El Port de Barcelona atorga una terminal a Baleària abans que el de València

La ZAL construïda sobre horta protegida aconsegueix la legalització 20 anys després de destruir La Punta

El planejament va ser anul·lat per sentències del Tribunal Suprem dues vegades perquè s'assentava sobre sòl no urbanitzable d'especial protecció agrícola. Fa dues dècades, la construcció de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de València (ZAL) va causar la destrucció de terres classificades com a horta protegida que van ser indegudament expropiades i urbanitzades en la pedania de La Punta, enmig d'un intens conflicte que va passar a la història de les mobilitzacions socials i ciutadanes de la capital. Ara, l'Autoritat Portuària de València (APV) n'ha aconseguit legalitzar el planejament després que el mateix Tribunal Suprem al març de 2024 modifiqués el seu criteri i afirmés que la transformació física dels terrenys fa pràcticament inviable la recuperació per a l'ús agrícola.

“El cas de la ZAL del Port de València és l'exemple més paradigmàtic de l'abús dels poders polítics i econòmics enfront dels drets dels ciutadans, a més d'un clar model de legitimació de la política dels fets consumats”, ha escrit Carlos Navarro Castelló en un article en què revisava tot el litigi desenvolupat des de la plataforma Per L'Horta i l'associació de veïns La Unificadora de La Punta enfront de l'Autoritat Portuària. “És evident que a l'Administració ja no li és possible exercir les seues potestats de restauració de l'ordre urbanístic, retornant l'estat del sòl a allò previst en el Pla General d'Ordenació Urbana de València (sòl rústic amb destinació agrícola)”, es llegeix en la resolució judicial com a lamentable justificació. O siga, es legalitza el que va ser il·legal des que es va expulsar un centenar de veïns de les seues cases i es van expropiar les seues terres perquè ja és irreversible.

Es tracta d'una manera d'actuar que el Port de València ha avaluat en la seua expansió a costa de la ciutat i que persisteix en l'execució de les obres d'ampliació al nord de les instal·lacions portuàries que s'està duent a terme actualment malgrat que la legalitat es discuteix també en els tribunals. Davant de les protestes ciutadanes per la modificació del projecte sense una nova avaluació ambiental, la història es repeteix i la Comissió Ciutat-Port clama en el desert perquè es paralitzen els treballs, atés que el perit judicial ha conclòs que el projecte és diferent del que es va aprovar mitjançant una declaració d'impacte ambiental favorable l'any 2007 i, per tant, “no ha estat avaluat a efectes mediambientals”. Entén el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que no és adequat paralitzar cautelarment les obres i que la legalitat del gegantí moll per a vaixells de transport de contenidors s'examinarà en el desenvolupament del procediment. Amb tota probabilitat, quan ja estiga construït.

Per si les modificacions del projecte no foren suficients, la naviliera valenciana Baleària, després de quatre anys de tràmit i de tres anys des que se li hagués adjudicat, va veure com l'Autoritat Portuària de València li revocava el novembre de l'any passat la concessió per construir una terminal de creuers. La multinacional MSC, amb seu a Suïssa i capital italià, que és l'adjudicatària de l'enorme ampliació portuària i que sens dubte té més influència, ha pressionat perquè s'encaixe en el projecte la seua pròpia terminal de creuers (la concessió de la qual no havia sol·licitat). Això ha portat a replantejar les previsions i modificar els espais perquè hi càpiguen les dues terminals. Però mentre l'APV maniobra en aquest sentit, el Port de Barcelona s'ha avançat i ha atorgat la concessió a Baleària perquè construisca una terminal com l'anul·lada a València amb un pressupost de 25 milions d'euros.

Que el Port fa obres perquè en bona mesura és la seua forma de satisfer als que hi tenen poder constitueix una vella sospita. La seua manera de tirar endavant els projectes s'aprofita a més d'un oportunisme escandalós.

La versio en valencià d'elDiario.es

L'ampliació portuària, i els conflictes del port amb plataformes ciutadanes i ecologistes, forma part de les informacions que, juntament amb altres notícies, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

El Puerto de Barcelona otorga una terminal a Baleària antes que el de València

La ZAL construida sobre huerta protegida logra la legalización 20 años después de destruir La Punta

Su planeamiento fue anulado por sentencias del Tribunal Supremo dos veces porque se asienta sobre suelo no urbanizable de especial protección agrícola. Hace dos décadas, la construcción de la Zona de Actividades Logísticas del Puerto de València (ZAL) causó la destrucción de tierras clasificadas como huerta protegida que fueron indebidamente expropiadas y urbanizadas en la pedanía de La Punta, en medio de un intenso conflicto que pasó a la historia de las movilizaciones sociales y ciudadanas de la capital. Ahora, la Autoridad Portuaria de València (APV) ha conseguido legalizar el planeamiento después de que el propio Tribunal Supremo en marzo de 2024 modificara su criterio y afirmara que la transformación física de los terrenos hace prácticamente inviable su recuperación para el uso agrícola.

“El caso de la ZAL del Puerto de Valencia es el ejemplo más paradigmático del abuso de los poderes políticos y económicos frente a los derechos de los ciudadanos, además de un claro modelo de legitimación de la política de los hechos consumados”, ha escrito Carlos Navarro Castelló en un artículo en el que revisaba todo el litigio desarrollado desde la plataforma Per L'Horta y la asociación de vecinos La Unificadora de La Punta frente a la Autoridad Portuaria. “Es evidente que a la Administración ya no le es posible ejercer sus potestades de restauración del orden urbanístico, reponiendo el estado del suelo al previsto en el Plan General de Ordenación Urbana de Valencia (suelo rústico con destino agrícola)”, se lee en la resolución judicial como lamentable justificación. O sea, se legaliza lo que fue ilegal desde que se expulsó a un centenar de vecinos de sus casas y se expropiaron sus tierras porque ya es irreversible.

Se trata de una manera de proceder que el Puerto de València ha aquilatado en su expansión a costa de la ciudad y que persiste en la ejecución de las obras de ampliación al norte de las instalaciones portuarias que se está llevando a cabo actualmente pese a que su legalidad se discute también en los tribunales. Frente a las protestas ciudadanas por la modificación del proyecto sin una nueva evaluación ambiental, la historia se repite y la Comissió Ciutat-Port clama en el desierto para que se paralicen los trabajos, dado que el perito judicial ha concluido que el proyecto es distinto al que se aprobó mediante una declaración de impacto ambiental favorable en el año 2007 y, por lo tanto, “no ha sido evaluado a efectos medioambientales”. Entiende el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana que no es adecuado paralizar cautelarmente las obras y que la legalidad del gigantesco muelle para barcos de transporte de contenedores se examinará en el desarrollo del procedimiento. Con toda probabilidad, cuando ya esté construido.

Por si las modificaciones del proyecto no fueran suficientes, la naviera valenciana Baleària, después de cuatro años de tramitación y de tres años desde que se le hubiera adjudicado, vio cómo la Autoridad Portuaria de Valencia le revocaba en noviembre del año pasado la concesión para construir una terminal de cruceros. La multinacional MSC, con sede en Suiza y capital italiano, que es la adjudicataria de la enorme ampliación portuaria y que sin duda tiene más influencia, ha presionado para que se encaje en el proyecto su propia terminal de cruceros (cuya concesión no había solicitado). Eso ha llevado a replantear las previsiones y modificar los espacios para que quepan ambas terminales. Pero mientras la APV maniobra en ese sentido, el Puerto de Barcelona se ha adelantado y ha otorgado la concesión a Baleària para que construya una terminal como la anulada en València con un presupuesto de 25 millones de euros.

Que el Puerto hace obras porque en buena medida es su forma de satisfacer a quienes tienen poder en él constituye una vieja sospecha. Su forma de sacar adelante los proyectos se aprovecha además de un ventajismo escandaloso.

La versió en valencià d'elDiario.es

L'ampliació portuària, i els conflictes del port amb plataformes ciutadanes i ecologistes, forma part de les informacions que, juntament amb altres notícies, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

De la Drova, el seu paradís personal, a Alexandria, el món literari de Josep Piera (1947-2026), que ha mort aquest diumenge als 78 anys, abraçava tota la Mediterrània, de Gandia i la Safor, la seua estimada comarca, a Grècia, Marràqueix, Nàpols o Sicília. La seua obra, que és molt extensa, arrela en una geografia humana i física, però sobretot cultural. Llibres com El Cingle Verd (1982), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s'acaba tot (1993) o Seduccions de Marràqueix (1996) són les peces centrals d'un univers literari viscut i estimat, creat amb una empatia indestructible per la gent de totes les riberes del Mediterrani, els pobles, la seua diversitat, la seua història i els seus mites.

Escrits amb una combinació de l'estil intimista del dietari i la prosa de viatges, aquests llibres són els astres al voltant dels quals s'estructura la seua obra com un arxipèlag que combina la poesia, l'assaig i la “literatura del jo”, en totes les seues fecundes variants, totes elles immerses en el batec de les ciutats, la memòria del passat, la remor de les ones i la salabror de la mar. De la mirada al món poètic andalusí, que va generar obres com Els poetes aràbigo-valencians (1983) i Poemes de l'orient d'Al-Àndalus (1983), a les aproximacions biogràfiques com Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), Francesc de Borja, el duc sant (2009) o El somni d'una pàtria de paraules (2012), aquest darrer sobre Teodor Llorente, passant per la seu obra poètica, recollida en Dictats d'amor (Poesia 1971-1991), les creacions de Piera són d'una coherència que podríem descriure com temperamental.

Els que el tractàvem en aquells inicis llunyans del seu recorregut com a escriptor, embarcat en la peripècia d'allò que es va denominar la “generació dels setanta”, no teníem cap dubte que acabaria sent un autor molt valuós per als valencians, una figura de gran recorregut en el panorama de la literatura en llengua catalana. Curiositat insaciable, entusiasme vital i capacitat creativa el definien ja com un revulsiu, un activista cultural i un gran escriptor. A partir d'aleshores no va fer més que seguir el seu impuls, la seua vocació, per a deixar un llegat impressionant. I pel camí va fer amics, admiradors, col·legues i seguidors, perquè si alguna cosa ha tingut és una gran generositat amb les succesives fornades d'escriptors. En bona mesura, s'ha convertit en un element d'enllaç entre les generacions literàries de quatre dècades al País Valencià.

La fecunda trajectòria de Piera ha rebut distincions, com els premis Ausiàs March, Carles Riba o Josep Pla, la Creu de Sant Jordi (1991), l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana (2021) o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2023). També ha estat nomenat Fill Predilecte de Gandia (2010), ciutat a la qual ha llegat el seu arxiu. En les últimes etapes ha publicat sengles volums de memòries: Puta postguerra (2007) i Els fantàstics setanta (2020). En aquest últim volum propugnava “recordar sense nostàlgia, sense malenconies”. I escrivia aquesta reflexió: “Vivim per a recordar? No. O potser sí, quan arriba la velledat: la darrera edat de les persones. Vivim volent ser recordats? Sí, si ha de ser per a bé. A ningú no li amarga un dolç, com se sol dir. El passat es fa present mentre el present va passant”. Josep Piera es farà present per molt de temps.

Valencianistes i socialistes mantenen el seu pes, però les altres esquerres s'han evaporat

L'exdirigent del Pacte del Botànic torna a la ciutat on Compromís és més fort

Era el moment. Si havia d'anunciar el seu retorn a la política activa, Mònica Oltra havia de fer-ho en el congrés d'Iniciativa-Compromís, el seu partit dins de la coalició valencianista. Així ho va fer, en un to emotiu, en assumir públicament la seua intenció d'optar a l'alcaldia de València en les pròximes eleccions.“Treballar el desenvolupament comunitari” i “construir ciutats que no siguen hostils, que siguen acollidores” són propòsits que va proclamar de forma genèrica en la intervenció davant del conclau, així com el seu desig d'entendre “la ciutat, no com un espai de circulació, sinó com un espai on ens toquem i ens trobem”.

Apartada des que va dimitir el juny del 2022 davant del procés judicial obert contra ella per un suposat encobriment des de la seua conselleria dels abusos a una menor tutelada pels quals havia estat condemnat el seu exmarit, monitor d'un centre d'acollida, tant el jutge instructor com la jutgessa substituta i el fiscal han conclíòs que no hi ha delicte i han proposat reiteradament tancar la causa. Malgrat això, l'Audiència de València ha persistit a enviar-la a judici juntament a una dotzena de persones del que va ser el seu departament, tot fent possible que les acusacions de l'extrema dreta insistisquen sobre l'assumpte en una vista oral més aviat anòmala.

L'exvicepresidenta de la Generalitat, dirigent juntament amb el president socialista Ximo Puig del Pacte del Botànic que va governar dues legislatures, ha optat per no perllongar el seu ostracisme.“La jerarquia judicial ha decidit que la nostra pena és asseure'ns al banc dels acusats”, va dir en el seu discurs de retorn.“No podem seguir jugant en el seu camp, perquè allí sempre perdem”, va afegir en referència al discurs d'odi que fomenta la dreta. Amb el cas del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que va ressorgir després de passar per la presó per greus acusacions que van acabar desacreditades, com a espill on mirar-se, Mònica Oltra ha optat per no tornar a la política autonòmica sinó a la lluita per l'alcaldia de València, la ciutat en què Compromís és més fort. 

L'impacte de la seua decisió ha ressonat en l'esquerra, actualment immersa en un debat sobre la necessitat d'unir forces per frenar una victòria del PP que, en aliança amb l'extrema dreta de Vox, puga tombar el Govern de Pedro Sánchez. Oltra assajarà una candidatura unitària d'esquerres, en la línia que es propugna per a les eleccions generals. No obstant això, la ciutat de València té poc a veure amb el panorama i la correlació de forces que existeix en l'àmbit estatal i en la majoria de les comunitats autònomes. Ací el desafiament no consisteix tant a ajuntar formacions com Esquerra Unida, Sumar o Podem per aconseguir la màxima utilitat del vot a l'esquerra del PSOE com a derrotar el PP, atès que, en termes electorals, en la capital valenciana Compromís està per davant dels socialistes i a la seua esquerra no queda pràcticament res.

Fem memòria. La coalició valencianista va aconseguir portar Joan Ribó a l'alcaldia el 2015 parlant pràcticament de tu a tu al PP de Rita Barberá. Va aconseguir més de 97.000 vots enfront dels 107.000 de l'alcaldessa popular suposadament imbatible. Va traure nou regidors, per cinc del PSPV i tres de València en Comú, la candidatura que aleshores tenia el suport de Podem. Ribó va revalidar el 2019 l'alcaldia amb més de 106.000 vots i va col·locar Compromís, amb 10 regidors, com la primera força de la ciutat. Els socialistes van pujar a set regidors i gràcies a això es va mantindre l'ajustada majoria progressista. No obstant això, el 2023, Ribó va deixar de ser alcalde quan va perdre el regidor que donava la majoria en benefici de la dreta del PP i Vox, malgrat que va obtindre més de 99.000 vots, que li van reportar nou regidors, mentre els socialistes van seguir amb set.

Durant els mandats de Ribó, Compromís va convertir València en el seu autèntic feu electoral, mentre els vots a l'esquerra de la coalició pràcticament es van evaporar: Esquerra Unida es va quedar fora de l'Ajuntament amb un 4,7% l'any 2015, Unides Podem-Esquerra Unida va superar a penes el 4% el 2019 i també es va quedar fora. Aquesta mateixa candidatura va quedar reduïda al 2,3% (9.677 vots) en les últimes eleccions locals del 2023. 

Fa ja uns mesos que els partits van començar a mirar cap al 2027 i a debatre les seues estratègies, mentre les enquestes apunten a una majoria d'esquerres en la circumscripció de València, encara que es done una victòria del PP i Vox en el còmput conjunt de les tres circumscripcions per a les eleccions autonòmiques. Dit d'una altra manera, Compromís i el PSPV tenen raons per a creure que poden obtindre un bon resultat i que hi haurà govern de progrés a la capital valenciana. Amb Mònica Oltra encapçalant una candidatura i l'actual delegada del Govern, la socialista Pilar Bernabé, al capdavant d'una altra, la batalla electoral contra l'actual alcaldessa del PP, María José Catalá, i els seus socis de Vox promet ser intensa. Però les opcions d'una victòria d'esquerres no depenen tant que Oltra puga escurar els 9.000 vots que van anar a la paperera en les últimes eleccions com que Compromís, la que ha estat primera o segona força local en els últims tres mandats i manté actualment el pols de la mà de Papi Robles com a portaveu de l'oposició a l'Ajuntament, torne a parlar de tu a tu al PP i li dispute la primera plaça. Aquest és el seu repte.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre el retorn de Mónica Oltra i les expectatives sobre les pròximes eleccions a la ciutat de València es publiquen, juntament amb altres notícies de política, societat, cultura i educació, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Valencianistas y socialistas mantienen su peso, pero las otras izquierdas se han evaporado

La exdirigente del Pacte del Botànic vuelve a la ciudad donde Compromís es más fuerte

Era el momento. Si tenía que anunciar su regreso a la política activa, Mónica Oltra debía hacerlo en el congreso de Iniciativa-Compromís, su partido dentro de la coalición valencianista. Así lo hizo, en un tono emotivo, al asumir públicamente su intención de optar a la alcaldía de València en las próximas elecciones.“Trabajar el desarrollo comunitario” y “construir ciudades que no sean hostiles, que sean acogedoras” son propósitos que proclamó de forma genérica en su intervención ante el cónclave, así como su deseo de entender “la ciudad, no como un espacio de circulación, sino como un espacio donde nos toquemos y nos encontremos”.

Apartada desde que dimitió en junio de 2022 ante el proceso judicial abierto contra ella por un supuesto encubrimiento desde su conselleria de los abusos a una menor tutelada por los que había sido condenado su exmarido, monitor de un centro de acogida, tanto el juez instructor como la jueza sustituta y el fiscal han concluido que no existe delito y han propuesto reiteradamente cerrar la causa. Pese a ello, la Audiencia de Valencia ha persistido en enviarla a juicio junto a una docena de personas del que fue su departamento, dando pie a que las acusaciones de la extrema derecha insistan sobre el asunto en una vista oral más bien anómala.

La exvicepresidenta de la Generalitat, dirigente junto al presidente socialista Ximo Puig del Pacte del Botànic que gobernó dos legislaturas, ha optado por no prolongar su ostracismo.“La jerarquía judicial ha decidido que nuestra pena es sentarnos en el banquillo”, dijo en su discurso de regreso.“No podemos seguir jugando en su campo, porque ahí siempre perdemos”, añadió en referencia al discurso de odio que fomenta la derecha. Con el caso del presidente de Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que resurgió tras pasar por la cárcel por graves acusaciones que acabaron desacreditadas, como espejo en el que mirarse, Mónica Oltra ha optado por no volver a la política autonómica sino a la lucha por la alcaldía de València, la ciudad en la que Compromís es más fuerte. 

El impacto de su decisión ha resonado en la izquierda, actualmente inmersa en un debate sobre la necesidad de unir fuerzas para frenar una victoria del PP que, en alianza con la extrema derecha de Vox, pueda tumbar el Gobierno de Pedro Sánchez. Oltra ensayará una candidatura unitaria de izquierdas, en la línea que se propugna para las elecciones generales. Sin embargo, la ciudad de València tiene poco que ver con el panorama y la correlación de fuerzas que existe en el ámbito estatal y en la mayoría de las comunidades autónomas. Aquí el desafío no consiste tanto en juntar a formaciones como Izquierda Unida, Sumar o Podemos para lograr la máxima utilidad del voto a la izquierda del PSOE como en derrotar al PP, dado que, en términos electorales, en la capital valenciana Compromís está por delante de los socialistas y a su izquierda no queda prácticamente nada.

Hagamos memoria. La coalición valencianista consiguió llevar a Joan Ribó a la alcaldía en 2015 hablando prácticamente de tú a tú al PP de Rita Barberá. Logró más de 97.000 votos frente a los 107.000 de la alcaldesa popular supuestamente imbatible. Sacó nueve concejales, por cinco del PSPV y tres de València en Comú, la candidatura que entonces apoyaba Podemos. Ribó revalidó en 2019 la alcaldía con más de 106.000 votos y colocó a Compromís, con 10 concejales, como la primera fuerza de la ciudad. Los socialistas subieron a siete concejales y gracias a ello se mantuvo la ajustada mayoría progresista. Sin embargo, en 2023, Ribó dejó de ser alcalde al perder el concejal que daba la mayoría en beneficio de la derecha del PP y Vox, a pesar de que obtuvo más de 99.000 votos, que le reportaron nueve concejales, mientras los socialistas siguieron con siete.

Durante los mandatos de Ribó, Compromís convirtió València en su auténtico feudo electoral, mientras los votos a la izquierda de la coalición prácticamente se evaporaron: Esquerra Unida se quedó fuera del Ayuntamiento con un 4,7% en 2015, Unides Podem-Esquerra Unida superó apenas el 4% en 2019 y también se quedó fuera. Esa misma candidatura quedó reducida al 2,3% (9.677 votos) en las últimas elecciones locales de 2023. 

Hace ya unos meses que los partidos empezaron a mirar hacia 2027 y a debatir sus estrategias, mientras las encuestas apuntan a una mayoría de izquierdas en la circunscripción de València, aunque todavía se dé una victoria del PP y Vox en el cómputo conjunto de las tres circunscripciones para las elecciones autonómicas. Dicho de otra manera, Compromís y el PSPV tienen razones para creer que pueden obtener un buen resultado y que habrá gobierno de progreso en la capital valenciana. Con Mónica Oltra encabezando una candidatura y la actual delegada del Gobierno, la socialista Pilar Bernabé, al frente de otra, la batalla electoral contra la actual alcaldesa del PP, María José Catalá, y sus socios de Vox promete ser intensa. Pero las opciones de una victoria de izquierdas no dependen tanto de que Oltra pueda rebañar los 9.000 votos que fueron a la papelera en las últimas elecciones como de que Compromís, la que ha sido primera o segunda fuerza local en los últimos tres mandatos y mantiene actualmente el pulso de la mano de Papi Robles como portavoz de la oposición en el Ayuntamiento, vuelva a hablar de tú a tu al PP y le dispute la primera plaza. Ese es su reto.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre el retorn de Mónica Oltra i les expectatives sobre les pròximes eleccions en la ciutat de València es publiquen, juntament amb altres notícies de política, societat, cultura i educació, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

Mazón es va portar els seus amics, Pérez Llorca la seua parella

L'aprofitament del poder i la idiosincràsia del PP en un Consell continuista

Carlos Mazón es va portar al Palau de la Generalitat la seua colla d'amics d'Alacant. Juan Francisco Pérez Llorca s'ha portat la seua nòvia des de Finestrat, no al Palau, que hauria estat molt fort, sinó a l'altra banda de la plaça de Manises, a l'edifici del davant, el de la Diputació Provincial de València. La institució provincial ha fitxat en comissió de serveis la parella del president pel doble del salari que tenia com a funcionària en l'ajuntament del qual aquest últim era alcalde fins que va assumir, després de la dimissió de Mazón, la presidència del Consell. Per a fer-ho ha comptat amb l'aquiescència dels socis del PP en la Corporació provincial, com ha deixat clar la vicepresidenta Natàlia Enguix, d'Ens Uneix, en al·legar que “cadascú ha de buscar-se la vida com considere”. ¡Només faltaria!

Amb una composició del Govern autonòmic que manté la majoria dels consellers que ja formaven part de l'anterior equip (Susana Camarero, Marciano Gómez, José Antonio Rovira, Miguel Barrachina, Vicente Martínez Mus, Juan Carlos Valderrama, Nuria Martínez i Marian Cano, enfront dels tres nous: María del Carmen Ortí, Elena Albalat i José Luis Díez), Pérez Llorca, a més, formava part de l'aparell polític del seu predecessor, com es va afanyar a assenyalar Francisco Camps quan va indicar: “Era el seu secretari general, ell el va posar”.

Encara que ell mateix i els seus propagandistes s'esforcen a presentar-lo com un personatge amb un tarannà diferent, allunyat de les mangarrufes del seu antecessor, això és una cosa que, sens dubte, no s'ha plasmat en absolut en la pràctica si es revisen els acords amb els seus socis de l'extrema dreta de Vox, la propensió a emular Mazón en atribuir a l'oposició pecats comesos en les seues pròpies files (com en l'intent de responsabilitzar el govern del Pacte del Botànic de l'escàndol de les VPO adjudicades a càrrecs i coneguts del PP) i l'executoria general en els tres mesos i mig que porta en el càrrec.

Vol dir que Mazón i Pérez Llorca són dues gotes d'aigua, com aquelles germanes de Tu a Boston i jo a Califòrnia, la comèdia de Disney que va dirigir David Swift el 1961, germanes sense saber-ho? Potser seria anar massa lluny, encara que és obvi que comparteixen una certa facilitat per aprofitar els avantatges del poder i una idiosincràsia molt incrustada en la gent del PP. Per ara, Pérez Llorca i Mazón protagonitzen una altra pel·lícula, que ben bé podria titular-se “tu a Manises (la plaça de Manises) i jo a Catarroja”, atès que la jutgessa de la dana espera l'expresident perquè declare com a testimoni, una vegada que el Tribunal Superior de Justícia l'ha exonerat de la negligent resposta a una emergència que es va cobrar 230 vides.

Exclosa la seua “responsabilitat de forma completa en la seua vessant omissiva, perquè no ostentava la posició de garant”, com ha assenyalat textualment, amb una certa sorna, la jutgessa que pretenia imputar-lo, Mazón haurà de comparèixer al jutjat per explicar, amb l'obligació legal de dir la veritat, el seu llarguíssim dinar i sobretaula amb Maribel Vilaplana i la seua arribada tardana al Cecopi, després de mesos de reiterades mentides oficials, i es veurà en el tràngol d'entregar els whatsapps d'aquella jornada tràgica o d'excusar-se, com ja va fer el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, en què els ha esborrat. Si val de precedent, la declaració de Maite Gómez, cap de premsa de l'expresident, en paraules de Lucas Marco, “va ser impressionant i la magistrada va apretar de valent la testimoni, com poques vegades es veu en una sala de vistes”. Per aquest costat, més que una comèdia, sembla una pel·lícula de suspens.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les notícies de l'actualitat política, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Mazón se trajo a sus amigos, Pérez Llorca a su pareja

El aprovechamiento del poder y la idiosincrasia del PP en un Consell continuista

Carlos Mazón se trajo al Palau de la Generalitat a su pandilla de amigos de Alicante. Juan Francisco Pérez Llorca se ha traído a su novia desde Finestrat, no al Palau, que habría sido muy gordo, sino al otro lado de la plaza de Manises, al edificio de enfrente, el de la Diputación Provincial de València. La institución provincial ha fichado en comisión de servicios a la pareja del presidente por el doble del salario que tenía como funcionaria en el ayuntamiento del que este último era alcalde hasta que asumió, tras la dimisión de Mazón, la jefatura del Consell. Para ello ha contado con la aquiescencia de los socios del PP en la Corporación provincial, como ha dejado claro la vicepresidenta Natàlia Enguix, de Ens Uneix, al alegar que “cada uno tiene que buscarse la vida como considere”. ¡Faltaría más!

Con una composición del Gobierno autonómico que mantiene a la mayoría de los consellers que ya formaban parte del anterior equipo (Susana Camarero, Marciano Gómez, José Antonio Rovira, Miguel Barrachina, Vicente Martínez Mus, Juan Carlos Valderrama, Nuria Martínez y Marian Cano, frente a los tres nuevos: María del Carmen Ortí, Elena Albalat y José Luis Díez), Pérez Llorca, además, formaba parte del aparato político de su predecesor, como se apresuró a señalar Francisco Camps cuando indicó: “Era su secretario general, él lo puso”.

Aunque él mismo y sus propagandistas se esfuerzan en presentarlo como un personaje con un talante distinto, alejado de las marrullerías de su antecesor, eso es algo que, desde luego, no se ha plasmado en absoluto en la práctica si se revisan los acuerdos con sus socios de la extrema derecha de Vox, la propensión a emular a Mazón al atribuir a la oposición pecados cometidos en sus propias filas (como al intentar responsabilizar al gobierno del Pacto del Botánico del escándalo de las VPO adjudicadas a cargos y conocidos del PP) y la ejecutoria general en los tres meses y medio que lleva en el cargo.

¿Quiere eso decir que Mazón y Pérez Llorca son dos gotas de agua, como aquellas gemelas de Tú a Boston y yo a California, la comedia de Disney que dirigió David Swift en 1961, hermanas sin saberlo? Tal vez sería ir demasiado lejos, aunque es obvio que comparten cierta facilidad para aprovechar las ventajas del poder y una idiosincrasia muy incrustada en la gente del PP. Por ahora, Pérez Llorca y Mazón protagonizan otra película, que bien podría titularse “tú a Manises (la plaza de Manises) y yo a Catarroja”, dado que la jueza de la dana espera al expresidente para que declare como testigo, una vez que el Tribunal Superior de Justicia lo ha exonerado de la negligente respuesta a una emergencia que se cobró 230 vidas.

Excluida su “responsabilidad de forma completa en su vertiente omisiva, al no ostentar la posición de garante”, como ha señalado textualmente, con cierta sorna, la jueza que pretendía imputarlo, Mazón tendrá que comparecer en el juzgado para explicar, con la obligación legal de contar la verdad, su larguísima comida y sobremesa con Maribel Vilaplana y su llegada tardía al Cecopi, tras meses de reiteradas mentiras oficiales, y se verá en el trance de entregar los whatsapps de aquella jornada trágica o de excusarse, como ya hizo su jefe de gabinete, José Manuel Cuenca, en que los ha borrado. Si sirve de precedente, la declaración de Maite Gómez, jefa de prensa del expresidente, en palabras de Lucas Marco, “fue impresionante y la magistrada apretó de lo lindo a la testigo, como pocas veces se ve en una sala de vistas”. Por este lado, más que una comedia, parece una película de suspense.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les notícies de l'actualitat política, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

La propia negligencia ante la dana salva a Mazón, según el TSJ

Los dos Carlos y el escándalo que investiga Anticorrupción por fraude en subvenciones

El aforamiento ha salvado de la imputación por el desastre de la dana a Carlos Mazón, el expresidente de la Generalitat que, tras haber dimitido, sigue atrincherado como diputado del PP en las Corts Valencianes. La propia negligencia de quien era jefe del Consell el 29 de octubre de 2024, al desatender la emergencia mientras permanecía al margen de la catástrofe en una larga sobremesa cuando la inundación arrasó varias comarcas y se llevó la vida de 230 personas, le habría librado de responsabilidades penales. Sostiene el tribunal, en la resolución que rechaza la iniciativa de la jueza de instrucción para que se le imputarara, que Mazón no declaró la situación de emergencia catastrófica, por la que habría asumido el mando, y que “sin prejuzgar otras posibles responsabilidades, es claro que el president de la Generalitat no incurrió en infracción de una norma legal en materia de emergencias al no atribuírsele deber específico alguno en este ámbito”.

En otras palabras, tal como ha explicado Sergi Pitarch en este diario, la decisión de Mazón de no asumir el mando de la emergencia le ha blindado frente a la Justicia y convierte al presidente de la Generalitat en una “figura políticamente responsable pero penalmente inimputable en la gestión cotidiana del Consell”. La responsable legal sería la entonces consellera, Salomé Pradas, imputada junto al secretario autonómico Emilio Argüeso, que ha evitado hasta ahora, aunque mantuvo un accidentado contacto telefónico con él, implicar claramente a Mazón en la demora para tomar decisiones durante aquella jornada trágica. Para las asociaciones de víctimas de la dana y la opinión pública en general, esta situación legal no puede resultar más absurda y frustrante. 

¿Le salvará también el aforamiento de una eventual implicación en el presunto fraude en subvenciones que llevó a la detención durante 10 horas de su amigo Carlos Baño, presidente de la Cámara de Comercio de Alicante y de la Federación de Comercio y Pymes de la Provincia de Alicante (Facpyme)? La pregunta viene a cuento, no solo porque los dos Carlos son muy amigos y lo han exteriorizado sin complejos, sino también porque el esquema que investiga la Fiscalía Anticorrupción no habría sido posible si Carlos Mazón, desde la presidencia de la Diputación de Alicante, no hubiera puesto en marcha en su día el sistema de subvenciones del que supuestamente se aprovechó Carlos Baño, sucesor del primero al frente de la Cámara de Comercio que lo considera casi “un hermano”, tal como ha confesado públicamente en varias ocasiones.

Entre 2022 y 2024, la Diputación de Alicante repartió 58 millones de euros a través de un denominado Bono Consumo entre los ayuntamientos para que inyectaran fondos en el comercio local. Pero las contrataciones de los ayuntamientos para ese bono se hacían con Nexo Retail Alicante SL, una sociedad instrumental creada por la patronal Facpyme en 2022 y administrada por Carlos Baño. Esa compañía instrumental de Facpyme facturó en 2022 un total de 676.896 euros y consiguió unos beneficios de 512.966 euros. Una rentabilidad de más del 75%. En 2023 y ya con el ejercicio completo, los ingresos de Nexo Retail Alicante bajaron hasta los 371.627 euros, aunque los beneficios fueron de 147.640 euros, según las cuentas depositadas en el Registro Mercantil. Estos dos ejercicios son los que escudriñó inicialmente la Agencia Valenciana Antifraude y han dado paso a la investigación penal por parte de la Fiscalía Anticorrupción.

Compromís, cuyo actual parlamentario autonómico Gerard Fullana, cuando era diputado provincial en Alicante, denunció el caso del Bono Consumo, ha pedido que la Sindicatura de Comptes audite a la Cámara de Comercio y junto al PSPV ha solicitado una comisión de investigación en la institución provincial ante la sospecha de que Baño tuvo “información privilegiada”. Mientras, el gran amigo de Mazón, que ha quedado en libertad con cargos por fraude en subvenciones y falsedad, lejos de dimitir, ha vuelto a retomar su actividad de presidente de la Cámara como si no hubiera ocurrido nada.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment, tant de l'evolució judicial de la investigació de la dana com del cas de suposada corrupció en la Cambra de Comerç i la Diputació d'Alacant, es publica, juntament amb altres informacions i articles, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

La mateixa negligència davant la dana salva Mazón, segons el TSJ

Els dos Carlos i l'escàndol que investiga Anticorrupció per frau en subvencions

L'aforament ha salvat de la imputació pel desastre de la dana a Carlos Mazón, l'expresident de la Generalitat que, després d'haver dimitit, segueix atrinxerat com a diputat del PP en les Corts Valencianes. La mateixa negligència de qui era cap del Consell el 29 d'octubre de 2024, en desatendre l'emergència mentre romania al marge de la catàstrofe en una llarga sobretaula quan la inundació va arrasar unes quantes comarques i es va emportar la vida de 230 persones, l'hauria lliurat de responsabilitats penals. Sustenta el tribunal, en la resolució que rebutja la iniciativa de la jutgessa d'instrucció perquè fos imputat, que Mazón no va declarar la situació d'emergència catastròfica, per la qual hauria assumit el comandament, i que “sense prejutjar altres possibles responsabilitats, és clar que el president de la Generalitat no va incórrer en infracció d'una norma legal en matèria d'emergències ja que no se li atribueix cap deure específic en aquest àmbit”.

En altres paraules, tal com ha explicat Sergi Pitarch en aquest diari, la decisió de Mazón de no assumir el comandament de l'emergència l'ha blindat davant la Justícia i converteix el president de la Generalitat en una “figura políticament responsable però penalment inimputable en la gestió quotidiana del Consell”. La responsable legal seria l'aleshores consellera, Salomé Pradas, imputada juntament amb el secretari autonòmic Emilio Argüeso, que ha evitat fins ara, tot i haver mantingut un accidentat contacte telefònic amb ell, implicar clarament Mazón en la demora per prendre decisions durant aquella jornada tràgica. Per a les associacions de víctimes de la dana i l'opinió pública en general, aquesta situació legal no pot resultar més absurda i frustrant. 

El salvarà també l'aforament d'una eventual implicació en el presumpte frau en subvencions que va portar a la detenció durant 10 hores del seu amic Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d'Alacant i de la Federació de Comerç i PIMES de la Província d'Alacant (Facpyme)? La pregunta ve al cas, no sols perquè els dos Carlos són molt amics i ho han exterioritzat sense complexos, sinó també perquè l'esquema que investiga la Fiscalia Anticorrupció no hauria estat possible si Carlos Mazón, des de la presidència de la Diputació d'Alacant, no hagués posat en marxa en el seu moment el sistema de subvencions del qual suposadament es va aprofitar Carlos Baño, successor del primer al capdavant de la Cambra de Comerç que el considera gairebé “un germà”, tal com ha confessat públicament en diverses ocasions.

Entre 2022 i 2024, la Diputació d'Alacant va repartir 58 milions d'euros a través d'un denominat Bo Consum entre els ajuntaments perquè s'injectassen fons en el comerç local. Però les contractacions dels ajuntaments per a aquest bo es feien amb Nexo Retail Alacant SL, una societat instrumental creada per la patronal Facpyme el 2022 i administrada per Carlos Baño. Aquesta companyia instrumental de Facpyme va facturar el 2022 un total de 676.896 euros i va aconseguir uns beneficis de 512.966 euros. Una rendibilitat de més del 75%. El 2023 i ja amb l'exercici complet, els ingressos de Nexo Retail Alacant van baixar fins als 371.627 euros, encara que els beneficis van ser de 147.640 euros, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil. Aquests dos exercicis són els que va escrutar inicialment l'Agència Valenciana Antifrau i han donat pas a la investigació penal per part de la Fiscalia Anticorrupció.

Compromís, l'actual parlamentari autonòmic del qual Gerard Fullana, quan era diputat provincial a Alacant, va denunciar el cas del Bo Consum, ha demanat que la Sindicatura de Comptes audite la Cambra de Comerç i juntament amb el PSPV ha sol·licitat una comissió d'investigació en la institució provincial davant la sospita que Baño va tindre “informació privilegiada”. Mentrestant, el gran amic de Mazón, que ha quedat en llibertat amb càrrecs per frau en subvencions i falsedat, lluny de dimitir, ha tornat a reprendre la seua activitat de president de la Cambra com si no hagués passat res.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment, tant de l'evolució judicial de la investigació de la dana com del cas de suposada corrupció en la Cambra de Comerç i la Diputació d'Alacant, es publica, juntament amb altres informacions i articles, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

“Sobre una base de realitat, una novel·la que es llegisca bé i que ens faça reflexionar”. Així va definir Jota Martínez Galiana, en la presentació del llibre, dijous día 12, els propòsits de la seua primera novel·la en valencià, titulada Malpaís, que ha publicat l'editorial Companyia Austrohongaresa de Vapors.

En Malpaís hi ha com a protagonista una periodista jove en un context concret, que és el de les primeries del segle XXl, els anys d'hegemonia absoluta del PP al País Valencià, un territori arrasat per la corrupció política, on es desenvolupa una trama amb què Martínez Galiana (Tavernes de la Valldigna, 1972) pretén “una reflexió, a través de la ficció, sobre la violència” i sobre les qüestions morals i humanes que ens planteja la violència “a tots nosaltres”.

Amb uns personatges “molt ben descrits”, com va destacar la periodista Loreto Ochando en la presentació, en els quals és fàcil identificar figures reals de la vida política, social i periodística d'una època, així com esdeveniments coneguts del període com l'accident del metro de València o el tancament de la radiotelevisió valenciana, el llibre aborda, no sols el fenòmen de la violència en l'àmbit polític, amb les accions brutals d'un fictici i misteriós grup anomenat Nèmesi, sinó també la violència de gènere, de la qual és víctima la protagonista, que Ochando va assenyalar especialment que està molt encertadament tractada en el llibre.

Jota Martínez Galiana va treballar en les delegacions d'El País i la Ser a Alacant, on també va ser cap de la secció de Cultura d'El Periódico de Alicante, treballa actualment com a traductor audiovisual i ha publicat la novel·la Ya no somos modernos (2014) i obres de temàtica musical com Surfin' Bichos: sermones en el desierto (2002).

L'opció de fer ús del valencià en aquesta novel·la, segons comenta l'autor, ha vingut donada d'una manera quasi natural, vista l'ambientació i les circumstàncies de no ficció en què està inspirada. “Han passat coses molt bèsties”, comenta Martínez Galiana sobre la corrupció política que ha viscut la societat valenciana. uns episodis sobre els quals ha construït allò que aspira a que siga “una novel·la entretinguda, molt aferrada a la realitat”.

Maniobres i denúncies sobre l'hospital del Vinalopó

El conseller, el seu germà, la cunyada i les relacions amb Ribera Salut

La trajectòria de l'actual conseller de Sanitat, Marciano Gómez, està vinculada a la privatització d'hospitals i àrees de salut des que a finals del segle passat el govern autonòmic presidit per Eduardo Zaplana desplegués el denominat “model Alzira”, una forma de deixar la gestió sanitària a mans d'empreses privades que el PP escamparia a altres territoris, entre els quals destaca la Comunitat de Madrid. Si aleshores Gómez va ser secretari autonòmic, l'any 2023 el va recuperar Carlos Mazón com a titular de la cartera en un Consell que va sorprendre inicialment per completar el procés de reversió a la gestió pública dels hospitals privatitzats (la Ribera, Torrevella, Dénia i Manises) que havia començat el Govern del Pacte del Botànic, amb una cridanera excepció: l'hospital d'Elx-Vinalopó i la seua àrea de salut.

Després d'anys de crítiques a l'esquerra per revertir les privatitzacions i de defensa aferrissada del “model Alzira”, el PP va tornar al poder i va completar les reversions, en un reconeixement implícit del fracàs del model, llevat del Vinalopó. Una excepció que Gómez no va explicar amb claredat, atès que no ha fet públics els informes en què es va basar la seua decisió de prorrogar cinc anys la concessió a Ribera Salut del segon hospital d'Elx, al contrari que en la resta de departaments.

La cridanera excepció, tan estranya com sospitosa, ha adquirit uns contorns viscosos quan s'han conegut les vinculacions familiars al voltant de Ribera Salut i els interessos que emergeixen darrere d'aquestes vinculacions. Resulta que la directora financera de Ribera Salut que negocia els pagaments amb la Generalitat és cunyada del conseller de Sanitat. Sònia Hernández, que ocupa aquest càrrec des del 2021, està casada amb David Gómez Gómez, germà del conseller i al seu torn gerent de la Clínica Benidorm, un centre hospitalari privat que dóna la casualitat que Ribera Salut ha comprat per 120 milions d'euros. 

Que Ribera Salut s'estalviés retornar 34 milions a la Generalitat després de recalcular-se el cost per pacient amb el govern de Mazón va contribuir a augmentar les sospites de l'oposició sobre el tracte donat pel Consell del PP a l'empresa, però les relacions familiars subjacents a la compra de la Clínica Benidorm, un hospital privat orientat als turistes i la població estrangera resident a la comarca de la Marina, van portar la líder dels socialistes valencians, la ministra Diana Morant, a vincular el conseller de Sanitat amb “un cercle de negoci”. “La salut de les persones no pot ser un negoci”, va declarar Morant, amb l'escàndol dels àudios gravats al CEO de Ribera Salut, Pablo Gallart, en què demanava a directius de l'hospital madrileny de Torrejón que allarguassen les llistes d'espera per obtenir més ingressos, surant en l'ambient. 

Després s'ha sabut que un correu de la cap d'auditoria de Ribera Salut revelava que a l'hospital del Vinalopó s'hi havien reutilitzat fins a deu vegades catèters d'un sol ús, una esterilització que no està permesa. La reacció de la conselleria que dirigeix Marciano Gómez va ser enviar el mateix dia que elDiario.es va preguntar pel tema una inspecció per certificar que no s'estava duent a terme aquesta pràctica en el centre hospitalari, però el mateix conseller ha ocultat a les Corts Valencianes si es van realitzar amb anterioritat inspeccions a Ribera Salut que poguessen haver detectat aquesta reutilització. 

Hauria de ser evident que Gómez no s'ha de permetre resultar opac o confús en la seua rendició de comptes sobre un esquema amb implicacions familiars tan insidioses. És més, hi ha una incompatibilitat manifesta en les maniobres al voltant de l'hospital del Vinalopó i la relació de la conselleria amb Ribera Salut. Per això el PSPV-PSOE ha optat per denunciar davant el fiscal el conseller i la seua cunyada, directora gerent de Ribera Salut, per set suposats delictes. Segons els socialistes, hi ha hagut un presumpte tracte de favor cap a l'empresa per l'aprovació de la pròrroga de cinc anys per a la gestió de l'hospital del Vinalopó i d'unes liquidacions en condicions econòmiques avantatjoses que van possibilitar al seu torn la compra de Clínica Benidorm, el gerent de la qual és germà del conseller. Ja es veurà el recorregut judicial que puga tindre l'existència d'una melé familiar tan endogàmica al voltant de la sanitat valenciana. Ara mateix sembla un assumpte bastant tèrbol.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la gestió privatitzada de la sanitat per part del govern autonòmic del PP, juntament amb altres notícies polítiques, reportatges, col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Maniobras y denuncias sobre el hospital del Vinalopó

El conseller, su hermano, la cuñada y las relaciones con Ribera Salud

La trayectoria del actual conseller de Sanidad, Marciano Gómez, está vinculada a la privatización de hospitales y áreas de salud desde que a finales del siglo pasado el gobierno autonómico presidido por Eduardo Zaplana desplegó el denominado “modelo Alzira”, una forma de entregar la gestión sanitaria a empresas privadas que el PP extendería a otros territorios, entre los que destaca la Comunidad de Madrid. Si entonces Gómez fue secretario autonómico, en 2023 lo recuperó Carlos Mazón como titular de la cartera en un Consell que sorprendió inicialmente por completar el proceso de reversión a la gestión pública de los hospitales privatizados (la Ribera, Torrevieja, Dénia y Manises) que había comenzado el Gobierno del Pacto del Botánico, con una llamativa excepción: el hospital de Elche-Vinalopó y su área de salud.

Tras años de críticas a la izquierda por revertir las privatizaciones y de férrea defensa del “modelo Alzira”, el PP volvió al poder y completó las reversiones, en un reconocimiento implícito del fracaso del modelo, salvo en el Vinalopó. Una excepción que Gómez no explicó con claridad, dado que no ha hecho públicos los informes en los que se basó su decisión de prorrogar cinco años la concesión a Ribera Salud del segundo hospital de Elche, al contrario que en el resto de departamentos.

La llamativa excepción, tan extraña como sospechosa, ha adquirido unos contornos viscosos cuando se han conocido las vinculaciones familiares alrededor de Ribera Salud y los intereses que emergen tras esas vinculaciones. Resulta que la directora financiera de Ribera Salud que negocia los pagos con la Generalitat es cuñada del conseller de Sanidad. Sonia Hernández, que ocupa ese puesto desde 2021, está casada con David Gómez Gómez, hermano del conselller y a su vez gerente de la Clínica Benidorm, un centro hospitalario privado que da la casualidad de que Ribera Salud ha comprado por 120 millones de euros. 

Que Ribera Salud se ahorrara devolver 34 millones a la Generalitat tras recalcularse el coste por paciente con el gobierno de Mazón contribuyó a aumentar las suspicacias de la oposición sobre el trato dado por el Consell del PP a la empresa, pero las relaciones familiares subyacentes a la compra de la Clínica Benidorm, un hospital privado orientado a los turistas y la población extranjera residente en la comarca de La Marina, llevaron a la líder de los socialistas valencianos, la ministra Diana Morant, a vincular al conseller de Sanidad con “un círculo de negocio”. “La salud de las personas no puede ser un negocio”, declaró Morant, con el escándalo de los audios grabados al CEO de Ribera Salud, Pablo Gallart, en los que pedía a directivos del hospital madrileño de Torrejón que alargaran las listas de espera para obtener más ingresos, flotando en el ambiente. 

Después se ha sabido que un correo de la jefa de auditoría de Ribera Salud revelaba que en el hospital del Vinalopó se habían reutilizado hasta diez veces catéteres de un solo uso, una esterilización que no está permitida. La reacción de la conselleria que dirige Marciano Gómez fue enviar el mismo día que elDiario.es preguntó por el tema una inspección para certificar que no se estaba llevando a cabo esa práctica en el centro hospitalario, pero el propio conseller ha ocultado a las Corts Valencianes si se realizaron con anterioridad inspecciones a Ribera Salud que pudieran haber detectado esa reutilización. 

Debería ser evidente que Gómez no ha de permitirse resultar opaco o confuso en su rendición de cuentas en un esquema con implicaciones familiares tan insidiosas. Es más, hay una incompatibilidad manifiesta en las maniobras en torno al hospital del Vinalopó y la relación de la conselleria con Ribera Salud. Por eso el PSPV-PSOE ha optado por denunciar ante el fiscal al conseller y a su cuñada, directora gerente de Ribera Salud, por siete supuestos delitos. Según los socialistas, ha habido un presunto trato de favor hacia la empresa por la aprobación de la prórroga de cinco años para la gestión del hospital del Vinalopó y de unas liquidaciones en condiciones económicas ventajosas que posibilitaron a su vez la compra de Clínica Benidorm, cuyo gerente es hermano del conseller. Ya se verá el recorrido judicial que pueda tener la existencia de una melé familiar tan endogámica en torno a la sanidad valenciana. Ahora mismo parece un asunto bastante turbio.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la gestió privatitzada de la sanitat per part del govern autonòmic del PP, juntament amb altres notícies polítiques, reportatges, col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

Denegació del padró i deteriorament dels serveis socials

L'Ajuntament de València ignora el fet que cada vegada hi ha més gent sense llar als carrers

És un fenomen perceptible. Cada vegada hi ha més gent a València que dorm al carrer. La pobresa extrema resulta més visible. I les xifres confirmen aquesta tendència, encara que l'Ajuntament es negue a donar-les per bones. Així, el 2023 l'últim cens de persones sense llar va comptabilitzar 837 individus, mentre que el 2025 les dades procedents d'una resposta a una petició d'informació de Compromís mostren que 1.142 persones viuen directament al carrer i 2.285 persones demanen empadronar-se sense tindre domicili fix. En total, 3.427 persones estan en una situació d'exclusió residencial extrema.

El 2025, l'equip de l'alcaldessa, María José Català, va decidir no realitzar el cens de gent que dorm al carrer amb l'argument que el Govern no aportava fons per fer-ho. Cosa que ha criticat la regidora de Compromís Lucía Beamud, que ha indicat que en l'etapa de Joan Ribó com a alcalde, el 2019, es va fer amb recursos propis. Com ha explicat Laura Martínez, els problemes amb l'empadronament especial a València agreugen la vulnerabilitat de migrants i persones sense llar. Uns problemes que consisteixen en el fet que hi ha més de 4.000 sol·licituds en cua i a penes se'n van concedir 125 l'any passat. L'empadronament especial és el que permet que les persones sense llar puguen accedir a serveis bàsics com fa la resta de ciutadans. Estem parlant de sanitat, educació, habitatge públic o dependència.

Un dels efectes del bloqueig de l'empadronament especial és l'augment de la vulnerabilitat de moltes persones migrants que han de recórrer a aquesta modalitat perquè estan vivint al carrer o no tenen un domicili fix i viuen en habitacions o en pisos sense contracte de lloguer. Ho denuncien entitats com València Acull, que juntament amb desenes d'ONG com CEAR, CIE No, Moviment per la Pau, Regularització Ja o Rumiñahui porta anys reclamant mesures efectives. Precisament, el Síndic de Greuges va obrir una queixa d'ofici a l'Ajuntament de València per denegar el padró a persones vulnerables. En les seves conclusions indica que l'Ajuntament “haurà de tenir present que, encara que la limitació de mitjans pot condicionar l'adopció d'algunes mesures de millora, no pot servir de justificació per a l'incompliment de les normes en allò que fa referència als terminis de tramitació, l'aplicació del silenci administratiu i, en definitiva, perquè la seua demora es torne en contra dels drets de les persones, ja que el seu accés a serveis bàsics depèn de l'alta en el padró d'habitants”.

A l'equip de govern local, del PP i Vox, no li agraden els pobres de solemnitat, la gent en situació extrema de vulnerabilitat. Els van expulsar de sota els ponts al Jardí del Túria i van sorgir assentaments informals en altres punts de la ciutat. Fins a 37 d'aquests assentaments té detectats el municipi, amb alguns, com el poblat de barraques ubicat en els terrenys de l'antic circuit de Fórmula 1, que han experimentat un creixement evident. La crisi de l'habitatge propicia un augment de les persones sense llar, les barraques i la presència de menors en assentaments

D'altra banda, l'embús del padró crea el caldo de cultiu per a l'aparició d'irregularitats. La Policia Nacional va desarticular aquest mes de febrer un grup que venia contractes de lloguer falsos a migrants i una denúncia interna a l'Hospital Clínic va revelar que persones migrants sense llar apareixien empadronades en un edifici per a estudiants i haurien pagat perquè se'ls permeteren inscriure's en el padró per aconseguir cobertura sanitària i altres tràmits. Van ser detectades perquè presentaven “ferides i condicions higièniques” que van fer dubtar els facultatius de les seues condicions reals d'habitatge. Fins i tot el pis d'un diputat del PP va ser utilitzat per a empadronaments irregulars, en un succés que l'Ajuntament ha portat a la fiscalia.

Si a aquest panorama s'hi afegeix que els serveis socials de València “estan al límit” per deficiències que sindicats com Comissions Obreres denuncien com a problemes estructurals i de manca de personal, és difícil pensar que el drama de la gent sense llar vaja a trobar una resposta digna d'una ciutat civilitzada. Una ciutat en la qual, encara que només siga per honrar la patrona, no hi haja persones desemparades i no resulte possible que als seus carrers malvisquen éssers humans que, com els apàtrides que va identificar Hannah Arendt, manquen fins i tot del dret a tindre drets.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la situació de les persones sense llar i la cobertura social a què poden accedir, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

Denegación del padrón y deterioro de los servicios sociales

El Ayuntamiento de València desatiende el hecho de que cada vez hay más gente sin hogar en las calles

Es un fenómeno perceptible. Cada vez hay más gente en València que duerme en la calle. La pobreza extrema resulta más visible. Y las cifras confirman esa tendencia, aunque el Ayuntamiento se niegue a darlas por buenas. Así, en 2023 el último censo de personas sin hogar contabilizó a 837 individuos, mientras que en 2025 los datos procedentes de una respuesta a una petición de información de Compromís muestran que 1.142 personas viven directamente en la calle y 2.285 personas piden empadronarse sin tener domicilio fijo. En total, 3.427 personas están en una situación de exclusión residencial extrema. 

En 2025, el equipo de la alcaldesa, María José Català, decidió no realizar el censo de gente que duerme en la calle con el argumento de que el Gobierno no aportaba fondos para hacerlo. Algo que ha criticado la concejal de Compromís Lucía Beamud, que ha indicado que en la etapa de Joan Ribó como alcalde, en 2019, se hizo con recursos propios. Como ha explicado Laura Martínez, los problemas con el empadronamiento especial en València acrecientan la vulnerabilidad de migrantes y personas sin hogar. Unos problemas que consisten en que hay más de 4.000 solicitudes en cola y apenas se concedieron 125 el año pasado. El empadronamiento especial es el que permite que las personas sin hogar puedan acceder a servicios básicos como lo hace el resto de ciudadanos. Estamos hablando de sanidad, educación, vivienda pública o dependencia.

Uno de los efectos del bloqueo del empadronamiento especial es el aumento de la vulnerabilidad de muchas personas migrantes que tienen que recurrir a esta modalidad porque están viviendo en la calle o no tienen un domicilio fijo y viven en habitaciones o en pisos sin contrato de alquiler. Lo denuncian entidades como Valencia Acull, que junto a decenas de ONG como CEAR, CIE No, Movimiento por la Paz, Regularización Ya o Rumiñahui lleva años reclamando medidas efectivas. Precisamente, el Síndic de Greuges abrió una queja de oficio al Ayuntamiento de València por denegar el padrón a personas vulnerables. En sus conclusiones indica que el Ayuntamiento “deberá tener presente que, aunque la limitación de medios puede condicionar la adopción de algunas medidas de mejora, no puede servir de justificación para el incumplimiento de las normas en cuanto a los plazos de tramitación, la aplicación del silencio administrativo y, en definitiva, para que su demora se torne en contra de los derechos de las personas, pues su acceso a servicios básicos depende de su alta en el padrón de habitantes”.

Al equipo de gobierno local, del PP y Vox, no le gustan los pobres de solemnidad, la gente en situación extrema de vulnerabilidad. Los expulsaron de debajo de los puentes en el Jardín del Turia y surgieron asentamientos informales en otros puntos de la ciudad. Hasta 37 de estos asentamientos tiene detectados el municipio, con algunos, como el poblado chabolista ubicado en los terrenos del antiguo circuito de Fórmula 1, que han experimentado un crecimiento evidente. La crisis de la vivienda propicia un aumento de las personas sin hogar, las chabolas y la presencia de menores en asentamientos

Por otra parte, el atasco del padrón crea el caldo de cultivo para la aparición de irregularidades. La Policía Nacional desarticuló este mes de febrero un grupo que vendía contratos de alquiler falsos a migrantes y una denuncia interna en el Hospital Clínico reveló que personas migrantes sin hogar aparecían empadronadas en un edificio para estudiantes y habrían pagado por que se les permitiera inscribirse en el padrón para conseguir cobertura sanitaria y otros trámites. Fueron detectados porque presentaban “heridas y condiciones higiénicas” que hicieron dudar a los facultativos de sus condiciones reales de vivienda. Hasta el piso de un diputado del PP fue utilizado para empadronamientos irregulares, en un suceso que el Ayuntamiento ha llevado a la fiscalía.

Si a este panorama se añade que los servicios sociales de València “están al límite” por deficiencias que sindicatos como Comisiones Obreras denuncian como problemas estructurales y de falta de personal, es difícil pensar que el drama de la gente sin hogar vaya a encontrar una respuesta digna de una ciudad civilizada. Una ciudad en la que, aunque solo sea por honrar a la patrona, no haya personas desamparadas y no resulte posible que en sus calles malvivan seres humanos que, como los apátridas que identificó Hannah Arendt, carezcan hasta del derecho a tener derechos.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la situació de les persones sense llar i la cobertura social a què poden accedir, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

La jueza pide al TSJ la imputación del exjefe del Consell en la dana

El expresidente, más cerca de rendir cuentas por “la sobremesa interminable” del día de la catástrofe

No deja de tener su impacto, aunque fuera esperado, el movimiento de la jueza que instruye el caso de la dana al elevar una exposición de motivos al Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) para imputar al expresidente de la Generalitat Carlos Mazón, dados los “indicios de absoluta negligencia” documentados durante su investigación.

Mazón habría cometido, según la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, un presunto delito de homicidio imprudente, castigado con la pena de uno a cuatro años de prisión, al permanecer aquel 29 de octubre de 2024 en “una sobremesa interminable”, ajeno a las decisiones para la protección civil ante emergencias que corresponde a la Administración autonómica que él presidía, mientras una devastadora inundación causaba 230 víctimas mortales en varias comarcas valencianas.

Vale la pena leer el documento de la exposición motivada que la jueza ha enviado al TSJCV como trámite inicial orientado a la imputación de Mazón en la causa sobre la tragedia, por la argumentación que justifica su desprotección del aforamiento que le proporciona mantener la condición de diputado en las Corts Valencianes. 

Una condición que el mismo día que saltó la noticia de la decisión de la jueza de Catarroja la presidenta de la Asociación de Víctimas Mortales Dana 29 de Octubre, Rosa Álvarez, recriminó a los diputados del PP en la comisión de la Cámara autonómica donde compareció, por fin, casi 500 días después de la catástrofe. “No es que sea un mal político, sino que es mala persona y desalmada y ustedes del PP son cómplices por mantenerlo. Exíjanle el acta y si no la entrega expúlsenle del partido; de lo contrario serán cómplices para nuestra asociación”, les dijo mientras en el exterior de las Corts grupos de manifestantes gritaban “l'expresident a Picassent” o “Mazón a presó, Consell dimissió”.

Desde luego, el PP valenciano y el Consell que ahora preside Juan Francisco Pérez Llorca se ven irremediablemente afectados por la situación de Mazón, que se ha atrincherado en su escaño para evitar ser imputado por la jueza junto a la exconsellera Salomé Pradas y el exsecretario autonómico Emilio Argüeso. Aunque el presidente de la Generalitat mantiene públicamente, de forma poco verosímil, que Mazón y el PP ya han asumido “responsabilidades políticas”, el desgaste no va a cesar y ante la más que probable imputación del exjefe del Consell se abre un escenario de dimisión voluntaria del afectado o su expulsión del Grupo Popular.

Lo más cerca que ha estado Mazón de decir la verdad desde que se supo que pasó la tarde de la dana de sobremesa con la periodista Maribel Vilaplana fue el 11 de noviembre pasado, cuando asumió en la comisión de las Corts Valencianes: “Sabiendo lo que sabemos ahora, la comida no se hubiera producido”. Todo lo demás ha sido una sarta de mentiras e intentos tramposos de justificación. 

Tras la decisión de la jueza, la oposición ha vuelto a instar al PP a exigir el acta a Mazón y dejar de proteger al anterior jefe del Consell. No han pasado desapercibidas en el documento de la jueza las referencias a tres miembros del Gobierno autonómico que preside Pérez Llorca: la vicepresidenta Susana Camarero, el conseller de Medio Ambiente, Vicente Martínez Mus, y el actual conseller de Hacienda, antes de Educación, José Antonio Rovira. La desconexión de Camarero de la emergencia, pese a su responsabilidad sobre los usuarios de servicios sociales (murieron ancianos que vivían en residencias o que recibían teleasistencia); la falta de control de los barrancos (realmente inexplicable) por lo que atañe a Martínez Mus y el hecho de “especial relevancia” de que no se suspendieran las clases en los centros educativos por parte del departamento que dirigía Rovira, pese a que la Universitat de València sí que lo hizo (se ahogó una familia cuando volvía de recoger del colegio a un alumno de primaria y el director del instituto de Cheste murió tras haber conseguido evacuar todo el complejo), son algo más que manchas en una jornada en la que se produjo una “flagrante falta de coordinación y cooperación entre las distintas conselleries”.

Queda sin duda mucha tela que cortar en este caso, tanto judicial como políticamente, pero la instrucción de la jueza, además de perseguir a quien fue su presidente, apunta al fallo “flagrante” del Consell como conjunto. Un estigma del que no pueden zafarse fácilmente ni el PP ni Pérez Llorca, responsables de una alineación continuista en la que se repiten demasiadas piezas.

La versió en valencià d'elDiario.es

L'evolució de la causa judicial per la catàstrofe de la dana té un seguiment exhaustiu, juntament amb altres notícies, reportatges i col·laboracions d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

La jutgessa demana al TSJ la imputació de l'excap del Consell en la dana

L'expresident, més a prop de retre comptes per “la sobretaula interminable” del dia de la catàstrofe

No deixa de tenir el seu impacte, encara que fos esperat, el moviment de la jutgessa que instrueix el cas de la dana en elevar una exposició de motius al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) per a imputar l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, donats els “indicis d'absoluta negligència” documentats durant la seua investigació.

Mazón hauria comès, segons la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, un presumpte delicte d'homicidi imprudent, castigat amb la pena d'un a quatre anys de presó, en romandre aquell 29 d'octubre de 2024 en “una sobretaula interminable”, aliè a les decisions per a la protecció civil davant emergències que correspon a l'Administració autonòmica que ell presidia, mentre una devastadora inundació causava 230 víctimes mortals en unes quantes comarques valencianes.

Val la pena llegir el document de l'exposició motivada que la jutgessa ha enviat al TSJCV com a tràmit inicial orientat a la imputació de Mazón en la causa sobre la tragèdia, per l'argumentació que justifica la seua desprotecció de l'aforament que li proporciona mantenir la condició de diputat a les Corts Valencianes.

Una condició que el mateix dia que va saltar la notícia de la decisió de la jutgessa de Catarroja la presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals Dana 29 d'Octubre, Rosa Álvarez, va recriminar als diputats del PP en la comissió de la Cambra autonòmica on va comparèixer, per fi, gairebé 500 dies després de la catàstrofe. “No és que siga un mal polític, sinó que és mala persona i desalmada i vostès del PP són còmplices per mantenir-lo. Exigiu-li l'acta i si no l'entrega expulseu-lo del partit; en cas contrari sereu còmplices per a la nostra associació”, els va dir mentre a l'exterior de les Corts grups de manifestants cridaven “l'expresident a Picassent” o “Mazón a presó, Consell dimissió”.

Sens dubte, el PP valencià i el Consell que ara presideix Juan Francisco Pérez Llorca es veuen irremediablement afectats per la situació de Mazón, que s'ha atrinxerat al seu escó per evitar ser imputat per la jutgessa al costat de l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso. Encara que el president de la Generalitat manté públicament, de manera poc versemblant, que Mazón i el PP ja han assumit “responsabilitats polítiques”, el desgast no cessarà i davant la més que probable imputació de l'excap del Consell s'obri un escenari de dimissió voluntària de l'afectat o la seua expulsió del Grup Popular.

El més prop que ha estat Mazón de dir la veritat des que es va saber que va passar la vesprada de la dana de sobretaula amb la periodista Maribel Vilaplana va ser l'11 de novembre passat, quan va assumir en la comissió de les Corts Valencianes: “Sabent el que sabem ara, el dinar no s'hauria produït”. Tota la resta ha estat una col·lecció de mentides i intents tramposos de justificació.

Després de la decisió de la jutgessa, l'oposició ha tornat a instar el PP a exigir l'acta a Mazón i deixar de protegir l'anterior cap del Consell. No han passat desapercebudes en el document de la jutgessa les referències a tres membres del Govern autonòmic que presideix Pérez Llorca: la vicepresidenta Susana Camarero, el conseller de Medi Ambient, Vicente Martínez Mus, i l'actual conseller d'Hisenda, abans d'Educació, José Antonio Rovira. La desconnexió de Camarero de l'emergència, malgrat la seua responsabilitat sobre els usuaris de serveis socials (van morir ancians que vivien en residències o que rebien teleassistència); la manca de control dels barrancs (realment inexplicable) pel que fa a Martínez Mus i el fet “d'especial rellevància” que no se suspengueren les classes als centres educatius per part del departament que dirigia Rovira, tot i que la Universitat de València sí que ho va fer (es va ofegar una família quan tornava a recollir del col·legi un alumne de primària i el director de l'institut de Xest va morir després d'haver aconseguit evacuar tot el complex), són alguna cosa més que taques en una jornada en què es va produir una “flagrant falta de coordinació i cooperació entre les distintes conselleries”.

Queda sens dubte molta tela que tallar en aquest cas, tant judicialment com políticament, però la instrucció de la jutgessa, a més de perseguir qui va ser el seu president, apunta a la fallada “flagrant” del Consell com a conjunt. Un estigma del qual no poden desfer-se fàcilment ni el PP ni Pérez Llorca, responsables d'una alineació continuista en què es repeteixen massa peces.

La versió en valencià d'elDiario.es

L'evolució de la causa judicial per la catàstrofe de la dana té un seguiment exhaustiu, juntament amb altres notícies, reportatges i col·laboracions d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

El escándalo de las VPO estalla en el corazón de la clase dirigente

Los datos dibujan un marcado perfil de derecha turística e inmobiliaria en el poder valenciano

Los datos aportan luz, ayudan a hacer visible la realidad. Podíamos intuir en manos de quién está el poder valenciano, pero no hay nada como corroborar con documentos objetivos lo que da a entender el comportamiento político de los dirigentes. La información extraída por este diario de las declaraciones de patrimonio que los altos cargos hacen en el portal de transparencia Gva Oberta y del Registro Mercantil dibuja un perfil de intereses inmobiliarios y en el sector turístico todavía más marcado del que se podía sospechar entre nuestros gobernantes.

Así, una treintena de altos cargos, entre los que se incluyen los miembros del Consell, tienen entre tres y ocho viviendas en propiedad. Más que un gobierno autonómico, parece el organigrama de una inmobiliaria. El presidente de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, posee ocho pisos a través de una empresa familiar, tiene 126 participaciones en Alt de Pérez SL, con 833.000 euros en bienes, y 15 participaciones en Rancallosa I, SL, con 4,3 millones en activos.

La radiografía de las empresas en las que declaran participaciones los altos cargos de la Generalitat Valenciana revela una aguda concentración de intereses en el sector inmobiliario y en el negocio turístico. Entre Pérez Llorca y otros 16 altos cargos declaran participaciones en empresas con activos por valor de 40 millones de euros. 

No hace falta ser muy listo para entender por qué hace tanto énfasis el PP valenciano en la reducción de impuestos sobre el patrimonio, se opone tan radicalmente a la tasa turística o desmonta en cuanto puede la protección del litoral y las garantías urbanísticas. En este contexto, el escándalo de las viviendas de protección pública que se han repartido en Alicante cargos del PP, familiares, amigos y conocidos adquiere un carácter más incriminatorio. Dice ahora Pérez Llorca que reforzará los controles en el reparto de VPO. Unos controles que había establecido el gobierno del Pacto del Botánico y que la derecha, con Carlos Mazón en la presidencia del Consell, suprimió en 2024. Reconoce ahora que hay que mejorar la gestión de las VPO y la oposición pide la dimisión de la vicepresidenta Susana Camarero y del alcalde de Alicante, Luis Barcala.

Convertido el acceso a la vivienda en un problema social de primera importancia, la Administración autonómica está orientada por la idiosincrasia menos adecuada para desplegar una política que fomente la asequilibilidad. La inveterada facilidad del PP, demostrada en demasiadas ocasiones, para derivar hacia la corrupción institucional ha hecho estallar el asunto en el caso de Alicante con consecuencias que todavía están perfilándose. Que dos de los agraciados con viviendas en el complejo residencial de la playa de Sant Joan hayan renunciado a las viviendas que les habían concedido hace, si cabe, más grotesca la situación.

La fiscalía ve indicios de prevaricación y fraude en la red de cargos del PP beneficiada por las VPO de Alicante. Habrá que seguir el recorrido judicial que ya ha comenzado la titular del Juzgado de Instrucción número 5 de Alicante de un escándalo cuyas repercusiones extienden una sombra de sospecha sobre la política de vivienda del PP, comenzando por la conselleria del área que dirige Susana Camarero y alcanzando a todo tipo de medidas en este ámbito, como la permuta de suelo del Ayuntamiento que preside María José Català en València a una constructora para construir 400 viviendas de las que entregará 86 al parque público municipal, una operación que el PSPV ha llevado a la Agencia Valenciana Antifraude.

Precisamente como consecuencia de una denuncia de los socialistas, un juzgado contencioso administrativo investiga las permutas de vivienda pública del Ayuntamiento de València, que la oposición a la alcaldesa considera “pelotazos” porque no se justifica el interés general de esas operaciones. La colusión de los intereses de la clase dirigente con el sector inmobiliario planea sobre la política valenciana con más intensidad que nunca.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment de l'escàndol de les VPO d'Alacant i de les polítiques d'habitatge de la dreta valenciana es pot fer en la versió en valencià d'elDiario.es, on es publiquen altres informacions polítiques i socials, així com articles d'opinió. La pots llegir ací.

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.

L'escàndol de les VPO esclata en el cor de la classe dirigent

Les dades dibuixen un marcat perfil de dreta turística i immobiliària en el poder valencià

Les dades aporten llum, ajuden a fer visible la realitat. Podíem intuir en mans de qui està el poder valencià, però no hi ha res com corroborar amb documents objectius allò que dóna a entendre el comportament polític dels dirigents. La informació extreta per aquest diari de les declaracions de patrimoni que els alts càrrecs fan al portal de transparència Gva Oberta i del Registre Mercantil dibuixa un perfil d'interessos immobiliaris i en el sector turístic encara més marcat del que es podia sospitar entre els nostres governants.

Així, una trentena d'alts càrrecs, entre els quals s'inclouen els membres del Consell, tenen entre tres i vuit habitatges en propietat. Més que un govern autonòmic, sembla l'organigrama d'una immobiliària. El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, posseeix vuit pisos a través d'una empresa familiar, té 126 participacions en Alt de Pérez SL, amb 833.000 euros en béns, i 15 participacions en Rancallosa I, SL, amb 4,3 milions en actius.

La radiografia de les empreses en què declaren participacions els alts càrrecs de la Generalitat Valenciana revela una aguda concentració d'interessos en el sector immobiliari i en el negoci turístic. Entre Pérez Llorca i altres 16 alts càrrecs declaren participacions en empreses amb actius per valor de 40 milions d'euros. 

No cal ser molt llest per entendre per què fa tant d' èmfasi el PP valencià en la reducció d'impostos sobre el patrimoni, s'oposa tan radicalment a la taxa turística o desmunta quan pot la protecció del litoral i les garanties urbanístiques. En aquest context, l'escàndol dels habitatges de protecció pública que s'han repartit a Alacant càrrecs del PP, familiars, amics i coneguts adquireix un caràcter més incriminatori. Diu ara Pérez Llorca que reforçarà els controls en el repartiment de VPO. Uns controls que havia establert el govern del Pacte del Botànic i que la dreta, amb Carlos Mazón en la presidència del Consell, va suprimir el 2024. Reconeix ara que cal millorar la gestió de les VPO i l'oposició demana la dimissió de la vicepresidenta Susana Camarero i de l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala.

Convertit l'accés a l'habitatge en un problema social de primera importància, l'Administració autonòmica està orientada per la idiosincràsia menys adequada per desplegar una política que fomente l'assequibilitat. La inveterada facilitat del PP, demostrada en massa ocasions, per derivar cap a la corrupció institucional ha fet esclatar l'assumpte en el cas d'Alacant amb conseqüències que encara s'estan perfilant. Que dos dels agraciats amb habitatges en el complex residencial de la platja de Sant Joan hagen renunciat als habitatges que els havien concedit fa, si convé, més grotesca la situació.

La fiscalia veu indicis de prevaricació i frau en la xarxa de càrrecs del PP beneficiada per les VPO d'Alacant. Caldrà seguir el recorregut judicial que ja ha començat la titular del Jutjat d'Instrucció número 5 d'Alacant d'un escàndol les repercussions del qual escampen una ombra de sospita sobre la política d'habitatge del PP, començant per la conselleria de l' àrea que dirigeix Susana Camarero i arribant a tot tipus de mesures en aquest àmbit, com la permuta de sòl de l'Ajuntament que presideix María José Català a València a una constructora per construir 400 habitatges dels quals lliurarà 86 al parc públic municipal, una operació que el PSPV ha portat a l'Agència Valenciana Antifrau.

Precisament com a conseqüència d'una denúncia dels socialistes, un jutjat contenciós administratiu investiga les permutes d'habitatge públic de l'Ajuntament de València, que l'oposició a l'alcaldessa considera “pilotes” perquè no es justifica l'interès general d'aquestes operacions. La col·lusió dels interessos de la classe dirigent amb el sector immobiliari planeja sobre la política valenciana amb més intensitat que mai.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment de l'escàndol de les VPO d'Alacant i de les polítiques d'habitatge de la dreta valenciana es pot fer en la versió en valencià d'elDiario.es, on es publiquen altres informacions polítiques i socials, així com articles d'opinió. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.

El PP passarà el tràngol d'expulsar-lo del seu grup a les Corts Valencianes

La jutgessa fa arreplega de raons per a imputar davant el TSJ l'expresident de la dana

No ha quedat dempeus cap de les seues explicacions. Totes eren mentida. Un escorta de l'equip de seguretat ha declarat a la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa que Carlos Mazón va arribar al Palau de la Generalitat entre les 19.45 i les 19.50, abans d'anar al Cecopi (Centre de Coordinació Operativa Integrat), aquella vesprada del 29 d'octubre del 2024 en què van morir 230 persones per les greus inundacions que va causar la dana. Dos escortes més han corroborat aquesta declaració i han confirmat així que Mazón va mentir durant mesos per ocultar la llarga sobretaula en què va perdre el temps aquella tràgica jornada. Malgrat haver insistit, ell i la seua portaveu del Consell, Susana Camarero -avui encara vicepresidenta amb Juan Francisco Pérez Llorca-, així com el seu equip de presidència, en què va estar treballant al Palau, la realitat és que a penes va trepitjar el seu despatx “10 minuts” aquella vesprada després del dinar amb la periodista Maribel Vilaplana per dirigir-se a corre-cuita al Centre d'Emergències de L'Eliana, des d'on el missatge d'alerta a la població es va llançar irremeiablement tard.

Venen aquestes declaracions a confirmar el que ja apuntava el documental que elDiario.es va publicar amb el títol “On estava Mazón?” l'octubre passat, en complir-se un any de la catàstrofe. Ara la jutgessa, que ha anat desmuntant una per una totes les excuses inventades i reinventades per Mazón per justificar la seua desatenció a l'emergència, investiga com es va produir la renúncia de l'aleshores cap del Consell a l'escorta oficial quan va arribar a la cita en el restaurant El Ventorro amb Maribel Vilaplana. La instrucció de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra s'ha convertit en un desmuntatge en viu i en directe de tot un president de la Generalitat.

Ha fet arreplega la jutgessa de tal quantitat de raons que li permetran més que probablement fer en algun moment (d'ací uns mesos) la preceptiva consulta a les Corts Valencianes sobre la condició d'aforat de Mazón, que manté el seu escó de diputat, per elevar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana l'exposició de motius que justifiquen la seua imputació. El PP, que ja prepara el terreny per al que ha de vindre, convidarà el seu exlíder valencià a deixar l'acta o passarà el tràngol d'expulsar-lo del seu grup parlamentari en la Cambra autonòmica. Una nova baula en el lamentable historial dels presidents de la Generalitat procedents d'aquest partit.

D'altra banda, en la segona compareixença en la comissió d'investigació del Congrés, José Manuel Cuenca, que va ser cap de gabinet de Mazón, va incórrer en diverses contradiccions en intentar negar que ell o el president tractassen de donar instruccions a la consellera Salomé Pradas, imputada juntament amb el secretari autonòmic Emilio Argüeso, perquè no confinaren la població com a mesura enfront de les inundacions. El seu whatsapp advertint la responsable d'Emergències “Salo, de confinar res...” no fa gaire creïbles tals afirmacions.

Paral·lelament, al Senat, el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, tornava a desmentir les faules que encara avui els correligionaris de Mazón, com el senador Luis Santamaría, sostenen en tractar d'atribuir la culpa de la catàstrofe a l'Administració central per a eludir la responsabilitat de la Generalitat Valenciana com a comandament únic de l'emergència i de protecció civil. “L'únic que ha paralitzat obres ha estat el PP”, va assenyalar Polo, que va deixar una frase contundent: “El problema del Cecopi és que qui el dirigia no tenia ni la menor idea del que portava entre mans”.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment informatiu de la investigació judicial de la dana, juntament amb altres notícies, informacions i articles d'opinió, es publica en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir aquí.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp. 

El PP se verá en el trance de expulsarle de su grupo en las Corts Valencianes

La jueza hace acopio de razones para imputar ante el TSJ al expresidente de la dana

No ha quedado en pie ninguna de sus explicaciones. Todas eran mentira. Un escolta del equipo de seguridad ha declarado a la jueza de Catarroja que instruye la causa que Carlos Mazón llegó al Palau de la Generalitat entre las 19.45 y las 19.50, antes de ir al Cecopi (Centro de Coordinación Operativa Integrado), aquella tarde del 29 de octubre de 2024 en la que murieron 230 personas por las graves inundaciones que causó la dana. Otros dos escoltas han corroborado esta declaración y han confirmado así que Mazón mintió durante meses para ocultar la larga sobremesa en la que perdió el tiempo aquella trágica jornada. Pese a haber insistido, él y su entonces portavoz del Consell, Susana Camarero -hoy todavía vicepresidenta con Juan Francisco Pérez Llorca-, así como su equipo de presidencia, en que estuvo trabajando en el Palau, la realidad es que apenas pisó su despacho “10 minutos” aquella tarde tras la comida con la periodista Maribel Vilaplana para dirigirse a toda prisa al Centre d'Emergències en L'Eliana, desde donde el mensaje de alerta a la población se lanzó irremediablemente tarde.

Vienen estas declaraciones a confirmar lo que ya apuntaba el documental que elDiario.es publicó con el título “¿Dónde estaba Mazón?” el pasado octubre, al cumplirse un año de la catástrofe. Ahora la jueza, que ha ido desmontando una por una todas las excusas inventadas y reiventadas por Mazón para justificar su desatención a la emergencia, investiga cómo se produjo la renuncia del entonces jefe del Consell a la escolta oficial cuando llegó a su cita en restaurante El Ventorro con Maribel Vilaplana. La instrucción de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra se ha convertido en un desmontaje en vivo y en directo de todo un presidente de la Generalitat.

Ha hecho acopio la jueza de tal cantidad de razones que le permitirán más que probablemente hacer en algún momento (dentro de unos meses) la preceptiva consulta a las Corts Valencianes sobre la condición de aforado de Mazón, que mantiene su escaño de diputado, para elevar al Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana la exposición de motivos que justifican su imputación. El PP, que ya prepara el terreno para lo que ha de venir, invitará a su exlíder valenciano a dejar el acta o se verá en el trance de expulsarle de su grupo parlamentario en la Cámara autonómica. Un nuevo eslabón en el lamentable historial de los presidentes de la Generalitat procedentes de ese partido.

Por otra parte, en su segunda comparecencia en la comisión de investigación del Congreso, José Manuel Cuenca, que fue jefe de gabinete de Mazón, incurrió en varias contradicciones al intentar negar que él o el presidente trataran de dar instrucciones a la consellera Salomé Pradas, imputada junto al secretario autonómico Emilio Argüeso, para que no confinaran a la población como medida frente a las inundaciones. Su whatsapp advirtiendo a la responsable de Emergencias “Salo, de confinar nada...” no hace muy creíbles tales afirmaciones.

Paralelamente, en el Senado, el presidente de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Miguel Polo, volvía a desmentir los bulos que todavía hoy los correligionarios de Mazón, como el senador Luis Santamaría, sostienen al tratar de echar la culpa de la catástrofe a la Administración central para eludir la responsabilidad de la Generalitat Valenciana como mando único de la emergencia y de protección civil. “El único que ha paralizado obras ha sido el PP”, señaló Polo, que dejó esta contundente frase: “El problema del Cecopi es que quien lo dirigía no tenía ni la menor idea de lo que tenía entre manos”.

La versió en valencià d'elDiario.es

El seguiment informatiu de la investigació judicial de la dana, juntament amb altres notícies, informacions i articles d'opinió, es publica en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

También puedes seguirnos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok y el canal de WhatsApp.