Una herència en vida per aconseguir un habitatge a preu limitat: l’embolic immobiliari de l’alcalde d’Eivissa

Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, està sota el focus mediàtic després d’haver realitzat una operació urbanística que perseguiria, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir de manera irregular un habitatge de preu limitat (VPL). L’estratègia consistiria a transformar una oficina en un habitatge de preu limitat en un barri de l’eixample de la ciutat. Per presumptament esquivar les limitacions que va introduir el Govern de Marga Prohens (PP) per beneficiar-se d’una VPL, Triguero va cedir el 50% del local-habitatge i d’un altre habitatge seu als seus fills menors (25% a cadascun d’ells) mitjançant un pacte successori abans de mudar-se al nou immoble, segons la documentació a la qual ha accedit elDiario.es. D’aquesta manera, a més, la seva parella podria llogar o vendre un altre pis del qual és titular al 100% en el mateix bloc.

Una VPL és una figura creada per la llei balear d’habitatge que permet convertir locals i oficines en habitatges amb límits de preu i requisits d’accés per ampliar l’oferta residencial. A diferència d’un VPO o habitatge protegit tradicional, no forma part d’un règim clàssic de promoció pública. “En tot moment he complert la llei escrupolosament. No he adquirit, ni tampoc se m’ha adjudicat, ni un habitatge públic ni tampoc un habitatge protegit”, va explicar Triguero en una compareixença d’urgència en què no va acceptar preguntes dels periodistes. Després de les preguntes d’elDiario.es, l’Ajuntament d’Eivissa es remet a les declaracions de l’alcalde, així com a les valoracions de la Conselleria d’Habitatge del Govern, que no aprecia irregularitats fins al moment.

Com va avançar La Voz de Ibiza i ha comprovat elDiario.es, Triguero i la seva parella van comprar, al 50% cadascun, una oficina en una urbanització de Can Misses, segons consta a l’escriptura amb data 4 de juny de 2025. Es tracta d’una oficina de gairebé 100 metres quadrats que disposa d’una terrassa descoberta de gairebé 45 metres quadrats i una terrassa amb jardí de 76 metres quadrats. Per a això, van sol·licitar una hipoteca de 208.000 euros, que venç el 4 de juny de 2045. Si la parella deixés de pagar i el banc hagués de vendre l’immoble en subhasta pública, es fixa un valor de 366.814 euros.

L’alcalde i la seva dona van comprar una oficina de gairebé 100 metres quadrats, amb 45 de terrassa i 76 de jardí

El 22 de desembre de 2025, l’alcalde d’Eivissa cedeix el 50% del seu local a favor dels seus dos fills menors, segons els documents als quals ha tingut accés elDiario.es. Cadascun d’ells rep el 25% de la propietat mitjançant el pacte successori, una fórmula que permet avançar l’herència en vida a les Balears. A més, Triguero i els seus dos fills van sol·licitar el canvi d’ús de local a habitatge el 19 de març de 2026.

Tot i que l’alcalde va cedir el 50% de la propietat als seus fills menors, Triguero continua mantenint el control total sobre l’habitatge a causa de les clàusules que s’hi van imposar. En aquest sentit, mitjançant el pacte successori es va reservar “la facultat de disposar”, és a dir, el control i dret sobre l’immoble, sense que els fills puguin intervenir en aquestes decisions. A més, l’alcalde –o la seva parella, en cas que ell mori– té el dret exclusiu de gestionar l’immoble fins que els seus fills compleixin els 35 anys. Els fills tenen prohibit vendre’l, hipotecar-lo, llogar-lo, donar-lo o deixar-lo en herència.

Tot i que l’alcalde va cedir el 50% de la propietat als seus dos fills menors, Triguero continua mantenint el control total sobre l’habitatge a causa de les clàusules que s’hi van imposar

Triguero també és propietari d’un altre habitatge situat al mateix municipi. Un pis de 70 metres quadrats. L’escriptura es va formalitzar el 30 de novembre de 2012. En aquell moment, l’alcalde en tenia el 100% de la titularitat. El 22 de desembre de 2025, el mateix dia en què va cedir el 50% del local-habitatge als seus fills, va fer la mateixa operació mitjançant el pacte successori amb el seu altre pis, cedint el 25% a cadascun d’ells.

S’utilitza la mateixa fórmula que en el cas del local convertit en VPL: Triguero manté el poder sobre l’habitatge amb la imposició de les mateixes clàusules. D’altra banda, la dona de l’alcalde és propietària al 100% d’un habitatge al mateix bloc on l’alcalde i ella van comprar l’oficina que més tard van convertir en habitatge mitjançant un canvi d’ús. És un pis de 94 metres quadrats amb una terrassa de 12 metres quadrats.

Què diu la llei

La llei autonòmica 3/2024, de mesures urgents en matèria d’habitatge, indica en el punt cinc de l’article 2, com un dels requisits legals, que per poder accedir a un habitatge de preu limitat “en qualsevol de les modalitats d’accés” el beneficiari “no podrà ser titular del ple domini o d’un dret real d’ús i gaudi sobre més d’un 50% d’algun habitatge lliure o sotmès a algun règim de protecció”.

Cal recordar que el local va ser adquirit per Triguero i la seva parella al 50%. Tots dos posseïen, el 4 de juny de 2025, el 100% d’un altre habitatge. Per aquest motiu, el 22 de desembre de 2025, Triguero utilitza la fórmula del pacte successori (herència en vida) per repartir el local i el seu altre habitatge, al 50%, als seus dos fills menors (cadascun d’ells en posseeix, des d’aleshores, el 25%). El canvi d’ús de local a habitatge es va sol·licitar el 19 de març de 2026. L’objectiu era quedar-se presumptament amb el 50% i així complir, sobre el paper, aquest requisit legal. Tanmateix, l’alcalde continua tenint el control total dels dos pisos. L’oposició ha criticat que aquesta operació es va fer per “donar aparença de complir la legalitat”.

La llei estableix que una persona que gaudeix d’una VPL no pot ser titular de més d’un 50% d’un altre habitatge. En el moment d’adquirir-la, l’alcalde i la seva dona posseïen el 100% d’un altre pis, de manera que el primer edil va recórrer a una herència en vida per repartir el local i el seu altre habitatge entre els seus dos fills menors

El PSOE assegura que Triguero va viure a la casa

D’altra banda, l’oficina va obtenir la llicència de primera ocupació, que atorga l’Ajuntament d’Eivissa, el 6 de març de 2026 –unes dues setmanes abans de sol·licitar el canvi d’ús–, segons va denunciar el PSOE davant l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), dependent de la Conselleria d’Habitatge del Govern. En la mateixa denúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, s’explica que a l’abril d’aquest any, Triguero i la seva parella es van traslladar al nou pis, tot i no complir presumptament “els requisits necessaris per ser beneficiaris”. Així mateix, la parella de l’alcalde va procedir a llogar l’habitatge del qual és titular al 100% i que està al mateix edifici, segons els socialistes. A parer del PSOE, es tracta “d’una clara maniobra d’adquirir un immoble per reconvertir-lo en VPL sense complir els requisits” i amb l’objectiu d’“obtenir un benefici econòmic, llogant els seus habitatges en propietat i ocupant el nou local oficina ara convertit en habitatge VPL”.

En segon lloc, com a presumpta irregularitat, es descriu la manca d’inscripció al Registre Autonòmic de VPL, tal com exigeix la legislació autonòmica en el seu article tercer. L’habitatge, però, no ha estat inscrit en aquest registre, que s’ha de produir abans de l’ocupació efectiva de l’habitatge. Entre les obligacions, la llei indica que s’ha de registrar la primera inscripció dels habitatges de preu limitat, “una vegada obtinguda la llicència de primera ocupació, i com a requisit previ a les seves transmissions posteriors, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d’ús admès en dret”, tal com figura en la disposició addicional dotzena.

En tercer lloc, tampoc s’hauria fet la declaració responsable davant la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear, que ara dirigeix José Luis Mateo després d’haver substituït Marta Vidal, l’ideòloga de les últimes modificacions en matèria d’habitatge. En el punt sisè de l’article 2 s’estableix que “el compliment de les condicions d’accés s’acreditarà mitjançant la presentació d’una declaració responsable” tant en la primera transmissió com en les posteriors, del beneficiari davant la conselleria competent en la matèria, en el termini de trenta dies des de la formalització del contracte quan escaigui, sense perjudici de la comprovació per part dels serveis d’inspecció competents en matèria d’habitatge.

Així mateix, la declaració responsable haurà d’adjuntar “l’escriptura acreditativa de la propietat o el contracte de lloguer, en què s’haurà de fer constar, a més del compliment de les condicions establertes i la destinació com a domicili habitual i permanent de l’habitatge, la identitat de les parts intervinents, la superfície útil, el preu i la modalitat d’ús de l’habitatge de preu limitat”, descriu la normativa.

D’altra banda, l’Ajuntament d’Eivissa va aprovar en el ple del 30 de novembre de 2023, quan Triguero ja era alcalde, els criteris per aplicar el decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge limitant a vuit barris del municipi la possibilitat de convertir locals comercials en habitatges, i entre aquests vuit barris hi ha el de Can Misses, on se situen els immobles afectats.

La polèmica arriba al Parlament

Aquest dimarts, en el ple del Parlament, la diputada socialista Irantzu Fernández va interpel·lar el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo. En la seva intervenció, va criticar la política d’habitatge del Govern, que va resumir en tres aspectes: el “fracàs absolut” que, al seu parer, està sent el programa de ‘Lloguer segur’; la negativa del Govern a declarar l’arxipèlag balear com a “zona tensionada”, cosa que permetria posar límits als preus del lloguer, i la llei de mesures urgents en matèria d’habitatge, que incloïa la figura dels habitatges a preu limitat.

“Ja vam denunciar que aquesta llei permetia l’especulació urbanística. I sap qui també se’n va adonar? L’alcalde d’Eivissa, el senyor Triguero. (...) Un chollo al seu mateix immoble. Un local que feia 20 anys que estava buit i al qual només li calia que l’Ajuntament aprovés, en aquella mateixa zona –on no hi havia cap altre local més–, que es pogués fer la reconversió”, va criticar Fernández. “Es pot tenir més barra que fer maniobres fictícies amb les propietats?”, es va preguntar. “Senyor conseller, creu que hi havia algú a Vila –ciutat, en català– que no sabés que l’alcalde feia mes i mig que vivia a la VPL?”, li va interpel·lar.

En la seva resposta, Mateo va assegurar que la denúncia havia estat rebuda a l’IBAVI i que seria “tramitada i resposta” des de la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura “com totes les altres”. El conseller d’Habitatge va afirmar que l’executiu autonòmic havia creat la figura de la VPL “per generar més habitatge assequible per als residents de les nostres illes”. “Està permetent que ciutadans amb un mínim de cinc anys de residència puguin accedir a un habitatge”, va insistir.

De la mateixa manera, Mateo va destacar que la reconversió de locals és “una de les figures amb més acceptació entre els municipis”. Vint-i-un ajuntaments han aprovat acords en el ple “per regular aquesta mesura”, segons el conseller, que va afegir que aquestes delimitacions es poden aplicar en zones residencials, però no en zones comercials: “És de calaix”. “Ho apliquen així tots els municipis que ho han regulat, entre ells alguns de d’esquerres, com Inca, Pollença, Maó i Manacor”, va argumentar el conseller.

Després del torn de Mateo va intervenir Pilar Costa, també diputada socialista a l’hemicicle. “Vostès queden absolutament inhabilitats per a qualsevol debat sobre habitatge mentre tinguin implicada la màxima autoritat municipal de l’illa per presumpta corruptela en l’obtenció d’una VPL de manera fraudulenta”, va insistir.

La parlamentària va descriure la següent línia cronològica: el Govern aprova un decret llei d’habitatge el 2023, que un any després s’aprova definitivament. Durant aquest interval, l’Ajuntament d’Eivissa aprova una zonificació. “Va ser un dels primers a fer-ho: en pocs dies va fer una delimitació dels llocs on es podia fer la reconversió i un dels barris era el del propi alcalde. Suposo que també és casualitat que l’alcalde es compri un local, s’autoconcedeixi la llicència de primera ocupació, el converteixi en VPL, se’n vagi a viure allà i llogui la seva casa anterior a preu de mercat”, va criticar Costa. “Són maquinacions per perpetrar un frau de llei”, va insistir, i va preguntar al conseller si podia aclarir en quina situació es troba l’expedient.

“Per a vostès tot s’hi val en la seva desesperada i, sens dubte, molt poc edificant tasca d’oposició”, va respondre Mateo, que va repetir la versió que aquests dies estan donant tant l’Ajuntament com la Conselleria d’Habitatge. “Llancen acusacions sobre un procediment que, com ja va explicar el mateix alcalde d’Eivissa i com també ha manifestat el Govern des del primer moment, es troba obert i en tramitació i, per tant, dins de termini, i sobre el qual es revisaran tots els requisits com en tots els casos”, va repetir.

En aquest cas, el conseller va insistir que la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura, fins ara, no havia rebut la documentació per a la inscripció de l’habitatge al registre autonòmic de VPL, ni tampoc per al posterior registre dels seus futurs beneficiaris. A partir d’aquí, va explicar, es revisarà tota la documentació i el compliment dels requisits “quan la documentació sigui aportada”, com en qualsevol altre cas. Per això, “no es pot considerar incompliment en un procediment que encara es troba en tramitació”, va argumentar.

En aquest sentit, Mateo va afirmar que quan un local es converteix en VPL s’ha d’inscriure al Registre Autonòmic “a partir del moment en què s’hagi obtingut la llicència municipal de primera ocupació”. Segons la informació de què disposava el Govern, “aquest cas està dins de termini”. “Està en el període en què es pot fer aquesta inscripció”, va insistir. Pel que fa als beneficiaris, posteriorment, “s’haurà de fer la inscripció dels beneficiaris de VPL mitjançant la corresponent declaració responsable”. “En aquest cas, l’alcalde ja ha manifestat públicament la seva intenció que, un cop finalitzi la tramitació, posarà aquesta VPL al mercat de lloguer”, va detallar Mateo, de manera que seran “els futurs inquilins, li pesi a qui li pesi, els qui hauran de complir els requisits d’accés a la VPL com a beneficiaris”.