Ni desobediència ni prevaricació. L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres, Joana Ortega i Irene Rigau, han al·legat que van complir en tot moment la legalitat i que van acatar la suspensió de la consulta sobiranista del 9 de novembre que va ordenar el Tribunal Constitucional. Amb els recursos presentats aquest dimarts, els tres polítics intenten que no es consumeixi la decisió del TSJC de deixar-los a un pas d'anar a judici per la consulta del 9-N. Així mateix, han considerat que la causa té un “contingut marcadament polític”.
En els seus recursos, Mas, Ortega i Rigau sol·liciten de nou a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que arxivi la causa, en entendre que s'estan atribuint “responsabilitats criminals als legítims representants d'un govern democràtic per la seva actuació política vehiculada de manera responsable, cívica i pacífica”. El jutge instructor de la causa, Joan Manuel Abril, va deixar el passat 28 de juny a Mas, Ortega i Rigau a les portes de seure a la banqueta, davant els indicis que van cometre desobediència i prevaricació administrativa en permetre la consulta sobiranista del 9-N.
Igual que va fer al març, Mas ha al·legat que el 9-N no era un referèndum per obtenir “un mandat democràtic”, sinó un procés participatiu que va quedar “completament” en mans de voluntaris després de la suspensió del Constitucional. La seva defensa assegura que “el procés de participació no va pretendre substituir la figura del referèndum, la convocatòria correspon a l'Estat”.
“El procés del 9-N no va pretendre utilitzar ni el procediment ni les garanties electorals, ni es va dirigir al cens electoral, i no pretendre obtenir un mandat democràtic a través de la seva organització”, argumenta l'escrit davant el tribunal que manté acusats a Mas, a la llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i a la que era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
Crítica al magistrat instructor
El recurs d'Artur Mas inclou una crítica al magistrat instructor del cas, Joan Manuel Abril, que ha abandonat el TSJC aquest mes. La defensa de l'expresident conclou que la decisió del TSJC de deixar-lo a un pas del judici només pot aconseguir-se des d'una “precomprensió” dels fets que evidencia un “determinat biaix cognitiu”, en no donar crèdit el magistrat a la tesi esgrimida pels tres acusats.
Abril, basant-se en què la Generalitat no va suspendre els contractes amb diverses empreses per dur a terme la votació, va rebutjar de ple la tesi dels acusats, que en les seves declaracions van assegurar que van deixar el procés de participació ciutadana en mans de voluntaris després de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional el 4 de novembre.
En el seu escrit de defensa, Mas remarca que la instrucció del cas ha demostrat que els tres acusats no només no van desobeir al TC ni van prevaricar, sinó que el Govern “va interrompre efectivament” l'organització i gestió de la consulta “sense fer desistiment de cap de les funcions legals encomanades a la Generalitat pel que fa a l'ordre públic, la seguretat de les persones, el dret d'informació dels ciutadans i la gestió dels sistemes informàtics públics”.