Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El Govern es nega a pujar l'IRPF al 4% de catalans que declaren més de 60.000 euros

El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras

Oriol Solé Altimira

Els catalans que guanyen més de 60.000 euros anuals, el 4% dels 3,5 milions de declarants, seguiran pagant el mateix IRPF. El secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, ha presentat aquest dimecres un estudi sobre la progressivitat del sistema fiscal català. Entre les actuacions fiscals futures de l'Executiu no figura pujar tipus d'IRPF a les rendes més altes, malgrat que Catalunya manté una pressió fiscal menor a la mitjana de comunitats autònomes per a les rendes superiors a 100.000 euros. “El problema de fons no es soluciona pujant tipus marginals. Fent això s'estreny més al contribuent que compleix”, ha asseverat Salvadó.

Fins a nou autonomies tenen uns tipus d'IRPF més altes per a les rendes superiors a 100.000 euros. Per contra, les rendes catalanes més baixes –el 35% de contribuents declaren menys de 12.000 euros, i el 80% menys de 30.000– sí que pateixen una pressió fiscal dos punts més alta que la mitjana autonòmica. Catalunya és, amb diferència, la comunitat on paguen més IRPF: en el tram autonòmic de rendes fins a 20.000 euros el tipus ascendeix al 12%. Entre els 60.000 i 100.000 euros, el tram català se situa en la mitjana autonòmica o lleugerament per sobre d'ella.

Salvadó ha tancat la porta a una de les principals reclamacions dels partits d'esquerres, que JxSí ha rebutjat sempre votant al costat del PP i Ciutadans: apujar l'IRPF, l'impost de Successions i Donacions i Patrimoni. En aquest sentit, ha explicat que el Govern prioritzarà la inspecció sobre el frau fiscal. “Augmentarem la recaptació sense pujar tipus”, ha pronosticat.

De fet, Salvadó ha descrit els canvis dels últims anys en Successions –Mas el va eliminar però la pressió d'ERC va fer que recuperés en part el tribut– com una “història sense èxit”. Ha assegurat que el Govern tripartit (del qual ERC va formar part) “es va passar de frenada” amb aquest impost, ja que va arribar a generar “drames socials” sobre contribuents que no podien pagar-lo. També ha carregat contra la política fiscal de Madrid, que al seu parer es basa en abaixar impostos per atraure contribuents d'altres territoris: “Totes les comunitats patim la competència fiscal deslleial de la Comunitat de Madrid”.

L'Executiu assumeix com a mesures per millorar la progressivitat del sistema fiscal els canvis en l'Impost de Transmissions Patrimonials inclosos en la llei d'acompanyament de pressupostos, així com revisar els “beneficis fiscals més regressius” de l'IRPF i “estudiar la millora de l'equitat” dels impostos, especialment el de Patrimoni. Així mateix, s'ha compromès ha continuar amb els gravàmens ambientals implantats en els últims anys –com l'impost sobre les begudes azucaradas–, estendre eines de lluita contra el frau fiscal i revisar de manera periòdica els riscos i els beneficis fiscals.

L'oposició ha sortit molt decebuda amb l'Executiu, al qual ha retret que s'hagi limitat a descriure la fiscalitat catalana sense proposar canvis que busquin que els rics paguin més impostos. La diputada del PSC, Alícia Romero ha lamentat que Salvadó no hagi presentat proposats per ingressar més i augmentar la progressivitat. “Les altres comunitats autònomes estan a anys llum de la creació d'impostos que ha seguit la Generalitat”, li ha respost Salvadó.

Des de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Coscubiela ha reclamat que el Govern actuï sobre els 15.000 contribuents que més impost de Patrimoni declaren. La diputada de la CUP –el partit amb el qual el Govern vol aprovar els pressupostos–, Eulàlia Reguant, ha reclamat que l'Executiu augmenti la recaptació a través de canvis fiscals progressius de l'IRPF, Successions i Patrimoni.

“Baixar els impostos és bo per les persones i per l'administració”, li ha demanat al Govern el diputat del PP, Santi Rodríguez. Per la seva banda, el representant de Ciutadans, Antonio Espinosa, ha demanat a JxSí que introdueixi canvis substancials en l'impost als béns de luxe que al costat de la CUP ha registrat al Parlament.

Dèficit de l'1%

També ha comparegut davant del Parlament el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, que ha explicat que la Generalitat preveu tancar el 2016 amb un dèficit del voltant del 1,02%, tres dècimes per sobre de l'objectiu imposat pel ministeri d'Hisenda.

Aragonès ha argumentat que és una previsió que pot variar, però en tot cas el dèficit rondarà l'1%. Així mateix, ha explicat que hi haurà despesa no finançada i per tant no pagada, perquè tot i que l'execució pressupostària del 2016 és millor que la del 2015, en els mesos finals de l'any es concentren una part important dels pagaments.

Etiquetas
stats