El PP valencià i Vox validen la prioritat nacional en habitatge per arrelament de 10 anys malgrat que la UE només en permet cinc

La regulació del principi de “prioritat nacional” aprovada pel PP i Vox a la Comunitat Valenciana se situa al marge de la normativa i la jurisprudència de la Unió Europea. La doctrina fixada per la mateixa Comissió Europea —tal com explica l'executiu comunitari en resposta a una iniciativa parlamentària sobre l'accés a l'habitatge i les ajudes públiques— conclou que els estats membres no tenen cobertura legal per a imposar requisits de residència superiors als cinc anys als estrangers establits legalment, tal com estableix la legislació europea.

Aquest mateix dimecres, les Corts Valencianes han aprovat, amb els vots del PP i Vox, la inclusió formal del principi de “prioritat nacional” en l'accés a l'habitatge públic, després que els populars acceptaren una esmena presentada pel partit d'extrema dreta a la seua proposta parlamentària sobre aquesta matèria. L'acord estableix l'obligació de procurar l'assignació prioritària dels recursos públics a les persones que acrediten un “arrelament real, durador i verificable” a la Comunitat Valenciana, i vincula la concessió d'habitatge protegit a la permanència històrica en el territori valencià.

Durant una sessió dedicada monogràficament a la crisi de l'habitatge i la immigració, el debat ha evidenciat la profunda divisió a la cambra. Mentre que el síndic del PP, Fernando Pastor, ha defensat les mesures per a afrontar els problemes del sector davant dels qui considera que “mai no han fet ni un brot en matèria d'habitatge” —en referència al PSPV i a Compromís—, el portaveu de Vox, José María Llanos, ha justificat la restricció de l'accés amb l'argument de la limitació de recursos davant de l'augment de la població immigrant.

Per la seua banda, els grups de l'oposició han rebutjat rotundament aquesta iniciativa. El síndic socialista, José Muñoz, ha censurat un model que contraposa la protecció de les persones vulnerables amb el suport als “fons voltor i l'especulació pura”, mentre que el portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha acusat Vox d'eludir les solucions reals en matèria d'habitatge per a “inocular odi” en el debat polític valencià.

La “prioritat nacional”, rebutjada per Brussel·les

Tota aquesta controvèrsia té l'origen en la Llei 5/2026, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, més coneguda com la Llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat Valenciana. En l'article 45, la norma valenciana habilita el desplegament reglamentari de la “prioritat nacional” en matèria d'habitatge de protecció pública en règim de compra i exigeix per a la inscripció com a demandant “un mínim de deu anys d'empadronament històric en algun municipi de la Comunitat Valenciana i d'Espanya de manera continuada o interrompuda”.

Aquesta exigència d'una dècada d'arrelament duplica el límit fixat pel dret comunitari. Així ho estableix el comissari europeu d'Interior i Migracions, Magnus Brunner, en la seua resposta a una consulta de l'eurodiputat de Compromís Vicent Marzà, en la qual la Comissió aclareix que l'article 11 de la Directiva 2003/109/CE garanteix als residents de llarga duració la plena igualtat de tracte amb els nacionals en l'accés a les prestacions socials i als procediments d'habitatge.

Brunner recorda que la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) impedeix l'enduriment unilateral d'aquests criteris per part de les administracions regionals o nacionals. “Els estats membres no poden imposar unilateralment un requisit de residència més llarg que el període de cinc anys establit”, assevera en la seua resposta. Així mateix, la Comissió adverteix que qualsevol requisit de residència que perjudique de manera desproporcionada els residents d'altres estats o els nacionals de tercers països incorre en una “discriminació indirecta” prohibida per l'ordenament europeu.

Amb la posició de la Comissió Europea per escrit, Marzà ha registrat una nova pregunta davant del Parlament Europeu dirigida específicament a la Llei d'acompanyament aprovada a les Corts Valencianes. En el seu text, l'eurodiputat pregunta directament a l'executiu comunitari si considera que l'article 45 de la norma valenciana incompleix el marc legal europeu i quines mesures preveu adoptar davant d'una disposició que ja està en vigor.

Marzà, en declaracions a elDiario.es, admet que la primera consulta, motivada pels acords de govern impulsats per la dreta i l'extrema dreta en comunitats com Aragó, perseguia posar contra les cordes les polítiques d'exclusió social: “La Comissió ha confirmat que és il·legal i PP i Vox han aprovat una qüestió que, segons el que afirma el comissari Brunner, és il·legal”, argumenta el parlamentari per a fonamentar la invalidesa de la norma valenciana.

A parer de Marzà, la posició expressada pel comissari austríac, integrat en el Partit Popular Europeu, evidencia que les mesures de la dreta valenciana s'allunyen del mateix consens comunitari. “Es demostra clarament que no tenen cap solució viable per a res i que l'única cosa que volen és generar odi i enfrontar la gent. Tot el que diuen que aplicaran és fals que puguen aplicar-ho”, sosté l'eurodiputat valencianista mentre espera la resposta a la seua última pregunta.

El síndic de Compromís a les Corts, Joan Baldoví, ha explicat, després de conéixer la resposta de Brunner, que la formació valencianista ja havia denunciat aquest criteri i ha recordat la presentació d'una petició davant del Defensor del Poble per la “presumpta inconstitucionalitat” d'aquest concepte. “La Comissió Europea ha dit clarament que la Llei d'acompanyament incompleix la normativa europea pel que fa al concepte de Vox de 'prioritat nacional'; veurem què fa el Partit Popular”, ha assenyalat Baldoví. El portaveu ha afegit que també incorporaran la resposta de la Comissió Europea a la denúncia davant del Defensor del Poble per a reforçar la seua acció legal.

Pérez Llorca no hi veu “cap problema”

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, en la mateixa línia expressada pel president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha defensat la “prioritat nacional” pactada amb Vox en matèria d'habitatge i ha llevat importància als advertiments jurídics després de la resposta de Brunner a Marzà. El cap del Consell ha assegurat que no hi ha “cap problema” amb aquestes mesures i ha argumentat que la seua aplicació és habitual en les ordenances de la majoria dels ajuntaments, independentment del seu color polític.

Així mateix, Pérez Llorca ha qualificat d'“estèril” el debat generat al voltant d'aquesta qüestió i s'ha reafirmat plenament en els acords de govern amb els seus socis. El mandatari autonòmic ha afirmat que no es penedeix “de res del pacte” i ha destacat que aquest acord aporta estabilitat a la Comunitat Valenciana, rebaixa la pressió fiscal i promou la construcció d'habitatge protegit en el territori.