“Penso que hem de fer servir els drons de manera selectiva i eficient”, afirmava en una entrevista el candidat a la presidència d'Estats Units Bernie Sanders. “[Criteris] que no sempre s'han complert”, afegia inmediatament. El senador de Vermont, antic opositor a la guerra de Vietnam, va arribar a votar al 2013 contra la nominació de l'actual director de la CIA John Brennan, principalment a causa de les seves discrepàncies per la política d'atacs amb drons a l'Orient Mitjà.
Brennan, oficial de la CIA durant els anys de l'administració Bush, va arribar a defensar públicament l'ús de “tècniques d'interrogatori millorades”, l'eufemisme mitjançant el qual l'executiu es referia als programes secrets de tortura sistemàtica portats a terme per la intel∙ligència americana a llocs com Abu Ghraib o Guantánamo. El mateix Brennan, que avui exerceix com a assessor antiterrorista per a l'administració Obama, és també un dels principals impulsors de l'actual campanya d'assassinats selectius mitjançant avions no tripulats. El passat 2011 elogiaba “l'excepcional precisió” dels atacs amb drons, la qual suposadament havia permès “no tenir que lamentar una sola mort col∙lateral” en l'ús de força letal [sic].
Observem que, malgrat la desconfiança aparent que li mereix Brennan, Sanders basa la seva defensa del programa dron partint del seu mateix criteri: la seva eficiència. El supedita per tant a la condició de fer servir aquestes armes de manera “selectiva” i “eficient”, una cosa que, de fet, és el que oficialment ja vindria a caracteritzar els mètodes de l'actual administració, l'artífex dels quals no és altre que Brennan. L'innovador de l'enunciat de Sanders és que no suposa cap mena de novetat, vist que l'executiu presidit per Obama també addueix un component quirúrgic a les intervencions que realitza.
“Només autoritzem una operació contra una determinada persona si tenim un alt grau de certesa que és el terrorista que busquem [i] que civils innocents no seran ferits o morts, exceptuant en la més estranya de les circumstàncies (…) Els estàndards que seguim a l'hora d'identificar un objectiu i evitar la pèrdua de vides innocents excedeixen els requerits per la llei internacional en un camp de batalla convencional”, va dir l'actual director de la CIA en descriure els seus propis procediments, requisits que ben podria haver subscrit Sanders, partidari d'uns atacs amb drons que tinguin com a prioritat el seu caràcter “selectiu” i “eficient”.
Per als dos, l'excel∙lència atribuïda a l'arma és suficient per justificar l'existència d'un programa classificat autoritzat per l'executiu d'Estats Units per a que els seus departaments d'intel∙ligència puguin cometre assassinats selectius en qualsevol racó del món contra suposats objectius terroristes. Pel que sembla, el (elevat?) grau de precisió de les aeronaus no tripulades converteix en irrisori un debat sobre la seva legalitat. I que sigui precisament Sanders el que fonamenti la seva defensa del programa dron al nivell d'“eficiència” que és capaç d'assumir, revela un aspecte alarmant de la situació política actual a Estats Units: la normalització en el pla polític (inclús entre els seus “enfants terribles”, com Sanders) d'un model segons el qual el president d'Estats Units, en representació del poder sobirà, pot decretar matar a plaer sense tenir que retre comptes a processos de legalitat, tutela o evidència.
La política antiterrorista deixa de regirse per criteris de legalitat per passar a ser una qüestió purament tècnica, el debat de la qual es circumscriu a la capacitat per matar “eficientment” la persona designada, com si els aspectes legals deixessin de ser aplicables a causa del contingut quirúrgic de les intervencions (el qual no he volgut valorar aquí, però que sí he fet en una altra banda per desmuntar alguns mites al voltant de la seva suposada precisió). El perfeccionament dels atacs sembla habilitar una espècie d'assegurança d'impunitat“ que inevitablement genera episodis com el del passat 7 de març a Somalia, on 150 persones van morir a causa d'un bombardeig d'Estats Units. Un comunicat de 5 frases afirmava, sense aportar cap mena de prova, que es tractava d'un camp d'entrenament del grup terrorista somali Al Shabaab (sense ni tant sols esmentar alguna de les identitats dels objectius abatuts, les quals es segueixen desconeixent). I de l'absència de declaracions al respecte per part del candidat Sanders no només cal entendre l'aprovació tàcita de l'assassinat extrajudicial de 150 persones en un territori que no es troba en guerra amb Estats Units, sinó també l'alt grau de similitud dels seus ”rigurosos estàndards“ amb els de l'actual administració en matèria d'atacs ”selectius“.
“Penso que hem de fer servir els drons de manera selectiva i eficient”, afirmava en una entrevista el candidat a la presidència d'Estats Units Bernie Sanders. “[Criteris] que no sempre s'han complert”, afegia inmediatament. El senador de Vermont, antic opositor a la guerra de Vietnam, va arribar a votar al 2013 contra la nominació de l'actual director de la CIA John Brennan, principalment a causa de les seves discrepàncies per la política d'atacs amb drons a l'Orient Mitjà.
Brennan, oficial de la CIA durant els anys de l'administració Bush, va arribar a defensar públicament l'ús de “tècniques d'interrogatori millorades”, l'eufemisme mitjançant el qual l'executiu es referia als programes secrets de tortura sistemàtica portats a terme per la intel∙ligència americana a llocs com Abu Ghraib o Guantánamo. El mateix Brennan, que avui exerceix com a assessor antiterrorista per a l'administració Obama, és també un dels principals impulsors de l'actual campanya d'assassinats selectius mitjançant avions no tripulats. El passat 2011 elogiaba “l'excepcional precisió” dels atacs amb drons, la qual suposadament havia permès “no tenir que lamentar una sola mort col∙lateral” en l'ús de força letal [sic].