“Ser temporer ja no és viable”: quan la crisi de l'habitatge trastoca l'economia
LLEGIR EN CASTELLÀ
Batuel Bayarri és d'origen valencià. Fa tretze anys que viu a Menorca i els últims sis i mig ha treballat en hostaleria, sempre a la cuina, malgrat tenir una àmplia trajectòria en l'àmbit de les Belles Arts. És pintor de formació amb diverses beques importants a la seva esquena i un màster en Art i Creació per la Complutense de Madrid. Ha exposat en sales i galeries de tot l'Estat. Avui, la possibilitat de compatibilitzar l'art amb la feina que el sustenta està en una prima línia roja.
“He hagut d'assumir responsabilitats cada vegada més grans per poder adaptar-me a l'augment del cost de vida a l'illa, això significa dedicar més hores al restaurant i menys a la pintura”. Segons assenyala, l'encariment de l'habitatge ha estat un altre factor clau en els últims anys per decidir fer més hores de cuina i fogó que de tallers i olis. “En els dos últims anys m'he hagut de mudar tres vegades. Cada vegada que canvies de casa has de tornar a muntar l'estudi i això afecta la producció i la creativitat”.
Posa al costat del grafiti d'una cuina. Sota el rellotge que marca les hores, els torns, els passos de servei, hi ha –pintat amb retolador– un dibuix sobre la rajola. Cada dia que passa, els treballadors de l'hotel dibuixen una nova xifra. Avui diu: “Queden 40 dies”. Mentre el rellotge compta torns, el grafiti compta les jornades que queden perquè acabi la temporada 2026. Cada any, l'arribada de la tardor marca una desacceleració en la vida quotidiana de Menorca; és el ritme de l'estacionalitat.
Amb una diferència de pocs dies, l'illa passa de l'ocupació desbordant al buit turístic. De l'agitació de l'estiu a la quietud de la tardor. De l'obertura i el frenesí, a la calma i el repòs –i també, és clar– a la desacceleració econòmica. En les primeres setmanes de setembre, desenes d'hotels, bars i restaurants donen inici a l'operatiu de tancament fins a l'any que ve. La dada de l'atur dels últims tres anys és il·lustrativa en aquest sentit: amb l'arribada d'octubre la desocupació ha pujat al voltant d'un 10% cada any en els últims dos anys –un 9,5% el 2024 i un 9,4% el 2025, segons dades publicades pel Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE, en les sigles en castellà)–. Tot sembla indicar que aquest any no serà una excepció.
En les primeres setmanes de setembre, desenes d'hotels, bars i restaurants donen inici a l'operatiu de tancament fins a l'any que ve
“Quan acaba el contracte és un canvi abrupte”
Darrere les seves lents de marc gruixut, els ulls miops de Batuel compten els dies que falten per al final de la seva temporada número vuit com a cap de cuina mentre espera amb ànsia el retorn als bastidors i a les aquarel·les. “Quan acaba el contracte és un canvi bastant abrupte. Passes de nou mesos pensant en comandes, plats i clients a parar de cop”. Segons explica, l'art és el cable a terra per connectar amb un ritme menys exigent i més creatiu. “Utilitzo aquests quatre mesos per treballar la meva obra i els meus projectes. És la manera que tinc de subsistir a l'illa”.
Utilitzo aquests quatre mesos [d'atur] per treballar la meva obra i els meus projectes. És la manera que tinc de subsistir a l'illa
Malgrat tot, aquest valencià de 38 anys confessa que la possibilitat d'abandonar l'illa ha estat present en diferents moments dels últims anys. “M'ho he plantejat moltes vegades”, admet. Tanmateix, assegura que la paternitat va canviar completament aquesta perspectiva. “Ser pare és el que ha fet que em quedi a Menorca”. Amb el temps, explica, ha après a valorar aspectes de la vida a l'illa que abans passaven més desapercebuts. “Ara gaudeixo molt més de Menorca perquè he assumit que viuré aquí. Però si no hagués tingut una filla, probablement me n'hauria anat fa cinc o deu anys”.
Ara gaudeixo molt més de Menorca perquè he assumit que viuré aquí. Però si no hagués tingut una filla, probablement me n'hauria anat fa cinc o deu anys
“Durant sis mesos generes tots els diners”
Similar a la de Batuel és la història d'Aleix Solá García, qui fa onze anys que treballa com a cuiner a Menorca, encara que aquest barceloní viu exclusivament dels ingressos que obté entre primavera i tardor. Assegura que, tal com està, el model estacional cada vegada és més difícil de sostenir: “Els primers sis o set anys es podia viure bastant bé, però des de fa uns tres anys he hagut d'allargar les temporades un o dos mesos més per poder cobrar l'atur i arribar a la següent temporada”.
Amb l'arribada de l'hivern, l'Aleix depèn dels mesos cotitzats, de l'atur i d'una gestió molt ajustada dels seus estalvis. “Durant sis o set mesos generes tots els diners de l'any. Si no t'organitzes, pot arribar març o abril i no hi arribes”. En alguns moments ha necessitat recolzar-se en la devolució de la renda o en ajuda familiar per cobrir els últims mesos abans de tornar a treballar.
Segons explica, l'estacionalitat condiciona per complet la seva forma de vida. “El contrast és molt gran. A l'estiu no tinc temps per a res perquè treballo moltíssim. A l'hivern tinc temps, però no tinc diners. És difícil equilibrar”. Malgrat el canvi de condicions laborals, l'Aleix no es planteja marxar de l'illa. “Prefereixo viure a Menorca tot l'any. El que m'agradaria és que la meva professió fos més estable, poder treballar del que m'agrada sense haver de dependre exclusivament del turisme”, explica, alhora que reconeix que l'augment del cost de vida i de l'habitatge està posant en qüestió la viabilitat de la feina de temporada. “Jo puc seguir perquè tinc un càrrec de responsabilitat, però si no assoleixes certes responsabilitats o no tens uns ingressos més alts, ser temporer ja no és viable”, comenta.
El contrast és molt gran. A l'estiu no tinc temps per a res perquè treballo moltíssim. A l'hivern tinc temps, però no tinc diners. És difícil equilibrar
Un atur històricament baix
Malgrat el fort contrast social i econòmic que imposa el canvi d'estació a l'illa, Menorca manté taxes d'atur històricament baixes. La població desocupada es va situar, cap al final del quart trimestre de 2025, en 1.873 persones, la qual cosa implica una reducció del -3,1% interanual i una caiguda acumulada del -59,5% respecte a 2019, segons dades de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM).
Amb tot, l'OBSAM assenyala que un dels principals reptes de l'economia insular continua sent la concentració temporal de l'activitat turística i la falta de diversificació. La combinació d'estacionalitat, falta d'habitatge assequible i dificultats per captar mà d'obra apareix assenyalada com un dels principals límits per al creixement futur de l'illa en el Informe de Conjuntura Econòmica de Menorca que elabora cada any l'institut.
Però no tots els empresaris decideixen resignar-se a enviar els seus treballadors a l'atur i aprofundir la bretxa entre alta activitat i tancament total. La Patricia i en Daniel són una parella d'emprenedors que, a diferència de bona part de la restauració menorquina, aposten per mantenir el seu negoci obert durant els dotze mesos de l'any. “No va ser una decisió premeditada. Es va anar donant. Quan vam començar a gestionar el local ens vam adonar que, per la ubicació al centre de Maó i pel tipus de negoci que tenim, era viable obrir tot l'any”, expliquen.
Amb el temps, l'elecció també va adquirir una dimensió més personal. “Ens agrada poder aportar alguna cosa a la gent que viu aquí. Que no sigui un negoci que només obre quan arriba un munt de turistes i tanca quan se'n van”, explica la Patricia. Encara que reconeixen que econòmicament és més senzill concentrar l'activitat en els mesos d'estiu, consideren que mantenir la persiana aixecada durant l'hivern té un valor que va més enllà de la rendibilitat immediata.
Entre els avantatges destaquen la possibilitat d'atraure treballadors que busquen estabilitat laboral i l'oportunitat de construir una relació més sòlida amb la clientela local. “Obrir tot l'any és un plus a l'hora de trobar personal. Hi ha molta gent que vol treballar durant tota la temporada, però també molta que busca una feina estable”. A més, sostenen que l'hivern permet desenvolupar una proposta gastronòmica diferent. “És una època molt més íntima, més tranquil·la. A nivell de producte, tardor, hivern i primavera són estacions molt interessants per cuinar”.
Obrir tot l'any és un plus a l'hora de trobar personal. Hi ha molta gent que vol treballar durant tota la temporada, però també molta que busca una feina estable
Mantenir el negoci obert tot l'any exigeix, tanmateix, una capacitat constant d'adaptació. “Són pràcticament dos negocis diferents. No té res a veure servir 150 comensals en ple agost que atendre 35 o 40 persones a l'hivern”. La gestió de plantilles, horaris, compres i oferta gastronòmica canvia per complet segons l'època de l'any. “Has de ser imaginatiu i adaptar-te contínuament a les necessitats de cada moment”, afirma ella.
Una altra variable cada vegada més comuna entre el sector empresarial de Menorca a l'hora de garantir una plantilla estable és oferir habitatge a més de feina –temporal o no– als seus empleats. Els “temporers” com Daniel Poleo –trenta anys, veneçolà i xef executiu– finalment decideixen quedar-se a l'illa per possibilitats com aquesta: “Jo vaig arribar a Menorca el 2021 per cobrir una suplència d'estiu. Venia de treballar a Barcelona en condicions precàries i la diferència va ser immediata”.
Explica que aquell estiu post pandèmia va ser la primera vegada que li van pagar bé. Finalment, un acord amb els seus actuals empleadors que inclou un habitatge a pocs metres del seu lloc de treball va inclinar la balança a favor de Menorca, a pesar de l'estacionalitat. “Poder treballar vuit mesos i que això em permeti viure dotze em dona la vida. Encara que juliol i agost són especialment durs, el balanç continua sent favorable. Em quedo aquí”, conclou.
0