“Per una habitació em demanaven 1.200 euros”: l'últim aniversari d'Aurora abans del desnonament de la vella presó de Palma

L'Aurora fa 53 anys aquest dimecres. Encara que reconeix que encara no sap gaire bé com ni on, té clar que els celebrarà amb el seu marit. “Ningú em podrà treure l'alegria”, adverteix taxativa davant l'antiga presó de Palma. Des de fa més de vint anys, el vell penal funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge. L'Aurora és una d'elles. Aquest dimecres, el mateix dia del aniversari d'aquesta monitora escolar, expira el termini de cinc dies hàbils concedit per l'Ajuntament perquè els qui encara romanen rere els murs del recinte -101 habitants, segons els càlculs del Consistori- l'abandonin abans de sol·licitar autorització judicial i executar el desallotjament forçós definitiu. Desenes d'ells no compten amb alternativa habitacional i no saben on aniran: “Estan criminalitzant la gent pobra”, recrimina l'Aurora.

A l'exterior, una carpa blanca de la Policia Local custodia des de fa setmanes l'entrada al recinte. No hi ha tensió ni a penes moviment, només el silenci estrany d'un lloc que afronta els seus últims dies com a sostre improvisat, erigit en un dels majors símbols del sensellarisme a Mallorca. Davant el tràfec habitual que durant anys ha omplert els patis i passadissos de les instal·lacions, a penes uns pocs ocupants travessen les instal·lacions.

L’Aurora ha passat la seva primera nit fora del lloc on ha estat vivint durant més de cinc anys, des de la pandèmia. “M’he comprat una tenda de campanya on visc amb el meu marit. No és la vida ideal que un voldria. Però per una habitació em demanaven 1.200 euros i em deien que només em podia dutxar i cuinar dues vegades per setmana”, explica en declaracions a elDiario.es. I afegeix tot seguit: “Treballo en una escola com a monitora amb infants. El meu marit és oficial de primera. Però no podem pagar un lloguer perquè els preus són inassumibles”.

Palma, epicentre de la crisi habitacional

LeLes seves paraules posen veu a la magnitud de la crisi habitacional que travessen avui Palma i el conjunt de Balears: fins i tot els qui treballen han deixat de poder permetre’s un habitatge. Trobar una habitació assequible s’ha convertit en una carrera impossible en una ciutat on els lloguers no deixen de disparar-se i on moltes famílies destinen gran part del seu sou únicament a pagar un sostre: els residents de la capital balear han de destinar gairebé el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d’un habitatge mitjà de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros al mes, segons les darreres dades publicades per pisos.com. Mentre els preus continuen marcant màxims històrics i accedir a un pis resulta inabastable per a àmplies capes de la població, centenars de persones s’han vist abocades a viure amuntegades en infrahabitatges, caravanes i edificis abandonats com l’antiga presó de Palma.

L’Aurora parla de pressa, barreja bromes amb resignació i es mou pel recinte de l’antiga presó com qui encara sent que en forma part. Els agents la saluden i la coneixen pel seu nom. També bona part dels qui romanen a l’interior: “Tinc moltes amistats aquí”, confessa. Amb el temps, explica, va convertir una de les antigues dependències penitenciàries en el seu propi espai: “Era l’habitació més bonica d’aquí”, diu entre rialles. “La vaig pintar, vaig fer una cuina, un saló… Quan portes cinc anys en un lloc, acabes construint una cosa semblant a una casa”, relata.

Enmig de la incertesa, la monitora parla amb entusiasme de la seva feina. Explica, entre rialles, que a l’escola “trenca totes les normes” perquè li costa relacionar-se amb els infants des de la distància. “La meva cap em diu: 'No pots jugar a futbol amb ells'”. Però ella prefereix barrejar-se amb els alumnes, córrer darrere la pilota i mantenir-los entretinguts abans que limitar-se a vigilar-los des de lluny. “Si poso un de porter i un altre de davanter, no se’m pujaran a un arbre ni es barallaran”, comenta somrient. Assegura que la seva responsable acaba sempre contenta amb ella perquè veu que “estima molt els infants” i perquè sent que, malgrat tot, conserva la capacitat de cuidar i fer riure els altres fins i tot mentre intenta sostenir la seva pròpia vida fora de l’antiga presó.

De presó provincial a símbol del sensellarisme

L'antiga presó de Palma va ser inaugurada el 1968 i va funcionar com a presó provincial fins al 1999, quan els interns van ser traslladats a l’actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Després de la seva clausura, el recinte va quedar abandonat entre promeses polítiques de reconversió que mai no van arribar a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel·les buides, els patis interiors i les dependències en ruïnes van ser ocupats progressivament per persones sense alternativa habitacional que, en els darrers temps, han sobreviscut entre runes, munts de brossa i murs esquerdats que amb prou feines aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l’exterior. Sense aigua corrent ni subministrament elèctric estable, als passadissos s’amunteguen matalassos gastats, roba xopa, restes de menjar i un paisatge interminable de deixalles que conviu amb petits espais improvisats per dormir, cuinar o intentar reconstruir alguna cosa semblant a una vida quotidiana.

La monitora escolar hi va arribar quan ja no va poder sostenir el lloguer d’una habitació. “Cada vegada pujava més i més. I jo no em ficaré en un lloguer de 1.200 euros que no podré pagar”, explica. Actualment cobra uns 500 euros mensuals. El seu marit “no atura de treballar”, però, amb els preus disparats, no aconsegueixen accedir a un habitatge. Ella mateixa reivindica la seva rutina quotidiana: anar a l’escola, tornar, intentar mantenir una vida normal dins un edifici sense aigua corrent, amb instal·lacions elèctriques precàries i envoltat de runes i brossa acumulada.

L’Ajuntament -governat per PP i Vox- justifica l’actuació per motius de seguretat i salubritat després dels incendis registrats a l’interior de l’antiga presó durant les darreres setmanes. El primer tinent de batle, Javier Bonet, va arribar a suggerir públicament que alguns focs podrien haver estat provocats pels mateixos ocupants, una hipòtesi plantejada sense proves concloents i que les entitats socials consideren estigmatitzant. En un informe recent, el Consistori va alertar, a més, que l'“important presència de rates” podria afavorir la propagació de malalties infeccioses com l’hantavirus, el tifus murí o fins i tot la pesta, advertint d’un potencial risc epidemiològic no només per als qui hi viuen, sinó també per a l'entorn. Unes afirmacions que les entitats socials han qüestionat durament.

Les ONG, entre elles Metges del Món, han acusat la corporació municipal de difondre informació falsa i alarmista i de generar por i estigmatitzar els residents per legitimar la urgència del desallotjament en lloc de reforçar els recursos d’acollida i garantir alternatives habitacionals dignes. L’organització recrimina, en aquest sentit, la “greu falta de previsió i planificació” del Consistori davant el desallotjament i alerta que centenars de persones poden quedar abocades a una situació d’exclusió i vulnerabilitat encara més gran.

L’Aurora admet que “hi ha moltes rates”, però també qüestiona el relat del Consistori sobre el suposat risc epidemiològic. “Són capaços de dir que és un virus i deixar els que queden tancats aquí”, deixa anar amb sarcasme. Recorda que un dia va anar a l’Ajuntament i es va adreçar directament al batle, Jaime Martínez, per retreure-li la manca d’alternatives habitacionals i les condicions en què sobreviuen els qui pernocten a l’antiga presó. “Li vaig demanar per què no posen aigua, llum o lloguers que la gent pugui pagar”, relata. I va acabar dient-li: “Vostè no val per estar organitzant una ciutat”.

L’operatiu per al desallotjament del recinte va arrencar fa setmanes amb un ampli desplegament policial i controls d’accés permanents. Durant diversos dies, treballadors municipals i agents de la Policia Local van identificar un per un els residents que encara romanien a l’interior del penal. Els seus noms van quedar incorporats a un procediment administratiu que ara encara la seva fase final. L’Ajuntament sosté que més d’un centenar de persones ja han abandonat el recinte i assegura que algunes s’han traslladat a la Península, altres han accedit a recursos socials i diverses han estat derivades a l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). Les entitats socials qüestionen, però, la idea que les sortides estiguin sent realment voluntàries. “Sense opcions, no hi ha voluntarietat possible”, denuncien.

“Tinc la meva vida a Mallorca. No me la poden prendre”

La mateixa Aurora s’expressa en aquest sentit. Assegura que molts dels habitants han acabat marxant els darrers dies per por a una intervenció policial imminent i que ella mateixa va abandonar el lloc en el moment en què va trobar un espai on poder instal·lar una tenda de campanya. “Estic al carrer. No és vida per a una persona de la meva edat”, lamenta. Sobre un hipotètic futur fora de Mallorca —una de les opcions plantejades pel Consistori per a algunes persones sense recursos—, ho té clar: “Tinc la meva vida a Mallorca. No me la poden prendre”.

L’especulació immobiliària, la irrupció massiva de fons d'inversió internacionals i la turistització són alguns dels factors que han empès centenars de persones cap a la precarització habitacional. Al gener, el preu mitjà del lloguer era un 70,2% més alt que el 2021 a Balears davant una demanda que ha assolit nivells extrems: 147 persones s’interessen per cada habitatge disponible en tot just deu dies, gairebé deu vegades més del que els experts consideren compatible amb un mercat equilibrat. Palma concentra, a més, la major part dels habitatges de Balears en mans de grans tenidors -aquells que posseeixen més de deu immobles-, amb 8.652 sota el seu control, dels quals 2.621 pertanyen a titulars amb carteres superiors a cent propietats, tal com reflecteix l'investigació duta a terme l'any passat per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre.

A mesura que la vella presó es buida, també aflora la sensació que l’antic penal ha funcionat durant anys com un termòmetre extrem de la fractura habitacional de Palma. Entre els seus murs han conviscut perfils molt diferents: treballadors de la construcció i de l’hoteleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situació irregular o dones víctimes de violència, als quals en els darrers anys s’hi han sumat joves abocats a cercar solucions alternatives per protegir la seva integritat física i mental. Molts compartien -i comparteixen- una mateixa trajectòria: habitacions cada vegada més cares, feines precàries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d’accedir fins i tot al lloguer més bàsic en una ciutat on la pressió immobiliària no ha deixat d’augmentar.

Quan acabi el procés judicial, l’Ajuntament preveu tapiar i demolir completament l’antiga presó. Sobre el solar, el Consistori projecta construir nous accessos viaris vinculats al projecte de reordenació impulsat pel Consell de Mallorca, a més de desenvolupar promocions d’habitatges dotacionals. El vell penal desapareixerà així definitivament del paisatge urbà de Palma després de gairebé sis dècades d’història: primer com a presó i després com a refugi improvisat per a aquells que no van poder trobar espai en cap altre lloc de la ciutat.