El silenci de Gènova sobre el futur candidat del PP a la Generalitat Valenciana dispara les maniobres internes
LLEGIR EN CASTELLÀ
L'antiga màquina de guanyar eleccions coneguda com a PP valencià està en plena ebullició. A 11 mesos que se celebren les eleccions autonòmiques i municipals, encara no sap qui serà la persona que encapçalarà la llista a la Generalitat. I davant els buits de poder, ja se sap, es mouen les legítimes aspiracions dels qui pensen que es poden guanyar el favor del cap. En aquest cas, el president del PP nacional, Alberto Núñez Feijóo. El polític gallec, de naixement i d'acció, continua sense designar aspirant i sense fixar la data d'un congrés regional que fa un any que està caducat per la desastrosa gestió de la dana per part del seu anterior president, Carlos Mazón.
Aquesta incertesa calculada per Gènova continua debilitant el lideratge de l'actual president, Juan Francisco Pérez Llorca, que no vol ser un president interí i vol continuar al Palau de la Generalitat més enllà del maig de 2027, i està donant ales a diversos aspirants que, encara que no ho diguen públicament, fa mesos que maniobren a València, Castelló i Alacant, però també a Madrid.
El més visible és Vicent Mompó, president del PP de la província de València i de la Diputació, i qui va aspirar a succeir Carlos Mazón i va ser descavalcat a les primeres de canvi en filtrar-se el seu nom. Mompó sap que els lideratges en el PP valencià es guanyen amb aliances entre València i Castelló, i una petita part d'Alacant. I això és el que està visibilitzant en els últims dies. Amarrada l'entente amb el nord, Mompó té una sintonia especial amb la presidenta castellonenca, Begoña Carrasco. De fet, tant ella com el cap provincial d'Alacant, Toni Pérez, van estar presents dissabte passat en el multitudinari acte impulsat pel mateix Mompó a Sueca, exhibint aquesta unitat entre les tres províncies en què tant va fer èmfasi Feijóo en el mateix acte: “Si les peces van cadascuna pel seu costat, el motor es gripa”, va afirmar.
Mentre va lloar l'“excel·lent feina” dels alcaldes i de les diputacions, sobre la Generalitat, o el que és el mateix, sobre Pérez Llorca, va recórrer a una obvietat: “El Govern [valencià] està treballant, el president està treballant”. Així, mentre Mompó va eixir de l'acte reforçat, al cap del Consell se'l va veure més que tocat.
Però lluny de quedar-se ací, el president de la Diputació de València va ara per ara buscant complicitats entre els descontents d'Alacant. I el més destacat de tots és Luis Barcala, alcalde d'Alacant, i a qui Carlos Mazón volia fora. Contra tot pronòstic, la setmana passada va ser confirmat pel secretari general del PP, Miguel Tellado, com a candidat a l'alcaldia malgrat el tremenbund desgast patit per l'escàndol de les adjudicacions fraudulentes de les VPO que investiga la Justícia. I esta setmana, sense anar més lluny, Mompó i Barcala van mostrar la seua afinitat en les festes de les Fogueres.
A què es deu la frigidesa mostrada per Feijóo cap a Pérez Llorca, donant ales a tota mena d'especulacions? L'actual cap del Consell ha encadenat diverses situacions polèmiques que, segons diverses fonts consultades per este diari, haurien incomodat al carrer Gènova. Això no significa que estiga descartat com a candidat. De fet, des de la sala de màquines del Palau deixen caure que tots els caps de llista autonòmics s'anunciaran després de l'estiu i tracten de traslladar tranquil·litat i confiança en què finalment serà l'elegit.
Entre les situacions que no han agradat a la direcció nacional dels populars està la iniciativa presa fa dos mesos, quan va omplir la Comunitat Valenciana amb tanques amb la seua cara pagades pel partit en les quals es llegia el lema “Juanfran President”. Una campanya d'imatge que va molestar una part del partit, ja que es va interpretar com un acte de precampanya pagat pel PP valencià. Tampoc ha agradat el soroll generat al voltant de la plaça activada en la Diputació de València adjudicada a la seua parella en comissió de servei, cobrant quasi el doble del que percebia en l'Ajuntament de Finestrat, en la qual finalment no es quedarà, o la reunió amb el ministre d'Hisenda, Arcadi España, en què es va parlar del nou model de finançament.
Amb tot, Pérez Llorca disposa de la majoria de la província d'Alacant, amb la totalitat del mazonisme del seu costat i el poderós PP de la Marina Baixa també, així com el Baix Segura. On punxa el president és a València ciutat, encara que allí Mompó també ha tocat os. María José Catalá, que compta amb el favor de Feijóo, no té especial afinitat ni pel president de la gestora autonòmica ni pel líder de la província de València.
I un altre nom que mai cal descartar i que sempre apareix en totes les travesses és el de l'actual vicepresidenta primera, Susana Camarero, que algunes fonts situen com a alternativa de consens entre Gènova i el mazonisme, per més que la seua figura també ha patit un enorme desgast després de la dana. Sense oblidar l'incombustible i persistent Francisco Camps, que continuarà agitant la convocatòria d'un congrés regional que té poques opcions de prosperar abans de les pròximes eleccions: “Cal guanyar eleccions, no congressos”, va dir Catalá recentment en presència de la plana major de Gènova.