L'escola mallorquina que acull 843 alumnes a Gaza i busca donacions urgents per no tancar: “Aquí són nens”

En un local d'Inca, diverses dones treballen concentrades davant les seves màquines de cosir. Unes preparen una comanda de targeters; d'altres confeccionen petits moneders i bosses amb teles de colors arribades del Senegal, el Marroc o Veneçuela. Hi ha converses, encàrrecs que s'acumulen i projectes que s'entrecreuen. L'escena té alguna cosa de taller, de botiga i de punt de trobada. Però també és una petita infraestructura de solidaritat que connecta Mallorca amb llocs molt allunyats, des del Senegal i Ucraïna fins a Gaza, on l'associació sosté una escola aixecada entre els campaments de desplaçats per oferir educació i un espai de protecció a nens i nenes palestins.

Al capdavant d'aquesta xarxa hi ha Antònia Triguero, presidenta d'Inca-Mallorca Solidària, una associació que porta anys impulsant iniciatives de cooperació i ajuda humanitària. De totes elles, n'hi ha una que ara concentra bona part dels seus esforços i també de les seves preocupacions: l'escola impulsada a la Franja de Gaza, que ha passat d'acollir 135 nens i nenes quan va obrir les portes, el setembre de 2025, a tenir-ne 843.

Mantenir-la oberta costa uns 6.000 euros mensuals -uns 7,50 euros mensuals per cada nen, apunta Triguero-. I les donacions, que durant els primers mesos van permetre fins i tot enviar entre 10.000 i 12.000 euros al mes, han caigut. “Totes les emergències tenen un pic i després la gent se n'oblida una mica”, lamenta la responsable de l'entitat. L'associació ha llançat una crida d'auxili per evitar que el projecte es quedi sense recursos. L'octubre va enviar 6.000 euros a Gaza i va acabar amb un descobert de 2.000. Les darreres aportacions han permès cobrir el novembre i el desembre, però el futur continua sent incert. La situació ja ha obligat a retirar un dels serveis que oferien als menors: el berenar diari.

Mantenir l'escola oberta costa uns 6.000 euros mensuals -uns 7,50 euros mensuals per cada infant- i les donacions han caigut. Les últimes aportacions han permès cobrir novembre i desembre, però el futur continua sent incert

“Li vam dir a en Marcel: digues-nos, per no haver de tancar l'escola, quines són les despeses mínimes que tens. Sense l'aliment”, explica Triguero. En Marcel és el responsable de l'organització gaziana amb la qual treballa l'entitat mallorquina i qui coordina l'activitat sobre el terreny. Va ser ell qui va proposar transformar l'ajuda alimentària inicial en un projecte educatiu.

L'objectiu de l'ONG és aconseguir una base de col·laboradors que permeti finançar-la de manera estable, sense haver de recórrer cada pocs mesos a campanyes d'urgència. “Som tants a Mallorca i a Espanya que estic segura que, si la gent conegués la nostra escola, ajudaria”, afirma. elDiario.es acompanya Triguero i diverses voluntàries en una tarda de treball a la seu d'Inca, on, entre màquines de cosir, teles i converses, preparen els productes artesanals amb la venda dels quals contribueixen a mantenir viva una xarxa de solidaritat que arriba fins a Gaza, el Senegal, Ucraïna i tants altres llocs.

Som tants a Mallorca i a Espanya que estic segura que, si la gent conegués la nostra escola, ajudaria

La carpa que es va convertir en escola i refugi

La història havia començat uns mesos abans, el maig del 2025, quan la població de Gaza travessava una situació d'extrema escassetat d'aliments. L'associació va trobar una via per fer arribar ajuda a través de contactes locals. “Vam començar a cuinar per a 300 famílies”, recorda Triguero. La situació era tan desesperada que, segons relata, algunes persones bevien aigua amb sal per intentar mitigar la fam. La dificultat per introduir diners i material a la Franja va obligar a buscar alternatives sobre el terreny.

Quan l'arribada d'aliments va començar a millorar, en Marcel li va plantejar una altra possibilitat: aprofitar una carpa de la seva organització per posar en marxa una escola. El setembre de 2025 van començar les classes amb 135 menors. La resposta va desbordar les previsions. Durant el curs van arribar a 600 i, en l'actualitat, el centre compta amb 843 alumnes. El Ministeri d'Educació de Gaza ha donat suport al projecte i, segons explica en Triguero, ha autoritzat que els estudis puguin arribar fins a desè curs, equivalent a l'etapa prèvia al batxillerat.

L'escola no és, però, únicament un lloc on impartir classes. En un entorn envoltat de tendes de campanya, s'ha convertit en un espai de trobada i protecció per als menors i les seves famílies. “L'escola és el seu moment de ser nens”, resumeix en Triguero. Al matí van a classe i, a la tarda, participen en activitats extraescolars en les quals aprenen balls tradicionals, toquen instruments o practiquen voleibol.

L'escola és el seu moment de ser nens

L'associació ha intentat que el recinte tingui altres usos que responguin a les necessitats de la comunitat desplaçada. Un d'ells és un forn mòbil de ferro colat, finançat pel Consejo General de los Colegios Oficiales de Trabajo Social d'Espanya. El seu caràcter transportable permet traslladar-lo si les circumstàncies obliguen a abandonar la ubicació actual. Als voltants, on escasseja la llenya i cuinar resulta costós, les dones poden utilitzar-lo per preparar pa i dolços. També s'organitzen tallers de salut i prevenció del càncer dirigits a elles.

L'espai ha arribat fins i tot a funcionar com a refugi. Triguero recorda que, durant les fortes pluges i ratxes de vent de l'hivern passat, moltes tendes de campanya dels voltants van quedar destruïdes i diverses famílies van buscar aixopluc a l'escola. “No és només una escola”, insisteix. D'aquí la seva preocupació davant la possibilitat d'haver de tancar un lloc que ha anat adquirint funcions que van molt més enllà de l'ensenyament.

Set euros i mig al mes per alumne

Els 6.000 euros que necessita el projecte cobreixen les despeses mínimes de funcionament: una petita remuneració per a les professores, el lloguer de l'espai, l'aigua i el material escolar. No inclou l'alimentació que rebien anteriorment els menors. “Per a nosaltres, que som una associació petitona, que no tenim econòmicament i depenem de la gent perquè no tenim ajuda de ningú, és important”, explica Triguero.

L'entitat compta actualment amb uns 200 socis i considera que arribar als 500 o 600, amb aportacions d'uns deu euros mensuals, permetria donar més estabilitat al projecte. “Estic segura que, si la gent conegués la nostra escola, posaria els 7,50 euros al mes”, sosté. Qui desitgi contribuir a mantenir les aules en peu pot fer-ho mitjançant Bizum, a través de l'apartat 'Fer donatiu' de l'aplicació bancària, introduint el codi 12706.

Els 6.000 euros que necessita el projecte cobreixen les despeses mínimes de funcionament: una petita remuneració per a les professores, el lloguer de l'espai, l'aigua i el material escolar

Entre les aportacions que han permès sostenir la iniciativa figura la de la periodista Almudena Ariza, que va donar 20.000 euros procedents d'una campanya solidària. Aquests diners van servir per finançar durant força temps els berenars dels nens i adquirir pupitres i cadires. També han arribat contribucions d'empreses, particulars i entitats que han organitzat concerts, celebracions i altres activitats per recaptar fons. L'associació recorda especialment com petites iniciatives, fins i tot un casament o una festa, van acabar convertint-se en recursos per als alumnes.

La periodista Almudena Ariza va donar 20.000 euros procedents d'una campanya solidària

La caiguda de les aportacions durant l'estiu, especialment des del juliol i l'agost, va deixar el projecte en una situació delicada. La difusió de la campanya als mitjans va permetre recuperar part de les donacions i garantir les despeses dels últims mesos de l'any, però la presidenta sap que no n'hi ha prou amb respondre a una emergència puntual: l'escola necessita ingressos regulars.

Una xarxa de dones que cus solidaritat

L'activitat que es desenvolupa a la seu d'Inca ajuda a entendre com funciona aquesta organització. El taller de costura, nascut fa vuit o nou anys per donar resposta a les necessitats de socialització de dones, reuneix una vintena de participants. Mari Carmen, Cati, Mari Ángeles, María i tantes altres dones confeccionen productes amb teles que Triguero porta dels seus viatges i que després es venen per finançar diferents iniciatives. L'activitat, a més, fomenta la convivència i crea vincles entre les participants. No tot el que es recapta es destina a Gaza: cada col·lecció té el seu propi destí. Els articles elaborats amb teles del Senegal, per exemple, contribueixen a finançar els projectes que l'associació desenvolupa en aquest país.

La Maria, davant d'una de les màquines de cosir, explica que participar en el taller li aporta, sobretot, benestar i satisfacció personal. Acudeix una vegada per setmana, als matins, per obrir la botiga i atendre les persones que s'hi acosten. A més de col·laborar en l'elaboració i venda de productes, aprofita per explicar als visitants els projectes solidaris que desenvolupa l'associació i donar a conèixer la feina que realitzen.

També destaca l'ambient de companyonia que s'ha creat entre les dones, amb qui comparteix converses, moments de descans i petites rutines que fan del taller un espai de trobada. Allà ha trobat vincles i una energia positiva que l'ajuden a desconnectar de les preocupacions quotidianes.

“Això és com una gran família”, explica la presidenta mentre mostra les peces i els accessoris. Les dones preparen comandes, confeccionen vestits tradicionals mallorquins i elaboren productes que es venen durant tot l'any. També han creat bosses de roba amb el mapa de Palestina i elements del mocador tradicional palestí, que comercialitzen a 14 euros. Una manera de convertir un objecte quotidià en una aportació per a l'escola.

Les dones preparen comandes, confeccionen vestits tradicionals mallorquins i elaboren productes que es venen durant tot l'any. També han creat bosses de tela amb el mapa de Palestina i elements del mocador tradicional palestí

L'activitat se sosté també gràcies a les donacions de material i equipament. Algunes màquines de cosir van ser cedides per la Fundació La Caixa i d'altres procedeixen de particulars o empreses que han tancat. L'associació també recull material d'hotels i hospitals que retiren equipaments encara aprofitable i els busca una segona vida en altres projectes.

La xarxa de cooperació va molt més enllà de Gaza. Al Senegal, l'entitat treballa en la creació de maternitats, escoles i cooperatives de dones, i ha iniciat un projecte agrícola amb la col·laboració d'enginyers agrònoms i agricultors mallorquins. Entre els prestatges també hi ha material informatiu sobre els diferents projectes de l'associació, com la polsera solidària que es ven per recaptar fons destinats a les teràpies i ajudes tècniques d'en Lucas, un dels anomenats 'nens de la llauna' del Senegal. A Ucraïna, l'ONG prepara l'enviament d'un tràiler i dues ambulàncies, mentre que al Senegal preveu traslladar un contenidor i una altra ambulància. A Mallorca manté ajudes a famílies vulnerables i col·labora amb altres entitats i amb menors afectats per malalties rares.

En el taller, aquesta solidaritat també té noms propis. Triguero conta la història de l'Álvaro, un apicultor de Lleó a qui van conèixer durant una campanya d'ajuda als pobles afectats pels incendis del passat estiu. Després de comprar mel a diversos productors que havien perdut part dels seus ruscos, l'apicultor va decidir reservar part de la seva producció per a l'escola de Gaza. L'associació ha venut centenars de quilos i prepara noves partides. El pare de l'Álvaro, un home de gairebé 90 anys, també va voler contribuir: “Hem rebut una herència i vull donar-li aquesta herència: 500 euros per a l'escola”, li va comunicar.

A aquestes aportacions se sumen un concert de violí que s'està organitzant i una cursa solidària prevista per al desembre per part del col·legi San Francisco, els fons del qual es destinaran als nens de Gaza. Són iniciatives petites i grans que, juntes, han permès mantenir en funcionament el centre.

Que l'escola no depengui d'una emergència

Triguero rep cada dia notícies del Marcel, que li envia vídeos i missatges sobre l'activitat del centre. A través d'aquestes imatges pot seguir l'evolució dels nens, les classes i les activitats. La presidenta insisteix en la importància que té l'educació per a les famílies palestines i en la necessitat que els nens puguin conservar una rutina enmig d'unes circumstàncies extraordinàriament difícils.

Triguero rep cada dia notícies de Marcel, que li envia vídeos i missatges sobre l'activitat del centre. A través d'aquestes imatges pot seguir l'evolució dels nens, les classes i les activitats

Des d'Inca, entre màquines de cosir, teles de colors, comandes de mel i caixes de material recollit, l'entitat intenta sostenir un projecte que ja forma part de la vida de 843 menors. La distància entre el taller mallorquí i les carpes de Gaza és enorme, però el vincle es manté amb cada aportació, cada producte venut i cada persona que decideix col·laborar.

La continuïtat de l'escola depèn ara que aquesta xarxa creixi. Perquè, com recorda Triguero, els 7,50 euros mensuals per nen poden semblar una quantitat petita, però per a una associació que depèn gairebé exclusivament de la solidaritat ciutadana marquen la diferència entre mantenir obertes les aules o apagar els llums d'un espai que, per a centenars de nens, és també una oportunitat de continuar sent nens.