Claus del conflicte per els 532 habitatges públics d’Eivissa: del requisit de residència a la batalla per limitar el lloguer

La promoció projectada de 532 habitatges públics que el Ministeri d’Habitatge impulsarà a partir de 2027 a la zona de Ca n’Escandell, a la capital d’Eivissa, s’ha convertit en un dels principals escenaris de l’enfrontament entre les institucions eivissenques i el Govern central. El projecte preveu una inversió estatal de 131 milions d’euros per a 362 pisos en parcel·les 100% públiques, juntament amb una aportació addicional de 14 milions d’euros per desenvolupar 170 immobles més en col·laboració amb les administracions autonòmica i local.

La disputa per l’habitatge arriba, a més, en un moment de creixent pressió social sobre el Govern central. El desnonament de Maricarmen, una dona de vuitanta-set anys que feia set dècades que vivia a la mateixa casa, ha provocat una mobilització impulsada pel Sindicat d’Inquilines, amb una manifestació aquest dissabte a Madrid i una acampada posterior a la Puerta del Sol que es mantindrà almenys fins aquest dimarts, quan està prevista una votació al Congrés dels Diputats per aprovar un nou decret d’habitatge.

El cas ha convertit l’habitatge en un dels principals fronts polítics d’aquests dies i ha accelerat la negociació d’aquest nou decret que el Govern del PSOE i Sumar pretén aprovar aquest dimarts. Per tirar-lo endavant posteriorment al Congrés, necessitarà reunir una majoria parlamentària que, a més dels seus socis progressistes –ERC, Compromís, EH Bildu, BNG o Podemos–, passa també per aconseguir el suport de forces conservadores com el PNB i Junts. El Govern reconeix que les converses continuen obertes i que la concreció de les mesures encara està en negociació.

La prioritat per als residents obre el conflicte

La disputa se centra en els criteris d’accés als habitatges. L’alcalde de la ciutat, Rafa Triguero (PP), va reclamar davant la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que els veïns residents a l’illa tinguessin prioritat absoluta en l’accés als habitatges. La posició inicial de la ministra va rebutjar establir un criteri estricte d’arrelament territorial, defensant que l’oferta pública estatal també ha d’atendre els professionals sanitaris, docents i de serveis que es desplacen temporalment a l’illa per treballar.

Des de la direcció del PP insular, el vicesecretari de Política Insular, Mariano Juan, va qualificar d’incomprensible que l’Executiu reconegui l’emergència de l’habitatge d’Eivissa i, alhora, descarti mecanismes per prioritzar els joves i les famílies que intenten desenvolupar el seu projecte de vida al municipi. Segons Juan, no s’entén que el Govern sigui conscient de “l’excepcional gravetat del problema d’accés a l’habitatge que existeix a l’illa i, al mateix temps, descarti establir algun mecanisme que prioritzi aquells que ja viuen, treballen i desenvolupen el seu projecte de vida a Eivissa”.

El xoc inicial entorn dels criteris d’adjudicació va topar de ple amb la legislació autonòmica en matèria d’habitatge. L’article 70.8 de la Llei 5/2018 d’habitatge de les Illes Balears estableix explícitament que, per accedir a un habitatge protegit de promoció pública, el beneficiari ha d’acreditar un període mínim de residència de cinc anys a l’arxipèlag. Després de les dures crítiques de l’Ajuntament eivissenc —on es va recordar que el sòl municipal es va cedir per ajudar la població local i no per a aspirants sense vinculació amb l’illa—, fonts de Casa 47 (l’Entitat Estatal d’Habitatge i Sòl dependent del Ministeri) van aclarir a elDiario.es que l’adjudicació respectarà estrictament la normativa d’habitatge protegit vigent a la comunitat autònoma, precisant així la posició del Ministeri. Aquesta puntualització va ser celebrada per l’Ajuntament d’Eivissa com una rectificació forçada per les exigències municipals, i va sol·licitar que es formalitzi en el conveni corresponent.

La Llei 5/2018 d’habitatge de les Illes Balears estableix explícitament que, per accedir a un habitatge protegit de promoció pública, el beneficiari ha d’acreditar un període mínim de residència de cinc anys a l’arxipèlag

Tanmateix, el compromís d’aplicar la llei autonòmica no ha frenat les demandes del PP eivissenc, que ha decidit elevar l’exigència. Les institucions eivissenques –els cinc alcaldes de l’illa i el president del Consell Insular– reclamen que el requisit de residència prèvia no es quedi en els cinc anys fixats per la norma balear, sinó que s’incrementi fins als deu anys. “La legislació balear té fixats cinc anys. Si en volen deu, ho ha de canviar la seva majoria parlamentària”, responen fonts dels socialistes eivissencs. Toni Costa, portaveu del Govern, en canvi, recorda que la normativa d’habitatge balear fixa un mínim de cinc anys de residència per accedir a una promoció d’habitatge públic.

El PP eivissenc, per defensar la seva postura, considera que l’illa “té un problema de creixement demogràfic”. El president del Consell Insular, Vicent Marí, explica que durant les darreres dècades l’illa pràcticament ha duplicat la seva població i que construir habitatges perquè continuï arribant més gent “no resol el problema dels residents, sinó que augmenta la pressió sobre l’habitatge, el territori, les infraestructures i els serveis públics”, assenyala. Per aquestes raons, considera que l’habitatge públic “ha de permetre que les persones que ja viuen a Eivissa s’hi puguin quedar”. “Si construïm per continuar generant nova demanda sense atendre abans la que ja existeix, agreugem el problema en lloc de resoldre’l”.

L’habitatge entra en precampanya

La disputa pels habitatges de Ca n’Escandell s’emmarca en un clima de precampanya política amb la mirada posada en les eleccions municipals i autonòmiques de 2027. Durant una entrevista a Cadena SER Ibiza, la ministra Isabel Rodríguez va qualificar la crisi del lloguer a l’illa de “dramàtica” i va situar Eivissa com l’“epicentre” del problema. No obstant això, Rodríguez va responsabilitzar directament la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), acusant-la de negar-se a aplicar les eines que preveu la Llei estatal d’habitatge, com ara la declaració de zones de mercat residencial tensionat per limitar els preus dels arrendaments. La ministra va contraposar les mesures socialistes –construcció de parc públic, congelació de preus i lluita contra l’especulació– amb la gestió conservadora, citant també les directrius de la Comissió Europea impulsades per Ursula von der Leyen per limitar els lloguers turístics de curta durada.

En aquest context estatal s’entén també la pressió que el Sindicat d’Inquilines exerceix sobre el Govern amb l’anomenat “Decret Maricarmen”. L’organització reclama que el nou decret inclogui cinc mesures: mesures estructurals per impedir els desnonaments; una regulació dels lloguers de temporada i per habitacions; la congelació dels preus actuals del lloguer; pròrrogues efectives dels contractes i, com a principal reivindicació, la renovació automàtica de tots els contractes perquè passin a ser indefinits. El sindicat sosté que l’objectiu és evitar que es puguin repetir casos com el de Maricarmen i que els inquilins tinguin garantida més estabilitat residencial.

El paquet que el Govern negocia per portar aquest dimarts al Consell de Ministres comparteix alguns d’aquests objectius, tot i que no totes les reivindicacions del Sindicat d’Inquilines estan assumides. Sobre la taula hi ha mesures de protecció davant dels desnonaments, l’estabilització dels contractes de lloguer, la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions i una regulació més gran dels pisos turístics.

L’Executiu preveu, a més, bonificacions fiscals per als inquilins i per als propietaris que abaixin el preu del lloguer, ajuts per a la compra del primer habitatge, la protecció del parc estatal d’habitatge i una possible reducció de l’IVA per a la construcció d’habitatge protegit. També es negocia una fórmula per protegir els inquilins vulnerables davant dels desnonaments en habitatges propietat de fons voltor. El Govern preveu, així mateix, que els inquilins puguin sol·licitar una pròrroga dels seus contractes durant dos anys mantenint el mateix preu, però la renovació automàtica i indefinida que reclama el Sindicat d’Inquilines no forma, de moment, part de la posició dels socialistes.

Per la seva banda, l’encreuament entre les dues formacions ha adquirit un fort to d’acusacions cap als seus rivals polítics conservadors. Així, Rodríguez ha insinuat que històricament algunes promocions públiques han acabat “en mans dels regidors del PP, o de l’alcalde del PP o dels amics dels dirigents del PP”.

Rodríguez no ha esmentat directament Triguero. Tampoc no ha quedat clar si s’hi referia o no. Tot i que mai no ha estat adjudicatari d’un habitatge públic, l’alcalde ha estat al focus durant els darrers mesos després d’haver dut a terme una operació urbanística que pretenia, presumptament i segons ha denunciat l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL). Una VPL és una figura creada per la llei balear d’habitatge que permet convertir locals i oficines en habitatges amb límits de preu i requisits d’accés per ampliar l’oferta residencial.

Darrere de la pugna institucional hi ha unes dades econòmiques que reflecteixen la dificultat d’accés a l’habitatge a l’arxipèlag. D’acord amb l’Índex de Preus de l’Habitatge (IPV) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el preu de l’habitatge lliure a les Balears va registrar un increment interanual del 13,7% en el segon trimestre de 2026, situant-se com la vuitena pujada més gran de tot l’Estat.

Aquesta tendència prolonga l’escalada de l’exercici anterior, quan el cost de l’habitatge nou va pujar un 13,4% i el de segona mà un 11,8% a les illes. Aquest escenari de preus a l’alça fa que treballadors amb una ocupació estable continuïn sense trobar habitatges assequibles, convertint la política residencial en la principal batalla política a l’arxipèlag balear.