Marilina s'enfronta a una multa de 6.000 euros per crear un refugi per a sargantanes en perill d'extinció: “Les perdem”
LLEGIR EN CASTELLÀ
A finals de 2022, Marilina Serra, activista per la conservació de la sargantana pitiüsa, va començar a pensar en una idea: crear un refugi per a aquesta espècie protegida –en perill d'extinció– a la seva casa de camp. No s'imaginava aleshores que la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal –dependent del Govern– li obriria un expedient sancionador, amb una proposta de sanció de 6.000 euros, per aquest refugi. El motiu: la llei estatal de biodiversitat no permet crear aquests espais per a les espècies incloses en el llistat de protecció especial, ja que la seva conservació i protecció han d'estar emparades pels programes oficials de control de l'Administració balear.
“Jo tenia vuit trampes posades de feia temps –per a serps, una espècie invasora que se les menja– i tenia sargantanes aquí davant ca nostra, davant el pati. A poc a poc vaig començar a veure que cada vegada n'hi havia menys i vaig pensar: ‘No vull perdre les poques sargantanes que queden’. Perquè, malgrat tenir vuit trampes, les sargantanes també anaven desapareixent”, explica Serra. Va ser així com va començar a col·locar pedres i roques per oferir-los refugi i, durant l'estiu, els deixava una mica de fruita i menjar.
L'estiu de 2025, l'activista va tancar el perímetre de la finca amb una malla de niló verda. Ho va fer, assegura, seguint les indicacions de la catedràtica en Ciències Biològiques Antònia Maria Cirer, que l'ha assessorada durant tot el procés. El disseny incloïa un voladís d'uns 30 centímetres cap a l'exterior per evitar que les serps poguessin enfilar-se pel tancament i accedir a l'interior.
Jo tenia vuit trampes posades de feia temps –per a serps– i tenia sargantanes aquí davant de casa, davant del pati. A poc a poc vaig començar a veure que cada vegada n'hi havia menys i vaig pensar: ‘No vull perdre les poques sargantanes que queden’. Perquè, malgrat tenir vuit trampes, també anaven desapareixent les sargantanes
Un refugi acabat a l'abril
A finals d'abril, quan les instal·lacions estaven pràcticament acabades, Serra va organitzar unes jornades de portes obertes durant el cap de setmana. Va convidar amistats i va preparar dues xerrades: una a càrrec de Cirer i una altra sobre les trampes per capturar serps i com col·locar-les. Quan va començar la jornada de diumenge, dos agents de Medi Ambient del Govern es varen presentar a la finca. “Em varen dir que els havien informat que aquí hi havia un criador de sargantanes”, recorda. “Tinc les sargantanes dins aquest recinte perquè les serps no se les mengin”, els va respondre Serra. Els agents varen entrar a la finca i en varen fer fotografies per elaborar, posteriorment, un informe. A més, li varen comunicar que estava prohibit mantenir la sargantana pitiüsa en captivitat. Serra sosté que els va explicar que estava disposada a col·laborar amb el Govern i a permetre que els tècnics fessin un seguiment del refugi.
La inspecció a què fa referència la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural va tenir lloc el 26 d'abril de 2026. En un comunicat, el Govern assegura que els agents varen observar tres sargantanes durant la visita i que un dels responsables va manifestar que al recinte n'hi havia un total de 18. “N'hi podia haver 30 o 40, però tampoc no les vaig comptar. Les sargantanes s'amaguen, surten... Jo l'únic que veia és que cada dia n'hi havia menys”, afirma Serra. El Servei de Protecció d'Espècies del Govern va concloure, després de la inspecció, que les instal·lacions no formen part dels seus programes oficials de conservació i que el tancament no oferia prou garanties per impedir l'entrada de serps invasores.
Així, la Conselleria considera que els fets poden constituir una infracció greu de la normativa de protecció de la biodiversitat, per la qual cosa ha proposat una sanció de 6.000 euros. L'Administració autonòmica recorda que els particulars «no poden crear per iniciativa pròpia refugis destinats a capturar, confinar, mantenir o criar exemplars de sargantana pitiüsa», encara que l'objectiu declarat sigui protegir-los de les serps.
La Conselleria considera que els fets poden constituir una infracció greu de la normativa de protecció de la biodiversitat, per la qual cosa ha proposat una sanció de 6.000 euros
“Aquesta exigència no és exclusiva de les sargantanes pitiüses, sinó que també s'aplica a altres espècies protegides que compten amb programes oficials de conservació i cria en captivitat, desenvolupats sota la coordinació de les administracions competents i amb la participació d'equips científics i centres especialitzats”, assenyala la Conselleria.
La llei no permet criar sargantanes en captivitat
El Govern fonamenta la seva actuació en el Decret llei 1/2023, que inclou la sargantana pitiüsa en el Catàleg Balear d'Espècies Amenaçades i de Protecció Especial en la categoria de vulnerable; el Decret 75/2005 i la Llei estatal 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat. “Hem de ser conscients que la sargantana pitiüsa és una espècie protegida i que la seva conservació està subjecta a les mateixes exigències legals bàsiques que la d'altres espècies emblemàtiques, com ara el linx ibèric. No es poden capturar linxs ibèrics per mantenir-los i criar-los en una finca particular. Amb les sargantanes passa exactament el mateix: la seva protecció no pot quedar al criteri individual de cada persona, sinó que ha de respondre a programes de conservació dirigits i supervisats per l'Administració”, assenyala Anna Torres, directora general de Medi Natural i Gestió Forestal.
La sargantana pitiüsa és una espècie protegida i la seva conservació està subjecta a les mateixes exigències legals bàsiques que la d'altres espècies emblemàtiques, com ara el linx ibèric. No es poden capturar linxs per mantenir-los i criar-los en una finca particular
La Conselleria argumenta que la normativa estableix que la participació d'entitats, institucions científiques o particulars en la conservació de les espècies protegides s'ha de canalitzar a través dels programes impulsats o supervisats per l'Administració competent. “Aquesta col·laboració no habilita per crear refugis particulars ni per capturar, mantenir o criar exemplars per iniciativa pròpia”, insisteixen. Finalment, el Servei de Protecció d'Espècies considera necessari “retirar els exemplars i traslladar-los a un espai que reuneixi les condicions tècniques i legals adequades per garantir-ne la conservació”.
Serra, però, qüestiona que s'hagi arribat a la proposta de sanció sense que, segons afirma, els tècnics hagin tornat a visitar les instal·lacions per avaluar-ne l'evolució. “Durant tot l'estiu no va venir ningú al refugi per fer una valoració sobre si estava bé o malament. I ara –la setmana passada– un agent de Medi Ambient em du un sobre amb un informe de 30 pàgines i la corresponent sanció de 6.000 euros”, sosté. Insisteix que ha comptat amb l'assessorament de la científica Antònia Maria Cirer, a qui considera una de les persones que més saben d'aquesta espècie, i que des del primer moment es va posar a disposició del Govern perquè pogués fer el seguiment que considerés necessari.
La possibilitat que aquests espais contribueixin en el futur a recuperar poblacions desaparegudes és un dels arguments que utilitza per defensar la seva proposta. Serra assegura que aquest estiu ha vist nombroses cries i exemplars joves a la finca i planteja que, si s'habilitessin refugis en altres cases de camp, es podrien crear reserves sotmeses a seguiment científic i, arribat el moment, facilitar la repoblació de zones on l'espècie ja no és present. “Les sargantanes no pertanyen en exclusiva a ningú. Són de tothom i tots tenim el deure de protegir-les. Hem de lluitar més per garantir-ne la preservació”, afirma.
L'activista assegura que aquest estiu ha vist nombroses cries i exemplars joves a la finca i planteja que, si s'habilitessin refugis en altres cases de camp, es podrien crear reserves sotmeses a seguiment científic i facilitar la repoblació de zones on l'espècie ja no està present
Una xarxa de refugis amb control oficial
La seva proposta passa perquè el Govern s'assegui amb les persones expertes i amb aquelles que vulguin col·laborar per establir un protocol. Imagina una xarxa de finques privades que puguin acollir refugis, amb un registre dels espais i visites periòdiques dels tècnics. “Que hi hagi 40, 50 o 100 cases que vulguin tenir un refugi, que se'n faci un llistat i que es dugui a terme el seguiment d'aquestes sargantanes”, proposa.
A més, planteja que hi hagi intercanvi de sargantanes entre les finques per evitar problemes genètics dins l'espècie. “Ens trobem davant un escenari excepcional i, davant un escenari excepcional, fan falta mesures excepcionals. I, si s'ha de canviar alguna llei, s'haurà de canviar”, sosté. “Les sargantanes han sobreviscut milions d'anys en illots més petits que el meu refugi”, afegeix.
La situació, assegura, l'ha duta a plantejar-se, juntament amb l'advocat Rafa Tur, la creació d'una associació. Creu que una entitat tindria més capacitat que una persona particular per reclamar canvis i defensar iniciatives de conservació ciutadana. També lamenta que, a parer seu, les administracions no estiguin donant a la protecció de la sargantana la prioritat que necessita.
L'advocat Rafa Tur explica a aquest diari que la situació pot ser una oportunitat per obrir “una via de col·laboració” amb l'Administració, establint un conveni i un protocol perquè aquest tipus d'espais es puguin desenvolupar “amb totes les garanties” ambientals i legals. Es plantegen fer-ho, detalla, mitjançant la creació d'una associació. “Crec que ho podem reconduir. N'estic bastant convençut”, assegura.
L'activista proposa una xarxa de finques privades que puguin acollir refugis
Serra tem que l'espècie pugui desaparèixer de bona part de l'illa en un termini de tres o quatre anys si continua la tendència actual. Serra assenyala que encara queden poblacions en zones de Sant Josep i del sud de l'illa, com també en algunes zones del nord, tot i que considera que la seva situació és cada vegada més delicada. “La natura no ens necessita a nosaltres, però nosaltres necessitem la natura”, resumeix. I torna a la idea que, a finals de 2022, la va dur a començar a col·locar pedres a la seva finca: que les sargantanes puguin continuar vivint als llocs on sempre han estat.
L'oposició demana crear nous protocols de control
El PSOE, per la seva banda, ha reclamat al Govern que retiri l'expedient sancionador contra el refugi de Can Jaume Arnau i que, en lloc de posar obstacles a la iniciativa, ofereixi als seus promotors «suport tècnic i administratiu» per garantir-ne la continuïtat. Els socialistes consideren que la resposta de l'executiu autonòmic contradiu la seva responsabilitat de protegir la biodiversitat de les Pitiüses. Defensen que, davant el retrocés de les poblacions de sargantanes a causa de l'expansió de les serps invasores, les administracions han de “facilitar la col·laboració de propietaris de finques rústiques i entitats conservacionistes”.
El PSOE sosté que el cas de Serra, impulsat amb l'assessorament de la biòloga Antònia Maria Cirer, és un exemple d'“implicació de la societat civil davant un problema ambiental que requereix una resposta urgent”. Per aquest motiu, reclama que el Govern es reuneixi amb les promotores del refugi, les organitzacions conservacionistes i els equips científics per trobar una fórmula que permeti mantenir l'espai i desenvolupar altres projectes semblants amb garanties legals i ambientals. “La resposta de l'Administració no pot ser amenaçar amb una sanció de 6.000 euros les persones que dediquen esforços i recursos a protegir una espècie amenaçada”, indiquen.
La formació també vincula l'expedient amb el que considera “una manca d'implicació” del Govern del PP en la conservació de l'espècie. Els socialistes recorden que el passat mes d'octubre varen denunciar que l'executiu balear havia deixat perdre 85.412,76 euros de fons europeus destinats a un projecte de control de rates als illots des Vedrà, es Vedranell, s'Espalmador i Tagomago. Segons el PSOE, aquesta actuació havia de contribuir a protegir les poblacions de sargantanes d'aquests espais naturals.
Els socialistes demanen, finalment, que s'estableixi un protocol per crear i mantenir reserves de sargantanes amb seguiment científic i garanties de conservació, alhora que s'intensifiquin les actuacions per controlar i erradicar les serps invasores. “El Govern no pot convertir en adversàries les persones que volen ajudar a salvar-la: s'ha de posar del seu costat”, conclouen.