El PP balear recorrerà el repartiment de 180 milions per a zones tensionades mentre bloqueja la seva aplicació a les illes
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Govern balear de Marga Prohens (PP) estudia recórrer davant els tribunals el repartiment de 180 milions d'euros en subvencions estatals destinades a les comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat, tot i que fa tot just dues setmanes el PP i Vox van rebutjar al Parlament una proposta per habilitar els ajuntaments a sol·licitar aquesta mateixa declaració, que permetria activar mesures per contenir les pujades dels lloguers. L'Executiu considera que excloure territoris com les Balears d'aquestes ajudes suposa una «discriminació» i vulnera el principi d'igualtat territorial.
El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha explicat aquest divendres, després de la reunió del Consell de Govern, que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma està analitzant la possibilitat de presentar un recurs contra el decret que regula aquestes ajudes. Segons ha assenyalat, la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat va presentar al·legacions durant la tramitació de la norma, però el Govern espanyol les va «ignorar». Costa sosté que els fons públics destinats a habitatge s'haurien de distribuir en funció de les necessitats de cada territori, i no segons si els seus governs han optat per declarar zones tensionades.
El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha defensat que el repartiment hauria de tenir en compte indicadors com l'evolució dels preus del lloguer i de compravenda, l'esforç econòmic que fan les llars per pagar un habitatge, l'escassetat d'oferta residencial i la pressió demogràfica. Al seu parer, el decret no respon a aquests criteris objectius i adopta decisions «discrecionals».
En concret, els 180 milions d'euros aprovats pel Govern central es distribueixen entre les cinc comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat: Catalunya, el País Basc, Navarra, Astúries i Galícia. Les ajudes, repartides en funció de la població afectada, es podran destinar a construir, rehabilitar o adquirir habitatges per al lloguer social o assequible, urbanitzar sòl residencial, promoure habitatge protegit i oferir garanties davant possibles impagaments. Catalunya rebrà més de 119 milions d'euros; el País Basc, 31 milions; Navarra, 13,3 milions; Galícia, 10,2 milions, i Astúries, 5,9 milions.
PP i Vox tornen a tancar la porta a les zones tensionades
El passat 6 d'octubre, el PP i Vox van tombar una proposició de llei del PSIB-PSOE que pretenia permetre als municipis de les Balears sol·licitar la declaració de zones tensionades. La iniciativa va ser rebutjada per 33 vots en contra i 24 a favor. El text preveia que els ajuntaments o l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) poguessin iniciar el procediment quan es complissin els requisits de la llei estatal, i establia que els consells insulars prestassin suport tècnic als municipis per elaborar la documentació necessària.
La proposta socialista pretenia incorporar a la legislació autonòmica un procediment per activar a les illes una figura prevista en la Llei estatal d'habitatge de 2023. La seva aplicació permet adoptar mesures específiques de contenció de les rendes en àrees on hi hagi un risc especial d'oferta insuficient i dificultats per accedir a un habitatge assequible.
L'estratègia de l'Executiu de Prohens aposta, en canvi, per incrementar l'oferta, liberalitzar sòl, impulsar projectes residencials estratègics i promoure habitatges a preu limitat, a més d'oferir incentius fiscals als propietaris. El Govern sosté que limitar els lloguers pot provocar la retirada d'habitatges del mercat i acabar encarint els pisos disponibles.