El PSIB s'encomana a Armengol per a les generals: “Seria una fantàstica cap de cartell”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El PSIB situa la seva secretària general, Francina Armengol, com una possible “fantàstica cap de cartell” per a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, després que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi anunciat aquest dilluns l'avançament dels comicis.
La vicesecretària general dels socialistes de les Balears, Rosario Sánchez, ha avalat públicament la candidatura de l'actual presidenta del Congrés, qui ja va manifestar la seva intenció de concórrer a les primàries del partit per encapçalar la llista socialista a la Cambra Baixa per les Balears.
“Tenim una persona, que és la secretària general, que ja ha expressat la seva voluntat de ser cap de llista en aquestes eleccions, que serà una cap de cartell fantàstica i amb la força necessària per a un moment històric per al nostre país”, ha assenyalat Sánchez, també secretària d'Estat de Turisme, en declaracions als mitjans després de l'anunci de l'avançament electoral del pròxim 29 de novembre.
La dirigent socialista ha evitat, no obstant això, donar per tancada la candidatura. Ha recordat que el PSOE compta amb “processos democràtics de primàries” i ha apuntat que el calendari per a l'elecció de les llistes dependrà de les directrius que estableixi l'executiva federal, reunida aquest mateix dilluns.
L'eventual candidatura d'Armengol suposaria el seu retorn al primer pla de la política estatal després d'haver deixat la primera línia de la política balear. La socialista va ser presidenta del Govern entre 2015 i 2023 i, posteriorment, va fer el salt al Congrés, del qual va ser elegida presidenta el 2023. El març de 2025 va ser reelegida secretària general dels socialistes de les Balears i manté el lideratge orgànic del partit.
L'anunci de l'avançament electoral es produeix, a més, en un context de forta confrontació política entre el PSIB i el Govern de Marga Prohens, especialment en matèria d'habitatge. El portaveu socialista al Parlament, Iago Negueruela, ha aprofitat aquest dilluns per situar aquest assumpte entre les prioritats de l'oposició.
“És un dia important i especial, un dia en el qual es crida a triar. Els socialistes sempre estem còmodes quan es convoquen eleccions”, ha afirmat Negueruela, acompanyat de Rosario Sánchez.
El socialista ha recordat que el ple del Parlament debatrà aquest dimarts la presa en consideració d'una proposició de llei del PSIB perquè els ajuntaments de les Balears puguin declarar zones de mercat residencial tensionat. La iniciativa recupera una de les principals reivindicacions dels socialistes en matèria d'habitatge i pretén aplicar a les illes una de les eines previstes en la Llei estatal d'Habitatge.
Negueruela ha aprofitat el debat per carregar contra la política d'habitatge del Govern i ha plantejat a Prohens una disjuntiva: “Haurà de triar si està amb els fons voltor o amb la gent del carrer”.
En la mateixa línia, Rosario Sánchez ha acusat l'Executiu autonòmic d'haver optat pel “negoci” i per “prioritzar els fons voltor” davant les necessitats de les famílies.
“S'ha produït un punt d'inflexió en el tema de l'habitatge i per culpa de Prohens, del PP i de Vox, les famílies de les Balears estan pitjor, encara que podrien tenir una esperança de poder accedir a un habitatge en condicions de dignitat”, ha sostingut la dirigent socialista.
Sánchez ha vinculat aquestes crítiques amb la posició mantinguda pel Govern davant les últimes mesures estatals en matèria d'habitatge i ha retret a Prohens la seva oposició als dos decrets impulsats pel Govern central que finalment van ser tombats al Congrés.
Ara Més descarta concórrer “en un engendro a nivell estatal”
Per la seva banda, Ara Més ha descartat concórrer a les eleccions generals integrat en una coalició d'àmbit estatal, però deixa oberta la porta a una candidatura conjunta a les Balears que permeti a les forces sobiranistes mantenir representació a Madrid, informa Europa Press.
La federació que agrupa Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa ha fixat aquest dilluns les seves primeres condicions davant l'avançament electoral anunciat pel president del Govern, Pedro Sánchez. Els portaveus parlamentaris de Més per Mallorca i Més per Menorca, Lluís Apesteguia i Josep Castells, han rebutjat concórrer sota una fórmula estatal i han reivindicat una candidatura pròpia que situï els interessos de les illes al centre.
“Des de fa molt de temps els tres partits treballam per estar preparats per defensar els interessos de les persones preocupades per la realitat de Balears i que volen fugir del renou de la política de Madrid”, ha afirmat Apesteguia.
El portaveu de Més per Mallorca ha assegurat que les persones “sobiranistes, ecologistes, feministes i d'esquerres” de les Balears tindran a les eleccions “una papereta de país”. Castells ha estat més explícit quan se li ha preguntat per les possibles aliances. El portaveu de Més per Menorca ha descartat que Ara Més torni a concórrer a unes generals “en una coalició a nivell estatal”, tot i que ha deixat oberta la possibilitat d'arribar a acords amb altres formacions de les illes.
“Si hi ha una coalició, ha de ser estrictament a nivell balear. No participarem en un engendro a nivell estatal que no s'adhereixi a les problemàtiques dels ciutadans de Balears”, ha advertit Castells. El seu objectiu, ha afegit, és disposar d'“una veu independent que pugui defensar sense cap hipoteca els interessos dels ciutadans de Balears”.
La posició d'Ara Més deixa oberta, per tant, la possibilitat de reeditar una aliança electoral a les illes, però amb la condició que aquesta no quedi subordinada a una estratègia estatal. Castells ha assenyalat que la federació vol estendre la mà a aquelles formacions amb les quals existeix “una tradició d'organització” i amb les quals ja s'han trobat fórmules electorals en el passat.
La prioritat, ha explicat, és que els ciutadans de Balears que reclamen “mesures valentes” puguin disposar d'“un espai comú” que permeti traslladar les seves reivindicacions al Congrés.
Apesteguia, per la seva banda, ha diferenciat l'estratègia d'Ara Més de la que puguin adoptar altres forces de l'esquerra estatal, com Podem o les formacions que participin en el projecte de Front Ampli. Al seu parer, l'avançament electoral obre per als partits d'Ara Més “un nou escenari” en què hauran de corregir alguns aspectes de l'experiència de les anteriors eleccions generals.
La decisió definitiva sobre les candidatures, en qualsevol cas, queda en mans dels òrgans de direcció dels tres partits, que hauran d'abordar les possibles “negociacions” i determinar les “fórmules pertinents” per confeccionar les llistes. Ara Més afronta així l'avançament electoral amb una posició de partida clara: evitar una aliança estatal que dilueixi el seu perfil polític i, al mateix temps, explorar una candidatura balear que permeti concentrar el vot sobiranista i d'esquerres i recuperar una veu pròpia de les illes al Congrés.
Prohens celebra l'avançament electoral
Mentrestant, Prohens ha celebrat l'avançament de les eleccions generals i ha confiat que els comicis suposin el final d'un Executiu que, al seu parer, “ha abandonat Balears”. “Per fi!”, ha escrit la líder autonòmica al seu compte de X poc després que Sánchez anunciàs la convocatòria en una declaració institucional des del Palau de la Moncloa.
La presidenta balear ha aprofitat l'anunci per carregar contra la gestió del Govern central durant la legislatura, i ha retret que les eleccions arribin “després de tres anys d'una legislatura sense rumb, d'un Govern que s'ha dedicat a resistir en lloc de governar i resoldre els problemes dels ciutadans”.
La dirigent del PP ha acusat l'Executiu de Sánchez d'estar “acorralat per la corrupció”, d'haver portat “el descrèdit a les institucions” i d'haver eludit “totes les seves responsabilitats”, i ha situat entre els seus retrets la política territorial i migratòria del Govern. Segons Prohens, el Govern central ha utilitzat “fins al darrer moment” l'“enfrontament entre espanyols”, ha optat per “aixecar murs”, la “radicalitat” i la “polarització” i ha “renunciat a defensar les nostres fronteres i la integritat territorial del país”.
“Per fi, quan ja no hi ha hagut més sortida, els espanyols tindran la paraula per decidir el futur d'Espanya”, ha resumit la presidenta del Govern, que ha conclòs el seu missatge assegurant que “comença el compte enrere per a l'arribada del canvi a Espanya”.