El refugi mallorquí de Robert Graves talla el gallet a un hotel de luxe que consumeix 20.000 litres al dia

El municipi de Deià, antany refugi mallorquí de Robert Graves i en l'actualitat un dels enclavaments més cobejats de l'illa, començarà a tallar el subministrament d'aigua tres dies per setmana en diverses zones del municipi, inclòs un dels seus establiments més emblemàtics, l'hotel de luxe La Residencia, el consum del qual ronda actualment els 20 metres cúbics diaris. La mesura entrarà en vigor aquest divendres, 14 d'agost, i es mantindrà fins que l'Ajuntament disposi de prou recursos per garantir el proveïment.

La resolució signada pel batle, Joan Ripoll, que lamenta haver de prendre aquesta decisió “desagradable i inevitable”, estableix talls els dilluns, dimecres i divendres al sector de Llucalcari, a més de s'Empeltada, ses Coves de can Puigserver, la Cala i la zona de la carretera cap a Sóller.

La xifra adquireix especial rellevància en un municipi on l'aigua disponible ja no basta per atendre la demanda estival. D'acord amb les dades municipals, Deià consumeix al voltant de 3.500 metres cúbics setmanals i aproximadament el 35% d'aquest volum arriba mitjançant camions. És a dir, uns 1.225 metres cúbics d'aigua cada setmana han de ser transportats fins al municipi per sostenir el consum. A les zones afectades pels talls, la demanda arriba a uns 250 metres cúbics diaris.

Deià fa dècades que experimenta aquesta transformació. A partir dels anys cinquanta, l'estada de Graves i la imatge projectada a l'àmbit internacional d'una Deià oberta i bohèmia van atraure un nombre més elevat d'estrangers llançats a la recerca d'immobles a la zona. Més tard, la localitat es convertia en icona del moviment hippie i, als vuitanta, l'obertura de l'hotel La Residencia per part del magnat Richard Branson transformava el municipi en refugi de músics, actors i altres personalitats d'elevat poder adquisitiu.

Amb la gentrificació i la pressió immobiliària com a teló de fons, Deià es troba avui entre els municipis de Balears on els habitatges no principals -és a dir, aquells que no figuren com a residència habitual- tenen més pes. Segons les dades del Cens d'Habitatges 2021 de l'INE, el 65% del parc residencial de Deià no s'utilitza com a habitatge principal. El percentatge és encara més gran a Fornalutx (66,8%) i supera també el 60% a Banyalbufar (62,7%) i Andratx (60,6%). En el conjunt de Balears, els habitatges no principals representen el 33,3% del parc, més de 210.000 immobles.

La pressió immobiliària i turística sobre aquests pobles ha anat acompanyada d'una creixent entrada de grans fortunes. Un reportatge d'aquest diari sobre la Serra il·lustrava l'augment de l'interès d'inversors estrangers per adquirir finques i habitatges a Deià, Fornalutx, Banyalbufar o Valldemossa, alterant el teixit social d'uns municipis on les segones residències i el lloguer vacacional tenen ja un pes extraordinari.

La situació de Deià connecta amb un problema molt més ampli. L'aigua s'ha convertit en un dels grans punts de fricció del model turístic balear, especialment durant els mesos d'estiu, quan la població flotant multiplica la pressió sobre uns recursos limitats.

Un estudi de la UIB calcula que els no residents consumeixen directament el 24,2% de l'aigua utilitzada a les Balears durant la temporada alta. A Mallorca, a més, el consum està condicionat per la proliferació de piscines, jardins i habitatges de grans dimensions. A Eivissa, les grans vil·les turístiques disparen la demanda d'aigua i com els preus dels camions cisterna arriben a augmentar durant juliol i agost per l'increment de la demanda.

I a Menorca, recentment ha estat sancionat un hotel de luxe amb suites de fins a 3.000 dòlars la nit i 15 piscines que va arribar a extreure il·legalment fins a 40.000 litres diaris d'un pou clandestí mentre l'illa afrontava una de les seves pitjors sequeres.