LLEGIR EN CASTELLÀ
Encara el llot i el fang inundaven els carrers de Torrent quan Lucía Ferradas, de 21 anys, va decidir pujar a la bicicleta per a anar casa per casa i arreplegar fotografies soltes i àlbums complets destrossats per la DANA que va devastar València el 29 d’octubre passat. Lucía es va convertir així en la primera voluntària del programa #SalvemLesFotos, coordinat per la Universitat de Vàlencia. Una iniciativa que va nàixer dues setmanes després de la catàstrofe amb l’objectiu de restaurar les instantànies que van quedar destruïdes, mullades, tacades de llot i impregnades de bacteris per a salvar aquests tresors de la memòria. Hui dia, el projecte s’ocupa de la reparació de mig milió de fotografies aproximadament, incloent-hi àlbums i vídeos domèstics, facilitats per unes 790 famílies afectades.
L’habitatge de Lucía no va quedar danyat després del pas de la riuada pel seu poble i sentia la necessitat d’ajudar d’alguna manera als veïns que sí que patien les conseqüències de la DANA. “Em vaig assabentar d’aquesta iniciativa de la UV per xarxes socials, perquè jo soc alumna del grau d’Història de l’Art, però em vaig preguntar com podrien arreplegar aquestes fotografies si a Torrent, per exemple, estàvem aïllats, els ponts havien caigut i les carreteres estaven tallades”, conta aquesta estudiant en una telefonada amb elDiario.es. Va ser en aquest moment que Lucía va contactar amb Marisa Vázquez de Agredos , la degana impulsora del projecte, i es va oferir per a recol·lectar personalment les fotografies. “La gent estava concentrada a buidar d’aigua els seus habitatges, traure el fang dels garatges o recuperar el cotxe. Jo mentrestant anava amb bici o amb moto amb mon pare per tot Torrent i altres localitats damnificades, com Aldaia, informant del projecte perquè em donaren les seues fotos per a arreglar-les”, recorda.
Durant un temps, Lucía va acumular i va custodiar en la seua pròpia casa les fotografies. La terrassa es va convertir en un sequer improvisat on les estenia en rebre-les completament xopades i en el saló va desplegar una taula on anava agrupant àlbums i maletins enfangats plens d’imatges. Fins que per fi, Lucía va poder traslladar tot aquest material al Museu Comarcal de l’Horta Sud de Torrent, que es va convertir en el primer laboratori on depositar i recuperar les fotografies de #SalvemLesFotos. Al llarg del mes de novembre en van obrir sis més, a Utiel, Algemesí, Alaquàs i dos a València, tots en museus locals, llevat d’un que està en el Departament de Conservació de la UPV.
Una fotografia no és considerada un bé d’interés cultural (BIC), l’Estat no s’encarrega de protegir aquesta mena d’objectes que poden arribar a ser tan personals i importants en la vida d’algú. “Són records, de moments inoblidables com el dia d’un casament o un retrat de qui ja no està. Volem tornar la identitat a aquesta fotografia que ha quedat destenyida, s’ha quartejat per la humitat o s’ha esgarrat per la meitat”, assumeix per telèfon Rosina Herrera, restauradora especialitzada en fotografia que treballa en el laboratori de Torrent juntament amb huit voluntaris. Aquesta experta relata que les fotografies arriben a les seues mans en molt mal estat.
“El primer pas és eixugar-les, les tenim esteses al pati del museu. Aquesta fase pot durar mesos, excepte en alguns casos, encara estem en aquesta primera etapa i per això a penes hem fet lliuraments encara”, justifica Herrera. A continuació de l’eixugada, arriba la rentada amb aigua destil·lada, després netejar el fang amb un pinzell suau. A més, les instantànies són escanejades i digitalitzades, companyies com Kodak o Hofmann han donat ordinadors i altres aparells per a poder fer-ho. “El procés complet pot allargar-se un any, però la gent està tranquil·la sabent que les seues fotos estan cuidades. Tenen aquest halo d’esperança de tornar a recuperar-les com noves”, explica la restauradora.
Des d’apegades als vidres dels marcs a papers de mides molt grans com ara orles. Cada format que reben en els laboratoris de campanya suposa un repte per als voluntaris i treballadors de #SalvemLesFotos. Però, sens dubte, el desafiament més gran és fer la recepció de les fotografies. “La gent ve amb la seua història i plores amb ells, t’expliquen com ho han perdut tot, que aquesta foto és l’únic record que els queda d’un familiar que ha mort”, comenta Herrera. La jove Lucía considera que “hi deixen part de la seua vida”: “Ens cedeixen la seua intimitat i tenim l’obligació d’escoltar-los, tenen molta necessitat de parlar, d’explicar com van viure aquest dia. No sols arrepleguem aquestes fotos, ens vinculem emocionalment”. La voluntària s’emociona quan explica com sent la vulnerabilitat i la generositat de les persones. “Se sorprenen que fem això de manera gratuïta, alguns volen pagar. Nosaltres només demanem que paguen amb paciència, perquè és molta faena i som poques mans”, lamenta Lucía.
La directora del Museu Comarcal de l’Horta Sud, Clara Pérez, admet en una conversa telefònica que no esperaven que el projecte adquirira aquesta magnitud. “Només a Torrent hem rebut les fotografies de 343 famílies perjudicades per la DANA. Això ha suposat que el museu anul·le tota la seua activitat. Som el laboratori que més material ha aconseguit, perquè estem més pròxims a la zona zero i han pogut desplaçar-se fins ací persones de Paiporta, Picanya o Catarroja”. Aquesta és una iniciativa pública de la universitat, però Pérez aclareix que #SalvemLesFotos també rep finançament, entre altres, del Grup Espanyol de Conservació de l’IIC (GEIIC) o de la Fundació Horta Sud, que també ha creat una campanya de donacions per al programa.
Algemesí és un altre dels municipis on s’ha instaurat un laboratori de restauració d’aquestes fotografies danyades per la DANA, concretament el taller s’ha centralitzat en el Museu Valencià de la Festa. Hi han arribat al voltant de 250.000 instantànies proporcionades per unes 200 famílies. “Tot això obri un camp d’investigació molt interessant, es tracta d’estudiar la part etnogràfica i sociològica d’aquestes imatges en què quedaran ferides, però que són un testimoniatge perfecte del que vam viure aquell 29 d’octubre”, al·lega per telèfon l’historiador i director del museu, Àlex Villar.
El pintor local Josep Esteve, veí d’Algemesí, ha sigut el primer d’aquest municipi a rebre les seues fotografies restaurades el dijous 6 de març. Moltes tenien un gran valor per a ell, perquè mostren la seua trajectòria artística. “Sent una alegria molt gran i també una sensació de sorpresa, perquè algunes les donava ja per perdudes. Em sembla un projecte exemplar, estic molt agraït als voluntaris que participen en la restauració”, reconeix Esteve.
Luis Manuel Caballero, escultor i ceramista valencià de 81 anys, és un altre dels afortunats que també ha pogut arreplegar a Algemesí les seues fotografies danyades per la DANA. “Aquestes fotos familiars són un element d’acompanyament molt important per a mi. Sobretot per conservar el record de la meua dona Mari Carmen, que va morir fa un any”, explica. Caballero considera que “a partir d’ací es podran fer treballs d’inventiva sobre la taca que ha deixat la naturalesa”.
La dimensió del programa #SalvemLesFotos ha adquirit interés internacional. El prestigiós Institut Americà per a la Conservació, on hi ha un grup específic de restauració de fotografia, ja n’ha volgut formar part i ha enviat instruments de treball des dels Estats Units. Això no és tot, d’ací a uns mesos vindrà a València almenys un restaurador de l’Institut d’Art de Chicago per a col·laborar en el programa.
Però més enllà de l’esfera acadèmica, Lucía insisteix que això és “un projecte humà”: “El que em motiva a continuar és acompanyar les famílies en el seu procés per a sanar. Tornar el sentit a les seues fotografies destruïdes és el que m’impulsa a treballar en això”. L’endemà de la riuada tot el país va ser conscient de la capacitat d’unitat i solidaritat davant una catàstrofe. “Volem continuar fomentant aquesta participació ciutadana”, suggereix Villar. Així doncs, #SalvemLesFotos continuarà teixint cadenes d’afecte i oferint un mecanisme per a reparar el dolor, restaurant no sols fotografies, sinó també l’esperança compartida dels que han patit la pèrdua.