2 anys a les escoles públiques valencianes (3.800 noves places que sumaran un total de 24.000 per al curs 2022-2023).
Al setembre del 2017, el president de la Generalitat avançava durant el debat de política general en les Corts Valencianes el pla Edificant, una altra de les grans iniciatives de la Conselleria d’Educació la legislatura passada. Es tractava de posar en marxa un pla de xoc amb una inversió milionària que pretén acabar amb els barracons que tant van caracteritzar els centres educatius valencians en l’última etapa del PP al capdavant de la Generalitat. Aquest programa ha permés la construcció i la rehabilitació de nombrosos nous col·legis i instituts per tot el territori valencià, alguns dels quals tan emblemàtics com el Ciutat de Cremona d’Alaquàs, el Regina Violant d’Almassora o el 103 de València.
La polèmica del plurilingüisme
El principal punt de fricció en el mandat de Marzà ha sigut, com calia esperar, la seua aposta pel plurilingüisme a les aules. Al gener del 2017, el Consell aprovava en ple un decret de plurilingüisme que pretenia superar el tradicional model de línies en valencià o castellà i donar carpetada a la llei anterior, posada en marxa pel PP el 2012. La norma va ser recorreguda i tombada pel TSJCV, que en va declarar la nul·litat parcial pel fet de considerar que es discriminava els alumnes que triaven l’ensenyament en castellà.
Aquest decret va ser substituït per una llei de plurilingüisme, aprovada per les Corts Valencianes el 2018. Aquest nou text, que també es va trobar amb el rebuig de la dreta, garanteix almenys el 25% d’ensenyament en les dues llengües cooficials –castellà i valencià– i si que ha comptat amb l’aval del TSJ.
La gestió de la pandèmia, un cas d’èxit
Al març del 2020 va arribar la pandèmia, i amb això el confinament generalitzat. Les classes també van haver d’adaptar-se a la nova realitat, utilitzant noves eines i optant per l’educació a distància en el final d’aquell curs 2019-2020 i per la semipresencialitat en el 2020-2021. L’Administració autonòmica va aconseguir que les aules es convertiren en espais segurs davant de la Covid-19 –en els moments més durs del virus, les classes confinades a penes suposaven el 2,1% del total (més de 800.000 alumnes i 78.000 docents). La gestió de la pandèmia en educació es pot considerar com un cas d’èxit reconegut majoritàriament pels sectors implicats en la comunitat educativa.
A més, l’aposta al llarg de tot aquest temps ha sigut per augmentar el personal docent i rebaixar les ràtios a les aules cada curs.
Reforçar la política cultural valenciana
Marzà també deixa elaborat un pla estratègic cultural valencià que té vigència fins al 2023, el segon dels últims set anys (l’anterior és del 2016). Es tracta d’un document “molt ambiciós” que pretén enfortir el sector en un moment en què va eixir molt afeblit a causa de la crisi de la Covid, que va colpejar molt durament la cultura.
Vicent Marzà, que va arribar al càrrec amb la vocació de “reconstruir” una molt tocada educació valenciana i se’n va havent-se convertit en el polític que més temps ha romàs al capdavant de la cartera d’Educació Cultura i Esport (quasi set anys), serà rellevat per la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit, la persona proposada pel mateix dirigent valencianista per a assumir el càrrec en una aposta per la continuïtat en la gestió. El nomenament, proposat per Compromís, haurà de ser ratificat pel president Ximo Puig, que encara té pendent detallar el calat d’una àmplia remodelació del Consell que, a tot just un any de les pròximes eleccions autonòmiques, podria afectar també els departaments de Sanitat, Universitats o Hisenda.