Pilar, desnonada per un fons voltor a Palma: “Amb 40 anys cotitzats he passat l'estiu al cotxe”

Pilar López té 40 anys cotitzats en el sector de l'hostaleria, però aquest estiu ha hagut de dormir al seu cotxe. Desnonada de l'habitatge on residia a Palma, amb una pensió de 480 euros i sense una alternativa habitacional, aquesta veïna ha pres aquest dijous la paraula en el ple de l'Ajuntament de la capital balear per relatar una situació que l'ha acabada desbordant. “Amb 40 anys cotitzats en hostaleria, he de viure al cotxe”, ha lamentat davant els representants polítics de la ciutat.

La seva veu ha irromput entre llàgrimes mentre la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) Mallorca, Àngela Pons, intervenia en la sessió plenària per denunciar la situació d'emergència habitacional que travessa Palma i advertir que la dona desnonada aquest dimecres a Madrid, Maricarmen, no és un cas aïllat. “Hi ha moltes Maricarmen”, ha etzibat durant una intervenció marcada per moments de tensió, especialment quan el batle, Jaime Martínez (PP), l'ha emplaçada a guardar les formes i li ha advertit que no li permetria continuar si no respectava el reglament del ple. “Vostè treballa per als ciutadans, no a l'inrevés”, li ha etzibat Pons.

Pilar, per la seva banda, ha relatat que residia en un pis del carrer de Joan Crespí des de feia anys, fins que l'habitatge va ser venut pel banc a un fons d'inversió. La dona ha explicat que va rebre l'avís que havia d'abandonar l'immoble amb tot just 24 hores d'antelació i que va haver de deixar-lo el passat 2 de juny. Durant el procés, ha assegurat, li van arribar a oferir 60.000 euros per marxar i, posteriorment, 10.000.

Des d'aleshores, la seva vida ha transcorregut entre recursos assistencials i solucions provisionals. Primer va passar per un alberg, però va haver d'abandonar-lo. Després, va començar a dormir al seu vehicle, on ha passat bona part de l'estiu. “Faig des del juliol que dorm al carrer, em rent amb una gibrella al Mercadona i em dutx a Ciutat Jardí”, ha explicat, visiblement emocionada.

La precarietat també ha condicionat la seva alimentació. “No menj el que hauria de menjar i al vespre, una mica d'embotit i pa”, ha afegit. Actualment, ha relatat, s'allotja en un hostal al Secar de la Real, tot i que la seva situació continua sent incerta. La dona ha explicat que algunes persones li han recomanat traslladar-se a la Península, on podria trobar lloguers més econòmics. Però ha rebutjat aquesta possibilitat. “Som espanyola pels quatre costats. M'han dit que me'n vagi a la Península, que és més barat. Jo no me'n vaig d'aquesta illa. Som aquí des de l'any 1987 i som tan mallorquina com qualsevol mallorquí”, ha reivindicat.

El seu testimoni ha posat rostre a la magnitud de l'emergència habitacional que travessen Palma i el conjunt de les Balears: fins i tot els qui han treballat durant dècades es veuen expulsats del mercat de l'habitatge. Trobar una habitació a un preu assumible s'ha convertit en una cursa d'obstacles en una ciutat on els lloguers no deixen d'enfilar-se i cada vegada més famílies destinen la major part dels seus ingressos a pagar un sostre. Els residents de Palma han de dedicar gairebé el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitjà de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros mensuals, segons les darreres dades de pisos.com.

Amb els preus en màxims històrics i l'accés a un pis fora de l'abast d'àmplies capes de la població, centenars de persones s'han vist abocades a viure amuntegades en infravivendes , caravanes i edificis abandonats, com l'antiga presó de Palma . Una realitat que desborda les estadístiques i que aquest dijous ha irromput en el ple municipal a través de la veu de Pilar.

La portaveu de la PAH, al batle: “Vostè s'ha gastat 89.000 euros en mobles”

Abans havia intervingut Pons, que ha retret a l'equip de govern municipal que, malgrat les dificultats d'accés a l'habitatge, no estigui oferint respostes suficients a les persones que es queden sense llar. La portaveu de la PAH Mallorca ha recordat que els càrrecs públics estan al servei dels ciutadans i ha recriminat a Martínez que no s'hagin ofert alternatives habitacionals a les persones que es quedaran sense casa. També li ha retret que s'enfadi amb ella en lloc de respondre a les famílies afectades.

“Quina és la seva feina? M'ho pot explicar?”, ha insistit durant la seva intervenció, en què ha qüestionat les prioritats del govern municipal. “Senyor batle, aquí els únics que no fan la seva feina són vostès”, ha etzibat abans d'insistir que els representants municipals tenen l'obligació d'atendre la ciutadania.

Un dels retrets més durs ha arribat quan ha al·ludit als 89.000 euros que, segons ha denunciat i va publicar en el seu moment el Diario de Mallorca , s'han destinat a mobles de despatx. “Quant s'ha gastat vostè? 89.000 euros en mobles de despatx? I ho puc dir perquè jo li pag el sou”, ha afirmat, dirigint-se al batle. La portaveu ha contraposat aquesta despesa amb la situació de Pilar, que ha hagut de recórrer a la PAH després de mesos de gestions amb els serveis socials municipals sense aconseguir un habitatge. “Em posa dels nervis que no n'hi hagi per pagar un pis a Pilar”, ha lamentat.

Pons ha explicat que la veïna ha trucat a diferents portes, inclosos els serveis socials de l'Ajuntament, sense que aquests hagin pogut proporcionar-li una solució habitacional. Ha destacat la seva lluita per tirar endavant i ha criticat que hagi hagut de passar mesos al carrer fins a trobar allotjament al Secar de la Real. “Són vostès els qui haurien de donar una solució”, ha retret la portaveu, que ha vinculat la manca de resposta institucional amb una forma de “violència institucional” contra els qui es queden sense sostre i veuen compromès l'accés a drets bàsics, com la sanitat o l'educació.

Pons ha criticat també la política municipal d'habitatge i els preus de les promocions anunciades per les institucions. En aquest sentit, ha denunciat que els habitatges amb preus de lloguer d'entre 600 i 1.200 euros no són una alternativa real per a les persones que cobren pensions o prestacions reduïdes. “No són habitatges socials ni protegits”, ha advertit, tot criticant que els preus previstos quedin fora de l'abast dels qui més necessiten una llar.

En aquesta línia, ha al·ludit també al superàvit municipal de gairebé 80 milions d'euros amb què, segons ha assenyalat, l'equip de govern “presumeix” d'haver tancat l'any passat, per qüestionar que no es destinin més recursos a atendre l'emergència habitacional. La representant de la plataforma ha retret, a més, a l'Ajuntament que destini recursos a consultores i altres despeses mentre, al seu parer, no es mobilitzen prou habitatges per a les famílies que els necessiten. Per això, ha reclamat que es rehabilitin immobles municipals i es posin a disposició de les persones sense recursos.

La intervenció ha acabat amb una nova reivindicació de la PAH: que l'Ajuntament deixi d'anunciar mesures que no es tradueixen en solucions per als qui no poden pagar un lloguer i destini els seus recursos a garantir l'accés a un habitatge digne. El relat de Pilar ha traslladat aquesta reclamació al terreny concret. Una dona que ha treballat durant quatre dècades en l'hostaleria, que fa gairebé 40 anys que viu a Mallorca i que, amb els seus 480 euros mensuals, no troba un habitatge que es pugui permetre a l'illa on ha construït la seva vida.

La versió de l'Ajuntament

Fonts de l'Ajuntament de Palma han assegurat, per la seva banda, que Pilar López ha rebut atenció i suport dels Serveis Socials municipals des del 2019, encara que de manera intermitent i en diferents etapes, segons recull Europa Press.

Segons el consistori, actualment té un expedient obert, una treballadora social de referència i continua rebent atenció, que inclou suport econòmic per a l'allotjament, acompanyament social i ajuda en diferents tràmits. Les mateixes fonts han assenyalat que aquest dijous, coincidint amb la seva intervenció en el ple, ha tornat a ser atesa pels serveis municipals.

L'Ajuntament sosté que durant aquests anys ha fet un seguiment de la seva situació habitacional i social, amb assessorament tècnic i jurídic, suport en la renovació i negociació de contractes de lloguer social i elaboració d'informes de vulnerabilitat. Després que es fes efectiu el desnonament, el juny de 2026, els Serveis Socials van tramitar una ajuda econòmica per cobrir el seu allotjament en una pensió i la van derivar a l'Equip de Primera Atenció de Serveis Socials (EPASS).