eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Gloria Ayuso

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 0

Israel, Jordania, El Sinaí: una maravilla tras otra

Fue ya hace tres años, pero lo recuerdo, junto con el de Guatemala, como uno de mis mejores viajes. Por eso mismo creo que merece mucho la pena contarlo.

El secreto es que en un mismo viaje de tan sólo tres semanas, incluso de dos si se anda apurado de tiempo, pueden experimentarse grandísimas sensaciones: la de trasladarse 500 años atrás en el tiempo contemplando cómo musulmanes y hebreos practicantes viven en la Ciudad Vieja de Jerusalén; acercarse al conflicto entre israelíes y palestinos, en lucha por una tierra completamente árida; vivir el ambiente relajado y la amabilidad del pueblo jordano; impresionarse con la espectacularidad de las ruinas de Petra; permanecer dos días en el desierto de Lawrence de Arabia, y acabar sumergiéndote entre la gran variedad de coloridos y vistosos peces en uno de los grandes yacimientos de coral del mundo, en el Mar Rojo de El Sinaí. Todo queda cerca y es la combinación perfecta.

Seguir leyendo »

Israel, Jordània i El Sinaí: una meravella rere l'altra

Va ser ja fa tres anys, però ho recordo, juntament amb el de Guatemala, com un dels meus millors viatges. Per això mateix crec que val molt la pena explicar-ho. El secret és que en un mateix viatge de tan sols tres setmanes, fins i tot de dos si es va apurat de temps, es poden experimentar grandíssimes sensacions: la de traslladar-se 500 anys enrere en el temps contemplant com musulmans i hebreus practicants viuen a la Ciutat Vella de Jerusalem; acostar-se al conflicte entre israelians i palestins, en lluita per una terra completament àrida; viure l'ambient relaxat i l'amabilitat del poble jordà; impressionar-se amb l'espectacularitat de les ruïnes de Petra; romandre dos dies al desert de Lawrence d'Aràbia, i acabar submergint-se entre la gran varietat de vistosos peixos en un dels grans jaciments de corall del món, al Mar Roig del Sinaí. Tot queda a prop i és la combinació perfecta. Vam arribar des de Barcelona a Tel Aviv a mitjans de juliol. Des d'aquesta gran metròpoli, que no té res a envejar a qualsevol altra de les grans ciutats occidentals, ens vam dirigirdirectament al nostre primer gran destí, a tan sols uns 60 quilòmetres: Jerusalem. Allà ens vam instal·lar a la Ciutat Vella. I ens va agradar tant que es pot dir que d'allà no ens vam moure. Malgrat que els preus de l'allotjament són cars-per uns 60 euros dorms en una cambra d'hotel que se les porta-, estar en el cor de Jerusalem històric bé valia la pena. La Ciutat Vella, amb el mercat sempre obert entre els seus estrets carrerons laberíntics, de seguida ens va robar el cor. El Mur de les Lamentacions ens va sorprendre, així com el fosc vestit dels hebreus ortodoxos i de les seves famílies. Les dones, tapades amb llargues faldilles i amb els cabells recollits sota les còfies, denotaven la rígida disciplina a la qual es veien sotmeses, igual que les musulmanes.

Tant hebreus com musulmans passejaven pels carrers en un enrenou rutinari sense aparent indici de frec o conflicte. Tan sols l'amplíssima presència de joves de tot just 18 anys amb abillament militar i carregats amb escopetes a cada carrer o cantonada recordava que ens trobàvem en una societat molt militaritzada i amb un greu conflicte com a rerefons. Va coincidir la nostra visita amb un divendres de Ramadà, el que ens va impedir visitar l'interior de la Gran Mesquita, però ens va permetre presenciar la irrupció en les estretíssimes carrers de la Ciutat Vella de centenars de musulmans sortint de la Gran Mesquita després de l'oració, i d'altres tants jueus abillats de negre amb barret o quipà que es dirigien al Mur de les Lamentacions per celebrar la nit prèvia al Sabat. Un gran espectacle, similar a la frenètica activitat d'un formiguer on sembla que no hi ha organització i no obstant això totes les formigues segueixen en realitat el seu camí. Així es creuaven en aquest petit espai musulmans i hebreus, sota el miracle d'aconseguir no empènyer, evitant fins i tot el contacte visual. Això sí, sota la presència dels joves armats de verd. Vam contemplar l'escena bocabadats, asseguts al bar d'una cantonada prenent el tradicional refresc de llimona amb menta, i sense perdre'ns res del que succeïa. Vam seguir el camí dels jueus cap al Mur de les Lamentacions. Contràriament al que pensàvem, el divendres a la nit no donava lloc a la solemnitat. Al contrari, el Mur era una veritable festa. Els joves jueus saltaven, cantaven ... Ser-hi era per a ells una alegria i així ho celebraven. La nit ens acollia a tots en un ambient serè. Amb el quipà al cap, que cal posar-se abans d'entrar al recinte, vam entrar cadascú en el seu costat del mur: homes a l'esquerra i dones a la dreta, en espai separats per una paret. A través d'ella, espiaven sense por algunes dones, intentant entreveure cap a la zona dels homes. Com és tradició, vam deixar un missatge entre les pedres del mur, i vam agrair que ens deixessin accedir a aquest lloc sagrat i d'atmosfera tan especial. Així com les religions musulmana i jueva són perfectament palpables a l'instant en l'ambient de la Ciutat Vella de Jerusalem, el cristianisme queda relegat als monuments que recorden la seva presència històrica. La seva representació més assenyalada és el Via Crucis. Seguint el recorregut s'arriba a l'església elevada just en el lloc on Jesús va ser crucificat. Sorprèn llavors que catòlics i ortodoxos es divideixen l'espai de culte en aquest mateix lloc, separat per una paret. Surant en les sals del Mar MortJerusalem va ser la nostra base per a sortides d'un dia al Mar Mort, Betlem i Hebron. Al Mar Mort, visita que es pot complementar amb la de l'interessant assentament de Qumran, vam trobar un complex preparat perquè els turistes es canviïn de roba i, sobretot, facin la necessària dutxa posterior al bany, ja que entre el fang i l'alt contingut en sal et queda una capa incrustada sobre la pell. Entrar a l'aigua de textura oliosa causa de la seva densitat va ser sense dubte una experiència, així com surar sobre la sal i aplicar el fang sobre la pell. Un consell d'allò més lògic que no vam seguir: no ficar el cap sota l'aigua per evitar el contacte de la sal amb els ulls!

Seguir leyendo »