La llei de costes amenaça les casetes a peu de mar de Menorca: “Tenen un valor històric”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El patrimoni heretat de la cultura marinera a Menorca està, amb freqüència, semiocult, però encara present a l'illa. Si un aconsegueix mirar per un segon més enllà dels transatlàntics amarrats als ports i dels iots de luxe als molls, veurà que roman, llunyana, inerme, solitària i gairebé abandonada, a la zona menys urbanitzada de qualsevol racó de la costa insular, una caseta de vorera [caseta a peu de mar].
Són construccions rústiques, moltes vegades, amb prou feines poc més que un habitacle tosc de ciment i marès. Si s'observen des del mar dibuixen un sender de blanc emblanquinat que esquitxa el litoral, com petites taques de pintura d'un altre temps. Un vestigi del que va ser l'illa. Des de fa tres anys, l'Associació Casetes de Vorera constitueix el principal guardià d'aquestes construccions, ja que, insisteixen, no són un problema urbanístic a resoldre, sinó una herència històrica que cal cuidar.
No obstant això, va ser a la primavera de 2020 quan alguns propietaris d'aquestes construccions van començar a rebre avisos de la Direcció General de Demarcació de Costes, dependent del Ministeri de Transició Ecològica, comunicant-los que havien de desallotjar-les i demolir-les “per trobar-se en domini públic marítim-terrestre”, la qual cosa està prohibida segons la normativa del Reglament General de Costes, segons la versió dels veïns.
Els més afectats van ser els residents de Cala Sant Esteve, es Castell i Alcaufar, al municipi de Sant Lluís. Diverses famílies es van trobar, d'un dia per l'altre, davant la possibilitat de perdre una part del seu patrimoni i de la seva història, en virtut de la normativa estatal de delimitació del domini públic maritimoterrestre. El 30 de gener de 2021, segons la seva versió, la Demarcació de Costes va emetre una ordre d'enderrocament contra dos antics magatzems de barques al sud-est de l'illa. Aquest fet va motivar que, cap al febrer d'aquell mateix any, el Consell Insular de Menorca traslladàs formalment al Ministeri per a la Transició Ecològica la seva exigència d'aturar els enderrocs i protegir les construccions històriques.
Qui aleshores era el responsable de negociar amb Costes la protecció de les casetes, l'exconseller de Cultura Miquel Àngel Maria, explica: “El problema és que l'actual Llei de costes, en què es basen aquestes ordres d'enderrocament -que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy-, estableix que el domini públic maritimoterrestre ha de ser, justament això: públic. És a dir, que no hi pot haver un aprofitament privat permanent, en termes de propietat o de drets sobre un espai. Per tant, qualsevol edificació que es trobi dins la zona de domini públic maritimoterrestre o en determinats punts especials i la seva zona de servitud -si s'utilitza- ha d'estar sotmesa a una concessió administrativa”.
Això suposa, segons explica l'històric dirigent ecosocialista, que l'Estat concedeix el dret a utilitzar aquestes zones a canvi del pagament d'un cànon. Tanmateix, Maria assenyala que la normativa “no estableix tipologies” i que s'aplica el mateix criteri tant a qui paga una taxa per tenir un restaurant del qual obté un benefici econòmic com a qui utilitza una cotxera de 200 anys d'antiguitat. “És ridícul que es cobri el mateix impost a uns i als altres. A més, les casetes de barca constitueixen històricament un lloc de trobada i de socialització per a les famílies i els veïns de la costa de Menorca”, conclou.
És ridícul que es cobri el mateix impost a uns i a altres [restaurants i casetes de vorera]. A més, les casetes de varador constitueixen històricament un lloc de trobada i socialització per a les famílies i els veïns de la costa de Menorca
Davant aquesta situació, el Consell Insular defensa una doble estratègia: traslladar al Ministeri de Costes l'inventari de casetes de vorera amb valor històric perquè les tengui en compte abans d'iniciar qualsevol actuació i demanar als ajuntaments que incorporin aquestes construccions als seus catàlegs municipals de patrimoni històric. D'aquesta manera, quan caduca una concessió o es planteja un enderrocament, Costes hauria de consultar si la caseta en qüestió disposa de protecció patrimonial.
Maria defensa que la proposta passa per “protegir individualment les casetes tradicionals que tenguin un valor històric”, sense emparar indiscriminadament qualsevol construcció aixecada al litoral. En aquest sentit, considera necessari diferenciar les casetes tradicionals de les edificacions il·legals que s'han anat construint posteriorment. “Quan aquestes casetes deixin de tenir un ús privat, es poden destinar a usos socials, vinculats a les associacions de veïns o al teixit associatiu de cada municipi”, conclou Maria.
“Són un element característic del litoral menorquí”
Una peça fonamental per al diàleg entre els ajuntaments i Costes va ser l'aparició d'una entitat social que va agrupar i continua agrupant els usuaris de casetes de l'illa: l'Associació de Casetes de Vorera. “Ens vàrem constituir com a associació el juny de 2022 per defensar aquestes construccions perquè entenem que són elements etnològics característics del litoral menorquí i perquè creim que cal posar en valor tota la cultura popular vinculada al món de la mar i dels pescadors”, explica Rita Pabst, integrant de l'associació.
Pabst insisteix que també volen defensar els usos tradicionals d'aquestes construccions, entre els quals hi ha la pesca, l'avarada i l'emmagatzematge d'embarcacions: “Creim que pot existir un model que permeti compatibilitzar la conservació d'aquest tipus de patrimoni amb els usos del domini públic de la costa”.
La tasca de l'associació ha estat exhaustiva des que es va constituir: van impulsar la creació de catàlegs i inventaris coordinats amb tècnics especialitzats en patrimoni, amb l'objectiu de conèixer i classificar els diferents tipus i dimensions de les casetes de Menorca. Això va permetre, segons expliquen, declarar algunes d'aquestes construccions béns d'interès cultural i atorgar-los així un principi de protecció jurídica.
Segons explica Gonçal Seguí, president de l'associació, hi ha unes 177 casetes -també conegudes popularment com a escars- repartides per tot Menorca, de les quals unes 75 es troben en zones considerades de domini públic maritimoterrestre i podrien ser objecte d'expedients administratius.
Existeixen unes 177 casetes –també conegudes popularment com a escars–, repartides per tota Menorca, de les quals unes 75 es troben en zones considerades de domini públic marítim-terrestre i que podrien ser objecte d'expedients administratius
Segons expliquen els integrants de l'associació, la majoria de les casetes varen ser construïdes pels mateixos pescadors per guardar-hi les embarcacions durant l'hivern i emmagatzemar-hi les eines i els estris necessaris per sortir a pescar. “Amb el temps s'han conservat altres usos molt tradicionals a Menorca, com anar de vega o a romandre, és a dir, passar el dia a la caseta, organitzar-hi una paella, tocar la guitarra i cantar cançons devora la mar”, explica Gonçal.
La majoria de les casetes van ser construïdes pels mateixos pescadors per guardar les embarcacions durant l'hivern i emmagatzemar les eines i els utensilis necessaris per sortir a pescar
Per la seva banda, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua defensa que la futura Llei del litoral preveu mecanismes per protegir el patrimoni marítim tradicional de les illes. Segons explica el departament que dirigeix Juan Manuel Lafuente, el projecte preveu crear un registre patrimonial en què es podran incloure construccions tradicionals amb un valor singular, tot i que adverteix que aquesta catalogació “no suposa la seva legalització automàtica ni autoritza nous usos o activitats”.
Una resposta que no acaba de convèncer Gonçal Seguí, president de l'Associació de Casetes de Vorera, que recorda que la protecció d'aquestes construccions fa tres anys que està pendent d'aprovació al Parlament. “Vàrem mantenir una primera reunió, al principi de la legislatura, amb el conseller Lafuente, que semblava que havia de ser l'inici d'una relació més fluida. Aleshores ens va prometre una llei que encara està en tramitació i que ha patit modificacions successives”, assenyala.
La Conselleria, a més, confirma que el text continua en tramitació parlamentària i que encara no hi ha cap data prevista per a la seva aprovació definitiva. També insisteix que la futura normativa no modificarà el règim estatal de Costes: l'ocupació del domini públic maritimoterrestre continuarà subjecta a les autoritzacions i concessions corresponents i no es permetrà, per aquesta via, una autorització general per a noves edificacions o activitats lucratives.
Seguí considera, però, que el debat sobre la llei està condicionat per altres interessos: “Els principals afectats per aquesta llei no som les casetes de vorera... els grans interessos en joc són els del sector turístic: els quiosquets de platja, les gandules, el lloguer d'embarcacions i les festes marítimes o a la costa”. Al seu parer, la pressió d'aquest sector per evitar-ne els perjudicis explicaria les modificacions successives del projecte, mentre que la protecció específica de les construccions tradicionals pràcticament no hauria canviat respecte dels primers esborranys.
La Caseta Jaume
La Caseta Jaume és una construcció situada a la urbanització costanera d'Alcaufar, al municipi de Sant Lluís, que, segons el cadastre municipal, adorna la platja d'aquest poble des de 1926. Una casa a la qual, durant els cent anys transcorreguts des de la seva construcció, s'hi varen anar afegint algunes intervencions que la varen convertir en alguna cosa més que un dipòsit de barques, però que, en qualsevol cas, té un interès patrimonial, tal com subratllen tant els integrants de l'associació com els representants de la corporació municipal.
Tot i estar inclosa en el catàleg de patrimoni del municipi, el passat 3 de novembre Costes va comunicar a l'Ajuntament de Sant Lluís la seva decisió de procedir a l'enderrocament de la Caseta Jaume, les obres del qual ja havien estat adjudicades per prop de 45.000 euros a una empresa d'enderrocs. Malgrat els intents d'elDiario.es per recollir la versió de la Demarcació de Costes, des del Ministeri no han facilitat detalls sobre les actuacions previstes a la Caseta Jaume ni a altres casetes de vorera de Menorca.
Per la seva banda, la batlessa de Sant Lluís, Loles Tronch, després de rebre la notificació de Costes, va signar una resolució el 5 de novembre per suspendre l'enderrocament durant tres mesos i va ordenar a la Policia que precintàs l'immoble. “L'enderrocament de la caseta incompleix la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears. En aquest sentit, he ordenat la paralització cautelar de les obres i he sol·licitat al Consell Insular l'ampliació del catàleg municipal per incorporar aquesta caseta i altres elements singulars del litoral que, en qualsevol cas, ja figuren com a patrimoni protegit”, ha explicat Tronch a elDiario.es.
La demolició de la caseta incompleix la Llei de Patrimoni Històric de les Illes Balears. En aquest sentit he ordenat la paralització cautelar de les obres i he sol·licitat al Consell Insular l'ampliació del catàleg municipal
Segons explica la batlessa, actualment Sant Lluís compta amb 21 casetes similars, tot i que només la Caseta Jaume està en perill d'enderrocament. Tronch ha explicat que la paralització de les obres es deu al valor patrimonial de la Caseta Jaume i n'ha anunciat la inclusió a l'inventari d'elements singulars de la costa, on ja figurava des de 2024 amb un nivell de protecció B. Això significa que el consistori li reconeix un valor patrimonial, tot i que no necessàriament està protegida de manera integral. És a dir, disposa de protecció, però no és intocable.
“És un bé catalogat tant pel Consell Insular com per l'Ajuntament. El que passa és que recentment hem ampliat el catàleg especial que tenim, on figuren aquesta i altres casetes de vorera. Aquesta ampliació encara no està aprovada pel Consell. Les que tenen concessió compleixen el que han de complir en matèria de Costes, i això és un assumpte entre ells. Nosaltres no entram en els altres casos”, afegeix. El Consell Insular, per la seva banda, es remet a la versió del consistori.
En relació amb la Caseta Jaume, Tronch explica que la concessió original datava de 1975 i que es va atorgar per quinze anys, per la qual cosa va vèncer el 1990. “Entre 1990 i 2006 no hi va haver concessió. La caseta fa 36 anys que es troba en aquesta situació i ara Costes ha iniciat el procediment d'enderrocament”, reflexiona la batlessa. Segons explica, la intenció és que la caseta tengui un ús públic. “M'agradaria sol·licitar la concessió a Costes i destinar-la, per exemple, a uns banys públics per al Camí de Cavalls, que justament passa pel costat d'Alcaufar”, explica.
La batlessa explica que l'autorització de Caseta Jaume va vèncer el 1990 i que la seua intenció és que tinga un ús públic: 'M'agradaria sol·licitar la concessió a Costes i destinar-la, per exemple, a uns banys públics'
Sobre l'ampliació del catàleg patrimonial de Sant Lluís, Gonçal Seguí reivindica el paper de l'Associació de Casetes de Vorera com a impulsora de la patrimonialització de, entre d'altres, la Caseta Jaume. “El 2024, l'Ajuntament en va elaborar la fitxa i la va incorporar al catàleg. Va ser una proposta nostra i ara el consistori utilitza aquesta catalogació com a argument per defensar-ne la protecció davant el Ministeri. En qualsevol cas, ens resulta decebedor perquè, si ens haguessin fet cas quan vàrem començar a treballar-hi, el 2023, visitant les casetes una per una, a hores d'ara els vuit catàlegs municipals podrien haver-se integrat en un catàleg insular aprovat pel Consell de Menorca. Això els hauria permès disposar d'una protecció jurídica més sòlida i no ens trobaríem en aquesta situació”.
Finalment, Loles Tronch assenyala que recentment han comunicat a Costes la resolució municipal per suspendre l'enderrocament, aprovada mitjançant un decret divendres passat, i explica que encara no n'han rebut cap resposta. “No ens han respost, ni una telefonada ni per escrit. Estam a l'espera”, insisteix, tot i que reconeix que “el primer és preservar la casa”.
0