LLEGIR EN CASTELLÀ
Joaquim Pons Machado (Maó, 1972) és historiador i arqueòleg i una de les veus de referència en l’estudi i la defensa del patrimoni prehistòric de Menorca. És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir el doctorat amb la tesi Caracterització de l’espai de l’hàbitat protohistòric de l’illa de Menorca: les cases de planta circular talaiòtiques, un treball clau per a la comprensió de l’arquitectura domèstica i l’organització de l’espai a la Menorca talaiòtica.
Al llarg de la seva trajectòria ha desenvolupat una intensa tasca d’investigació arqueològica sobre el terreny, participant en nombrosos projectes i excavacions arreu de l’illa, com l’emblemàtic poblat de Torre d’en Galmés, a Alaior, un dels poblats talaiòtics més importants de la Mediterrània occidental. Ha estat tècnic de l’àrea de Patrimoni del Consell Insular i és una peça clau per entendre com Menorca va aconseguir ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, una denominació que pot estar en perill per l’entestament del Consell Insular (PP) de construir un pont al costat de dues navetes funeràries de Rafal Rubí que formen part del conjunt de jaciments de la Menorca Talaiòtica.
Arqueòleg de formació, té una llarga trajectòria al servei de Patrimoni del Consell i especialment en tot allò relacionat amb la Menorca Talaiòtica. Com va arribar a integrar-se en l’elaboració de la candidatura que va aconseguir la declaració de Patrimoni de la Humanitat?
És cert que he participat en diferents projectes, gairebé sempre vinculats al període talaiòtic, tot i que també he format part d’excavacions i intervencions amb l’Associació d’Amics del Museu de Menorca en llocs i períodes diversos com Biniai Nou i altres. Pel que fa a la Menorca Talaiòtica, la veritat és que tot va començar l’agost de 2009, quan vam tenir una reunió amb la cap de l’àrea de patrimoni de l’Institut Menorquí d’Estudis, Margarita Orfila, qui va plantejar que valdria la pena portar la prehistòria de Menorca a ser considerada per la UNESCO com a Patrimoni Mundial. Aquest procés va passar de l’IME al Consell, que va votar la candidatura el 2010, i quan vam començar a treballar-hi seriosament va ser el 2012. Jo em vaig ocupar dels primers mesos de recopilació de material documental i vaig ser l’encarregat d’elaborar la primera fase d’arxiu de la candidatura, que va donar com a resultat la primera postulació patrimonial de Menorca, que el 2017 no va assolir els estàndards necessaris per ser reconeguda per la UNESCO.
Quina opinió li mereix la renovada intenció del Consell de dur a terme les obres de Rafal Rubí, malgrat les indicacions de la UNESCO, i quines conseqüències creu que això podria comportar?
A mi personalment no m’agrada gens la idea. No crec que sigui un encreuament que necessiti un desplegament tan colossal i estic convençut que, en tot cas, existeixen alternatives que generen molt menys impacte en el territori. Hi ha una qüestió central que cal tenir en compte quan parlam d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat –quelcom que ja es va assenyalar oportunament en la primera candidatura de Menorca el 2017–, i és l’articulació amb l’entorn: no hi ha patrimonialització només a partir dels monuments, sinó a partir de la inclusió d’aquests amb el medi, amb el territori que els envolta. Aquest és el quid de la qüestió: si s’acaba construint el pont, la modificació del paisatge que envolta les navetes de Rafal Rubí serà molt significativa.
Si s'acaba de construir el pont, la modificació del paisatge que envolta les navetes de Rafal Rubí serà molt significativa
Una intervenció d’aquesta naturalesa atempta contra el que anomenam Valor Universal Excepcional, que és requisit i condició per accedir a l’estatus de Patrimoni de la Humanitat. Més enllà que en el cas de la Menorca Talaiòtica hi ha nou components que integren el bé patrimonial, és inqüestionable que el VUE es veuria afectat per les obres, potser no en el conjunt global, però sí que hi haurà, de manera indiscutible, una afectació en el tram de Rafal Rubí.
D’altra banda, cal tenir present que quan un territori, bé o monument sol·licita integrar la Llista del Patrimoni Mundial, es compromet a vetllar pel VUE, adquirint un compromís amb la UNESCO de protecció d’aquest patrimoni cultural, material i territorial. Som nosaltres qui hem sol·licitat accedir a aquesta consideració internacional; no ho podem llençar tot per terra a la primera de canvi per una obra viària.
No m’agrada gens la idea [de construir un pont a prop de les navetes funeràries de Rafal Rubí]. Hem adquirit un compromís amb la UNESCO de protecció d’aquest patrimoni cultural, material i territorial
Existeix cap possibilitat de que la UNESCO retiri la declaració de Patrimoni a Menorca si el Consell Insular decideix, malgrat tot, concloure les obres del pont de Rafal Rubí?
No és tan senzill. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO es va obrir el 1978 i actualment reuneix més de 1.300 béns arreu del món. En tot aquest període, només quatre han entrat i sortit de la llista, fet que demostra que es tracta d’una mesura extraordinària. No és impossible, però sí altament excepcional. Un dels casos més coneguts és el del port de Liverpool, que va ser expulsat a causa de l’execució d’un gran projecte urbanístic que alterava el seu Valor Universal Excepcional.
No és impossible [que la Menorca Talaiòtica perdi la condició de Patrimoni de la Humanitat], però sí altament excepcional. La Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO es va obrir el 1978 i actualment reuneix més de 1.300 béns arreu del món. En tot aquest període, només quatre han entrat i sortit de la llista
En qualsevol cas, l’expulsió constitueix una decisió extrema. Dins la UNESCO existeix un pas intermedi, que és la inclusió a la Llista del Patrimoni Mundial en Perill. Es tracta d’un registre on s’incorporen aquells llocs que, per diferents motius, es consideren amenaçats, i on s’identifiquen clarament els riscos als quals estan exposats, amb l’objectiu que aquests danys potencials puguin corregir-se o evitar-se. El que la UNESCO pretén assenyalar amb aquest mecanisme –i en el cas de Menorca és evident– és una advertència clara: cal extremar la cautela, evitar intervencions irreversibles i avaluar totes les alternatives disponibles.
Aquest és precisament el meu principal temor: tenint en compte els milions d’euros invertits i el desplegament de mitjans, licitacions, maquinària i recursos associats, existeix un risc real que la construcció generi el dany irreversible a què fa referència la UNESCO. Concretament, ens enfrontam a la possibilitat que al febrer o març comencin les obres i que, un cop construït el pont, l’impacte sobre el patrimoni difícilment es pugui revertir.
Ens enfrontam a la possibilitat que al febrer o març comencin les obres i que, un cop construït el pont, l’impacte sobre el patrimoni difícilment es pugui revertir
Si això arribàs a succeir, caldrà observar quina és la reacció de l’organisme internacional, ja que ens trobaríem davant un cas pràcticament inèdit: seria la primera vegada que la UNESCO emet diversos informes amb recomanacions molt clares que són deliberadament i reiteradament ignorades per les administracions responsables de vetllar per la protecció del patrimoni.
Cal recordar la seqüència dels fets. El 2023, la UNESCO va remetre les seves recomanacions al Consell, suggerint la retirada de les obres del pont o la recerca d’una alternativa. La resposta del govern va ser una Avaluació d’Impacte Patrimonial elaborada per una entitat privada, en la qual es plantejaven diferents escenaris per concloure l’obra. El 2024, ICOMOS, l’organisme consultor de la UNESCO a Espanya, va assenyalar que aquesta avaluació no era solvent. Finalment, el novembre de 2025, es va fer públic un nou informe de la UNESCO en què s’indica de manera inequívoca que s’han de retirar les restes de l’obra i que es farà seguiment d’aquestes consideracions a finals del 2026 vinent. Insistesc: el risc és evident; si el març de l’any vinent les obres ja estiguessin finalitzades, el dany estaria consumat.
Quines conseqüències diria que té, en termes institucionals, finalitzar les obres malgrat les indicacions?
En primer lloc, crec que és el Consell Insular la institució més afectada, però també l’Estat espanyol que, havent adquirit el compromís davant les Nacions Unides de cuidar i protegir un patrimoni determinat, no ho fa, malgrat les nombroses advertències, indicacions i suggeriments que ha rebut.
Se suposava que la de Menorca havia estat una candidatura modèlica, tant per com s’havia tramitat com pels compromisos adquirits en termes territorials i ambientals, i ara veim que, tot just iniciada la gestió efectiva del Patrimoni Mundial, es posa en perill després de només dos anys de la declaració. Tenim una responsabilitat davant el món i responem desobeint reiteradament la UNESCO.
El passat mes de novembre el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, va declarar que la UNESCO ha rebut “informació esbiaixada” i que l’organisme no ha tengut accés a “tota la documentació” sobre l’impacte patrimonial de les obres. Quina opinió li mereixen aquestes declaracions?
D’una banda, vull assenyalar que, si des del Consell Insular es presentàs realment un informe que indicàs que l’impacte patrimonial sobre les navetes és mínim, que aquest impacte és reversible i que els VUE no es veuen afectats, estic convençut que la UNESCO no posaria cap objecció a la realització del pont. Tanmateix, això no és el que està passant.
D’altra banda, l’argument relatiu a una suposada manca d’informació em resulta estrany. És cert que ja no form part del servei tècnic de patrimoni del Consell, però quan hi vaig participar, tots els informes s’enviaven des del Consell al Ministeri de Cultura, que actuava com a intermediari davant la UNESCO. No crec en absolut que les tècniques de l’Estat espanyol hagin ocultat o filtrat informació a les Nacions Unides; al contrari, estic segur que no ha estat així. El senyor conseller sabrà per què sosté aquest plantejament. En qualsevol cas, caldria aclarir quina documentació va presentar exactament el Consell o a quins documents concrets es refereix quan parla d’“informació esbiaixada”. Em costa molt comprendre aquest discurs, sobretot perquè el tracte institucional sempre ha estat correcte i en els millors termes.
No crec en absolut que les tècniques de l’Estat espanyol hagin ocultat o filtrat informació a les Nacions Unides; al contrari, estic segur que no ha estat així
A què creu vostè que obeeix tanta insistència a acabar una obra que posa en perill ni més ni menys que un Patrimoni de la Humanitat?
Crec que és una decisió que respon a una orientació política, no patrimonial. Crec que des de la Conselleria de Cultura s’hauria d’haver treballat més, s’hauria d’haver estat a l’altura del que tenim entre mans; crec que el compromís internacional mereix una defensa molt més ferma del patrimoni històric abans de parlar exclusivament de la seguretat de la carretera. Tots volem que la carretera sigui el més segura possible, però també volem una carretera raonable.
El passat mes d’agost, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, es va adreçar per carta al president del Consell Insular, instant-lo a obeir les recomanacions de la UNESCO, cosa que va generar una onada de renúncies al Consell Científic de la Menorca Talaiòtica. Què opina d’aquest episodi?
Crec que la renúncia d’Antoni Ferrer, que també va ser algú summament important en l’elaboració de la candidatura tant el 2017 com el 2022, va ser un acte de gran coherència. El mateix pens de la sortida de Cipriano Marín, que formava part del Consell Científic, a la qual va seguir la renúncia de Mónica Luengo. Crec que han intentat fer la seva feina, cadascú en el seu àmbit, i que finalment, en veure el rumb dels esdeveniments, han decidit mostrar el seu descontentament amb la manera com s’està gestionant aquest afer marxant.