Un hotel de 6.000 euros la nit no assenyala l’accés a una “preciosa cala” a Eivissa i presumeix “d’accés directe”

El camí cap a una estreta platja de Portinatx serpenteja des de dalt de la carretera i implica passar per un aparcament, unes escales de color terracota i un restaurant de luxe. Tot això forma part d’un hotel de cinc estrelles que va obrir les seves portes el juliol passat i que abasta bona part del litoral. De fet, l’accés a la cala, de dimensions reduïdes i sense nom, obliga a passar per l’allotjament, inspirat en els colors i l’estil del desert marroquí d’Agafay i l’edificació del qual arriba gairebé fins a l’arena.

Allà, un socorrista controla, des d’una cadira, el mar. És un treballador d’una empresa externa contractada per l’hotel, explica en ser preguntat per aquest diari. Fins fa poc, no treballaven a Portinatx —continua—, però aquest estiu la companyia té socorristes en tres allotjaments d’alt standing de la zona vacacional. Un d’ells és el Barceló Portinatx, ubicat a uns 20 metres de la platja.

La majoria dels turistes que són a la cala davant del Nômade són clients de l’establiment de luxe. Entre ells, David, un parisenc que viatja amb la seva dona i el seu fill petit. Han vingut a passar les seves vacances primer en una vila que han llogat amb uns amics i ara passen quatre dies a l’hotel, tot i que els ha “decebut” una mica el servei pel preu que han pagat.

De fet, la majoria de les ressenyes que acumula l’hotel a la plataforma Booking —on amb prou feines assoleix una puntuació de quatre punts sobre deu— són negatives, malgrat la seva alta categoria. L’aparcament de l’allotjament és exclusiu per a clients i compta amb vigilància —està dins de la servitud de protecció de Costes, que inclou alguns terrenys privats—. No obstant, cal travessar-lo per arribar fins a la cala, que no compta amb senyalització pública.

Dues nits per a dues persones al Nômade Temple Ibiza, ubicat entre Cala Xarraca i Portinatx, ronden en ple mes d’agost els 2.600 euros, escollint l’opció d’habitació més barata. En el cas de les suites amb millors vistes, l’allotjament s’encareix fins a gairebé els 6.000 euros per parella. Malgrat que els preus descendeixen lleument en temporada més baixa, sobretot a finals de setembre, continuen estant per sobre dels 1.600 euros.

Una filosofia vinculada al “creixement personal”

La cadena va ser impulsada per l’empresari argentí Antonio de la Rúa —fill de l’expresident argentí Fernando de la Rúa i exparella de la cantant Shakira— després de desenvolupar complexos turístics a Tulum i Holbox (Mèxic) i que ha triat Eivissa i Madrid per iniciar el seu desembarcament a Europa.

La seva proposta va molt més enllà de l’allotjament. A la capital ocupa un edifici històric reconvertit en hotel de cinc estrelles, mentre que al territori insular s’ha instal·lat a Portinatx amb un establiment on l’experiència gira al voltant del benestar, la natura i l’espiritualitat.

Meditació, banys de gel, sessions de DJ, gastronomia, programes de benestar i fins i tot una llista oficial de reproducció a Spotify formen part de l’univers que comercialitza la marca. En la seva pròpia presentació, Nômade assegura que busca que el visitant “no només descobreixi una destinació, sinó que emprengui un viatge de transformació personal”.

El discurs connecta amb una filosofia turística molt similar a la que des de fa anys utilitzen nombrosos establiments d’alta gamma a Eivissa i que passa per vendre una experiència associada a un estil de vida molt concret, vinculat a un hippisme cada vegada més glamurós. Nômade Temple no ha respost a la consulta d’elDiario.es. L’Ajuntament de Sant Joan tampoc ha contestat les preguntes d’aquest diari abans de la publicació d’aquest reportatge.

En la seva primera temporada en funcionament, un asfixiant matí d’agost, els empleats pugen i baixen per les escales —de color terra, que pretenen integrar-se al màxim possible en l’entorn natural que les envolta— que serpentegen des de la piscina de grans dimensions fins al xiringuito que precedeix la recòndita cala. El camí passa pel spa —obert a turistes de fora de l’hotel— i també pel restaurant, batejat com a 4 Fuegos i amb el seu propi concepte.

Un cambrer col·loca uns coixins de grans dimensions a terra arenós d’una terrassa de pedra que s’alça sobre la platja. Un altre treballador acaba de recollir els mats que acaben d’utilitzar els hostes per unir-se a la classe de ioga impartida al matí. La següent activitat és nocturna: un bany conjunt a la llum de la Lluna, detalla a elDiario.es una altra empleada.

L’existència d’una propietat privada al voltant d’una platja no està prohibida per si mateixa. Hi pot haver terrenys privats limítrofs amb el domini públic marítim-terrestre. El que no pot fer el propietari és convertir de facto la platja en un espai inaccessible al públic. L’impediment de privatitzar una platja —com passa en llocs com Cuba o la Riviera Maya— està regulat a Espanya per la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, a través del seu article 33.1.

L’existència d’una propietat privada al voltant d’una platja no està prohibida, però el propietari no pot convertir de facto la platja en un espai inaccessible al públic

La normativa estableix la servitud d’accés públic i gratuït al mar i obliga a preveure accessos suficients i assenyala que aquests han d’estar “senyalitzats i oberts a l’ús públic”, recull. Una cosa que no es compleix en el cas de la recòndita cala del Nômade, que explica el següent a la seva pàgina web: “L’hotel ofereix accés directe a una preciosa cala”.

La transformació de Portinatx

Portinatx és, des de fa gairebé una dècada, un enclavament entregat als hotels ‘Adults Only’ —només adults— cada vegada més luxosos, una tendència que va començar als anys 2000 i que des d’aleshores ha anat in crescendo. Anteriorment, l’enclavament estava enfocat principalment al turisme familiar, sobretot a famílies del nord d’Europa, però progressivament es va anar reconvertint en una àrea més pensada per a establiments hotelers d’alta categoria. En els darrers anys, comerciants i petits empresaris de la zona han lamentat el gir —que a més és general a l’illa— cap al luxe i la pèrdua de visitants de classe treballadora.

Portinatx estava enfocat principalment al turisme familiar, però progressivament es va anar reconvertint en una àrea més pensada per a establiments hotelers d’alta categoria

L’èxit d’aquest model es reflecteix, almenys en aquesta punta d’Eivissa, en el fet que l’ocupació ha mantingut bones xifres durant tota la temporada. En un altre hotel d’elevada categoria ubicat darrere del Nômade —més antic que aquest, vinculat a un concepte de sostenibilitat, però erigit igualment a escassíssims metres de la costa— un treballador explica a elDiario.es que el mateix: les habitacions han estat durant l’estiu plenes de clients.

La petita península que dibuixa sobre el mapa parteix de Portinatx —amb la torre defensiva a l’extrem, mirant cap a la costa catalana— ha patit una metamorfosi dràstica en menys d’un segle. El 1956, abans que les Pitiüses detonessin en un boom turístic, aquest territori septentrional només albergava vegetació autòctona i al mar no s’hi divisava cap embarcació.

Els primers turistes de sol i platja

“Portinatx està situat en una zona molt estratègica, al voltant de tres platges: s’Arenal Gran, s’Arenal Petit i es Portitxol, que abans servia per exportar productes dels camps agrícoles cap a Mallorca i la ciutat”, explica l’expert en Turisme Maurici Cuesta.

A més d’aquestes exportacions, el port de Portinatx va servir per al contraban fins que als anys 50 van començar a arribar els primers turistes, que sobretot eren valencians i catalans que viatjaven des de la Península, però també estrangers.

Va ser llavors quan van començar a emergir els primers quioscos —com s’anomena els xiringuitos de platja a les Pitiüses—, que més tard es van convertir en restaurants amb apartaments a les plantes superiors fins que als anys seixanta van començar a construir-se els primers hotels.

En aquell moment, hi va haver un augment considerable del nombre de places turístiques a Eivissa que s’ocupaven de la mà de touroperadors europeus qui fomentaren a l’illa el turisme de sol i platja, que requeria serveis com hamaques i para-sols. Empresaris amb terrenys agrícoles de la costa amb poc valor van encapçalar el canvi, que van finançar amb el que es va denominar crèdit turístic, impulsat per l’Estat.

Va ser un moment en què peninsulars que s’havien traslladat van començar a construir petits xalets al centre de Portinatx. Aleshores era una localitat pràcticament aïllada, amb escasses connexions de transport públic amb la ciutat d’Eivissa i uns llaços amb l’exterior que depenien de la vida burocràtica i escolar.

“La construcció de la via va permetre que es desenvolupés el litoral, també als voltants turístics de la badia de Cala Xarraca i Cala Xuclar”, assenyala Cuesta. L’expert recorda que a prop, a Cala d’en Serra, es va projectar el macrocomplex turístic dissenyat per l’arquitecte català Josep Lluis Sert, que va acabar abandonant i sobre el qual ara pesa una ordre de demolició.

A mitjans dels vuitanta —com mostra el visualitzador del Cadastre, amb dades sobre creixement urbanístic— s’hi apreciaven nombroses embarcacions a la badia i les primeres construccions destinades a la indústria hotelera en les quals van invertir els residents i els hotelers locals. Entre elles, es van edificar els antics apartaments que més tard es van convertir en el complex de luxe que ara forma part de la cadena de De La Rúa.

Tot i que l’àrea turística —la més important del municipi de Sant Joan de Labritja, inclosa en el Pla d’Ordenació Turística (POT)— és avui logísticament més accessible, cada vegada està més vinculada a nous poders econòmics. Un canvi que ja ha transformat, d’altra banda, altres punts homòlegs de l’illa com, per exemple, es Canar, a Santa Eulària. “Fins no fa gaire, els negocis encara eren de famílies de Portinatx, una cosa que continua succeint en el cas dels serveis de platja”, observa l’expert turístic. Però hi ha “altres monstres” —com els hotels de luxe— que han engolit la costa.