La normativa contra la transparència de PP i Vox facilita maniobres urbanístiques com les de l’alcalde d’Eivissa

Fa dos anys, PP i Vox van convertir les Balears en la primera autonomia a eliminar un organisme públic anticorrupció –només Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Navarra compten amb òrgans d’aquest tipus–. La fi de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció va comportar un altre canvi en la llei promulgada per Marga Prohens: les declaracions de béns dels càrrecs públics queden dipositades al Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics. El principal canvi respecte a la normativa anterior és que ara tenen “caràcter reservat”, és a dir, que la informació deixa de ser pública. La restricció que la llei permet en relació amb l’accés a les declaracions de béns patrimonials pot dificultar la capacitat de fiscalització dels càrrecs públics en casos com el de Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, que es troba sota el focus mediàtic a causa d’una operació urbanística que pretenia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL).

Sota la normativa anterior, els càrrecs públics tenien l’obligació de declarar tot el seu patrimoni. És a dir, havien d’informar de manera completa sobre tots els seus béns (propietats o diners), drets (per exemple, participacions o crèdits), deutes i també les seves activitats econòmiques o professionals. Aquesta informació, a més, era accessible per a la ciutadania a través del web de l’Oficina. La nova llei, en canvi, és discrecional: cada administració, d’acord amb el seu règim normatiu, “haurà de comunicar motivadament al Registre quins camps d’informació continguts en la declaració dels càrrecs públics han de fer-se públics”, tal com consta a l’article 10.5.

En el cas de Triguero, va presentar la declaració de béns patrimonials el 17 de juny de 2023, quan va prendre possessió com a alcalde, tal com es pot comprovar al registre. L’última actualització sobre el seu patrimoni data del 12 d’agost de 2025, quan va publicar la declaració de la renda de l’exercici del 2024. Al portal de transparència municipal, les declaracions de la renda estan majoritàriament actualitzades a l’any 2022, segons consta al web. És a dir, quan el socialista Rafa Ruiz (2015-2023) encara era alcalde d’Eivissa. En el cas de les declaracions patrimonials, estan actualitzades al moment en què els regidors van prendre possessió o van cessar del seu càrrec, com es pot comprovar.

D’altra banda, si es busquen les declaracions de la renda d’altres càrrecs públics –alguns molt importants–, es pot comprovar que s’han presentat, però ja no són accessibles a través del nou Registre de Transparència. I no ho són perquè la nova norma indica clarament que tenen “caràcter reservat”, a diferència de l’anterior.

En qualsevol cas, la declaració de béns patrimonials de Rafael Triguero no està actualitzada, ja que no hi figuren les seves últimes operacions immobiliàries. Després de les consultes d’aquest diari, l’Ajuntament d’Eivissa respon que les declaracions de béns patrimonials no queden dipositades únicament al registre del Parlament, sinó que “cada institució pot acordar publicar-les també als seus propis portals de transparència”. Per això, indiquen que les declaracions patrimonials de l’alcalde i dels regidors del govern municipal estan publicades. En aquest sentit, l’Ajuntament no considera que hi hagi hagut un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes respecte al model anterior.

Operació immobiliària

L’alcalde d’Eivissa està al punt de mira per haver efectuat una operació urbanística que pretenia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL), tal com va informar elDiario.es. L’estratègia hauria consistit a transformar una oficina en un habitatge de preu limitat en un barri de l’eixample de la ciutat. Per presumptament esquivar les limitacions que va introduir l’executiu autonòmic per beneficiar-se d’una VPL, Triguero va cedir el 50% del local-habitatge i d’una altra casa seva als seus fills menors (25% a cadascun) mitjançant un pacte successori abans de suposadament mudar-se al nou immoble, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari. D’aquesta manera, a més, la seva parella podria llogar o vendre un altre pis del qual és titular al 100% al mateix edifici.

Una VPL és una figura creada per la llei balear d’habitatge que permet convertir locals i oficines en habitatges amb límits de preu i requisits d’accés per ampliar l’oferta residencial. A diferència d’una VPO o habitatge protegit tradicional, no forma part d’un règim clàssic de promoció pública. “En tot moment he complert la llei escrupolosament. No he adquirit, ni tampoc se m’ha adjudicat, ni un habitatge públic ni tampoc un habitatge protegit”, va assegurar Triguero. Tant l’Ajuntament d’Eivissa com la Conselleria d’Habitatge del Govern defensen que no s’aprecien irregularitats fins al moment en la manera com Triguero ha reconvertit un local comercial en habitatge de preu limitat.

Triguero i la seva parella van comprar, al 50% cadascun, una oficina en una urbanització de Can Misses, segons consta a l’escriptura signada el 4 de juny de 2025. L’immoble, de gairebé 100 metres quadrats, disposa a més d’una terrassa descoberta de 45 metres quadrats i una altra amb jardí de 76. Per adquirir-lo van sol·licitar una hipoteca de 208.000 euros amb venciment el 4 de juny de 2045. En cas d’execució hipotecària, el valor fixat per a una eventual subhasta ascendeix a 366.814 euros.

El 22 de desembre de 2025, l’alcalde d’Eivissa va cedir el 50% del local als seus dos fills menors mitjançant un pacte successori, una fórmula que permet avançar l’herència en vida a les Balears. Cadascun va rebre el 25% de la propietat. Mesos després, el 19 de març de 2026, Triguero i els seus fills van sol·licitar el canvi d’ús de local a habitatge, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari. Tot i la cessió, Triguero manté el control sobre l’immoble. El pacte successori li reserva “la facultat de disposar” i el dret exclusiu de gestió fins que els seus fills compleixin trenta-cinc anys. Els menors no poden vendre, hipotecar, llogar, donar ni deixar en herència la seva part de la propietat.

L’alcalde també és propietari d’un altre pis de 70 metres quadrats a Eivissa, adquirit el 2012. El mateix dia en què va cedir part del local-habitatge als seus fills, va fer la mateixa operació amb aquest immoble, lliurant el 25% a cadascun i reservant-se les mateixes facultats de control. Per la seva banda, la parella de Triguero és propietària al 100% d’un altre habitatge situat al mateix edifici on tots dos van comprar posteriorment l’oficina convertida en habitatge. Es tracta d’un pis de 94 metres quadrats amb una terrassa de 12.

El local-oficina va obtenir la llicència de primera ocupació, atorgada per l’Ajuntament d’Eivissa, el 6 de març de 2026, segons va denunciar el PSOE davant l’IBAVI, dependent de la Conselleria d’Habitatge del Govern. En la mateixa denúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, s’explica que a l’abril d’aquest any Triguero i la seva parella es van traslladar a viure al nou pis, tot i no complir presumptament “els requisits necessaris per ser beneficiaris”. Així mateix, la parella de l’alcalde va llogar l’habitatge del qual és titular al 100% i que es troba al mateix edifici, segons els socialistes.

Què diu la llei

La llei autonòmica 3/2024 indica que per poder accedir a un habitatge de preu limitat “en qualsevol de les modalitats d’accés” el beneficiari “no podrà ser titular del ple domini o d’un dret real d’ús i gaudi sobre més d’un 50% d’algun habitatge lliure o sotmès a algun règim de protecció”.

El local va ser adquirit per Triguero i la seva parella al 50%. Tots dos posseïen, el 4 de juny de 2025, el 100% d’un altre habitatge. El 22 de desembre de 2025, Triguero utilitza la fórmula del pacte successori (herència en vida) per repartir el local i l’altre habitatge, al 50%, als seus dos fills menors (cadadascun posseeix, des d’aleshores, el 25%). El canvi d’ús de local a habitatge es va sol·licitar el 19 de març de 2026. L’objectiu era quedar-se presumptament amb el 50% i així complir, sobre el paper, aquest requisit legal. Tanmateix, l’alcalde té el control total dels dos pisos.

Quan se li pregunta a l’Ajuntament si, arran de les informacions recents sobre l’alcalde, el nou marc normatiu pot generar una percepció de menor control o sobre possibles conflictes d’interès o situacions patrimonials de rellevància pública, respon que “l’alcalde no és beneficiari de cap habitatge VPL”. “És propietari, i de fet encara no és ni un habitatge VPL perquè encara està en procés de registrar-se i constituir-se com a tal, dins del termini”. “Beneficiari seria si hi visqués”, afegeixen les fonts.

Els arguments que dona l’executiu local és que Triguero no és beneficiari d’una VPL. “Ell va comprar un local, i l’està transformant en habitatge”, afirmen. Les fonts consultades afegeixen que l’alcalde ja ha anunciat que, quan es completi el procediment, l’habitatge passarà al mercat de lloguer a preu limitat. “És a dir, tècnicament ha creat un habitatge nou a partir d’un local”, puntualitzen. “I aquest habitatge estarà per a un llogar a un preu limitat per llei i per sempre”. “El que ha fet realment és augmentar l’habitatge disponible a preu raonable al municipi”, indiquen. En conclusió, l’Ajuntament creu que l’actual legislació, amb la qual estan complint, és suficient per garantir la transparència i el control sobre el patrimoni dels càrrecs públics.

Aquest diari també s’ha posat en contacte amb fonts del Govern, a qui s’ha consultat si el model actual suposa un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes, i quins mecanismes consideren actualment prou per garantir la transparència i el control públic sobre el patrimoni, un cop eliminada l’Oficina Anticorrupció. Aquestes fonts manifesten que, des del primer dia, s’han preguntat si l’Oficina Anticorrupció “es dedicava realment a lluitar contra la corrupció”.

“No va veure res en el cas de l’exalcalde de Sant Josep, que va ser detingut per causes urbanístiques, per exemple”, assenyalen. També indiquen que l’Oficina va arxivar “totes les causes que tenien a veure amb l’anterior Govern (progressista) de forma sistemàtica” i que aquest organisme públic es va utilitzar “per atacar exclusivament membres del que llavors era el principal partit de l’oposició”, és a dir, del Partit Popular. Així mateix, recorden que 13 de les 17 comunitats autònomes no tenen oficines anticorrupció i que existeix tota una legislació en matèria de transparència que “evidentment complim, a més de l’existència del mateix portal de transparència”.

“Aquest Govern confia en la Fiscalia, la Intervenció General i la Sindicatura de Comptes com a organismes independents i mecanismes de control per als ciutadans i per a les administracions de les Illes Balears”, assenyalen les mateixes fonts.