Els papers de Gaudí surten a la llum: les cartes, factures i tècniques de “l'arquitecte de Déu” a Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
“No val la pena fer res que no sigui etern”. Tan contundent i tan romàntica, la frase històricament atribuïda a l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) cobra una nova vida en el centenari de la seva mort. El motiu és l’obertura al públic de més de 900 documents —molts d’ells fins ara inaccessibles per a la ciutadania i per a bona part de la comunitat investigadora— que permeten reconstruir, més d’un segle després, una de les transformacions arquitectòniques més profundes que ha viscut la Catedral de Mallorca, coneguda popularment com la Seu.
Entre factures, cartes, pressupostos, rebuts i correspondència administrativa es conserva una part fonamental de la història contemporània de la Seu. Són els papers de la reforma impulsada pel bisbe Pere Joan Campins i executada per Gaudí entre 1904 i 1915, una intervenció que va modificar radicalment l’espai interior del temple i que avui continua sent una de les obres més singulars de l’arquitectura espanyola del segle XX.
Coincidint amb el centenari de la mort de l’arquitecte català i amb la celebració del Dia Internacional dels Arxius, l’Arxiu Capitular de Mallorca ha posat a disposició d’investigadors i públic aquests materials en un moment especialment rellevant. Tot plegat s’emmarca en l’anomenat Any Gaudí 2026, una iniciativa amb què es pretén reivindicar la importància de la reforma mallorquina dins del conjunt de l’obra de “l’arquitecte de Déu” —un apel·latiu popularitzat després de la seva mort el 1926 i revitalitzat recentment per l’impuls del papa Francesc al seu procés de canonització, que el 2025 va reconèixer oficialment les seves virtuts heroiques.
La catalogació ha estat realitzada durant més de set anys de feina pel responsable d’àrea de l’Arxiu Capitular, Rafel Morro, qui destaca a elDiario.es que el principal valor del fons rau precisament en les múltiples lectures que permet. “Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents”, explica, afegint que “cada document obre noves possibilitats d’investigació”.
Un historiador de l’art hi trobarà unes coses; un filòleg, unes altres; un especialista en vitralls o en tècniques constructives es fixarà en aspectes diferents. Cada document obre noves possibilitats d’investigació
D’aquesta manera, els materials permeten seguir el rastre d’arquitectes, artesans, proveïdors, obrers i empreses implicades en la reforma. El fons també mostra quins materials es van utilitzar, com es van finançar determinades actuacions i quins van ser els desafiaments quotidians d’una obra que es va prolongar durant més d’una dècada. Es tracta d’una col·lecció que ajuda a comprendre no només el resultat final de les obres, sinó també els processos que les van fer possibles.
Els documents permeten conèixer els arquitectes, els artesans, els proveïdors, els obrers i les empreses implicades en la reforma, així com els materials utilitzats o quins van ser els reptes quotidians de l'obra
La gran transformació de la Seu
Quan Gaudí va arribar a Mallorca ja era una figura reconeguda dins l’arquitectura espanyola. El seu desembarcament a la Catedral responia al desig del bisbe Campins d’impulsar una profunda renovació litúrgica del temple. La intervenció va modificar de manera radical l’espai interior de la Seu. L’arquitecte va eliminar elements afegits durant segles, va ampliar el presbiteri, va recuperar finestrals cegats, va reorganitzar el mobiliari i va dissenyar noves peces destinades a reforçar la dimensió simbòlica i ceremonial de l’edifici.
Entre les seves creacions més conegudes figuren el baldaquí suspès damunt l’altar major, els llums penjants, diverses baranes de ferro forjat, el revestiment ceràmic del presbiteri, l’obertura de finestrals amb nous vitralls, la introducció de sistemes d’il·luminació i diferents elements de mobiliari litúrgic desenvolupats juntament amb col·laboradors com Joan Rubió i Bellver i Josep Maria Jujol. En aquest sentit, la reforma va generar debat des del primer moment. Algunes de les seves decisions van ser rebudes amb recel per aquells que consideraven excessives les modificacions introduïdes en un temple gòtic d’enorme valor històric. Amb el pas dels anys, tanmateix, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars al patrimoni de la Catedral.
La reforma va generar debat al principi, ja que algunes de les decisions de Gaudí van ser rebudes amb recel, però, amb el pas dels anys, la intervenció ha estat reconeguda com una de les aportacions més singulars
Per a la historiadora de l’art Mercè Gambús, la intervenció de Gaudí va ser profundament “radical”. L’especialista situa l’origen de la reforma en les transformacions litúrgiques impulsades per la Santa Seu a partir del Concordat de 1851, que promovia la reorganització dels espais catedralicis i la supressió dels cors situats al centre de les naus. Segons explica, la Catedral de Mallorca constitueix, a més, una excepció dins tota la trajectòria professional de l’arquitecte català. “Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir una vegada ja construït”, assenyala. Mentre altres restauracions contemporànies apostaven per criteris neogòtics i conservacionistes, Gaudí va aplicar a la Seu una visió moderna i experimental guiada per criteris litúrgics compartits amb el bisbe Campins.
Va ser l’única catedral i l’únic gran edifici històric en què va intervenir Gaudí una vegada ja construït
Així mateix, Gambús considera que l’experiència mallorquina va exercir un paper decisiu en l’evolució creativa de l’arquitecte. Durant els anys en què va treballar a la Catedral, entre 1904 i 1915, Gaudí desenvolupava simultàniament alguns dels conceptes espacials i simbòlics que després traslladaria a la Sagrada Família. L’exemple més visible és el baldaquí de l’altar major, concebut inicialment com una estructura efímera i convertit amb el temps en una de les imatges més reconeixibles de la reforma. Per a la historiadora, aquesta peça anticipa solucions que l’arquitecte utilitzaria posteriorment a Barcelona.
La imminent exposició gaudiniana
Un dels principals eixos de l’Any Gaudí a l’illa serà l’exposició Gaudí a la Seu de Mallorca. Litúrgia, Art i Modernitat, que s’inaugura el pròxim 18 de juny i que pretén acostar al gran públic una intervenció arquitectònica que, malgrat la seva rellevància internacional, continua sent poc coneguda per bona part de la societat mallorquina. Comissariada per les tècniques de gestió cultural Cristina Ortiz, Marta de Castro i Aina Rotger, la mostra ha estat concebuda amb un marcat caràcter divulgatiu i amb una atenció especial a l’accessibilitat dels continguts. “De vegades ens adonem que és la mateixa societat mallorquina la que té un major desconeixement de la seva pròpia història, del seu propi patrimoni i de la seva pròpia identitat», explica Ortiz. «La idea és donar a conèixer la reforma de Gaudí al gran públic”, afegeix.
La mostra s’articula en tres espais complementaris que permeten conèixer en profunditat l’empremta de Gaudí a la Catedral. El recorregut comença al mateix temple, on es mostren les principals intervencions de l’arquitecte a través de plafons, imatges i peces originals com maquetes prèvies a la reforma, mobiliari litúrgic, faristols, bancs i una singular escala considerada una de les joies de l’art gaudinià conservades a Mallorca.
El claustre acull el nucli interpretatiu de la mostra, amb fotografies, plànols i documents que reconstrueixen el context històric de la reforma, des de les transformacions del segle XIX fins a la influència posterior de l’obra de Gaudí en creadors com Miquel Barceló. “És la part més interpretativa de la mostra”, assenyala la comissària, que resumeix l’objectiu del recorregut com una manera d’explicar “tot el que va ser i va suposar la reforma de Gaudí”. Finalment, l’exposició es completa al Museu d’Art Sacre de Mallorca, on s’exhibiran vitralls, elements de ferro forjat i altres peces dissenyades per l’arquitecte.
Tanmateix, aquest projecte constitueix només una part de la programació que s’ha dissenyat des de la Seu per a l’Any Gaudí. La institució prepara també un pòdcast divulgatiu sobre la reforma, un ampli programa de visites guiades i activitats educatives que arrencarà a partir del setembre, així com propostes específiques adreçades a centres escolars, famílies i col·lectius en situació de vulnerabilitat. A més, el programa assolirà el seu punt culminant el pròxim 8 de desembre amb un gran acte commemoratiu que recordarà la inauguració de la primera fase de la reforma impulsada per Gaudí i Campins.
Els documents darrere del mite
La nova accessibilitat del fons documental permet, a més, aproximar-se a una imatge menys idealitzada de Gaudí. Davant la figura del geni aïllat, els documents mostren el funcionament quotidià d’una gran obra col·lectiva. Les cartes, factures i contractes reflecteixen negociacions, encàrrecs, problemes tècnics i decisions pràctiques que rarament apareixen en els relats tradicionals sobre l’arquitectura. També permeten identificar nombrosos professionals la contribució dels quals va resultar indispensable per materialitzar les idees de l’arquitecte.
Aquesta dimensió humana i coral de la reforma va ser un dels aspectes explorats en el documental El Bisbe, l’arquitecte i el baldaquí. Gaudí a la Catedral de Mallorca, dirigit per Cesc Mulet el 2015. La producció va reconstruir el procés de transformació de la Seu mitjançant testimonis d’especialistes en patrimoni, història de l’art i arquitectura. Mulet recorda aquell projecte com una immersió en un dels moments més fascinants de la història contemporània de la Catedral.
Segons explica el cineasta a elDiario.es, la investigació va permetre descobrir fins a quin punt l’estada de Gaudí a Mallorca va coincidir amb una època de profundes transformacions tècniques, socials i culturals. “Era un moment de canvi comparable a les revolucions tecnològiques actuals”, assenyala el cineasta, que destaca com la reforma de la Seu “va conviure amb l’arribada de l’electricitat, els avenços industrials i una nova concepció de l’arquitectura religiosa”.
Mulet, que recorda amb gràcia i estima haver interpretat el bisbe Campins al documental, considera, a més, que la intervenció mallorquina va funcionar com un autèntic “laboratori creatiu” per a Gaudí. Durant el rodatge va poder accedir a espais normalment inaccessibles i observar de prop elements com el baldaquí de l’altar major o les intervencions decoratives realitzades juntament amb Josep Maria Jujol. De la mateixa manera que Mercè Gambús, assegura que “moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca”.
Moltes de les idees que després va desenvolupar a la Sagrada Família ja eren presents a Mallorca
Arxius que expliquen una societat
L’obertura d’aquest fons coincideix amb una creixent reivindicació del paper dels arxius com a eines fonamentals per preservar i comprendre la memòria col·lectiva. La celebració del Dia Internacional dels Arxius ha servit també per visibilitzar altres projectes de conservació patrimonial a les illes, com l’Arxiu de Casa Planas. Considerat un dels fons fotogràfics més importants vinculats a la construcció de l’imaginari turístic de la Mediterrània, conserva milions d’imatges que documenten l’evolució social, econòmica i paisatgística de les Balears des de la dècada de 1940.
Després d’anys de reivindicacions per garantir-ne la conservació, l’arxiu ha iniciat recentment una primera fase de catalogació i inventari gràcies al suport del Govern. El projecte pretén ordenar milers de postals, registrar centenars de milers d’imatges i establir les bases per a futures tasques de digitalització i conservació.
La comparació entre tots dos casos revela una mateixa preocupació: la necessitat de protegir i fer accessible un patrimoni documental que resulta essencial per comprendre la història de les Illes. Si l’arxiu de la Catedral permet reconstruir la transformació d’un dels edificis més emblemàtics de Mallorca, el de Casa Planas ajuda a explicar com es va construir la imatge turística que acabaria definint bona part de l’economia i la identitat contemporània de les illes.
0