La torre de control més antiga d'Espanya continua dempeus malgrat les inversions milionàries d'AENA
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una inversió de 170,7 milions d'euros per modernitzar l'Aeroport de Menorca ha desfermat la polèmica entre els treballadors de l'aeròdrom i Aena a causa d'una absència en l'execució del pressupost: malgrat que fa anys que ho reclamen, l'empresa ha ignorat novament, segons els treballadors, la necessitat de construir una nova torre de control que substitueixi l'actual –la més vella d'Espanya en funcionament–. D'altra banda, les organitzacions ecologistes de l'illa alerten de les conseqüències que les actuacions poden tenir sobre la pressió turística a l'illa i assenyalen que creixerà el nombre de visitants que, any rere any, bat rècords d'afluència.
Les obres formen part del DORA III, el marc que regula les inversions i tarifes dels aeroports espanyols, que preveu mobilitzar 13.000 milions d'euros a tot l'Estat amb la promesa de “mantenir l'estabilitat tarifària, la recuperació del trànsit aeri post-pandèmia i la sostenibilitat mediambiental”, segons la companyia. Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb AENA per conèixer la seva versió sobre les actuacions previstes a l'Aeroport de Menorca i, en particular, sobre l'absència d'una nova torre de control entre les inversions planificades. Al tancament d'aquest article, la companyia no havia respost a les preguntes plantejades.
Segons figura al BOE, les actuacions inclouen “millores en els controls de seguretat, la terminal i el camp de vol”, però en cap ítem apareix l'anhelada renovació de la torre. La notícia ha estat rebuda amb estupor pels principals sindicats de l'aeroport, que reclamen des de fa diversos anys aquesta millora edilícia. Es tracta d'una reivindicació, que ha estat motiu de disputa entre el personal de l'Aeroport de Menorca i AENA en diverses ocasions –hi ha hagut vagues, aturades i fins i tot alguna intervenció performativa en els darrers anys–. Després d'assabentar-se de la inversió prevista, els representants de CCOO i USCA han tornat a reclamar públicament la construcció d'una nova torre i alerten que l'estat de l'actual pot acabar comprometent l'operativitat de l'aeroport.
“El problema no és només que la torre és vella, sinó que condiciona també la modernització dels equips i genera limitacions en la visibilitat”, comenta Cristina Llobet, delegada de l'USCA a Menorca. La controladora explica que les característiques físiques de la torre impedeixen substituir i actualitzar part de la tecnologia necessària per controlar el trànsit aeri i que alguns equips són tan antics que ja no disposen de recanvis. La torre va ser inaugurada el 1968. Es tracta de la infraestructura aèria en ús més vella del país. Segons un estudi realitzat el 2014 per l'empresa Investigación y Control S.A (Incosa) a petició d'AENA, la vida útil de la torre de control de l'Aeroport de Menorca va finalitzar el 2019 amb una pròrroga in extremis fins al 2024. Des de llavors s'han anunciat diversos plans per substituir-la, incloent-hi una torre virtual dirigida amb Intel·ligència Artificial, encara que mai no es va arribar a concretar res.
La torre va ser inaugurada el 1968 i, segons la controladora Cristina Llobet, les seves característiques físiques impedeixen substituir i actualitzar part de la tecnologia necessària per controlar el trànsit aeri i alguns equips són tan antics que ja no disposen de recanvis
El deteriorament de la infraestructura no és solament una reivindicació històrica i una necessitat estructural de l'Aeroport, sinó una qüestió de salut pública. Segons han denunciat els treballadors, aquest any la torre ha patit diversos incidents: al febrer, un temporal va provocar el despreniment de diverses plaques de la seva façana, al maig una fuita d'aigües fecals durant unes obres al bany va revelar antigues canonades d'uralita amb amiant, una substància cancerígena. “La presència d'amiant en aquestes instal·lacions suposa un risc greu per a la salut dels treballadors que exerceixen les seves funcions al recinte”, asseguren des de CCOO a través d'un comunicat. Més recentment, al setembre, les pluges van provocar filtracions d'aigua que van arribar fins a equips electrònics i posicions de control, obligant AENA a realitzar reparacions urgents a la coberta.
Consens polític
Però les exigències i peticions sobre una nova torre de control no es queden només en el pla sindical. El passat mes de setembre la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible del Congrés va aprovar, amb 31 vots a favor, 3 en contra i 1 abstenció, una Proposició No de Llei presentada pel diputat de Sumar, Fèlix Alonso Cantorné, per reclamar al Govern i a Aena la construcció d'una nova torre física. “El problema no són els diners: el pròxim DORA III contempla més de 170 milions d'euros en millores, quan el cost de la torre és de 7 milions”, destaca Alonso, qui considera que “les modificacions aèries, els avenços tecnològics i el volum de vols fan imprescindible construir una nova torre de control”. El diputat insisteix que la substitució de la torre no respon a una qüestió estètica, sinó de “seguretat operativa”, especialment després de la forta tempesta del passat 21 d'agost.
Poc després de la votació al Congrés dels Diputats, representants de CCOO i USCA es van reunir amb el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca. Sindicats i govern local també van coincidir a reclamar una nova torre de control física i a qüestionar que aquesta infraestructura no figuri entre les actuacions previstes en el pla de millores, mentre sí que es contemplen obres destinades a ampliar diferents capacitats de l'aeroport. “No podem entendre que es plantegin inversions per augmentar la capacitat de l'aeroport mentre una demanda tan important per a Menorca com és una nova torre de control física continua sense resposta”, va afirmar el president després de la trobada.
D'altra banda, a nivell autonòmic el consens també sembla total. El Parlament ha aprovat aquest dimarts per unanimitat reclamar al Govern central la construcció de la torre, a través d'una proposició no de llei presentada pel diputat d'Unidas Podemos José María García. La iniciativa ha comptat amb el suport de tots els grups parlamentaris. La diputada socialista Verónica Llufriu ha defensat que la torre està obsoleta i que la seva rehabilitació no és viable, mentre que la popular Salomé Cabrera ha advertit que una avaria podria obligar a interrompre el trànsit aeri. Des de MÉS per Mallorca, Ferran Rosa ha criticat el desinterès del Govern central, i Vox ha donat suport a la construcció en considerar la torre una infraestructura estratègica per a l'illa. “No és un luxe, és una necessitat”, ha conclòs Cabrera.
Cal destacar que, el 2019, poc abans de complir-se el termini que marcava la fi de la vida útil de la torre actual, AENA va anunciar un projecte per substituir-la per una “torre remota”. Es tractava d'un sistema de “visió artificial autònoma” que evitaria la construcció d'un edifici de control tradicional i la substituiria per un sofisticat equip de càmeres i intel·ligència artificial, amb el qual es monitoritzaria l'entrada i sortida d'avions de forma virtual. El 2023, AENA va reconèixer que el projecte es trobava en fase de prova, encara que finalment no va prosperar i, fins a la data, no ha estat implementat ni existeix una proposta concreta sobre què fer amb la torre de control.
Polèmica ambiental
Els dubtes i les crítiques en relació amb les actuacions previstes per Aena no es queden només en el pla sindical o edilici. El GOB de Menorca també ha denunciat que les inversions del Pla DORA III van molt més enllà de satisfer les necessitats de connectivitat i seguretat que esgrimeix la gestió de l'aeròdrom. “Les inversions augmenten objectivament la capacitat operativa de l'aeroport”, ha assenyalat Miquel Camps, coordinador territorial de l'entitat. L'organització assenyala que les reformes generaran “un increment de 4.283.900 passatgers –els rebuts en la temporada 2027– a 4.449.300 el 2031, és a dir, uns 165.000 passatgers més a l'any, a més d'unes 1.700 operacions addicionals”, addueixen els ecologistes citant xifres del ministeri de Transports.
[Les reformes d'AENA generaran] un increment d'uns 165.000 passatgers més a l'any, a més d'unes 1.700 operacions addicionals
Aena per la seva banda va publicar un comunicat assenyalant que les actuacions “no creen la demanda” que augmentaria el nombre de passatgers, tanmateix el GOB adverteix que les mateixes faciliten la massificació, de la mateixa manera que ocorre amb els aparcaments de les platges de l'illa. Així mateix, els ecologistes distingeixen entre les inversions necessàries per motius de seguretat o comoditat i aquelles destinades a atendre un eventual major flux de passatgers.
Finalment, els ecologistes també qüestionen l'argument d'AENA que la seva activitat respon “únicament a la demanda existent” i apunta als interessos econòmics vinculats al creixement del trànsit aeri. Segons Miquel Camps, el trànsit té un pes significatiu en els resultats d'AENA i limitar el creixement previst als aeroports de Balears suposaria, segons una estimació del Ministeri citada per l'organització, una reducció d'ingressos aeroportuaris de 231 milions d'euros entre 2027 i 2031.
En aquest sentit, el coordinador territorial de l'organització ecologista considera que el debat sobre les inversions aeroportuàries està condicionat per “forts interessos econòmics que, com és evident, no sempre concorden amb els de la població local”. En aquest context, reclama que les inversions de l'aeroport eliminin les actuacions orientades a atendre un major flux de passatgers i que Menorca deixi d'incrementar la pressió turística sobre recursos com l'aigua, l'habitatge i els residus.
0