Guatemala: dones contra la criminalització de la protesta

Paula Irene del Cid, Natalia Azt i Lorena Cabnal són dones, activistes i, dues d'elles, indígenes, una combinació arriscada quan a la descripció s'afegeix un quart element: les tres són guatemalenques. El país centreamericà és avui dia un territori perillós per a tots els que, a través dels moviments socials, lluiten pels drets dels pobles indígenes, majoritaris entre la població de Guatemala.

“Des de l'any passat, assistim a persecucions penals, a ordres de captura, a segrestos i a assassinats per part de les forces estatals quan la gent es manifesta per reivindicar els seus drets, perquè les seves vides s'estan veient afectades”, explica Natalia Azt, coordinadora general de Ceiba, una associació que promou i acompanya grups de base comunitària en aspectes tècnics, polítics, socials i ambientals. “És una situació nova, gairebé de guerra, per la qual no estàvem preparats i que ens ha obligat a plantejar-nos què fer i per on començar”, abunda Paula Irene del Cid, psicòloga, feminista i fundadora de l'associació La Cuerda.

I el que han decidit ha estat “trencar el setge mediàtic” i denunciar la realitat del seu país més enllà de les seves fronteres. De moment, ho han fet al Parlament Europeu i davant la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament català. I el missatge ha estat clar: “Venim a denunciar la criminalització dels actes de lluita i protesta, i la utilització de l'aparell de l'Estat contra la població que batalla pels seus drets”, exposa la Paula, l'única que no és indígena.

Així expressat, el seu objectiu fa pensar en la criminalització que de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha fet el Govern del PP després de les seves accions de escrache. “No em digui que aquí en diuen feixisme al escrache? Per a nosaltres, el feixisme és no poder dir el que penses ”, s'estranya la Paula, que coneix perfectament la PAH i els indignats del 15M.

“Ens sentim molt identificades amb ells perquè mantenim discursos d'interpel.lació i proposta molt similars”, afirma la fundadora de La Cuerda. “A més de denunciar, també pretenem articular una solidaritat recíproca perquè el que passa aquí ens afecta allà també”, prossegueix. “Ja no és la qüestió de la colònia; parlem de les barbaritats que es cometen avui dia”.

Els abusos de les multinacionals espanyoles

Armades de valor, aquestes dones posen nom i cognoms als abusos que, des de fa anys, cometen les multinacionals -espanyoles i d'altres nacionalitats- a Guatemala, el segon país, després de Bolívia, amb major nombre de població indígena. Arrasen boscos i reserves naturals; fan fora als indígenes de les seves terres; s'implanten cultius, com la palma africana, que no són endèmics ...

“Hi ha una avinença directa entre el partit del president del país [Otto Pérez Molina] i les transnacionals que van finançar la seva campanya”, afirma Lorena Cabnal. “Ell, que és un exmilitar, utilitza una estratègia militar per captar recursos estrangers: augmenta el pressupost en seguretat per atraure les empreses de fora, que ara mateix dominen el país”, explica Cabnal, integrant de l'associació de dones indígenes xinkas, Amismaxaj.

De les vastes extensions de palma africana i de canya de sucre s'obté l'etanol que les multinacionals venen a Europa i Amèrica del Nord com a combustible ecològic. “Però no és gens ecològic perquè acaba amb l'aigua de les famílies i provoca problemes de salut a la gent que està en contacte amb els pesticides”, denuncia Natalia Azt. “Això, per no parlar de les 'carreteres del comerç' i de les infraestructures que s'estan construint tenint en compte només les necessitats de les transnacionals i no les de la gent”, abunda.

En aquest punt, Paula del Cid remet a Europa i al llaç d'unió dels moviments socials que s'estan generant. “No podem tornar al model de benestar europeu que ens van vendre com a ideal, perquè aquest model de desenvolupament no és sostenible”, afirma la fundadora de La Cuerda. “Necessitaríem quatre planetes Terra per sostenir-lo i això no és possible”, il.lustra. “Necessitem noves formes d'organització”.

En aquesta recerca, hi són també aquestes dones, tot i posant la seva vida en joc. Abans d'abandonar Guatemala, no van ser pocs els que els van preguntar si eren conscients de les possibles conseqüències que la seva gira, recolzada per l'ONG catalana Entrepobles, podia tenir. Segons denuncien, es compten per milers els guatemalencs -bàsicament indígenes- que, després de lluitar pels seus drets, han estat víctimes de violència sexual, de desaparicions o d'assassinats.

La violència sexual, una arma de repressió contra les dones

“Com a dones, naixem amb la por a la violència sexual instal.lada al cos”, admet Paula del Cid. “Però sabem que això és una estratègia de repressió i de terror que va funcionar durant la guerra”. “I quan veiem que s'utilitza, no podem caure en la paràlisi. Tampoc podem deixar de sentir por, però hem de veure què podem fer ”, prossegueix. “També com a dones, per la violència domèstica, sabem que cal trencar el silenci. Així que no ens paralitzem sinó que seguim endavant i parlem ”, afegeix.

Parlar i promoure consultes comunitàries, denuncien aquestes tres dones rialleres i baixetes, manté pres a Rubén Herrera, integrant de l'Assemblea de Pobles de Huehuetenango i un dels protagonistes de la resistència a projectes com els de la multinacional espanyola Hidro Santa Creu (Hidralia SA ). Parlar, asseguren, també ha deixat sense fons a les seves organitzacions. “La dreta europea, inclosa l'espanyola, també va fer la seva gira perquè ens s'ofeguessin econòmicament”, revelen.

Callar, contraposen, ha permès el racisme estructural contra els indígenes, víctimes també d'un “etnocidi estadístic” -“Ens exterminen fins i tot per via estadística”-, i unes xifres esgarrifoses: 200.000 morts, 45.000 desapareguts, 250.000 desplaçats interns.

Però, acostumades a conviure amb l'horror i la injustícia, aquestes dones, amb somriure i energia contagioses, continuen la seva missió: apropar la dramàtica realitat dels indígenes guatemalencs a qui la vulgui escoltar.

Paula Irene del Cid, Natalia Azt i Lorena Cabnal són dones, activistes i, dues d'elles, indígenes, una combinació arriscada quan a la descripció s'afegeix un quart element: les tres són guatemalenques. El país centreamericà és avui dia un territori perillós per a tots els que, a través dels moviments socials, lluiten pels drets dels pobles indígenes, majoritaris entre la població de Guatemala.

“Des de l'any passat, assistim a persecucions penals, a ordres de captura, a segrestos i a assassinats per part de les forces estatals quan la gent es manifesta per reivindicar els seus drets, perquè les seves vides s'estan veient afectades”, explica Natalia Azt, coordinadora general de Ceiba, una associació que promou i acompanya grups de base comunitària en aspectes tècnics, polítics, socials i ambientals. “És una situació nova, gairebé de guerra, per la qual no estàvem preparats i que ens ha obligat a plantejar-nos què fer i per on començar”, abunda Paula Irene del Cid, psicòloga, feminista i fundadora de l'associació La Cuerda.