LLEGIR EN CASTELLÀ
La Direcció General d’Atenció d’Emergències i Meteorologia del Govern basc ha remés al jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la dana un informe relatiu a les telefonades rebudes en el 112 Euskadi per derivació del 112 Comunitat Valenciana, aportant la definició de casos conservats en el seu CoordCom.
La magistrada va demanar aquesta documentació el mes de desembre passat a instàncies de l’acusació popular que exerceix en la causa Acció Cultural del País Valencià (ACPV). També va sol·licitar que es conserven les gravacions d’aquestes telefonades per al cas que se n’incorpore el contingut a la causa, amb el consentiment previ dels implicats. En la seua resposta, el director d’Atenció d’Emergències i Meteorologia del Govern basc, Joseba Zorrilla, confirma que es procedeix “a la custòdia de les telefonades i els registres detallats”. Zorrilla aclareix també que les 32 telefonades registrades relacionades amb la dana van tindre com a origen la comunitat autònoma basca i es van produir entre el 29 i el 30 d’octubre.
Segons la documentació aportada, a què ha tingut accés elDiario.es, la primera de les telefonades feta al 112 valencià i rebotada al servei basc es va produir a les 18.15 des de Bilbao. La va fer un home que va transmetre que la seua dona estava en el seu xalet de Picassent (l’Horta Sud) aïllada i envoltada d’aigua. El 112 valencià va poder contactar-hi. L’última telefonada es va produir el dia 30 a les 17.18 des d’Ispaster Biscaia) d’un ciutadà que no podia localitzar la seua filla, que estava en la zona afectada.
La primera de les comunicacions en què es parla de morts es produeix a les 20.28 des de Zegama (Guipúscoa). En aquesta telefonada, l’amiga d’una cuidadora adverteix que l’aigua ha negat la casa de Catarroja en què treballa i que no ha pogut pujar la persona dependent que cuida, per la qual cosa s’ha ofegat. L’actuació s’aconsegueix transferir al 112 de la Generalitat Valenciana.
A partir d’aquesta hora, les telefonades que es descriuen són dramàtiques: a les 21.05 una telefonada des de Vitòria informa d’uns amics a Loriguilla amb una nau plena d’aigua amb un mort, telefonada que no es pot transferir al 112 valencià, en aquell moment col·lapsat. Una altra a les 21.24 adverteix de persones atrapades en un domicili amb dos menors a Alfafar; poc després s’avisa d’un transportista dalt d’un camió a Riba-roja de Túria; un fill que telefona des de Vitòria perquè els seus pares, que viuen a Picanya, tenen l’aigua per la cintura i no pot acostar-se ningú a ajudar-los; des de Barakaldo a les 23.01 el comunicant avisa que el seu cunyat i una altra persona estan en un arbre a Alfafar. Les telefonades del dia 30, la major part, són per impossibilitat de localitzar familiars i amics.
ACPV va demanar també que es requerira un informe de la Lehendakaritza del Govern Basc sobre les hores en què es va intentar contactar amb Mazón (o amb qualsevol dels dos investigats en la causa, l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso), “especificant els canals utilitzats per a fer-ho, concretant les hores exactes en què es va poder contactar-hi, ressenyant les raons que els va portar a això i concretant on van obtindre la informació de què va derivar l’oferiment”.
La petició estava motivada en fer-se pública la llista de telefonades del 29 d’octubre de 2024 de Carlos Mazón, en què figuren dues comunicacions (a les 23.11 i a les 23.29) amb el lehendakari, Imanol Pradales.
Els WhatsApp aportats a la causa per la directora general Pilar Montes també ressenyaven que el lehendakari tractava aquella tràgica jornada, que va deixar 230 morts, de contactar amb el president llavors Carlos Mazón. El document, incorporat al procediment inclou el número de telèfon mòbil de Pradales.
També demanava que es requerira a la Conselleria de Seguretat del Govern Basc un informe sobre els “mitjans materials i personals posats a la disposició de la Generalitat Valenciana” el matí del 30 d’octubre de 2024, l’endemà de la catàstrofe, “especificant la data en què van arribar a utilitzar-se i les raons per les quals se’n va retardar l’ús, així com la data en què va finalitzar la col·laboració”.
No obstant això, la magistrada va denegar aquestes últimes diligències, perquè les telefonades entre Mazón i Pradales es van produir a última hora del 29 d’octubre, per la qual cosa queda exclosa de l’interés de la causa que instrueix la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, que delimita la investigació dels fets al retard en la presa de decisions del Cecopi per a prendre mesures davant la catàstrofe.