Les motos d’aigua il·legals proliferen en una de les zones més turístiques d’Eivissa: “Ens preocupa la seguretat”

La temporada alta a Eivissa deixa imatges com aquesta a la zona turística d’oci de Platja d’en Bossa: l’escuma que creen grups de motos d’aigua molt a prop de la costa, on els banyistes observen les altes velocitats que assoleixen en un litoral cada vegada més saturat. Entre les activitats nàutiques que es desenvolupen a la platja, envoltada d’hotels i negocis turístics, n’hi ha de legals i d’altres que no ho són, fet que ha desfermat la polèmica aquest estiu.

Els negocis dedicats al lloguer de motos d’aigua i altres activitats recreatives d’aquesta zona del terme municipal de Sant Josep, entregada al turisme —on es troben les famoses discoteques Ushuaïa i Hï—, han advertit de la creixent saturació i de la manca de control sobre aquests operadors, fet que els fa témer un increment de la falta de seguretat marítima. Els propietaris d’aquestes empreses s’han adreçat a l’administració local per denunciar l’intrusisme en el sector per part de companyies que, tot i ser legals, no disposen de llicència per llogar aquest tipus de vehicles aquàtics.

Una d’aquestes operadores és SUN Supermercado Náutico, que ofereix a peu de platja excursions amb paddle surf o banana boat —per a les quals sí que té permís—, però també motos que amarra a boies properes a la vorera. Quan els periodistes s’hi acosten, un treballador s’apropa amb pressa per advertir que no es poden fotografiar els clients que utilitzen les motos, que generen trànsit massa a prop de l’espai delimitat per al bany. “Hem expressat la nostra preocupació a diversos agents —de la Guàrdia Civil— per les motos d’aigua que operen dins els nostres circuits autoritzats i que es lloguen en llocs que consideram il·legals”, explica un dels propietaris d’aquests negocis a elDiario.es, que assegura que ells sí que estan sotmesos periòdicament a inspeccions.

A més d’adreçar-se a l’Ajuntament per informar de la situació, s’han posat en contacte amb la Patrulla Fiscal i de Fronteres (Pafif) de la Guàrdia Civil i amb la Policia Local de Sant Josep. Tot i que l’institut armat explica que de moment no hi ha registrada cap denúncia per aquestes activitats, sí que en té constància. Per la seva banda, la companyia acusada de les irregularitats, amb la qual aquest diari s’ha posat en contacte per correu electrònic, no ha respost en el moment de publicar aquest reportatge.

El propietari d’aquesta mateixa empresa va consultar a les forces de seguretat el passat 1 d’agost si s’hi estaven fent inspeccions. Però, a dia d’avui, els operadors ‘pirata’ continuen actuant a Platja d’en Bossa, lamenta el propietari, d’origen belga, que va adquirir la companyia d’activitats aquàtiques a un eivissenc la temporada passada, el 2025.

Falta d'inspeccions

Continua, per tant, la “preocupació” a la zona per l’intrusisme en el sector, així com pels accidents nàutics que pot comportar la falta de supervisió sobre el lloguer de les motos d’aigua il·legals i sense assegurança.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los. “En pots dur una sense experiència”, explica un resident que fa un parell d’anys es va treure el permís i que sol llogar aquest tipus de vehicles per oci durant l’estiu. “El problema és que la gent no és conscient del perill que pot arribar a suposar”, afegeix.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los

L’eivissenc explica que una familiar propera va patir, durant la dècada dels 2000, un accident amb una moto d’aigua que la va atropellar mentre es banyava al Caló des Moro (Sant Antoni). Va quedar inconscient a la mar i va patir ferides greus en un dels braços, per la qual cosa va haver de ser traslladada en ambulància a l’hospital i sotmesa a una operació.

El Reial decret 259/2002, de 8 de març, que regula les mesures de seguretat i el lloguer de motos nàutiques, estableix que les empreses que lloguen motos per hores o fraccions han de disposar dels permisos administratius corresponents i de l’autorització de funcionament de la Capitania Marítima. A més, la norma estableix requisits concrets per a les empreses: instal·lacions adequades, mitjans per traslladar els arrendataris, zones autoritzades per al fondeig o plataformes, entre d’altres. Per exemple, especifica que les motos de lloguer no poden estar varades o estacionades a la platja.

A Balears existeix, a més, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d’activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives), que estableix el règim sancionador per als centres de lloguer de motos nàutiques. La norma considera infracció que els centres de lloguer d’aquests vehicles aquàtics desenvolupin la seva activitat sense haver presentat la declaració responsable, la comunicació prèvia o sense disposar de l’autorització corresponent, quan aquesta sigui necessària. També contempla com a infraccions operar sense l’assegurança de responsabilitat civil exigida, treballar sense el responsable tècnic o incomplint els requisits de titulació, o llogar motos per dies a persones que no tenguin la titulació necessària per governar-les.

Des de l’Ajuntament de Sant Josep aclareixen que la competència municipal en l’àmbit marítim és limitada —depèn de Costes— i asseguren que ja han traslladat a les administracions competents els suposats casos detectats perquè duguin a terme les actuacions que corresponguin.

Falta de control general al litoral

Al llarg del mes d’agost, les motos d’aigua han generat queixes i indignació general per la pressió que exerceixen, juntament amb iots i embarcacions d’esbarjo, sobre el litoral pitiús. Especialment en zones turístiques molt populars, com Benirràs o es Vedrà, a Eivissa, o Cala Saona, a Formentera. Això implica moltes vegades fondejos sobre praderies protegides de posidònia.

A més, no són poques les ocasions en què les motos d’aigua —amb llicència per exercir la seva activitat o sense— naveguen a altes velocitats, reptant els patrons d’altres embarcacions i sense respectar la distància de seguretat amb la resta de navegants, fet que de vegades posa en perill les persones que es troben a la mar i a prop de la costa.

Les motos d'aigua han generat queixes pel seu possible impacte sobre les praderies de posidònia i les seves altes velocitats

La manca de control sobre el medi marí ha permès en els darrers anys que tot tipus d’intrusisme s’apoderi del litoral pitiús, així com una activitat frenètica en general que contamina els ecosistemes marins, ja molt castigats a l’arxipèlag. Entre altres coses, ha proliferat la impunitat amb què ‘bars flotants’ il·legals operen en alta mar oferint mojitos i caipirinyes durant tot l’estiu a turistes i residents que naveguen per punts com Platja d’en Bossa —atractiva per la seva posta de sol—.

Un d’aquests venedors, que opera principalment a la popular cala de Sant Josep —el municipi amb més quilòmetres de costa de l’illa—, ha estat albirat durant els darrers dos anys per cambrers i personal dels quiosquets de la costa. També pel Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, sense que hagin pogut fer res al respecte. Totes aquestes infraccions han fet que ciutadania i empreses de xàrter reclamin més vigilància i control, sobretot durant els mesos de més afluència de la temporada turística.

Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, assegura que, tot i que no saben específicament quines són aquestes empreses, des de l’entitat ecologista sí que han detectat organitzadors d’excursions en zones protegides de les illes on “costa creure” que s’hagi atorgat una autorització per a aquestes activitats. En concret, al voltant d’illots protegits com ses Margalides —als peus del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agnès)—, els illots de ponent o el famós mirador d’es Vedrà. “No entenc les autoritzacions que impliquen motos d’aigua al voltant de llocs tan sensibles, tenint en compte també les conductes perilloses lligades a aquests artefactes. És la sensació de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total”, protesta l’ecologista.