La portada de mañana
Acceder
INVESTIGACIÓN | El Gobierno de Ayuso reformó otros cinco centros sin concurso
OPINIÓN | 'Delinquir troceando', por Marco Schwartz
La causa contra el fiscal general llega al Supremo

ENTREVISTA Presidenta del GOB Mallorca

Margalida Ramis, ecologista: “El PP diu que la solució és el turisme de luxe. Això és molt pervers i perillós”

Margalida Ramis (Sa Pobla, Mallorca, 1976) és des de fa sis mesos la nova presidenta del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), un dels grups ecologistes més importants i actius de les Illes Balears. Llicenciada en Física per la Universitat de les Illes Balears (UIB), és la coordinadora de campanyes i la incidència política del GOB. Abans de militar a l'organització ecologista, va treballar als camps de la gestió energètica, les energies renovables i els residus. A més, va iniciar els estudis del tercer cicle del departament de Geografia de la UIB com a membre del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori (GIST).

Ramis està especialitzada en l'anàlisi i la crítica del model econòmic d'especialització turística de l'arxipèlag balear, que respon des de la perspectiva de l'ecologia social i política. Ha estat una de les impulsores de l'equip de redacció de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Benestar per a les Generacions Presents i Futures, una llei que es va aprovar el març de 2023 i que va defensar des de la tribuna del Parlament. Aquesta norma ha estat modificada pel Govern de Marga Prohens (PP) de manera que els principis que la van inspirar, afirma Ramis, “no són vinculants”.

Falten només unes setmanes perquè l'Executiu conservador que encapçala Prohens compleixi un any governant Balears en minoria, amb el suport extern de Vox, el seu soci d'extrema dreta amb què té un pacte d'investidura de 110 mesures. Especialment en les darreres setmanes, després de l'aprovació d'un Decret llei que modifica unes 50 normes del marc autonòmic, el Govern del PP ha generat un gran enuig entre els moviments i organitzacions socials.

En una entrevista amb elDiario.es, Ramis afirma, pel que fa a la política urbanística del Govern, que la tendència “és consolidar aquest mercat de luxe, tant turístic com immobiliari, que va més o menys lligat”. “Aquest procés es retroalimenta polaritzant la societat, entre aquells que no poden pagar un lloguer i els rics que sí que poden fer-ho, com els anomenats 'nòmades digitals', o els rics que viatgen amb el seu 'jet privat' a la seva finca de Mallorca”, denuncia la presidenta del GOB.

Ja fa una dècada, el col·lectiu Tot Inclòs es va organitzar per denunciar els efectes adversos del turisme a Balears. En aquells anys, però, el discurs contrahegemònic incomodava bona part de la societat. Aquest any, a finals de maig, hi va haver manifestacions importants a Palma, Menorca i Eivissa que van posar el focus als efectes de la turistificació. Quina valoració en fa?

El 2014 va sortir el monogràfic 'Tot Inclòs: danys i conseqüències del turisme a les Illes' que es va convertir després en un documental. Aquest documental es va produir de manera autogestionada: érem persones que eren dins un col·lectiu anomenat Tot Inclòs. Durant aquests anys es va començar a estendre el debat de la crítica sobre la qüestió turística, però costava molt que aquesta societat ho qüestionés. La idea que 'vivim del turisme' estava molt implantada com a mantra. L'any 2017 va ser el moment en què les kellys es van començar a organitzar i la seva lluita es va començar a visibilitzar reclamant condicions laborals dignes i va ser quan va esclatar Airbnb i es van començar a tensionar els usos de l'habitatge pel lloguer turístic de vacances. Va ser un moment àlgid perquè va començar a haver-hi tensió social sobretot perquè es van ajuntar aquests factors.

Això va propiciar la primera manifestació, en el context del primer Pacte de Progrés (la primera coalició progressista encapçalada per Francina Armengol), sent Biel Barceló (Més per Mallorca) conseller de Turisme. Era la primera vegada que es produïa una manifestació sota el lema “Prou massificació turística: fins aquí hem arribat”. Van sortir 3.000 persones al carrer i això es va interpretar com un èxit rotund perquè aquesta societat no havia qüestionat mai el model turístic. El 2019 ja hi havia força plataformes actives, però va arribar la pandèmia i moltes d'aquestes qüestions van quedar en no res. El que ha provocat que hagi tornat a esclatar la qüestió a les Balears ha estat Canàries. Un mes abans ningú no s'hauria plantejat res, però quan els canaris van sortir a protestar vam començar a dir: “I nosaltres què? Si nosaltres estem igual”.

L'habitatge ha estat un aglutinador de persones molt diverses: des de gent jove fins a gent més gran, funcionaris, treballadors, etc. Aquestes manifestacions van tenir èxit per això: l'habitatge està en una situació realment tensa i difícil. El 2017 encara trobaves alternatives per llogar, però ara ja no. És una qüestió que afecta tothom. I s'ajunta aquesta sensació que “ens surten els guiris per les orelles”. Hi ha una tensió i una incomoditat que esclata amb les manifestacions al voltant del 25 de maig.

La Llei de Turisme del 2012, sent Carlos Delgado (PP) conseller del ram, buscava entre altres qüestions un “turisme de qualitat”, sent qualitat sinònim de luxe. Amb aquesta estratègia es pretén atraure menys turistes, però amb més poder adquisitiu. Tot i això, cada vegada tenim més visitants. I no sols pugen els preus dels serveis que consumeixen els turistes, sinó també essencials com l'habitatge. Hi ha una relació directa entre una qüestió i una altra?

Hi ha molts factors. No només ens passa a nosaltres com a destinació turística com a conseqüència de la Llei Delgado de 2012, és una situació que també viu Canàries, Barcelona o qualsevol altra ciutat hiperturistificada. Nosaltres, per exemple, tenim la consigna de no parlar de massificació i saturació perquè així sembla que només parlem que “hi ha massa gent”. Un excés de gent. I aquest no és el problema: el problema és la turistificació. És a dir, que tenim un model basat exclusivament en aquest sector i aquest sector creix com més persones passen per les nostres illes.

Tenim la consigna de no parlar de massificació i saturació perquè així sembla que només parlem que “hi ha massa gent”. Un excés de gent. I aquest no és el problema: el problema és la turistificació. És a dir, que tenim un model basat exclusivament en aquest sector i aquest sector creix quantes més persones passen per les nostres illes

S'hi ajunten molts factors: primer, que no hi ha hagut cap plantejament d'assumir unes limitacions pel que fa al nombre de places turístiques, passatgers o visitants. Les polítiques s'han enfocat a continuar creixent. Ara, que en tenim molts i “ja ens surten per les orelles”, el PP ens diu que la solució és el turisme de luxe. Això és molt pervers i molt perillós perquè al final això polaritza encara més la societat. El sector turístic no va mai sol, ja que va unit al sector de la construcció i de l'especulació immobiliària. D'una banda, el terra disponible urbanitzable s'enfoca més a un segment de luxe perquè saben que té sortida; augmenta el nombre dels 'jets privats' i s'incrementa la qualitat dels hotels i, per tant, la rendibilitat per plaça de cara a aquest sector.

Això acaba convertint-se en un turisme que exclou, però que no reparteix. És molt perillós perquè, a més, mentre estan apostant per aquest tipus de turisme, inverteixen molts diners públics perquè l'entorn de l'oferta turística “estigui a l'altura” dels nous rics. És a dir, s'hi inverteixen molts diners públics, però no s'intervé al mercat ni a la gran quantitat de gent que ve. Tens unes tendències sobretot marcades pel sector immobiliari cap a l'elitització del turisme que ve perquè “millor que vinguin menys però més rics”. La qüestió és que cada cop vénen turistes molt més rics, però també tots els altres que ja venien en qualsevol moment de l'any.

Mentre estan apostant per aquesta mena de turisme, inverteixen molts diners públics perquè l'entorn de l'oferta turística “estigui a l'altura” dels nou rics. La qüestió és que cada vegada venen turistes molt més rics, però també tots els altres que ja venien en qualsevol moment de l'any

És un debat molt pervers que es retroalimenta, però que acaba incidint, certament, a l'especulació que es fa sobre l'habitatge. Molts grans propietaris tenen habitatges buits que no treuen el mercat per inflar els preus. Ara, a més, tenim una legalització de cases en sòl rústic a mida dels grans xalets, cosa que inclou la possibilitat de construir a Àrees de Prevenció de Risc (APR). Fins i tot s'incrementen els paràmetres de les cases de nova construcció que es poden erigir sobre el terra rústic. Per tant, la tendència és consolidar aquest mercat de luxe, tant turístic com a immobiliari, que va més o menys lligat. Aquest procés es retroalimenta polaritzant la societat, entre aquells que no poden pagar un lloguer i els rics que sí que poden fer-ho, com els anomenats “nòmades digitals”, o els rics que viatgen amb el seu 'jet privat' a la seva finca de Mallorca , etc. De fet, Eivissa encapçala aquest tipus de tendències a Balears.

El Govern del PP ha aprovat el Decret llei 3/2024, de 24 de maig, de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa, que entre altres qüestions, permet legalitzar cases de camp irregulars a sòl rústic. Per això argumenta que si hi ha construccions que ja s'han fet, amb reformes il·legals, i que alguns dels propietaris d'aquests habitatges no en són responsables, s'ha d'oferir una solució amb certes condicions. Per què pensa que és un error?

És un error per molts motius. Darrere de la intenció d'aquesta legalització no hi ha el petit propietari que té una única casa a sòl rústic i que sense aquesta regularització no en tindria cap altra. En realitat consolidaran edificacions grans. Cal pensar que moltes vegades no es tracta de la construcció d'un xalet sencer, sinó que són ampliacions, piscines, usos que s'han donat en aquests espais que no són els propis que li van ser autoritzats… Es barreja una legalització tant a nivell d'edificació com d'usos. Aquesta legalització genera una consolidació d'uns drets que evidentment no tindria encara que aquesta infracció hagués prescrit. No pots vendre, no pots hipotecar, no pots llogar turísticament (tret que ho facis il·legalment)... Totes aquestes cases entraran en aquest “paquet”.

També cal tenir en compte el perill del missatge que s'està donant: “No es preocupin perquè cada cop que entrem al Govern hi ha un procés de legalització”. Biel Company (PP) -conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori a l'etapa de José Ramón Bauzá- ja va dur a terme una amnistia en aquest sentit. Després hi ha qüestions relatives a aquesta consolidació de l'espai rural urbanitzat, que finalment acabaran reclamant uns serveis, i tindrem usos terciaris consolidats a les zones rurals. El que necessitem és l'aplicació de la disciplina urbanística, de manera contundent, per no deixar el missatge que si es construeix irregularment en qualsevol moment arribarà un govern del Partit Popular que legalitzarà les construccions. I insistim: preveiem que els projectes de legalització seran de grans xalets i que es beneficiarà a persones que tenen molts diners per tirar-los endavant. No és una llei que resolgui el drama de l'habitatge.

Els projectes de legalització [amb el nou decret de simplificació administrativa del Govern del PP] seran de grans xalets i es beneficiarà a persones que tenen molts diners per a fer-los. No és una llei que vagi a resoldre el drama de l'habitatge

Una altra de les conseqüències del Decret llei 3/2024 és l'eliminació de la Comissió Balear de Medi Ambient (CBMA), un òrgan col·legiat que realitzava avaluacions d'impacte ambiental o avaluacions ambientals estratègiques com a condició imprescindible per a determinats projectes. Per què era important?

Era important perquè significava un espai de debat i divers on hi havia una certa representació àmplia, tant als comitès com als subcomitès tècnics, previs al ple on es pren la decisió política. A més, la CBMA representava un exercici de transparència i de debat. El projecte passava per una comissió on hi havia representants de les diferents administracions implicades, on es podien escoltar els arguments tècnics a favor o en contra d'un projecte determinat i on es podia discutir i posar en qüestió determinades autoritzacions.

Quan això deixa de ser així i el criteri és exclusivament un informe elaborat per un tècnic i un jurista, amb l'aval polític, el procés de transparència, control i debat, des del punt de vista d'una democràcia ben entesa, es perd. Evidentment, no toquen les garanties ambientals perquè els informes tècnics hauran de justificar que es compleixen, però es perd un procés de millora d'aquestes garanties en escenaris que, precisament, veiem ara que per simplificació administrativa tendeixen a eliminar-se en lloc d'enfortir-se.

El Decret llei 3/2024 també modifica la Llei reserva de la biosfera de Menorca. Abans del canvi, la norma reconeixia més capacitat d'intervenció del Consell Insular que ara. Què us sembla?

Sense poder entrar en detall perquè és un tema que tenen molt millor estudiat els companys del GOB Menorca, la llei –abans de la seva modificació– va venir precedida per un ampli procés de debat dins del Parlament, i comptava amb un ampli consens social a Menorca. I, sobretot, el problema és que es duu a terme mitjançant un Decret llei aprovat pel Consell de Govern i que ja està en vigor. Tot el procés anterior va venir precedit per un treball que es va fer per tal d'establir una major protecció. És a dir, que el Consell de Menorca tingui un pes específic i una singularitat que legitimava determinats posicionaments possiblement més proteccionistes davant d'inversions o determinades polítiques més agressives. La modificació resta autonomia al Consell de Menorca. Si el Govern vol aquestes competències, no és precisament per protegir la Reserva de la Biosfera.

Aquest Decret llei també ha modificat la Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures, que es va aprovar la passada legislatura mitjançant una ILP. Per què pensen que és perjudicial?

Amb aquesta llei havíem aconseguit que, per primera vegada, el concepte de “benestar de les generacions futures” i de justícia intergeneracional entrés a l'escenari polític i ho ha fet de manera pionera a l'Estat espanyol. No hi ha cap altra comunitat autònoma que hagi introduït aquest concepte. El nostre referent va ser Gal·les, que té un marc completament diferent, però aquí vam tenir la capacitat d'adaptar la idea al nostre marc normatiu. La idea era que qualsevol procediment d'elaboració normativa (és a dir, qualsevol llei) o planificació que tingui prospectiva a llarg termini, com les planificacions territorials, o plans directors, haguessin d'incorporar la pregunta següent: com afecten aquestes qüestions als objectius de benestar de les generacions futures a llarg termini? És a dir, en qüestió de recursos hídrics, joventut, igualtat…

Era una mirada transversal de benestar més enllà de la qüestió estrictament ecològica i de garantir l'accés a uns recursos que cada cop seran més escassos i que probablement estaran més compromesos. En aquest Decret llei no deroguen completament la Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures, sinó que eliminen la vinculació a aquests principis, i ho deixen com una mena de norma que diu que els seus principis poden “inspirar” l'acció política, sense que siguin vinculants de cap manera. I eliminen els informes necessaris que havia d'elaborar la comissió que preveia la llei.

Per tant, es perd tota l'essència de la norma: ells diuen que s'inspiren en el benestar de les generacions futures després d'haver aprovat un Decret llei que desregula tota la qüestió urbanística al sòl rústic i agrari, cosa que compromet aquest benestar. Queda clar que no compartim allò que entenem per “benestar de les generacions futures”. És un Decret llei contrari als principis que van inspirar aquesta normativa i posa en evidència que “per molt que s'omplin la boca” amb un relat de benestar de les generacions futures o que limitaran determinades qüestions com l'activitat turística, la realitat és que pretenen activar tota la inversió possible i que, per tant, rodi la maquinària econòmica a unes illes que ja no tenen els recursos ni la societat per sostenir-la.