Si vostè viu a Catalunya i té un veler a nom d'una empresa per passar una bona estona els caps de setmana aquesta notícia l'interessa. El Parlament aprova aquest dimecres l'impost sobre actius no productius, que gravarà els pisos, cotxes de més de 200 cavalls, vaixells, aeronaus, joies o obres d'art a nom de persones jurídiques que no es facin servir per a l'activitat econòmica, sinó per a ús particular. L'objectiu del gravamen és combatre l'elusió fiscal dels grans patrimonis.
L'impost neix sense una estimació oficial de recaptació ni de contribuents. Des de la conselleria d'Economia es sosté que l'ideal seria que la recaptació de la nova figura fos zero, ja que el que pretén en realitat és que aquests béns aflorin per als impostos tradicionals pels quals han de tributar, especialment el de Patrimoni.
El gravamen, impulsat per JxSí i la CUP en virtut del seu pacte pressupostari, no tindrà un mínim exempt, i el seu tipus màxim serà del 2,75% en el cas que es declarin béns per sobre dels 10,695 milions d'euros. Estaran exemptes les administracions públiques, les representacions diplomàtiques i els béns immobles de fundacions, ONG i entitats sense ànim de lucre “sempre que es destinin de manera exclusiva a finalitats pròpies no lucratives”.
“Pretenem solucionar l'elusió fiscal a impostos com el de Patrimoni que es fa posant a nom d'una empresa béns d'ús personal”, explica la diputada de JxSí Carmina Castellví. El diputat de la CUP, Benet Salellas, reconeix que l'impost té un punt “experimental” ja que és el primer d'aquest tipus que aprova una comunitat autònoma.
“Sabem que és un dels forats del nostre sistema fiscal i qui ho produeix: les persones que tenen prou recursos per fer enganyifes jurídiques”, assevera Salellas, que defensa explorar “totes les limitades possibilitats” que ofereix el sistema de règim comú al qual pertany Catalunya per millorar la progressivitat fiscal mentre no aconsegueixi una eventual independència.
El diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Joan Coscubiela, explica que el seu grup votarà a favor de l'impost, encara que es mostra escèptic sobre la seva capacitat de recaptació i que, donades les seves especificitats tècniques, pugui entrar en vigor en la data prevista, el proper 1 de juny. Així mateix, titlla el gravamen de “proposta placebo” per emmascarar la negativa del Govern a la reforma fiscal que li reclamaven el PSC, CSQP i la CUP perquè els rics paguessin més impostos.
Per a Miguel Ángel Mayo, coordinador del sindicat de tècnics d'Hisenda (Gestha) a Catalunya, l'impost és “valent” per intentar fer aflorar els béns de luxe personals “dissimulats” com a actius empresarials. Així mateix, considera que el gravamen permetrà a l'Agència Tributària Catalana (ATC) obtenir dades valuoses per a “estirar el fil” del frau fiscal.
Amb tot, l'impost també s'enfronta a reptes en la seva implantació. Per exemple, que els potencials declarants presentin batalla legal per escapolir-se del pagament de l'impost al·legant que el seu bé sí que és productiu. La diputada Castellví assegura que l'impost s'ha dissenyat “perquè no hi hagi vies tècniques per tombar-lo”, ja sigui als jutjats contenciosos administratius o amb un recurs del Govern central al Tribunal Constitucional (TC).
D'altra banda, el gravamen podria contribuir a accelerar la fugida simulada del patrimoni de contribuents catalans. I és que la Generalitat ha detectat dues principals vies d'escapament de l'impost de Patrimoni a Catalunya (on es recapta el 47% del total que ingressen les comunitats de règim comú). En primer lloc, la transferència del patrimoni personal a societats, fet que es vol combatre amb aquest impost. Però també la bonificació del 100% de l'impost que aplica la Comunitat de Madrid, a la qual la Generalitat ha acusat en nombroses ocasions de “competència fiscal deslleial”.