El PP desobeeix la UNESCO i construirà un pont al costat d'un jaciment Patrimoni de la Humanitat

Després de dos anys i mig d'informes contradictoris, valoracions tècniques, mobilitzacions ciutadanes i ecologistes i tensions polítiques entre l'equip de govern del Consell Insular de Menorca i l'oposició, la UNESCO s'ha pronunciat finalment, a través d'una carta, en contra de la macrorrotonda del viaducte a dos nivells de Rafal Rubí. La infraestructura que el govern conduït per Adolfo Vilafranca (PP) s'entesta a finalitzar està situada a escassos metres de dues navetes funèries prehistòriques que formen part del conjunt de jaciments de la Menorca Talaiòtica, reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat el 2023. Les obres estan abandonades des del 2015, després que una onada de protestes populars aturés la seva construcció.

Segons ha pogut comprovar elDiario.es, la missiva va ser remesa per l'organisme consultor de la UNESCO a Espanya –l'institut ICOMOS– el passat 20 d'octubre i va adreçada al delegat permanent de l'Estat davant les Nacions Unides, Miquel Iceta. A la carta, l'organisme assenyala que “la sol·licitud del Comitè no ha estat atesa” pel fet que en un informe anterior se sol·licitava la cancel·lació definitiva de les obres. En un reportatge publicat per elDiario.es el passat mes de juliol es va evidenciar que l'organisme internacional esmentava “l'impacte negatiu” que, des de feia almenys dos anys, els materials acumulats a la zona “provoquen sobre l'estat de conservació i la integritat del jaciment”.

En un informe del mateix organisme que ara es dirigeix a l'ambaixador Iceta se sol·licitava també que “s'eliminin com més aviat millor les obres viàries parcialment acabades del Component C6, així com els pals i línies elèctriques a les zones paisatgístiques entre diferents jaciments arqueològics que influeixen negativament en les vistes del paisatge”. Res d'això ha succeït. Més aviat al contrari. 

Un informe contradictori

A petició del Consell Insular, el que fins al 2023 fos director d'ICOMOS, Jordi Tresserras, va publicar un informe especial contradient les indicacions de la UNESCO, la consultora de la qual ell mateix havia presidit fins a pocs mesos abans. El gir copernicà de l'expert en patrimoni en les seves consideracions sobre les obres va permetre al gabinet de Vilafranca donar curs i fins i tot assignar pressupost a la finalització del pont, l'inici del qual estava planificat per als primers mesos del 2026. De nou, la resposta de l'organisme de les Nacions Unides contra la intenció del PP de Menorca de construir la seva macrorrotonda és contundent: “Aquest projecte continua sent motiu de preocupació –per a aquest organisme– ja que només difereix lleugerament del projecte iniciat el 2015”, assenyalen des d'ICOMOS, per la qual cosa recomanen “suspendre els treballs irreversibles per tal de permetre a l'Estat Part examinar adequadament altres opcions possibles”.

La carta d'ICOMOS assevera finalment que és necessari elaborar una avaluació completa de l'impacte sobre el patrimoni que inclogui “l'estudi d'alternatives, simulacions, matrius i mesures de mitigació abans d'adoptar qualsevol decisió difícilment reversible”. Així mateix, l'organisme ha donat termini a l'equip de govern insular per evitar que les seves indicacions continuïn sent ignorades. “A fi de garantir el seguiment dels progressos realitzats en l'aplicació de les sol·licituds del Comitè, el Centre del Patrimoni Mundial agrairia rebre un informe actualitzat sobre l'estat de conservació del bé 'Menorca Talaiòtica' abans de l'1 de desembre de 2026”, reclamen.

Després de conèixer-se l'informe de la UNESCO, l'equip de govern ha comparegut aquest migdia a la seu del Consell Insular, on han assenyalat que pensen continuar endavant amb les obres previstes. “La nostra preocupació principal és la seguretat dels menorquins. No s'ha d'oblidar que estem davant d'un projecte de carreteres en què hi ha la seguretat, el que està en joc és la vida de les persones”, ha declarat el conseller de Cultura, Juan Domingo Pons Torres, qui també ha aprofitat per carregar contra l'oposició, a qui ha acusat de ser artífice “d'una maniobra política sense precedents”, a propòsit de l'informe d'ICOMOS.

Durant la roda de premsa, Pons Torres va assenyalar el Grup d'Ornitologia Balear (GOB) com a part d'aquesta suposada “maniobra”, que va derivar en una carta que el propi ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va enviar el passat mes de juliol al president del Consell, sol·licitant que acatés les recomanacions de les Nacions Unides. “Com és possible que el Ministeri de Cultura faci més cas al GOB, o a una entitat minoritària, o a un informe d'un extern contractat a dit per fer un informe negatiu que als funcionaris del Consell experts en patrimoni i carreteres?”, ha dit Pons Torres. Cal destacar que, després de la carta del ministre, es va succeir una onada de renúncies de tècnics del Consell i del Consell Social de la Menorca Talaiòtica.

Els arguments sostinguts pel PP de Menorca abans –des del 2015 en endavant, durant la gestió de Santiago Tadeo– i després –després de l'informe desfavorable d'ICOMOS el 2023– per emprendre les obres malgrat el risc que suposen per al jaciment de Rafal Rubí són, gairebé sempre, de l'ordre de la seguretat vial. “Finalitzar l'enllaç a doble nivell eliminaria el gir a l'esquerra en un tram corb que resulta especialment perillós per coincidir amb un canvi de rasant. Compatibilitzarem seguretat vial i conservació patrimonial”, assenyalava el portaveu de l'executiu, Simón Gornés, paradoxalment format com a arqueòleg. Per la seva banda, el conseller de Cultura va concloure la discussió de l'impacte en el patrimoni insistint que “és un tema tècnic”.

Mentre els ecos de la carta de la UNESCO s'estenen pels despatxos de la Plaça de la Biosfera, una pregunta flota en l'ambient de l'illa, és possible que la UNESCO retiri la declaració de Patrimoni de la Humanitat a Menorca si es finalitzen les obres del pont? Tot i que es desconeix la resposta encara, hi ha antecedents. El 2009 la Vall de l'Elba, a Dresden (Alemanya), va perdre el seu estatus patrimonial davant les Nacions Unides després de la construcció del pont Waldschlösschen, una infraestructura vial moderna que va alterar greument el paisatge cultural protegit. El 2007 el govern de la península aràbiga d'Oman va reduir en un 90% la superfície protegida del Santuari dels Òrix Àrabs per permetre l'explotació petrolífera, per la qual cosa van perdre la declaració per votació unànime de la UNESCO. La Ciutat Vella de Jerusalem es troba a la llista de “patrimoni en perill” a causa dels constants atacs patits a jaciments musulmans i cristians per part d'organitzacions ultranacionalistes israelianes i podria perdre el seu estatus si aquestes continuen. L'altra pregunta que flota en l'ambient és: pot una obra vial imposar-se a un jaciment de 2.500 anys d'antiguitat? La resposta està blowing in the tramuntana.