Feijóo agita el fantasma de la “inseguretat” i el “desordre” i promet blindar Balears enfront de la immigració

Centenars de persones han omplert aquesta tarda la Sala Magna del Poble Espanyol de Palma per assistir al míting d'Alberto Núñez Feijóo, en el qual el president del PP ha presentat la immigració, la seguretat i l'habitatge com els tres grans eixos de la seva alternativa al Govern de Pedro Sánchez. Davant els assistents, el líder popular ha promès, si arriba a La Moncloa, recuperar el control de les fronteres, endurir la resposta penal davant la delinqüència i construir un milió d'habitatges. La principal concreció territorial de la seva intervenció ha estat l'anunci d'un pla específic per protegir la frontera marítima de Balears, que inclouria sol·licitar a la Unió Europea l'activació permanent de Frontex en la ruta migratòria entre Algèria i l'arxipèlag.

Al ritme de 'Hall of Fame', de The Script, el líder popular ha fet entrada al recinte entre els aplaudiments del públic congregat i, una vegada a la tribuna, no ha trigat a aclarir, sense embuts, les línies mestres del seu discurs: “Avui venc a oferir ordre, seguretat i habitatge”. Tot seguit, ha presentat Balears com una de les principals “víctimes del desordre i del descontrol de la frontera” que atribueix al Govern central, contraposant les arribades d'anys anteriors amb les xifres més recents i apel·lant al fet que “Espanya té el dret de decidir qui entra, com entra i per a què”.

En aquest sentit, el president del PP ha reclamat un model migratori que respongui a les necessitats del país i no, en les seves paraules, “a les exigències de les màfies ni al xantatge de tercers”. També ha deixat anar que la gestió migratòria no pot limitar-se a “saturar” els centres d'acollida ni a instal·lar carpes als ports, una narrativa que ja havien desplegat els populars a Balears per oposar-se al repartiment puntual i solidari de menors migrants procedents de zones d'alta pressió. “És inacceptable que gairebé totes les setmanes apareguin cadàvers surant a les platges, als ports, als espigons de la terra”, ha afirmat abans d'acusar el Govern de no fer prou per evitar aquestes morts.

Al respecte, el seu principal anunci per a les illes ha estat el compromís d'aprovar un pla específic per protegir la frontera marítima i fer front a la crisi migratòria. Ha promès perseguir les màfies i a qui col·labori amb elles, reforçar els controls, aplicar el Reglament europeu de Retorns i comprovar l'edat i els antecedents de les persones que arriben. També ha anunciat que sol·licitarà a la Unió Europea l'activació permanent de Frontex en la ruta entre Algèria i Balears, una petició, tanmateix, que s'haurà d'atenir al Reglament europeu 2019/1896: la normativa permet als Estats membres sol·licitar operacions conjuntes, però la seva posada en marxa requereix la intervenció de l'agència europea, una anàlisi de riscos i un pla operatiu acordat entre ambdues parts.

La seguretat ha constituït el segon compromís de Feijóo, qui ha enarborat una suposada taxa de criminalitat “15 vegades més gran que la mitjana del conjunt d'Espanya” i ha xifrat en un miler les vacants de Policia Nacional i Guàrdia Civil a les illes. “No pot ser que a Balears faltin mil agents de Policia”, ha assenyalat, davant la qual cosa s'ha compromès a facilitar la cobertura de les places vacants i a recuperar la presència policial als barris, amb una actuació més contundent contra l'ocupació i la degradació de l'espai públic.

“Si el delinqüent és espanyol, pagarà. I si és estranger, se l'expulsarà”

El dirigent popular ha anunciat així mateix mesures contra la multireincidència i un enduriment de la resposta davant dels delictes de sang i contra la llibertat sexual. “Si el delinqüent és espanyol, pagarà. I si és estranger, se l'expulsarà”, ha afirmat en una formulació amb la qual ha simplificat el marc jurídic vigent. No en va, l'article 89 del Codi Penal permet substituir determinades penes de presó imposades a ciutadans estrangers per la seva expulsió, però no contempla una expulsió automàtica per qualsevol delicte: existeixen requisits, excepcions i garanties judicials.

Feijóo ha convertit bona part del seu discurs en un retret a la gestió de l'Executiu de Sánchez, responsabilitzant-lo de la situació dels serveis públics, malgrat haver disposat, segons ha assenyalat, de més ingressos fiscals, deute públic i fons europeus que mai. “Vostè ha estat el major perill per als serveis públics del nostre país”, ha proclamat.

En un dels passatges més durs de la seva intervenció, Feijóo ha vinculat els casos de corrupció que atribueix a l'entorn del PSOE amb la falta d'inversions en infraestructures, seguretat i habitatge. “Cada euro robat pel sanchisme és un euro que no ha anat a la seguretat ferroviària, a construir habitatge o a cobrir places de Policia, Guàrdia Civil i metges”, ha etzibat, per a continuació proclamar que la protecció dels serveis públics passa per aprovar pressupostos -en el cas de les Balears, el Govern del PP els ha ajornat fins després de les eleccions-, planificar inversions, mantenir infraestructures i garantir la seguretat.

El discurs ha tingut una especial dimensió balear en matèria migratòria. El líder del PP ha promès reforçar els controls marítims, perseguir les màfies, aplicar el Reglament europeu de Retorns i sol·licitar a Brussel·les un desplegament permanent de Frontex en la ruta entre Algèria i les Balears, una promesa que requeriria una negociació i una decisió en el marc de les institucions europees: el Reglament europeu 2019/1896 estableix que els Estats membres poden sol·licitar assistència a l'agència, que ha d'avaluar les necessitats, els riscos i els recursos disponibles. Les operacions conjuntes requereixen un pla operatiu acordat entre Frontex i l'Estat membre d'acollida.

El candidat popular també ha denunciat que la gestió del Govern es limiti, al seu parer, a acumular centres d'acollida i carpes sense resoldre el problema. La immigració ha estat, de fet, un dels arguments centrals de la intervenció. Feijóo ha denunciat que l'Executiu ha convertit la gestió migratòria en un problema de descontrol i ha assegurat que la situació és «insostenible» per als veïns, els serveis públics i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

El president del PP ha vinculat a més immigració i inseguretat i ha promès una presència policial “visible i continuada” als barris, així com mesures contra l'ocupació i la degradació de l'espai públic. “Si el delinqüent és espanyol, pagarà. I si és estranger, se l'expulsarà”, ha afirmat en una formulació amb la qual ha simplificat el marc jurídic vigent: l'article 89 del Codi Penal contempla la substitució de determinades penes de presó imposades a ciutadans estrangers per l'expulsió del territori espanyol, però no estableix que qualsevol persona estrangera que cometi un delicte hagi de ser expulsada automàticament. La decisió està subjecta a condicions legals i a la intervenció dels tribunals.

En matèria de multireincidència, Feijóo ha promès endurir les penes i ha reclamat «total fermesa» davant els delictes contra el patrimoni, els delictes de sang i els delictes contra la llibertat sexual. No obstant això, l'enduriment de la resposta penal no parteix d'un buit legislatiu: el passat abril va entrar en vigor la Llei Orgànica 1/2026, que va modificar el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal per reforçar la resposta davant la multireincidència, especialment en els delictes contra el patrimoni.

Un milió d'habitatges i una promesa de desallotjament en 48 hores

L'habitatge ha constituït el tercer gran bloc del míting. Feijóo ha responsabilitzat Sánchez d'haver generat “la major crisi de falta d'habitatge de la història d'Espanya” i ha promès que, sota un Govern del PP, es construiria un milió de pisos. Per aconseguir-ho, la proposta, que ja havia avançat en un vídeo difós aquest dilluns, busca facilitar la construcció, reduir la burocràcia i els impostos -amb especial atenció als joves- i oferir major protecció tant a propietaris com a inquilins. “Anem a construir una nova generació de propietaris”, ha asseverat.

En aquesta línia, el líder del PP ha insistit en la necessitat d'aprovar una llei que permeti fer fora els okupes en 48 hores, malgrat que el pes d'aquest fenomen en la crisi de l'habitatge és, d'acord amb les dades disponibles, marginal: les xifres del Ministeri de l'Interior situen les denúncies per usurpació i allanament en una proporció molt reduïda respecte al conjunt del parc d'habitatges, molt lluny d'explicar les dificultats generalitzades d'accés. A més, organismes com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) venen assenyalant que la majoria de procediments vinculats a l'okupació no afecten primeres residències, sinó immobles buits, sovint en mans de grans tenidors.

El dirigent popular ha presentat així l'accés a la propietat i la seguretat jurídica dels propietaris com dues de les principals respostes a la crisi residencial, sense esmentar en cap moment la greu situació que des de fa anys travessa Balears per l'especulació -alimentada per les successives bombolles immobiliàries-, la voracitat dels fons d'inversió, la polarització econòmica i la turistització, que aboca a nombroses persones a l'amuntegament en infrahabitatges i en caravanes. Es tracta d'una circumstància a la qual se suma la creixent irrupció de compradors forans d'elevat poder adquisitiu en el mercat immobiliari illenc: les operacions les concentren inversors i grans propietaris, a més d'alemanys, britànics i francesos amb gran solvència financera que compren immobles a preus inabastables per a la majoria dels residents.

Prohens: “Governar no és amenaçar les Comunitats Autònomes”

La reivindicació dels dirigents populars de les illes ha anat en la mateixa direcció. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la seva intervenció per presentar les polítiques de l'Executiu autonòmic com a contrapunt a la gestió del Govern central i reivindicar la capacitat de gestió del PP. “Governar és gestionar”, ha defensat, abans d'acusar Sánchez d'amenaçar les comunitats autònomes i envair les seves competències. “Governar no és amenaçar les comunitats autònomes, envair les nostres competències o desitjar que ens llevin competències per retornar-les a l'Estat”, ha afirmat. També ha carregat contra la política fiscal estatal i ha retret a l'Executiu que continuï recaptant l'IVA dels joves que compren el seu primer habitatge, mentre, segons ha dit, el Govern ha eliminat impostos per facilitar-los l'accés a una casa.

Prohens també ha endurit el seu discurs sobre immigració, tot i que ha introduït una distinció entre els qui arriben a les illes per treballar i els qui delinqueixen. “Aquests que venen a construir el seu projecte de vida, a treballar, a integrar-se, a respectar les nostres lleis i les nostres tradicions. Aquests, hagin nascut on hagin nascut, són la nostra gent aquí”, ha afirmat. A continuació, ha afegit: “No per aprofitar-se o per delinquir. Han de tornar per on han vingut”. La presidenta ha demanat a Feijóo que no deixi soles les illes i ha descrit les Balears com una de les rutes d'entrada d'immigració irregular que més creix a Europa.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha situat també el control migratori entre les principals reivindicacions que trasllada al líder nacional del PP. “Amic Alberto, necessitam una cosa molt important per a Mallorca: necessitam un control de la nostra frontera”, ha reclamat, abans de demanar que el futur Govern tingui en compte aquesta qüestió i actuï com més aviat millor. Galmés ha aprofitat a més la seva intervenció per expressar el seu suport al projecte de Feijóo: “Et puc assegurar que no et fallarem, que donarem tot el millor de nosaltres per aconseguir els millors resultats del Partit Popular de les Illes Balears”.

Finalment, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, ha acusat el Govern central d'haver abandonat la ciutat i de perjudicar-la en qüestions com l'habitatge, l'ocupació, la immigració i la mobilitat. “Aquí a Palma hem sofert l'abandó de Pedro Sánchez de la nostra ciutat”, ha afirmat. Martínez ha reclamat a Feijóo que, si arriba a La Moncloa, acompanyi les polítiques municipals i autonòmiques en matèria residencial amb un pla estatal d'habitatge i reformes legislatives que facilitin l'accés a una casa. “Et demanarem un habitatge. Habitatge i habitatge”, ha insistit. L'alcalde ha reivindicat així mateix l'actuació municipal contra l'ocupació i en defensa de l'espai públic i ha assegurat que Palma està preparada per fer costat al projecte polític del dirigent popular.