El PP esgrimeix un suposat “perill per a la integritat física” per exigir el desallotjament de l'acampada per l'habitatge a Palma
LLEGIR EN CASTELLÀ
L'Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, ha reclamat a la Delegació del Govern a Balears que intervingui per desallotjar “sense més demora” l'acampada per l'habitatge que continua instal·lada a la plaça d'Espanya, després que, segons el Consistori, hagi vençut el termini d'ocupació de l'espai públic comunicat pels organitzadors. El Consistori demana al delegat del Govern, Alfonso Rodríguez, que actuï per “restablir la normalitat” i reclama als participants que abandonin la plaça, retirin les tendes, el mobiliari i la resta d'elements instal·lats i deixin l'espai “en perfecte estat”.
No obstant això, la Delegació del Govern a Balears no desmantellarà l'acampada perquè té un caràcter “transitori” i “no altera ni l'ordre ni els serveis públics”, segons han assenyalat fonts de la institució a Europa Press. Des de la Delegació han considerat que el campament està “emparat pel dret de reunió” i “vinculat a la concentració” que va tenir lloc dilluns passat pel dret a l'habitatge.
La Policia Nacional està supervisant la situació de l'acampada per a garantir la seguretat ciutadana. Atès que de moment té un caràcter “transitori” i no està provocant una afectació a l'ordre públic, no té previst intervenir.
La petició es produeix mentre l'acampada manté la seva activitat després de diversos dies de protesta per la situació de l'habitatge. Els participants van instal·lar les primeres tendes a la plaça després de la concentració celebrada dilluns a la plaça de Cort sota el lema “Ni una Maricarmen més”, en solidaritat amb la mobilització sorgida a Madrid després del desnonament de Maricarmen Abascal. Des de llavors, la protesta s'ha convertit en un punt de trobada i d'organització de noves mobilitzacions i els acampats han decidit prolongar-la.
L'Ajuntament assevera en un comunicat que la plaça d'Espanya és utilitzada diàriament per unes 50.000 persones i argumenta que la instal·lació de les tendes dificulta les tasques ordinàries de neteja i manteniment municipal, així com l'ús normal de l'espai per part dels ciutadans. Cort també denuncia que s'han col·locat banderes i altres elements a l'estàtua del Rei en Jaume i adverteix del risc que, al seu parer, suposa haver d'escalar fins a la base del monument per instal·lar-los, tant per a la integritat física de qui ho fa com per a la conservació de la mateixa estàtua.
El Consistori assegura que respecta el dret de manifestació i concentració, però sosté que el seu exercici “no pot suposar una apropiació de l'espai públic que incompleixi la normativa vigent”. Per això, reclama a la Delegació del Govern que intervingui “sense més demora” per garantir l'ús de l'espai públic i el compliment de les normes.
La protesta no s'ha limitat a ocupar la plaça. Durant aquests dies, els participants han organitzat assemblees i torns per garantir la continuïtat de l'acampada i han plantejat noves mobilitzacions. En l'assemblea celebrada dimarts van participar al voltant de 150 persones i els organitzadors van acordar mantenir el campament durant almenys 20 dies més “amb o sense permís”, segons va explicar a Europa Press un dels participants, Albert. Els acampats reclamen que les mesures del Govern central incorporin “especificitats per a Balears” davant l'emergència d'habitatge que travessen les Illes.
La mobilització coincideix amb un mercat residencial que manté una forta pressió sobre les llars de Palma. El preu anunciat dels lloguers va assolir al setembre els 19,6 euros per metre quadrat a la capital balear, segons les dades d'idealista, un 7,3% més que un any abans. És, a més, el màxim històric de la sèrie d'aquest portal. En el conjunt de Balears, el preu es va situar en 20,2 euros per metre quadrat.
Això significa que un pis de 70 metres quadrats anunciat al mercat de Palma equivaldria, prenent com a referència aquest preu mitjà, a uns 1.372 euros mensuals, abans de subministraments i altres despeses. La pressió tampoc no es limita al lloguer. El preu de venda de l'habitatge a Palma es va situar a l'agost en 5.522 euros per metre quadrat, un 4,9% més que un any abans, segons el mateix portal immobiliari.
La situació ha situat la regulació del mercat del lloguer en el centre de les reivindicacions de les organitzacions d'habitatge. Entre les demandes dels col·lectius que participen en la protesta hi ha la declaració de Balears com a zona de mercat residencial tensionat, que permetria aplicar les mesures previstes per la Llei estatal d'habitatge en els àmbits que fossin declarats. La relació oficial publicada pel Ministeri d'Habitatge amb les zones tensionades declarades durant el segon trimestre de 2026 no inclou municipis de Balears.
Els acampats també reclamen una reducció dels lloguers, més protecció davant els desnonaments, contractes estables i regulació dels lloguers temporals i d'habitacions, a més de mesures davant la compra d'habitatges per part de grans inversors.