Enric Palau; “No construïm el cartell del Sónar en base als grans noms, ho fem més sobre una personalitat de continguts”

Gent, gent i més gent que s'acumula, ja des de primeres hores de dijous, per provar “l'experiència Sónar”: cues, polseres, gespa artificial, concerts i interludis musicals viscuts com a concerts, begudes i accions diverses patrocinades... la capacitat d'atracció del Sónar no perd pistonada i fa que molts hagin aparcat feines i exàmens per viure intensament el festival. En aquest context, cal preguntar-nos no només sobre la capacitat innovadora d'un festival que viu del seu assentament i la seva popularitat en termes “històrics”, sinó també sobre els plantejaments de futur per mantenir els ponts entre la part estrictament musical i les propostes de caire artístic que generen aquest espai intersticial tan necessari.

El cartell d’aquest any el formen artistes força desconeguts. El públic desitja i necessita propostes noves per fugir de la homogenització?

Ens agrada apostar per gent que no coneixem encara, que comencen el seu camí i al qual el festival incorpora per fer-lo visible a la gent, i que aquest públic tingui la sensació d'haver descobert a un tipus del que no sabia res. No construïm el cartell del Sónar en base als grans noms, ho fem més sobre una personalitat de continguts, que fa que el públic confiï en nosaltres, que vingui a descobrir.

Quin treball comporta trobar creadors amb discurs propi?

Hi ha molta competència a nivell global de festivalitis, sobretot els últims cinc anys, que fan complicat aconseguir artistes que fa deu anys era una mica més senzill. D'aquí la tasca de trobar creadors amb discurs propi. Fem un rastreig global on juguen un paper essencial les edicions internacionals del Sónar, entre elles Bogotà i Buenos Aires a Llatinoamèrica, o Estocolm i Reykjavík en l'àrea nòrdica, sense oblidar tampoc la recerca dins de l'escena local a Catalunya i la resta d'Espanya.

Aquesta és una de les edicions més combatives des del punt de vista social. Que l’escena electrònica adopti un discurs crític és una novetat?

Posarem el focus en el canvi climàtic o la guerra de drons, com en els treballs que presentaran Jean Michel Jarre amb referències a la supervigilancia a la xarxa, el desencant de Anohni sobre la política d'Obama o la visió de la crisi de refugiats de El Niño de Elche. És un activisme no induït per Sónar, sinó que prové directament dels creadors. Són els artistes que provoquen aquests discursos i línies d'actuació. Nosaltres ens mantenim al marge. És innovador perquè fins ara els artistes es posicionaven poc en temes polítics i socials, caldria remuntar-se a la cançó protesta.

Un dels reptes del Sónar és generar ntercanvis entre àmbits com la creació artística i els laboratoris tecnològics d’universistats. Quin rèdit obté el festival d'aquesta experiència?

Els intercanvis entre àmbits tan allunyats a priori com la creació artística i els laboratoris tecnològics de les universitats són necessaris. Ens permet mantenir el contacte amb les noves generacions de públic a través d'artistes joves amb els quals puguin connectar. L'objectiu és fer-los partícips del festival, sense aquest repte el públic del Sónar hagués envellit i resultaria molt avorrit.

Gent, gent i més gent que s'acumula, ja des de primeres hores de dijous, per provar “l'experiència Sónar”: cues, polseres, gespa artificial, concerts i interludis musicals viscuts com a concerts, begudes i accions diverses patrocinades... la capacitat d'atracció del Sónar no perd pistonada i fa que molts hagin aparcat feines i exàmens per viure intensament el festival. En aquest context, cal preguntar-nos no només sobre la capacitat innovadora d'un festival que viu del seu assentament i la seva popularitat en termes “històrics”, sinó també sobre els plantejaments de futur per mantenir els ponts entre la part estrictament musical i les propostes de caire artístic que generen aquest espai intersticial tan necessari.

El cartell d’aquest any el formen artistes força desconeguts. El públic desitja i necessita propostes noves per fugir de la homogenització?