“La sentència és històrica”, assegura el sindicalista Jorge García Veloso, de Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV). Una empresa de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) del sector del marbre haurà d’indemnitzar un treballador amb 250.000 euros, a més dels interessos, per compensar el mal que va patir per la pols de sílice. El gabinet jurídic del sindicat va denunciar la situació de l’empleat, la malaltia del qual va determinar la seua incapacitat professional per part de la Seguretat Social.
La novetat de la sentència, dictada per la titular del Jutjat Social número 1 d’Alacant, és que adjudica la responsabilitat solidària de la indemnització als serveis externs de prevenció de riscos laborals que tenia contractada la firma. “La sentència és bastant definitòria, correspon el pagament solidari als serveis de prevenció”, explica el sindicalista Jorge García Veloso.
La demanda dels serveis jurídics de CCOO-PV venia avalada per les visites de la Inspecció de Treball i també es dirigia contra l’asseguradora de l’empresa. No obstant això, la sentència, que no és ferma, allibera a l’asseguradora de la responsabilitat, per la qual cosa el sindicat ha recorregut la resolució. “Per la quantitat que suposa la indemnització, hi hem recorregut per si es produeix una possible insolvència a causa de l’envergadura de la indemnització”, assenyala Jorge García Veloso. L’empresa condemnada i els serveis de prevenció de riscos laborals també hi han recorregut.
La sentència s’ha dilatat en el temps: el treballador va deixar de prestar serveis en l’empresa el 2013 i, tres anys més tard, amb la declaració de la malaltia per la pols de sílice, el gabinet del sindicat va demandar la firma. El treballador està en situació d’incapacitat permanent total.
En l’apartat de fets provats de la sentència es recull un “enorme i indigne llistat d’incompliments en matèria de prevenció que mostren el desinterés sistemàtic de l’empresa i el seu servei de prevenció alié per la salut de la plantilla i per unes condicions de treball decents”, assenyala CCOO-PV.
La jutgessa retrau a la firma que no fera ni actualitzara periòdicament l’avaluació de riscos en matèries específiques; la planificació incompleta de l’activitat preventiva i l’assignació pressupostària insuficient; la falta d’un vertader pla de formació preventiva per llocs de treball; que no acreditara la realització de reconeixements mèdics ni la implantació de procediments d’actuació relatius a les instal·lacions i els equips de treball, sistemes de seguretat i higiene, a més de l’absència d’una planificació prèvia, sistemàtica i completa de les mesures preventives.
La sentència (“molt completa i detallada”, segons el sindicat) confirma la responsabilitat empresarial per la falta de mesures de seguretat i higiene en el treball, que va impactar en la salut del treballador denunciant. “Aquests incompliments”, segons apunta CCOO-PV, “han suposat una deterioració greu de la salut d’una part de la plantilla que arrossegarà seqüeles la resta de la vida”.
La resolució recull un “llarg historial d’incompliments per part de l’empresa que, pel que sembla, preferia assumir el pagament de les sancions que invertir, com és la seua obligació, en la seguretat i la salut de la plantilla”, afig el sindicat, que destaca l’“efecte pedagògic” que puga tindre. “Fins ara, a massa empreses els ha resultat més rendible assumir el pagament de sancions per l’incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals que posar-la en marxa en els seus centres de treball”, denuncia CCOO-PV. “Una vegada més, la llei es queda a la porta d’algunes empreses”, critica el sindicat.