Quatre consellers del PP incompleixen la seva norma de transparència després de limitar les declaracions de béns a les Balears

Fins a quatre dels 12 membres del Govern de Marga Prohens no compleixen la normativa de transparència aprovada pel seu propi Executiu —després d’haver retallat l’anterior— en el moment en què es publica aquesta notícia, com es pot comprovar al registre. La norma obliga els càrrecs públics de l’arxipèlag balear a registrar les declaracions de renda cada any. Almenys així consta en la informació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics.

Després de dues legislatures amb diferents coalicions progressistes encapçalades per Francina Armengol, el Partit Popular va guanyar les eleccions autonòmiques de 2023. Prohens va arribar al Consolat de Mar gràcies a un acord de governabilitat amb Vox, que es manté fora del Govern autonòmic.

Aquest acord va comportar l’eliminació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció. Així, les Illes Balears es van convertir en la primera autonomia a eliminar un organisme anticorrupció —tot i que Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Navarra compten amb òrgans d’aquest tipus—. El tancament de l’Oficina va comportar un altre canvi a la nova llei promulgada per Marga Prohens: les declaracions de béns dels càrrecs públics queden dipositades al Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics. El principal canvi respecte a la normativa anterior és que ara tenen “caràcter reservat”, és a dir, que la informació deixa de ser pública.

Aquest canvi permet que només es puguin consultar les declaracions de la renda de 2023 i 2024 d’un únic membre del Govern, el conseller d’Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz, com es pot comprovar al registre. Amb la normativa anterior, els càrrecs públics tenien l’obligació de declarar tot el seu patrimoni. És a dir, havien d’informar de manera completa sobre tots els seus béns (propietats o diners), drets (per exemple, participacions o crèdits), deutes i també les seves activitats econòmiques o professionals.

Aquesta informació, a més, era accessible per a la ciutadania a través del web de l’Oficina. La nova llei, en canvi, és discrecional: cada administració, d’acord amb el seu règim normatiu, “haurà de comunicar motivadament al Registre quins camps d’informació continguts en la declaració dels càrrecs públics s’han de fer públics”, segons l’article 10.5.

La meitat dels consellers del Govern Prohens han registrat les seves declaracions de la renda de 2023 i 2024, tot i que en general no estan disponibles. Per exemple, en el cas de la presidenta es pot consultar la de 2023, però no la de 2024. Les han registrat en ambdós exercicis, sense estar disponibles, els consellers Antònia Maria Estarellas (Presidència, Coordinació d’Acció de Govern i Cooperació Local), Jaume Bauzá (Turisme, Cultura i Esports), José Luis Mateo (Habitatge, Territori i Mobilitat), Catalina Cabrer (Treball, Funció Pública i Diàleg Social) i Juan Manuel Lafuente (Mar i Cicle de l’Aigua).

Quins consellers no compleixen

Antoni Costa (Economia, Hisenda i Innovació), Manuela García (Salut), Sandra Fernández (Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència) i Joan Simonet (Agricultura, Pesca i Medi Natural) no compleixen la normativa aprovada per l’Executiu que els va nomenar consellers. El primer i l’últim només van registrar una de les declaracions de la renda dels anys 2023 i 2024. En el cas de Costa, la va registrar el 2024, però no el 2023; en el de Simonet, el 2023 però no el 2024. La resta no la va dipositar en cap dels dos anys. Antoni Vera (Educació i Universitats) tampoc complia, però ha pujat les seves declaracions de la renda de 2023 i 2024 després de ser consultat per aquest diari. “Ha estat una distracció personal. Ja estan penjades”, responen fonts de la seva conselleria.

Aquesta realitat incompleix l’article 4.4 de la Llei 2/2024, de creació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics de les Illes Balears. Aquesta manca de transparència contrasta amb la situació de les legislatures anteriors (la llei que regulava l’Oficina Anticorrupció va entrar en vigor el 2016), quan les declaracions eren públiques.

La restricció que la llei permet sobre l’accés a les declaracions de béns patrimonials també pot dificultar la fiscalització de càrrecs públics en casos com el de Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, que està sota el focus mediàtic per una operació urbanística que perseguia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL).

Facilita ocultar maniobres urbanístiques

Triguero va presentar la declaració de béns patrimonials el 17 de juny de 2023, quan va prendre possessió com a alcalde, segons el registre. L’última actualització del seu patrimoni data del 12 d’agost de 2025, quan va publicar la declaració de la renda de l’exercici 2024. Al portal de transparència municipal, les declaracions de la renda estan majoritàriament actualitzades fins al 2022, com consta al web. És a dir, quan el socialista Rafa Ruiz (2015-2023) encara era alcalde d’Eivissa.

En el cas de les declaracions patrimonials, estan actualitzades en el moment en què els regidors van prendre possessió o van cessar del càrrec, segons el portal municipal. En qualsevol cas, la declaració de béns de Rafael Triguero no està actualitzada, ja que no hi figuren les seves últimes operacions immobiliàries, segons va informar elDiario.es.

Després de les consultes d’aquest diari, l’Ajuntament d’Eivissa va respondre que les declaracions de béns patrimonials no només es dipositen al registre del Parlament, sinó que “cada institució pot acordar publicar-les també als seus propis portals de transparència”. En aquest sentit, van indicar que les declaracions del batle i dels regidors del govern municipal estaven publicades. L’Ajuntament no considera que hi hagi hagut un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes respecte al model anterior.

Una restricció “desproporcionada i injustificada”

Joaquín Meseguer, expert del Fòrum de Govern Obert d’Espanya, explica a elDiario.es que, sobre el “caràcter reservat” de les declaracions de béns patrimonials, la normativa “estableix una restricció desproporcionada i injustificada”. El més raonable, segons la seva opinió, seria “la publicació d’aquestes declaracions anonimitzant aquelles dades que puguin afectar categories especials de dades o que puguin generar un risc per a la seguretat personal o la integritat del patrimoni”.

L’expert explica que aquest és el procediment habitual en altres comunitats autònomes i que “no es coneix cap cas en què l’accés o la divulgació hagi generat cap perjudici que s’hagués d’evitar”. “És clar que sobre qui exerceix aquestes responsabilitats públiques ha d’existir un escrutini social més gran que en qualsevol altre cas”, detalla Meseguer.

Després que PP i Vox aprovessin la nova llei que substitueix la que regulava l’Oficina Anticorrupció, Tòfol Milán, exdirector, va explicar a aquest diari que veia amb preocupació la deriva de les Balears en matèria de transparència. Argumentava que l’organisme no només tramitava denúncies i investigacions, sinó que també prevenia pràctiques corruptes, controlava i feia públiques les declaracions de béns dels càrrecs públics, la seva formació i impulsava programes educatius a les escoles.

“Tot això es perd”, va lamentar Milán. Amb la norma anterior, el registre dels béns dels alts càrrecs era públic i accessible, igual que la llei municipal permetia que als ajuntaments també ho fos. El portal de l’Oficina comptava amb 4.400 declaracions de béns de 1.200 càrrecs i 9.300 declaracions de l’IRPF que van deixar d’estar disponibles amb la nova normativa. Milán va argumentar que era un instrument per evitar incompatibilitats i conflictes d’interessos, així com per impedir que alts càrrecs contractessin empreses on tinguessin participacions.

En una línia similar, Meseguer considera necessari poder accedir a les declaracions de béns patrimonials dels càrrecs públics, a través dels portals corresponents, “preservant també aquesta esfera d’intimitat i seguretat que la Constitució i les normes imposen”. L’expert puntualitza que tots dos drets “han d’anar plegats i aquest esforç de conciliació és possible”. “El paper dels mitjans de comunicació com a vigilants de la gestió pública és essencial per preservar la democràcia i només és possible amb un accés raonable a la informació pública”, afegeix.

Consultat sobre si la supressió de la llei de l’Oficina Anticorrupció a les Balears va suposar un retrocés respecte al model anterior, Meseguer respon que “sens dubte va ser un retrocés i un veritable cop al control de les institucions públiques”. “El mateix argument es va utilitzar a Mèxic per suprimir l’INAI, un dels principals organismes que garanteix la transparència i protecció de dades, i ara hi ha un bloqueig extraordinari del dret d’accés a la informació pública”, lamenta.

L’expert matisa que és important definir bé les competències d’aquestes institucions i dotar-les de “mitjans adequats”, així com establir “canals de coordinació entre institucions que coincideixen parcialment en la seva tasca de control”. “Totes les institucions tenen un cost de funcionament, no siguem ingenus, però el que realment ens surt car és la corrupció”, afirma, i afegeix que agències autonòmiques antifrau com la catalana o l’andalusa “han demostrat sobradament la seva eficiència i raó de ser”.