València porta 4 anys sense aplicar el recàrrec de l'IBI als grans tenidors d'habitatge malgrat que la llei ho preveu

Ni regulació del preu dels lloguers ni recàrrec en els impostos als grans propietaris que tenen els habitatges buits. L'Ajuntament de València ignora diversos preceptes de la llei estatal d'habitatge, articles destinats a mobilitzar els pisos buits i limitar les compres especulatives o els lloguers abusius. I ho fa bé perquè considera que hi ha altres mesures més eficients —construir, una agència pública de lloguer, dissuadir de l'ocupació irregular— o bé perquè considera que són complexes d'aplicar.

Aquest últim cas és el que afecta el recàrrec en l'impost sobre béns immobles (IBI), un tribut municipal previst en la llei estatal d'habitatge. València va començar a aplicar-lo quan van coincidir els governs d'esquerres a l'Ajuntament i a la Generalitat, que van impulsar una normativa específica i un registre de grans tenidors i d'habitatges buits per a apujar els impostos als multipropietaris. El gravamen local es va començar a aplicar l'any 2022 als habitatges que complien els requisits —que el propietari en tinguera més de deu i que estigueren buits durant més d'un any—, mentre que l'autonòmic recaptava set milions d'euros anuals, una quantitat que l'últim any ha caigut fins als 2,5 milions. La mesura no busca tindre un impacte en les arques públiques, sinó traure al mercat els habitatges que estan deshabitats.

Segons una resposta remesa pel govern de María José Catalá al Grup Socialista, l'Ajuntament de València fa anys que no aplica el recàrrec de l'IBI. El consistori defensa que resulta “extremadament complex” aplicar la llei estatal, “tal com està redactada”, i que “no és aplicable a cap immoble”. El 2022, diu el consistori, el recàrrec es va aplicar només a una persona, titular de 26 immobles, que va pagar quasi 5.000 euros d'IBI i 1.483 de recàrrec.

L'ordenança fiscal de València estableix un recàrrec del 30% als habitatges desocupats el titular dels quals en tinga més de deu en propietat dins del terme municipal. Per a això, han d'estar inscrits en el Registre d'Habitatges Deshabitats de la Generalitat Valenciana, una altra administració que tampoc té massa interés a apujar els impostos als grans propietaris. La llei autonòmica considera grans tenidors els propietaris de més de deu habitatges, mentre que l'estatal els comptabilitza a partir de quatre immobles. Les dades del cadastre apunten que a la capital hi ha 3.231 propietaris de més de cinc habitatges i més d'una quarta part són empreses. A més, una sola persona té més de 300 habitatges en propietat. Cap d'ells paga aquest recàrrec en l'IBI.

La resposta contrasta amb un anunci que va fer l'aleshores regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán, el febrer de 2023, mesos abans de les eleccions que van comportar el canvi de govern. El regidor va assenyalar que la previsió era recaptar cinc milions d'euros amb el gravamen que afectava 41 immobles. De la resposta del consistori, ara governat pel PP i Vox, es dedueix que no es va arribar a materialitzar.

La llei estatal estableix en la disposició final tercera un recàrrec en l'impost sobre béns immobles (IBI), que es pot aplicar als habitatges buits durant més de dos anys, amb un mínim de quatre habitatges per propietari, excepte per causes justificades de desocupació temporal previstes en la llei. S'estableix l'increment del recàrrec, actualment situat en el 50% de la quota líquida de l'IBI, fins a un màxim del 150%, en funció de la duració de la desocupació i del nombre d'habitatges també desocupats que siguen del mateix titular dins del terme municipal. La mesura busca “un efecte més gran en l'optimització de l'ús del parc edificatori residencial i reforçar l'instrument dels ajuntaments per a fer front a situacions d'habitatge desocupat a través de la fiscalitat”, segons assenyala el preàmbul.