PP i Vox segellen la seva aliança per prohibir el burca en els espais públics de Balears sota multes de fins a 30.000 euros

El Parlament ha aprovat aquest dimarts, amb els vots de PP i Vox, una proposició de llei orgànica impulsada per la formació d'extrema dreta per prohibir l'ús del burka i el niqab en els espais públics. Malgrat presentar-se com una defensa de la “dignitat” i la llibertat de les dones, la iniciativa, que s'enviarà ara al Congrés dels Diputats per a la seva validació definitiva -ja que proposa la modificació del Codi Penal i d'altres lleis-, dedica la major part de la seva exposició de motius a dibuixar un escenari d'amenaça a la “civilització occidental” per la “arribada massiva d'immigrants procedents d'altres continents” i una suposada importació de costums aliens.

Populars i extrema dreta han tirat endavant la iniciativa a pesar que, fa més d'una dècada, el Tribunal Suprem ja va alertar del risc d'aïllament que aquest tipus de propostes poden tenir sobre les dones. En la seva sentència, la Sala contenciosa administrativa va raonar que aquest veto pot provocar un “efecte pervers”: l'“enclaustrament de la dona en el seu entorn familiar immediat” si decideix prioritzar les seves conviccions religioses sobre “altres consideracions”. Segons la resolució, tancar l'accés als espais públics amb aquests atuells que oculten el cos de la dona resultaria “contrari a l'objectiu d'integració”. I, lluny de protegir la igualtat o eliminar la discriminació, podria contribuir a “incrementar-les” en forçar el seu aïllament social. 

Malgrat això, i sota l'argument de combatre el sotmetiment femení, el text de Vox amb el suport del PP a Balears planteja multes de fins a 30.000 euros per als qui reincideixin en l'ús del vel integral, penes de fins a quatre anys de presó per als qui obliguin a portar-lo i modificacions de la Llei d'Estrangeria que podrien facilitar l'expulsió d'estrangers en determinats supòsits. També enalteix Espanya com “una de les grans nacions històriques que han configurat la civilització europea”.

“Només a Occident pot dir-se que existeix, amb veritable solidesa, una societat respectuosa amb els drets de la persona, en la qual homes i dones poden exercir en règim d'igualtat aquests drets, alhora que compleixen en aquest mateix règim amb les seves obligacions”, emfatitza la PL, que no dedica ni una sola referència a la violència masclista que s'exerceix dins de les pròpies societats occidentals, ni als assassinats de dones a mans de les seves parelles o exparelles -1.385 des del 2003, segons dades de la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere-, ni a les agressions sexuals, les violacions, les coaccions o les situacions de sotmetiment econòmic i familiar que continuen sofrint milers de dones a Espanya.

La proposta de Manuela Cañadas, portaveu de Vox i encarregada de defensar la iniciativa, va molt més enllà de regular l'ús del vel integral. La seva arquitectura legislativa assoleix tres lleis orgàniques: el Codi Penal, la Llei d'Estrangeria i la Llei de Seguretat Ciutadana. El resultat és una norma que, mentre proclama protegir les dones de la imposició religiosa, contempla sancionar les pròpies dones que porten aquestes peces, sense distingir entre les qui ho fan obligades i les qui sostenen que és una decisió personal. Una contradicció que ha centrat bona part de les crítiques de l'oposició i que el PP ha decidit recolzar.

Durant la seva intervenció en el ple, Cañadas ha convertit el debat en un al·legat contra l'esquerra i la població musulmana, amb acusacions generalitzades, advertiments sense sustento sobre la seguretat i desqualificacions als seus adversaris polítics. La portaveu de la formació d'extrema dreta ha definit el burca i el nicab com “una presó de tela” i ha acusat els qui rebutgen la prohibició d'emparar el sotmetiment femení “sota la coartada d'una falsa tolerància”. “Pujo a aquesta tribuna a parlar del que altres callen per covardia, per complexos o per càlcul polític”, ha començat, presentant a Vox com l'únic partit disposat a enfrontar-se a una suposada amenaça contra els drets conquerits per les dones.

Per la seva banda, la diputada popular Cristina Gil ha defensat el suport del seu grup presentant la prohibició com una conseqüència necessària d'un diagnòstic que, segons ha assegurat, comparteixen totes les formacions: que el vel integral constitueix una forma d'opressió contra les dones. “En aquesta Cambra hem aconseguit un acord poc habitual. El vel integral és una forma d'opressió a la dona. I no ho dic només jo, que també ho han dit tots vostès”, ha etzibat. Tot seguit, ha acusat els grups progressistes d'incórrer en una contradicció per rebutjar la regulació proposada per Vox malgrat reconèixer el caràcter discriminatori d'aquestes peces: “Condemnen el burca, diuen que és denigrant i després es neguen a regular-lo”.

Gil ha arribat a batejar la posició de l'esquerra com “el feminisme de la goma d'esborrar” en fer al·lusió a les esmenes de supressió presentades contra la iniciativa. “16 esmenes de supressió no són 16 solucions. 16 esmenes de supressió no protegeixen la dignitat de la dona”, ha insistit.

L'oposició: “¿La solució és una llei que consisteix a castigar les víctimes?”

Des de l'oposició d'esquerres, la diputada socialista Maria Teresa Suárez ha qüestionat que la resposta de la dreta a l'opressió de les dones consisteixi a castigar a qui pot estar patint-la. “Quina és la solució? Una llei que consisteix a castigar a les víctimes?”, ha retret. La parlamentària ha recordat que l'ordenament jurídic espanyol ja contempla instruments per perseguir les coaccions i la violència contra les dones i ha criticat que la iniciativa no incorpori recursos d'acompanyament, protecció ni estudis que permetin conèixer quantes dones es troben en aquesta situació i què necessiten.

“Que hi hagi una llei que posi recursos, que protegeixi a les dones i que persegueixi als homes que les obliguen a portar això, molt bé. Però que en l'exposició de motius no hi hagi dades, que no hi hagi un estudi sobre quantes dones estan en aquesta situació i què necessiten, això és defensar els drets de les dones?”, ha plantejat. Suárez ha advertit que la prohibició pot tenir conseqüències especialment greus per a qui depèn econòmicament de les seves parelles, manca d'una xarxa familiar o viu sotmesa a situacions de control. L'advertiment apunta a una paradoxa central del text: una dona que ja pateix la imposició d'un home podria trobar-se amb què, a més d'aquesta violència, l'Administració la sanciona per portar la peça que ell l'obliga a utilitzar.

La diputada ha qüestionat, així mateix, que els promotors invoquin la seguretat ciutadana per justificar una prohibició dirigida específicament a les peces islàmiques. Durant la seva intervenció ha mostrat una imatge de joves neonazis amb el braç en alt i ha preguntat per què qui oculta el seu rostre en aquest context no representa un problema equivalent per a la seguretat pública. També ha recorregut a l'exemple francès per rebatre les comparacions del PP i Vox amb altres països europeus, recordant que la sanció allí per ocultar el rostre és de 150 euros i pot substituir-se per treballs comunitaris, sense que existeixi un règim equivalent al de les expulsions que planteja la iniciativa balear.

Per la seva part, el diputat de Més per Menorca Josep Castells ha posat el focus en la utilització del Parlament com a plataforma per traslladar una batalla política que, al seu parer, hauria de desenvolupar-se al Congrés dels Diputats. El parlamentari ha assenyalat la contradicció de Vox, que habitualment qüestiona que les cambres autonòmiques debatin matèries que considera alienes a les seves competències, però que ara utilitza precisament aquests parlaments per estendre la seva proposta. “Un partit que cada vegada que parlem de temes que diu que no són de competència autonòmica sosté que un parlament autonòmic no s'ha de dedicar a aquests temes, ara utilitza tots els arguments autonòmics per fer la seva propaganda”, ha retret.

Castells també ha acusat el PP de fer seguidisme d'una iniciativa el contingut i discurs de la qual, ha sostingut, van més enllà de la defensa de les dones. El diputat ha contraposat la intervenció de Cristina Gil, que ha intentat justificar la regulació des d'arguments d'igualtat, amb el discurs de Cañadas, al qual ha atribuït plantejaments homòfobs. “Vostès el que fan és seguidisme d'aquest plantejament absolutament homòfob”, ha incidit. El parlamentari ha denunciat a més que Vox estigui utilitzant els parlaments autonòmics com a “fòrum de propaganda” per a una proposta que podria haver presentat directament al Congrés, on disposa de representació suficient per fer-ho.

Mentrestant, la diputada de Més per Mallorca Marta Carrió ha reconegut que el burca i el nicab són “una expressió del patriarcat, una forma de control sobre el cos de les dones i una manifestació de violència masclista”, però ha asseverat que la violència contra les dones no entén de religió ni de nacionalitat i ha rebutjat que pugui presentar-se com una realitat importada a Espanya. Així mateix, ha retret que el text no esmenti en cap moment la violència masclista, malgrat ser, al seu judici, una qüestió central en el debat.

L'ecosobiranista també ha qüestionat que la iniciativa pugui considerar-se una mesura de protecció: “Primer l'home la tapa, després la policia la multa i més tard se l'expulsa”. Carrió ha retret al PP el seu suport a la norma i ha comparat els seus efectes amb els de multar una víctima de violència masclista que acudís a un centre de salut amb un ull de vellut. Sobre les crítiques de la dreta a la falta d'esmenes de l'esquerra, ha defensat que una llei “l'única mesura nova de la qual és sancionar i expulsar la víctima no s'esmena, s'esborra”.

Multes de fins a 30.000 euros, penes de presó i expulsions

La proposició cerca modificar la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana per introduir com a infracció lleu l'ús del niqab i el burca en espais públics, així com la imposició d'aquestes peces a menors per part dels seus pares o tutors. A més, estableix que la reincidència constituirà una infracció greu. En remetre's al règim sancionador d'aquesta llei, les multes podrien arribar als 30.000 euros, el màxim previst per a les infraccions greus. En el primer tram, les infraccions lleus es castiguen amb multes d'entre 100 i 600 euros.

El text va més enllà de les sancions administratives. També introdueix un nou apartat en l'article 172 ter del Codi Penal per castigar amb entre un any i sis mesos i tres anys de presó a qui imposi mitjançant violència, intimidació o qualsevol forma de coacció l'ús del burca o el niqab. Si la víctima és menor d'edat o es troba en una situació d'especial vulnerabilitat per malaltia o discapacitat, les penes previstes s'eleven a entre dos anys i sis mesos i quatre anys. També contempla agreujants quan les coaccions es produeixin en presència de menors, amb armes o en el domicili comú o de la víctima.

La tercera pota de la reforma afecta la Llei d'Estrangeria. Vox planteja modificar els articles 53 i 57 per incloure aquestes conductes entre els supòsits que poden desembocar en l'expulsió del territori espanyol quan l'infractor sigui estranger.

El document no comença descrivint la situació de les dones que pateixen imposicions religioses ni aportant dades sobre l'ús del burca o el niqab a Espanya. Arrenca alertant que els drets i llibertats occidentals estan amenaçats per l'“arribada massiva d'immigrants procedents d'altres continents” i denuncia la “importació d'hàbits i comportaments aliens” a les societats occidentals.

La formació d'extrema dreta arriba a invocar la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans de 2014 sobre la prohibició francesa del vel integral, malgrat que la resolució no va avalar que la igualtat entre homes i dones o la dignitat humana justifiquessin per si mateixes una prohibició general. La Gran Sala va rebutjar expressament aquests arguments del Govern francès. El tribunal va acabar considerant legítima la legislació francesa per la preservació de les condicions de convivència, reconeixent un ampli marge d'apreciació als Estats, no perquè acceptés que prohibir el vel integral fos una mesura necessària per alliberar les dones.

El Parlament assumeix el discurs neonazi de la “remigració”

Cal recordar que, el passat mes de febrer, PP i Vox van donar llum verda a una proposició no de llei (PNL) dels de Santiago Abascal que insta el Govern central a deportar les persones migrants que, tot i trobar-se en situació legal, cometin algun delicte greu o facin del delicte lleu “la seva forma de vida”, així com aquells que “decideixin no integrar-se en la cultura de la nació que l'acull o intenti imposar la seva”. La proposta apel·la a l'anomenada “remigració”, un terme que l'extrema dreta europea ha popularitzat en els últims anys com a consigna política, sota la qual agrupen propostes com la devolució massiva de migrants -i fins i tot de ciutadans nacionalitzats- per motius culturals o identitaris.

El postulat, que no forma part del marc jurídic espanyol ni de la legislació d'altres països europeus, ha estat abanderat especialment per sectors de la ultradreta alemanya vinculats a Alternativa per a Alemanya (AfD) així com per formacions ultres a Àustria i França. A Espanya, Vox l'ha incorporat al seu discurs com a eix de la seva ofensiva migratòria.

La “remigració” va, d'aquesta manera, més enllà de l'expulsió d'una persona estrangera conforme al que preveu la Llei d'Estrangeria, és a dir, amb garanties procedimentals, motivació individualitzada i possibilitat de recurs judicial. El terme se sustenta en valoracions subjectives sobre el grau d'integració o adaptació cultural, conceptes que no figuren com a causa legal de devolució o expulsió.

A penes unes setmanes després, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, va utilitzar l'acte institucional del Dia de les Illes Balears per alertar d'una suposada “extinció” dels espanyols i agitar la teoria conspiranoica del 'gran reemplaçament', una tesi sense base científica que sosté que la població europea estaria sent substituïda demogràficament per persones migrants, especialment d'origen no europeu. Es tracta d'un discurs ideològic àmpliament difós per la formació d'extrema dreta a Espanya, partits afins a França, Itàlia o Alemanya i nombrosos grups neonazis europeus que ha portat a endurir la política migratòria a les Comunitats Autònomes en les quals el PP governa de la mà de Vox.