El tornaveu perdut de Gaudí que pot ajudar a desxifrar l'acústica de la Catedral de Mallorca

Va voler Antoni Gaudí millorar l'acústica de la Catedral de Mallorca per afavorir la projecció de la música i la paraula a l'interior del temple? La Seu -com es coneix popularment la icona més reconeguda de l'illa- investiga si l'arquitecte català va perseguir aquest objectiu en reorganitzar l'espai del temple durant la reforma que va dur a terme entre 1904 i 1915. A partir de documentació històrica, els estudis analitzen la possible funció acústica de les tribunes corals i la caixa de ressonància, així com el paper dels elements incorporats a la configuració de l'edifici religiós que, des de fa més de set segles, domina el front marítim de Palma.

Una de les novetats és la reconstrucció mitjançant una maqueta del tornaveu del púlpit de l'Evangeli, dissenyat per l'arquitecte modernista el 1905 i desaparegut posteriorment. Elaborada per la Universitat Rovira i Virgili a partir d'una reproducció geomètrica a escala basada en fotografies antigues, la peça permetrà aprofundir en els seus possibles efectes acústics.

Així ho ha explicat aquest dimarts Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral, qui ha exposat les hipòtesis sobre la relació entre la reforma de Gaudí, l'organització del cor i la projecció de la música i la paraula al temple. L'investigador ha advertit que la intencionalitat acústica d'aquests elements encara requereix comprovació tècnica i documental. Amb motiu del centenari de la mort de l'artista barceloní, la Catedral ha impulsat noves investigacions sobre la seva intervenció a la Seu amb l'objectiu d'esclarir quines van ser les intencions de la reforma que va dur a terme entre 1904 i 1915 i analitzar la influència dels criteris litúrgics en les decisions de l'artista.

Amb motiu del centenari de la mort de l'artista barceloní, la Catedral de Mallorca ha impulsat noves investigacions sobre la seva intervenció a la Seu

Les investigacions es presentaran al Gaudí International Congress 2026, que se celebrarà del 22 al 25 d'octubre a La Pedrera, a Barcelona. La trobada -la primera dedicada específicament a la investigació científica sobre l'obra de l'arquitecte català- abordarà també la influència dels criteris litúrgics en la seva intervenció a la Seu i la relació entre arquitectura i música, una tradició que el bisbe Pere Joan Campins va impulsar durant aquella època. La Catedral de Mallorca forma part del comitè d'honor del congrés.

El degà de la Seu, Antoni Vera, ha destacat que la institució arriba a l'efemèride amb “una part important dels deures fets”. “El Capítol de la Catedral ha estat conscient de la necessitat de conèixer i cuidar la història i el patrimoni del temple i ha assumit un compromís amb aquesta tasca. Per aquest motiu, s'han impulsat línies d'actuació en les quals la reforma litúrgica i artística d'Antoni Gaudí ha ocupat un lloc primordial”, ha assenyalat.

Els arxius per reconstruir la reforma

Durant el Congrés, el responsable de l'Arxiu Capitular de Mallorca, Rafel Morro, presentarà juntament amb la tècnica Malena Ribes la comunicació “Documentació de l'Arxiu Capitular de Mallorca sobre la intervenció d'Antoni Gaudí a la Catedral”. La catalogació de documents relacionats amb la reforma, procedents tant dels fons propis de l'arxiu com de la Confraria de sant Pere i sant Bernat, permet aprofundir en el paper d'alguns dels col·laboradors de l'arquitecte, entre ells els escultors Llorenç Matamala, Vicenç Vilarubias i Joan Beltran.

“Aquest treball ens permet valorar la tasca dels arxivers i realitzar una aportació a la historiografia de la intervenció de Gaudí a la Catedral”, ha afirmat Morro. La documentació constitueix una de les vies per ampliar el coneixement sobre una intervenció que va transformar diferents aspectes del temple i en la qual van participar altres professionals, la contribució dels quals també resulta rellevant per reconstruir el procés històric.

Per la seva banda, la investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i doctora en Història de l'Art Mercè Gambús abordarà la recepció històrica de la intervenció de l'arquitecte i la seva influència en la conservació del monument. La seva comunicació, titulada “La fortuna crítica de Gaudí a la Catedral de Mallorca i el seu impacte en la conservació del monument”, analitza el que ha definit com la “història de la història” de la reforma.

Una de les conclusions de la seva investigació rau en la singularitat de les condicions en les quals va treballar Gaudí a Mallorca. Segons Gambús, “a la Catedral de Mallorca, per primera vegada, Gaudí va haver de treballar sota criteris litúrgics i no històric-artístics”, a diferència d'altres obres en les quals va intervenir “amb total llibertat”, com la Sagrada Família o l'església de la Colònia Güell. La investigadora també defensa la necessitat de revisar la cronologia de la intervenció a la Seu més enllà de la marxa de l'arquitecte el 1915. En la seva interpretació, dos elements constitueixen les claus permanents de la seva actuació al temple: “l'espai i la llum”.

Segons la investigadora Mercè Gambús, 'a la Catedral de Mallorca, per primera vegada, Gaudí va haver de treballar sota criteris litúrgics i no històric-artístics', a diferència d'altres obres en les quals va intervenir 'amb total llibertat', com la Sagrada Família o l'església de la Colònia Güell

Gambús també ha plantejat una lectura de la intervenció de Miquel Barceló a la capella de sant Pere, actualment del Santíssim, en relació amb el llegat de Gaudí. La investigadora l'ha definida com “una experimentació realitzada per Barceló a partir de la seva lectura de Gaudí”.

L'acústica i la música en el projecte de Gaudí

La tercera línia d'investigació la presentarà Sebastián Escalas, documentalista de la Catedral i coordinador de l'Any Gaudí 2026 a la Seu. La seva comunicació, titulada “La reforma d'Antoni Gaudí a la Catedral de Mallorca (1904-1915): litúrgia, espai i música”, estudia les repercussions acústiques de la intervenció de l'arquitecte. El treball parteix de la importància històrica de la música a la Catedral i de l'impuls que el bisbe Pere Joan Campins va donar a aquesta tradició durant l'època de Gaudí, integrada en les celebracions litúrgiques.

Escalas analitza les modificacions que la nova configuració de l'espai va introduir en l'acústica del temple, entre elles les tribunes corals i la caixa de ressonància. Sobre aquesta última, ha advertit que “falta una comprovació tècnica i documental de la intencionalitat de Gaudí”. La investigació aborda així la relació entre arquitectura, litúrgia i so, encara que deixa oberta la necessitat de verificar documentalment i tècnicament si determinats elements responien a una intenció acústica concreta de l'arquitecte.

Un dels resultats més tangibles d'aquests treballs és la maqueta del tornaveu del púlpit de l'Evangeli, un element dissenyat per Gaudí el 1905 i realitzat amb materials efímers que ja ha desaparegut. A petició de la Catedral, la Universitat Rovira i Virgili ha elaborat una reproducció en resina a partir d'una reconstrucció geomètrica a escala basada en fotografies antigues. Escalas ha presentat la maqueta com una eina per estudiar un element del qual ja no es conserva la peça original.

El doctor en Història de l'Art ha destacat que “l'aplicació de les noves tecnologies a la investigació” permet “recuperar patrimoni perdut” de manera no invasiva. La reconstrucció, no obstant això, constitueix un punt de partida per a noves investigacions, no una conclusió definitiva sobre el comportament acústic del tornaveu. Segons Escalas, “és un primer pas per a posteriors estudis multidisciplinaris sobre les conseqüències acústiques del tornaveu”.

Les tres comunicacions permetran abordar la intervenció de Gaudí a la Seu des de perspectives complementàries: els documents que ajuden a reconstruir el seu procés de treball, la interpretació històrica i patrimonial de la seva reforma i l'estudi de la relació entre arquitectura, litúrgia i música. Una revisió que coincideix amb el centenari de la mort de l'arquitecte i que busca ampliar el coneixement sobre una de les intervencions més rellevants en la història recent de la Catedral de Mallorca.