eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Víctor Maceda

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 13

Camps, culpable

Leer versión en valenciano.

"¡Tiene un mérito increíble! Cristiano Ronaldo cobra más que todos los jugadores del Levante juntos", exclamaba el otro día Francisco Camps en un pasillo de Les Corts, donde charlaba amigablemente con el diputado popular —y granotaRafael Ferraro. Con el dinero de los valencianos que se llevó la trama Gürtel, la Generalitat no sólo podría pagar el sueldo de Ronaldo, sino también los de Kaká y Benzema.

Seguir leyendo »

Camps, culpable

Leer versión en castellano.

“És un mèrit increïble! Cristiano Ronaldo guanya més que tots els jugadors del Llevant junts”, exclamava l'altre dia Francisco Camps a un passadís de les Corts, en conversa animada amb el diputat popular –i granotaRafael Ferraro. Amb els diners dels valencians que va embutxacar-se la trama Gürtel, la Generalitat no sols hauria pogut pagar el sou de Ronaldo, sino també els de Kakà i Benzema.

Seguir leyendo »

El solar

Un solar abandonat. Cap altra imatge, per sumptuosa que siga, no projecta amb tanta nitidesa els efectes de disset anys i mig de governs del PP al País Valencià. Cap obra magna ni cap esdeveniment públic, ni tan sols cap fotografia ridícula de cap governant o ex-governant, no sintetitza aquesta decadència d'una manera més clara. Un solar, sí, un solar.

A la ciutat de València, entre els carrers d'Antonio Ferrandis i d'Ángel Villena, n'hi ha un que, en realitat, és el país en miniatura. Un solar a tocar de l'arxiconeguda Ciutat de les Arts i les Ciències des del qual, els dies de gran premi, se sentia perfectament el renou de la Fórmula 1. Un solar ample i erm, amb un cartell rovellat que encara anuncia la nova escola oficial d'idiomes. Una nova escola que, vés per on, ja no s'hi farà.

Seguir leyendo »

El país impossible

Desbordats davant la seua incapacitat de gestionar la situació actual, el govern valencià i el PPCV s'han llançat a censurar l'endemà dels seus vint anys al capdavant de la Generalitat. Acusen de “catalanistes” les formacions que prendran el poder i amenacen de fer-les pagar les conseqüències de bestreta: pensen deixar-les sense subvencions i no tramitaran les seues iniciatives si insisteixen a fer servir la denominació País Valencià, inclosa al mateix Estatut que citen com a font d'autoritat per raonar-ne el veto.Sobta la dèria extrema dels encara governants ara que el principal partit de l'oposició, el PSPV-PSOE, manté les sigles d'una manera críptica, sense desxifrar-les als discursos públics ni que el seu secretari general se n'erigira, al seu dia, en un dels principals avalistes. Sobta la irritació dels populars ara que Compromís s'entesta a parlar de “poble valencià” com si es referira a Massarrojos i quan la coalició ha encetat una campanya que insta a retenir els diners “a casa”, tal com fan els imputats. Sobta la còlera de tots ells ara que Esquerra Unida, l'únic grup que actua desacomplexadament en aquest sentit, té una síndica i coordinadora general monolingüe. Més monolingüe que el president Fabra, que aviat és dit.El costum de dir-li País Valencià a la Comunitat Valenciana ha esdevingut una lletania, una reminiscència romàntico-fusteriana sinònim d'“ambició”, però els progressistes no dubtarien a bandejar-la en cas d'arribar al Consell. El PP ha anihilat la franja de terra que va del Sénia al Segura, l'ha despersonalitzada tant com ha pogut, i si el 2015 es confirmara el canvi que s'albira, els hereus estaran tan lligats de mans i peus que s'estalviaran els gestos a la galeria. Governaran un territori amorf, ignot i indiferent, habitat per gent sense esma: vint anys de PP, vora 40 de dictadura i el parèntesi –de renúncies– socialista, són una llosa massa gran per capgirar-la de cop i volta. Ningú no estarà per romanços.L'èxit de la dreta valenciana es remunta a la transició a la democràcia i connecta de ple amb la solidesa electoral de què han gaudit les dues darreres dècades. En tot aquest temps han convertit la Comunitat Valenciana en l'únic país possible: el seu. Qui se'n puga fer càrrec a partir del 2015, passarà a presidir una escala de veïns. I si algú, mai, aspira a convertir-la en alguna cosa més, toparà contra el mur que, dia rere dia, van aixecar-hi Abril Martorell, Attard, Broseta, González Lizondo, Barberà, Zaplana, Olivas, Camps, Rus, Font de Mora, Cotino, González Pons i companyia. Alberto Fabra i Serafín Castellano, al capdavall, tan sols hi hauran posat una capa de pintura.

Seguir leyendo »

Som de mudança

Disculpeu les molèsties, però som en temps de mudança. El País Valencià assisteix impàvid a un seguit de canvis que alteren, de dalt a baix, la concepció que en teníem fins ara. Ningú no sap ben bé cap a on va i la majoria dels que hi viuen ni tan sols no encerten a dir cap a on volen que hi vaja. El terratrèmol ja ha passat, però s'hi succeeixen les rèpliques.El darrer any, la societat valenciana ha presenciat la caiguda de les seues dues grans caixes d'estalvi, deslocalitzades a Sabadell, l'una, i a Madrid i Berlín, l'altra. També ha vist esfumar-se el gran premi anual de fórmula 1 i com llogaven, a preu de saldo, el parc temàtic Terra Mítica, reconvertit en un enorme sacòrfag de diners públics. Canal 9, el gabinet de premsa més car que hom coneix, fa fora un miler de treballadors i n'externalitza alguns serveis perquè res no canvie i el Tribunal Suprem anul·la les concessions municipals de TDT, mentre l'aeroport més silenciós –i més famós?– d'Europa observa de molt a prop l'agonia de la mastodòntica ciudad de vacaciones. “Usted pone el precio”, ens proposa ara el banc que s'hi ha quedat centenars d'apartaments. El nou estadi del principal club de futbol s'ha fet vell sense haver-se estrenat encara, i les mateixes televisions europees que temps enrere esbombaven el “miracle valencià” avui alerten que serà un autèntic miracle, si la Generalitat paga el deute contret amb les farmàcies.L'arquitecte estrella ha emigrat a Zuric i ha deixat inactiva l'oficina de la seua ciutat. Un ex-vicepresident de l'executiu autonòmic ha estat condemnat per rebre roba d'una trama corrupta i un altre és imputat a la mateixa causa en què també ho està l'anterior presidenta de les Corts: la que investiga el finançament il·legal del partit governant, una operació en què van participar els mateixos que ofrenaven regals a la classe dirigent. Qui fou el president durant vuit anys, qui abans feia les lleis, ara les veu passar pel despatx que ocupa com a membre nat d'un òrgan consultiu. Els seus somriures han emigrat dels diaris a les revistes de moda, i la seua profecia –“serem els primers a eixir de la crisi”– s'ha fet realitat, però en sentit invers: el País Valencià fou el primer a recórrer al fons de liquiditat autonòmic. El portaveu a les Corts del partit en qüestió és a punt de ser encausat pel desviament de fons destinats al tercer món durant la seua etapa com a conseller de Solidaritat [sic], i l'alcaldessa d'Alacant, que espera una comunicació judicial idèntica per haver afavorit un dels constructors que hauria finançat il·legalment la seua formació, demana els tribunals que s'afanyen a citar-la, perquè té moltes ganes d'acudir-hi. És la glorificació de l'oprobi.El País Valencià no ha entrat en la disputa per acollir Eurovegas i l'ampliació sumptuosa i desmesurada del Palau de Congressos que promou l'alcaldessa de València és contestada per una part de l'empresariat que la troba tan innecessària com inexplicable. Escenaris inimaginables que s'han tornat plausibles.Després d'un president nascut a Cartagena i arrelat a Benidorm, n'hi va arribar un de Motilla del Palancar i un altre de València, predecessor de l'actual, de Castelló de la Plana. La progressió geogràfica i la inèrcia dels esdeveniments indiquen que el següent podria ser de Morella, i d'un partit diferent. Li resten dos anys i mig per bastir un projecte i una casa comuna que aculla tothom que ara fa la mudança.

Seguir leyendo »