Desenes de persones segueixen acampant a Palma pel dret a l'habitatge: “El 'decret Maricarmen' és insuficient”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Desenes de persones continuen acampades en tendes de campanya des de la matinada de dilluns a la plaça d'Espanya de Palma. La protesta, convertida en un punt permanent d'organització de noves mobilitzacions, va començar amb una vintena de persones i vuit tendes i s'ha anat articulant durant les darreres hores a través d'assemblees obertes i torns per garantir que sempre hi hagi presència a la plaça.
L'acampada va néixer després de la concentració celebrada dilluns vespre a la plaça de Cort sota el lema 'Ni una Maricarmen més', convocada pel Sindicat de Llogateres de Mallorca en solidaritat amb la mobilització que s'havia iniciat a Madrid després del desnonament de Maricarmen Abascal. En acabar la protesta, part dels participants es va desplaçar fins a la plaça d'Espanya i va decidir instal·lar-hi les primeres tendes per passar-hi la nit i donar continuïtat a la mobilització.
La iniciativa va ser assumida posteriorment per la Coordinadora d'Habitatge de les Illes Balears, juntament amb col·lectius com Flama i Aurora, que van organitzar la continuïtat de l'acampada. Els convocants defineixen l'acció com una forma organitzada de desobediència civil i han cridat veïns, organitzacions i ciutadans a incorporar-se a la protesta.
El nombre de persones que roman a la plaça varia al llarg del dia. Una trentena hi va passar la primera nit, mentre que durant dimarts es van organitzar torns perquè la protesta no desaparegués quan els participants haguessin d'anar a treballar o descansar. A la tarda, unes 150 persones van participar en l'assemblea convocada a la mateixa plaça, on es va plantejar mantenir el campament com un espai d'organització i es va arribar a debatre la possibilitat de convocar una nova mobilització aquest dissabte.
El campament ha començat a adquirir una petita estructura pròpia. Hi ha un rebost improvisat que s'ha anat omplint amb aliments i altres productes aportats per ciutadans que s'hi acosten per mostrar el seu suport. També s'hi han acostat persones per explicar els seus propis problemes relacionats amb l'habitatge.
El fons de les reivindicacions va molt més enllà del cas que ha donat nom a la mobilització. Els col·lectius reclamen una reducció dels lloguers i rebutgen que la resposta a l'emergència habitacional es limiti a congelar les rendes. També demanen contractes indefinits i estables, protecció davant els desnonaments, regulació dels lloguers temporals i d'habitacions i mesures contra la compra d'habitatges pels anomenats fons voltor. Entre les seves demandes específiques per a Balears hi ha, a més, la declaració de les Illes com a zona tensionada, una mesura que permetria aplicar mecanismes específics de regulació dels lloguers.
La resposta del Govern central constitueix ara un dels principals focus d'atenció dels acampats. L'Executiu va aprovar dimarts dos reials decrets amb mesures en matèria d'habitatge, però els participants consideren insuficient que les principals reivindicacions quedin repartides en diferents textos i reclamen que les mesures tinguin en compte les particularitats de territoris com Balears.
L'aprovació dels decrets d'habitatge del Govern central no ha desactivat, per tant, la protesta a Palma. Albert, un dels participants en l'acampada, va assegurar dimarts a Europa Press que l'Assemblea mantindrà el campament durant almenys 20 dies més “amb o sense permís” i va reclamar que les noves mesures incorporin “especificitats per a Balears” davant l'emergència habitacional de les Illes. Els acampats es mostren especialment crítics amb el fet que les mesures hagin quedat repartides en diferents decrets i consideren que l'anomenat 'decret Maricarmen' serà “un pedaç momentani insuficient” si no contempla la situació específica de l'arxipèlag.
En paral·lel, el portaveu de Stop Desnonaments Mallorca, Joan Segura, va confirmar dimarts que la intenció és continuar amb el campament com a “punt d'organització” per donar continuïtat a la mobilització. L'activista critica que els dos reials decrets presentats pel Govern espanyol contenen les mateixes mesures que tenia previst aprovar a finals de juliol. No obstant això, puntualitza que aleshores no existia aquesta mobilització i, al seu parer, l'Executiu intenta “contenir” la protesta amb unes mesures presentades en un “decret partit”, que, segons afirma, “prepara el terreny perquè no entri en vigor”.
Les tendes volen convertir-se en un punt de trobada per a qui considera que la crisi de l'habitatge a les Balears requereix una resposta de major abast. Els participants proposen organitzar xerrades, activitats i noves mobilitzacions i estudien fins i tot la convocatòria d'una vaga d'habitatge si les seves demandes no són ateses. La intenció declarada és que la plaça d'Espanya funcioni com un espai d'organització mentre continuï oberta la disputa política sobre les noves mesures.
La imatge de les tendes instal·lades al costat de l'estàtua de Jaume I connecta així la protesta de Palma amb l'acampada de la Puerta del Sol i amb les mobilitzacions que durant aquests dies s'han estès per diferents ciutats espanyoles. A Madrid, la protesta sorgida després del cas de Maricarmen ha reunit centenars de persones i es manté com un dels principals focus de la mobilització estatal. A Palma, amb una escala molt menor, el moviment ha trobat a la plaça d'Espanya un lloc des del qual intentar mantenir encesa la protesta i traslladar al debat local una qüestió que els participants consideren ja inajornable: qui pot permetre's viure a Mallorca i en quines condicions.