Patrimoni frena l'enderroc de l'immoble que guarda la memòria dels bombardejos de la Guerra Civil a Palma

L'edifici de 1933 sota el qual els veïns de la barriada palmesana de Foners situen un refugi antiaeri de la Guerra Civil s'ha salvat, almenys de moment, de la piqueta. El Consell de Mallorca ha ordenat suspendre cautelarment la llicència de demolició aprovada per l'Ajuntament de Palma el setembre passat i obre ara un termini de tres mesos per estudiar si l'immoble mereix protecció patrimonial. L'amenaça d'enderrocament ha duit veïns i entitats conservacionistes a reclamar la intervenció de les administracions per evitar que desaparegui un edifici que, a més del seu valor arquitectònic, podria conservar la memòria dels bombardejos sobre Palma.

La resolució, signada aquest dilluns i a la qual ha tingut accés elDiario.es, s'ha dictat després que la propietat no respongués al requeriment de la institució insular perquè facilitàs una visita dels tècnics de Patrimoni, que han d'examinar l'edifici i avaluar-ne els possibles valors històrics. Segons recull el document, el Consell va requerir al representant de la propietat que, en un termini màxim de 15 dies, proposés almenys dues dates perquè els tècnics poguessin accedir a l'immoble i visitar-lo. Transcorregut aquest termini sense haver rebut cap resposta, la institució insular va considerar procedent activar la suspensió cautelar per preservar-ne els possibles valors patrimonials.

La decisió suspèn també qualsevol obra o intervenció que impliqui l'enderrocament total o parcial de l'immoble, situat a la confluència dels carrers de Miquel Santandreu i de Joan Alcover. El Consell insta l'Ajuntament a adoptar les mesures necessàries per garantir el compliment de l'ordre.

La suspensió té una durada màxima de tres mesos. Durant aquest període, la institució insular haurà de decidir si permet reprendre les actuacions suspeses o inicia un procediment per declarar l'edifici Bé d'Interès Cultural (BIC), Bé Catalogat o adopta alguna altra mesura de protecció. Si transcorre aquest termini sense que s'hagi iniciat un expedient de protecció ni s'hagi acordat cap altra mesura, la suspensió s'aixecarà automàticament i es podran reprendre els tràmits i les obres de demolició previstes en la llicència municipal.

La decisió respon a les peticions de l'Associació de Veïnats de Ses Veles i de l'entitat patrimonial ARCA, que havien reclamat la intervenció del Consell per evitar la desaparició de l'immoble i esclarir-ne el possible valor històric. Els veïns fa anys que reclamen que es protegeixi l'edifici, tant per la seva arquitectura com pels records d'aquells que varen viure els bombardejos de la Guerra Civil i que situen un refugi antiaeri sota els seus fonaments.

L'ordre es fonamenta en els articles 23 i 24 de la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears. Aquests preceptes permeten al Consell impedir intervencions i ordenar la suspensió d'enderrocaments totals o parcials en immobles que puguin formar part del patrimoni històric encara que no estiguin declarats BIC ni catalogats. La mesura té caràcter preventiu: no implica que Can Sabater hagi estat declarat bé protegit ni que s'hagi acreditat l'existència del refugi.

Els testimonis sobre el refugi de la Guerra Civil

La possible existència d'una infraestructura antiaèria sota l'edifici ha estat un dels arguments centrals de la mobilització veïnal. En una entrevista publicada el maig de 2014 al butlletí de l'Associació de Veïnats de Ses Veles, Teresa Valls, coneguda al barri com a Doña Teresita, recordava que a Can Sabater hi havia refugis i que, quan sonaven les sirenes dels bombardejos, els veïns corrien cap a l'entrada. “La boca del refugi estava sota unes fustes”, relatava. Valls, ja traspassada, també recordava que els seus pares havien obert un forn a l'immoble quan ella tenia uns 16 anys.

A aquest testimoni s'hi suma el de Joana Maria Llull, de 97 anys, que en tenia vuit durant la Guerra Civil. En un vídeo difós per ARCA, la dona recorda com la seva família i altres veïns cercaven protecció quan sonaven les sirenes. Segons la reconstrucció de l'entitat, el refugi hauria estat construït el 1937, tenia dos accessos i disposava d'una sortida d'emergència cap al pati d'un habitatge. Tanmateix, la seva existència i el seu estat actual encara no s'han pogut comprovar mitjançant una inspecció física.

L'historiador Bartomeu Fiol, autor de l'Atles dels refugis antiaeris de Palma, en el qual ha documentat més de 700 refugis a la ciutat —uns 130 de titularitat pública i més de 600 construïts per particulars—, va explicar a elDiario.es que no tenia documentat fins ara el que els veïns situen sota Can Sabater, tot i que considera que els testimonis en fan plausible l'existència. L'investigador defensa la necessitat d'inspeccionar l'immoble per determinar si la infraestructura encara es conserva, si és accessible i en quines condicions es troba. També adverteix que l'existència d'un refugi durant la guerra no implica necessàriament que es conservi actualment ni que se'n pugui establir el valor patrimonial sense examinar-lo.

Un edifici de 1933 en el buit de la protecció urbanística

Can Sabater va ser projectat per l'arquitecte Jaime Alenyà, tal com acredita l'expedient municipal d'obres de 1932 consultat per aquest periòdic. La façana conserva la inscripció “AÑO 1933” i l'immoble constitueix un dels edificis de la primera etapa d'expansió urbana de Foners. La seva arquitectura, amb una cantonada arrodonida i balcons de ferro, és un dels elements que els veïns reclamen preservar.

L'Associació de Veïnats de Ses Veles ja havia sol·licitat el 2016 i, de nou, el 2022 la protecció d'una desena d'edificis del barri, entre els quals hi ha Can Sabater. L'entitat denuncia que aquestes reivindicacions no es varen traduir en una protecció efectiva. L'immoble apareixia recollit amb protecció ambiental en el Pla d'Ordenació Detallada (POD), però aquest instrument urbanístic no va arribar a aprovar-se definitivament i va decaure el novembre de 2023. Aquesta circumstància va deixar sense efecte la protecció prevista en aquell catàleg.

ARCA, per la seva banda, havia demanat a l'Ajuntament que revisàs tècnicament el projecte de demolició i que es comprovàs la possible existència del refugi. També va sol·licitar al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica que estudiàs la possibilitat de reconèixer l'immoble com a Lloc de Memòria Democràtica i va reclamar la intervenció del Consell a l'empara de la legislació autonòmica de patrimoni històric.

La resolució d'aquest dilluns obre ara un període decisiu per al futur de l'edifici. La suspensió impedeix, de moment, que se n'executi la demolició, però no en garanteix la conservació. Durant els pròxims tres mesos, els tècnics hauran de poder avaluar-ne les característiques i l'Administració insular haurà de decidir si els seus valors arquitectònics i històrics, o la seva vinculació amb la memòria dels bombardejos, justifiquen iniciar un procediment de protecediment de protecció.